El PP de Sagunt no ha volgut de cap manera facilitar la celebració del Festivern en eixa localitat. ¿Vos recorda això alguna cosa respecte al Festivern celebrat a la Valldigna fa uns anys?
Les gestions que ha dut a cap el portaveu del Bloc a l’ajuntament, Quico Fernández, no han donat resultat: “Ens hem trobat la incomprensible negativa del govern municipal. Una resposta com esta a banda del sectarisme i el conservadorisme del PP que puga desprendre’s, és una oportunitat perduda per a esta ciutat”.
El Festivern és un dels esdeveniments culturals més importants i l’exponent més destacat de la música més actual en valencià, ja que gira a l’entorn d’un gran concert que té com a principal protagonista Obrint Pas, el grup valencià més internacional.
El govern del PP de Sagunt ha rebutjat una oportunitat que moltes ciutats desitjarien acollir, tant pel seu prestigi com per la transcendència econòmica. L’afluència pot superar les 2000 persones, és a dir, una quantitat de visitants que necessiten allotjament i altres serveis que haurien beneficiat clarament els comerciants de Sagunt. D’altra banda el cost per a l’Ajuntament era mínim i es limitava a cedir el pavelló.
Quico Fernández, portaveu del BLOC a l’Ajuntament de Sagunt ha manifestat: que “el alcalde i el PP no saben el que fan, o ho saben massa. De fet es limiten a complir el guió del seu partit al peu de la lletra, a la cultura valenciana ni aigua. Podria haver sigut el concert més important celebrat a Sagunt en els últims anys i a més sense cost econòmic, per no parlar de la injecció econòmica per al sector dels serveis de la ciutat"
- Redacció basada en la nota de premsa del Bloc
-
Per gastar-se els diners aquesta gent del pp en qualsevol estupidesa sí que són bons, ....ara, el cost de l'event per a l'ajuntament no és cap broma, sinó que miren/publiquen la despesa que va supondre per a Benifairó, poca broma i més ara que no hi ha un clau en lloc.
ResponEliminaTal volta si en aquest cas Obrint Pas, com en els altres a qui pertoque, participaren de les despeses públiques que ocasionen els events, es podria fer més coses....
Entre altres despeses estaria bé saber el cost que va supondre per a Benifairó tant en termes absoluts o en relatius(tant em fa):
- Policia local i reforços
- Operaris, montatge, neteja
- Policlinics
A més de les molesties als veïns...
ara bé, per a ser justos, la mateixa factura que la passen a les falles, cofraries, clero...
però prou de dogmatisme
Silmin: tu vols saber les despeses però has de contraposar també el benefici que va tindre el poble de Benifairó i la Valldigna en general.
ResponEliminaDurant tres dies els comerciants de Benifairó van fer una més que generosa "caixa" gràcies al Festivern.
Tota la gent que amb l'excusa del Festivern va passar el cap d'any a la valldigna es va gastar els seus diners ací, cosa que no haguera fet de no organitzar-se aquest festival.
És molt fàcil fer demagògia, però aquesta despesa es va convertir en una inversió i un moviment de diners en el poble.
No és qüestió de fer demagògia, company silmin, ni de passar-los factura a altres activitats què, tot i sent repetitives, cansines i fins i tot molestes, tenen lloc cada any i reben ajuts diversos, sense comptar amb les despeses que la seua activitat genera cada vegada que es produeixen.
ResponEliminaUna altra cosa és si allò que organitze, col·labore, subvencione o patrocine com a institució pública local (ajuntament), m'aporta beneficis electorals com a persona primer i com a opció política després, sense importar-me si això aportarà algun tipus de benefici o rèdit, a curt, mitjà o llarg termini, al poble en general i a l'economia local i particular dels veïns. M'explique.
Per a un alcalde o regidor qualsevol, organitzar, col·laborar, subvencionar i/o patrocinar un esdeveniment excepcional o extraordinari (aquells què no són cuotidians i que no solen repetir-se mai més al municipi en qüestió i que sovint representen la participació multitudinària de gent) pot reportar i de fet reporta, beneficis econòmics primer (bars, botigues, etc, etc) i rèdits a mitjà i llarg termini després per al conjunt del municipi: promoció del poble, etc.. Això seria fer les coses pensant amb el poble i els seus moradors però no suposa beneficis electoras, és a dir, que no aporta més vots o mantenir els que ja té a la persona o partit que governa el municipi en eixe determinat moment. Mentre que les altres activitats, algunes de les quals poden semblar, per a un sector de la població, fins i tot avorrides, sense cap arrel a casa nostra ni tan sols tradicionals sinó més bé importades o imposades, molestes i fora de context en els temps actuals, com les processons de Setamana Santa, eixes si que interessen perquè representen col·lectius locals amb el consegüent caliu de vots que no interessa perdre o que cal guanyar.
Per això, hi han actes que no interessent, per pocs diners que costen o per molts beneficis econòmics que aporten.
Doncs per a portar un grup del 'nivell' d'Obrint Pas, per molt que canten en valencià, millor que no facen res, què voleu que us diga.
ResponEliminaVaig estar estar tot el festivern i me'l vaig disfrutar com mai, inclús van vindre uns amics forasters... els bars i el "consum" de Benifairó van fer l'agost en més de desembre però que això vaja a carrec de l'ajuntament és una bestiesa, va deixar net l'ajuntament... si tant beneficia als comerços del lloc ho tenen fàcil UTE i que s'ho paguen ells o com a miním que col.laboren que ni van pagar l'ús de domíni públic per fer-se el taulell a la vorera, incloent els manifestament declarats de dreta.
ResponEliminaSi parlem de beneficiar a quatre, sempre als mateixos, parlem d'increment de la renta del poble. El "benefici d'un poble" porta de forma implícita una redestribució de renta al conjunt de la població i no només resdestibuir l'endeutament a tots mentre només uns es beneficien. De fet aquest moviment de diners...??? fins ara els mateixos bars amb la mateixa gent contractada... està molt bé aplicar criteris d'econòmia però cal diferenciar, micro de la macro i inclús dins macro encara podriem fer parlar de més classificacions.
Ha quedat ja palés que la política d'events i glòries, és economicament un fracàs i financerament un suïcidi. Que ho hagen fet els.. del PP no implica que ara ho defenga per als demés, per que qui continua perdent és el poble. Estaria d'acord que l'administració pública participe en part d'activitats que beneficie a un sector sempre que aquest sector també faça els deures i invertisca part, no siguen tot guanys només a carrec del poble... ja m'agradaria poder parlar de la corrent d'ingresos que produeixen els events, però ni es pot ni nigú sap, només aproximacions al voltant de les pernoctacions i és més palla que altra cosa.
La promoció de la valldigna s'ha traduït en més inversió?, més llocs de feïna? millor qualitat de vida dels veïns?...ni ho sé ni ho sabren però de forma agregada no massa (de moment va al capdavall) o tal volta de València... a la fi es més gran l'inversió que la renta de retorn, el que és el mateix, despesa no inversió. Si bé no dic que no s'ha de fer despesa, però llavors no confondre el nom.
En quant al nivell del grup, la veritat es que sí, esta molt per damunt del nivell cultural mitjà d'un país que es conforma Cagal9 com a referent cultural.(ja ho sé que hi ha molta gent encontra, però molt al meu gust la realitat és la que és)
Si després de la que cau, encara la classe política va fixant-se en els rediments electorals vers a treballar de forma rigurosa, malament anem.
això de cagal 9, era de molt al meu disgust, evidentment dubte que ningú puga estar agust amb això per dir-li d'alguna forma
ResponEliminaQue Obrint Pas està molt per damunt del nivell cultural mitjà d'un país (com el valencià, supose)?? Em negue a acceptar-ho. Hi ha propostes en valencià, propostes 'massives', de 'gran abast', per al 'gran públic' (tot açò entre cometes: parlem de música en valencià, no ho oblidem), de més qualitat. El que passa és que arrosseguen, sí, com el bestiar a la càrrega. Si volem continuar fent mercaderia de transport, endavant: que seguisca la festa per als Obrint Pas i companyia. Si el que volem, però, és fer cultes en la nostra llengua (i ací no em vingueu en l'accepció i excepció elitista), fem en altra direcció: obrim les orelles. Obrint Pas i Canal 9 van en la mateixa línia tenint camins oposats.
ResponEliminaPer a Obrim les orelles: es nota que tu saps molt de música i assistixes assiduament als concerts d'Obrint Pas, per això els menysprees.
ResponEliminaPer alguna cosa serà que han pogut sobreviure tants anys en aquest depredador mercat musical i tenen tant d'èxit en els seus concerts.
O vols dir tu que Bustamante o Bisbal tenen un "nivell" musical millor que Obrint Pas?
Fes-t'ho mirar!!
Per cert, en aquests moments, el grup Obrint Pas està fent una gira pel Japó on oferiran 5 concerts.
A més a més un dels músics del grup és de la Valldigna i ho fa molt requetebé.
Ací que fem? Parlem de si un grup és millor o pitjor, si hem de fer a la gent cultes "musicalment" parlant? I el tema que ha proposat La Cotorra?
ResponEliminaD'això que en diguem?
Està o no el PP a favor de la música en valencià, siga més o menys culta o elitista, siga popular, rockera o ska?
Centreu-vos (no políticament, clar) i parlem de com capolen els del PP tot allò que sone en la llengua d'Ausiàs March.
a mi la musica d´obrint pas en pareix de baixa qualitat i molt simple,seria comparable al "cine español", que si no está primat res de res. M´agrada mes Greenday, The Rolling Stones, Guns and roses, The Cure, Muse, Aerosmith, Cold play, que voleu que vos diga.
ResponEliminaY a mi me gusta Manolo Escobar, el Fary, Marifé de Triana, Lola Flores, Carmen Sevilla, Antonio Machín.
ResponEliminaYa ves tu, que mania con eso de la música en valenciano. Con lo bien que estamos con la española y de vez en cuando alguna inglesita como Greenday, The Rolling Stones, Guns and roses, The Cure, Muse, Aerosmith, Cold playn.
Ah, se me olvidaba y Judas Priest, faltaria más.
He assistit a dos concerts d'Obrint Pas i he escoltat també dos discos. Ja n'he tingut prou. No per a menystenir-los, sinó per a valorar-los en la seua justa mesura. Per alguna cosa serà que estan encara en el mercat, per alguna cosa. No per la seua qualitat musical, sens dubte.
ResponEliminaI sí: he volgut dir adés que Bustamante i Bisbal tenen un nivell superior. Fes-t'ho mirar, fes-t'ho!
Per cert, Bisbal també ha fet concerts al Japó.
Així mateix, suma a l'excels grau de la música obrintpassera (i en valencià) que el trompeta Benavent siga de Tavernes de la Valldigna.
Altrament, he parlat jo abans d'elitisme en la música de 'mainstream' en valencià (amb totes les cometes), sí, sí; "Emperatriz", tal i com reblaria el clau el meu iaio.
I clar, el Tema, en majúscules, és que, qui destrossa la música (en valencià, i podria ser també sense parèntesis) és el PP, Zapatero, Camps, el Tripartit, Rita, Rus o Obrint Pas. Tots en majúscules. Apuntes bé, amic valler: fem-nos-ho mirar.
Esperem amb ansietat i impaciència el nou disc de "Obrim els ulls i les orelles" sens dubte el millor músic que ha existit mai, amb un currículum millor que els Rolling Stones, amb un nivell musical excels, amb una qualitat musical insuperable, que promociona i defén la música en valencià i que per tot això es sent capacitat de dir que els grups que no tenen el seu nivell musical "destrossen la música".
ResponEliminaAnem aviats, amb l'autoodi i les rancúnies sempre per davant!! Quin desastre de País!!
Respecte als comentaris del tal Obrim les orelles i/o els ulls, no vull ficar-me perquè en ells es nota que està molest per alguna raó. Se li nota certa rancúnia. Éll sabrà. Sols apuntar que en la notícia no es feia referència a que si l'esdeveniment té més o menys categoria (el valor de les coses està dirèctament relacionat amb els gustos dels que les pretén. Un exemple: per a un motero, un simple pedal per a la seua moto que li demanen 200 o més euros li pot semblar una ganga i per a mi, sense menysprear ni criticar-li el seu gust, és un robo, una despesa inútil).
ResponEliminaAl meu poble diuen que: amb diners, torrons. Ara bé, també diuen que no és bo allargar el braç més que la mànega.
Per què dic això? Diràs tu, company Obrim... Doncs, per tornar al contingut de la informació de la Cotorra i al comentari de Silmin en el què critica el Festivern celebrat a Benifairó.
En primer lloc, Silmin, si sempre són els mateixos els qui es beneficien no seré jo qui ho diga això. Tu no ho fas perquè no vols. Muntat un bar (o qualsevol altre negoci de cara al públic) i mantin-lo obert tot l'any, les 24 hores del dia, pagant llums, aigües, impostos municipals i altres pagaments per tan sols uns dies a l'any fer caixa. I t'ho diu un que no té res a veure amb això. No tinc cap negoci, ni sóc comerciant ni res d'això. Sols sóc una persona que abans de parlar mire de contrastar-ho tot i tindre clar que el que vaig a dir és el que cal. Si no, quan veig que l'he ficada, doncs reconec l'errada i rectifique, que també està bé. I no passa res.
Quan venen les festes, qualsevol associació local o de l'àmbit que siga, si que som bons, tots, i a tots els pobles, d'anar a demanar ajuts econòmics pels comerços i establiments de tot tipus del nostre municipi o dels pobles dels voltants que es tradueixen en una pàgina de publicitat, mitja o menys (depén dels diners que ens donen), en el llibre de festes o un quadret xicotet en el cartell que anuncia la nostra activitat o simplement en una cita verbal realitzada per la persona encarregada de la megafonia de l'esdeveniment o acte que estem realitzant. I no digam de l'ajuntament, que també li demanem i sol donar-nos. Si, Silmin, això és tan cert com que tots els dies surt el sol, encara que siga núvol. I això sembla no tindre importància per a tu. Saps quans diners recapta l'ajuntament del teu poble dels comerços o altres negocis, especialment dels bars? Més dels que tu et penses o pugues imaginar-te.
Com que no em cap el comentari, continuaré en un altre.
Continuació del comentari.
ResponEliminaNo sé on havia tallat el comentari. De tota manera, és igual.
Si el comerciant guanya diners podrà gastar-se'ls i eixe que ingressa els diners del comerciant primer, disposa de diners per invertir-los o gastar-se'ls també en allò que vol o en l'imprevist que puga surgir-li. I així, un cercle sense cap ni cúa, comapny Silmin. I en això rau l'economia. tan senzill com això.
Per acabar faré referència a unes paraules dites per un comerciant gandià, dels de tota la vida com se sol dir, que des de fa 20 anys, es dedica a escriure llibres de qualsevol temàtica. Em referisc a José Miguel Borja, propietari de les botigues Borja Ópticos de la cadena Multiópticas. En la presentació d'un dels seus llibres "la Naranja dorada" (això fa més de qujnze anys ja) i amb ironia es va referir a la mentalitat de la societat gandiana: comerciants i polítics pel fet de centrar totes les seues energies en el turisme i en la construcció desmesurada i depredadora sense cap control que ja hi havia aleshores, i no en la citricultura que a la fi era el passat, el present i el futur de l'economia comarcal i comunitària. Tot i sent un comerciant al que els turistes se suposa li compraran ulleres. Doncs no, aquest senyor va dir que realment de les persones que vivia, havia viscut i esperava seguir vivint eren gandians o saforencs, en primer lloc i després alguns vinguts de fora en una proporció del 10% com a molt. És a dir, que de cada cent clients 90 eren locals o comarcals i els altres 10 de fora. Éll va dir que si els polítics locals, comarcals, provincials i autonòmics se centraren en l'activitat de la citricultura amb seny i ganes, segur que tot ens aniria molt millor. Entre moltes coses va assenyalar que si els treballadors i treballadores de la taronja (collidors/es, xofers, els dels magatzems, etc) treballen i guanyen diners, se'ls gasten després comprant als comerços de Gandia. Si el tio Quico ha venut les taronges del seu bancal a bon preu i les ha cobrat ja, eixos diners se'ls gasta comprant en comerços de la capital comarcal. I així va anar donant exemples fins arrancar uns aplaudiments que mai havia vist en una presentació de cap llibre, ni crec tornar a veure-ho.
Et dic això per il·lustrar-te el que intente explicar-te. L'economia està viva quan els diners es mouen i passen d'unes mans a altres. No és bo que els diners resten quiets i en mans d'uns pocs, com està passant ara i com crec que vols tu siga.
Perdoneu si m'he estés massa.
"L'economia està viva quan els diners es mouen i passen d'unes mans a altres. No és bo que els diners resten quiets i en mans d'uns pocs, com està passant ara i com crec que vols tu siga."
ResponEliminaJa em diràs de quins llibres has tret això.
1.- L'economia està viva mentre creix, al del topicasso de que la economia va bé mentre els diners canvien de mans, li se va oblidar afegir i mentre cada vegada siguen més diners.
2.- Entre que resten quiets o tindre que reposar-los?... si vols topicasos "qui no guarda quan té no menja quan vol", gastar per gastar el que s'ha fet durant massa temps, ja seria hora de parlar de invertir i no de gastar. Això no es quedar-se quiets, no?
3.- "Diners en mans d'uns pocs", no sé que vols dir, però per dir qualsevol cosa, no hi ha res més públic que l'administració pública.
A veures si m'explique, si es vol fer qualsevol acte xq reporta beneficis a un sector, perfecte, però per a mi no és normal que no retorne res d'eixos beneficis a la gent que l'ha financiat. En aquest cas el poble.
Ahhh que ells paguen impostos?... com tots, durant 30 anys no han fet cap actuació en els camins on té les terres(unes quantes) mon pare i ben bé que paga IBIR, no demane que li'ls tornen ni que els enquitranen, es farà si cal i convé al poble no xq pague l'impost.
En poques paraules, prou de subvencions a fons perdut, o del 100%... ajudar tot el que vulguen, però que es banyen el culet, és l'unica manera d'incentivar la productivitat tant de moda (això és el que deien els premis nobel d'economia 2010 o krugman)
per cert en macro subvenció=impost als consumidors i una perdua/reducció del comerç
Així i tot, la despesa entra dins de les tasques de l'adm. pública quan parlem de l'àmbit social no del productiu.
Tots paguem impostos però uns més que altres i depén del municipi que habites i de les seues normes, encara les diferències són majors.
ResponEliminaI no vull continuar i entrar en una discussió sobre la teoria de la relativitat (economia) o qualsevol altra cosa. Tu entens l'economia d'una manera personal i particular, sols t'interessa la teua economia, mentre que jo entenc l'economia d'una manera global i generalitzada que a la fi és la que m'interessa millore i dispose de bona salut per a que la particular funcione bé.
Però al final, quan et farà falta anara a demanar-los a eixos bars que t'aporten una xicoteta quantitat de diners per ajudar-te a organitzar un esdeveniment en concret, cosa molt lloable per a mi, segur que no pensaràs en que potser per organitzar tu eixe esdeveniment estàs donant-li a guanyar diners, però a la fi, el que t'interessa és que allò que tu has ideat es faja. Ara bé, si són altres els que han ideat alguna cosa ja no t'agrada tant. No serà això el que et passa?
Va justament al revés, estic per l'economia en benefici del poble, sí d'esquerres, l'economia ben entesa (segons la meua opinio) i no segons els topics d'esquerra que tant mal fan. Si subvenciones el 60% de les actuacions envers del 100% pot ocorrer:
ResponElimina* L'empresari ho farà si l'interesa veritablement, té que cercar beneficis per al 40% que inverteix, el 100% implica "si vols fer-ho per mi de categoria, si va bé o mal a mi tant mi fa no em costa res". Increment de l'eficàcia.
* Inclús seria factible diguera esta actuació no, millor aquesta.... Increment de l'eficàcia.
* Si tinc que invertir vull que es faça com cal, ben fet, ben organitzat. Increment de eficiència
* 40% més d'actuaccions que pot fer l'ens públic.
* Quant una empresa no té rendiments per damunt del cost de finançament significa tancament, en adm. aquest no passarà perque rebrà ingresos també dels que estan a l'atur, jubilats i demès... tal volta l'actuació més eficient de cara al poble haguera sigut pagar la nova ecotaxa a parats de llarga duració o rendes mès baixes, igual incrementa la despesa de la gent en els propis comerços del poble, altra forma de vore l'economia.
* L'únic interés econòmic que tinc a tavernes son terres heredades, si puja el terreny igual em benificiaria si pensara vendre, que no és el cas. L'altre és l'estima a la gent que em queda allí. Cap interés particular.
* Només classifique les actuacions segons el suposat benefici/eficiència que pot reportar (i la seua redistribució) no a qui concretament o d'on surta l'idea.