TEMA D'ACTUALITAT: El PP i el PSOE fan front comú per retallar l'Estat de les Autonomies i tornar a fòrmules centralistes de l'Estat.

El  deute de les autonomies és l'excusa que es vol fer servir per reformar l'actual model d'Estat Autonòmic, reforma on semblen estar d'acord el PP i PSOE per tal de tornar a models que ens recordarien a etapes dictatorials.

L'assaig de Naomi Klein "La doctrina del xoc"  explica que per als impulsors del mercat lliure i el desmantellament dels sectors públics, l'estat de crisi i l'estat de xoc no són un problema sinó l'oportunitat i el mitjà per a imposar el seu model, camuflat com una mesura dràstica inajornable. 

La crisi actual no és l'excepció i a l'àmbit espanyol ens trobem  amb un govern que aplica mesures neoconservadores com la retallada de drets dels treballadors, la rebaixa de sous dels funcionaris o la reforma de les pensions. Una dinàmica animada per la passivitat i falta de reacció de la ciutadania i que ha fet que el president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, soltara la llebre dilluns passat - entrevista a Financial Times— de la possible reforma de l'estat de les autonomies, justificada pel cost a les arques de l'estat, però en el fons seria un canvi de model cap a un estat centralitzat. 

El divendres anterior, el portaveu dels interessos més neoconservadors  a Espanya, l'ex president Aznar, advertia que a ell sobraven les autonomies amb les funcions de l'Estat. Massa casualitat per a prendre-li-la de broma.

PSOE i PP coincidien com tantes altres vegades en l'aspecte fonamental: les comunitats autònomes han de controlar la seua despesa, no han de superar uns límits i caldrà establir penalitzacions (retallades de competències) si superen eixe sostre. 

Totes les autonomies, alarmades per les possibles conseqüències, alçaren el crit. ¿Totes? La valenciana, la segona més endeutada del país per habitant i per tant més exposada a les retallades de les seues competències, no obria la boca. Ni Camps ni Alarte obrien la boca i l'única veu que s'alçava en contra ha estat el lider del Bloc i Compromís, Enric Morera. Però clar, le premsa valenciana totalment afí als interessos del PP i PSOE ni assabentar-se.

Enric Morera, apuntava ja dilluns que “les declaracions i els rumors que situen als dos gran partits centralistes units per acabar amb les autonomies, amb la falsa excusa de retallar despeses, podria causar un greu problema polític i social i acabar amb l'autogovern. Podria provocar una crisi de conseqüències terribles per a la convivència pacífica, com ja han advertit des d'altres autonomies”.

 

Morera assenyalava que el PSOE i el PP “han entrat en una dinàmica neocentralista molt perillosa, recuperant discursos d'antics règims de nefasta memòria" i els convidava a posar l'ull i fer desaparéixer, si es vol estalviar, en les diputacions "un niu de dèficit i de clientelisme polític"  i del qual ni PSOE ni PP parlen mai. 

Ahir, finalment, i quan el tema ha donat molt que parlar fora de Valencia amb veus en contra per tota l'Espanya Autonòmica, Francisco Camps venia a dir que "si hi haguera més comunicació estat-comunitats autònomes potser algunes disfuncions no es produirien", o  siga, a no dir res i desviar la qüestió per situar tot el focus dels mals sobre José Luis Rodríguez Zapatero, al que criticava per insinuar les retallades però no li feia cap retret al seu líder Mariano Rajoy, que proposa mesures iguals.

Les pelegrines declaracions de Camps, obligaven a obrir la boca al líder del PSOE valencià, Jorge Alarte, per a arremetre contra Camps i això sí, sense enfrontar-se amb el líder del seu propi partit. Alarte demanava a Camps que no cree "cortines de fum atacant al Govern central", però tampoc mostrava cap oposició frontal a les reformes que pot dictar des de Madrid el seu partit. Com Camps, tampoc disparava cap amunt.

¿L'assumpte arribarà més lluny de la mà dels dos grans partits estatals o es quedarà tot en un globus sonda? No esta determinat, però si que és evident que, si es fera el País Valencià pagaria més ràpid les conseqüències de la despesa desmesurada de les últimes legislatures i també que el Consell solament protestaria al govern central si és d'un partit diferent.

.