Un bon amic ens ha passat aquest enllaç d'una enquesta lingüística al diari "El País" amb el prec de que li donem la màxima difusíó i preguem una ajuda a la nostra llengua.
Nosaltres ja hem votat, al "Sí" com no! I tu?
http://www.elpais.com/encuestas/encuesta.html?id=14582#
-
Català-valencià-balear
ResponEliminaEl diccionari català-valencià-balear, Alcover Moll, aglutina dialectes. En canvi, els polítics del PP del País Valencià i de les Illes Balears, quan parlen de català, valencià i balear, estan parlant del que, segons ells, són tres llengües diferents.
Els polítics del PP de Balears i el País Valencià ja fa temps que fan veure que són completament ignorants en qüestions lingüístiques perquè els convé. I és que, amb l'experiència per a ells exitosa del País Valencià i de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, aquest grup polític s'ha adonat que pot arribar a crear artificialment una llengua que els separi de Catalunya -objectiu final de tot plegat- i ara comencen a proposar el mateix per a les Illes si guanyen les eleccions del maig. El primer pas és que a Balears no s'ensenyi el català estàndard sinó només el dialecte balear. Tots els catalans, valencians, baleàrics, andorrans i algueresos parlem un dialecte català o un altre, i la gràcia és a parlar-lo realment però sense perdre mai de vista la llengua estàndard perquè, si això passa, el català un dia òbviament deixa de ser-ho.
Em sap greu haver de dir que crec que, en vint o trenta anys, el valencià serà una altra llengua que no la catalana: hàbilment, els polítics interessats en això han convertit en normatiu un dialecte i, per tant, norma a norma, el separen dia a dia dels dictats lingüístics de l'Institut d'Estudis Catalans. Ara, encara coincideixen força, però, d'aquí a uns anys, els que parlen i escriuen valencià hauran de triar entre les dues opcions si no volen tornar-se lingüísticament esquizofrènics.
A Mallorca, a les Balears, el panorama social i polític és diferent, però m'espanta aquest primer pas electoral del senyor José Ramon Bauzà, que sembla decidit a inventar unes “normes del Puig” en versió potser de la serra de Tramuntana. Em demano si seran capaços els del PP balear de dir, com els del País Valencià, que el mallorquí a Mallorca ja existia abans de Jaume I. Tenint en compte que els catalans van assegurar-se que no hi quedés ningú viu abans de repoblar l'illa, tindria el seu què aquesta versió de la història. Potser resulta que descobreixen que, a les coves del Drac, el mallorquí va romandre preservat com un tresor de la massacre catalana per quatre o cinc supervivents que després van fer classes secretes a tots els seus compatriotes. Fa plorar de tan romàntic.
Ha arribat l'hora d'obrir bé els ulls per als que ens estimem la llengua a tots els Països Catalans i, sobretot, a les Illes, perquè n'hi ha que són capaços d'inventar contes de fades, i n'hi ha que estan disposats a creure-se'ls. Increïble, però cert. Si no hagués vist el cas del valencià, no m'ho creuria; malauradament, els fets parlen per ells sols. Molt de compte, doncs, si no volem que el català quedi reduït primer a això que parlem a la part est de la Península, i després a la meitat de Catalunya, i després a una part de Catalunya, i després a res: el Partit Popular espanyol, amb l'experiment del País Valencià, ha trobat la gallina dels ous d'or. Frenar-lo és cosa de tots.