Fins el dia 10 i el 17 no podrem saber qui liderarà EU i el PSOE, respectivament, a les properes eleccions municipals.
Hem parlat ací - i vosaltres heu fet els vostres comentaris- sobre l'afer EU, el possible trencament i com pot nàixer una altra formació d'eixe trencament derivat de l'existència de candidats: l'actual regidor i portaveu, Cándido Jiménez, i l'aspirant oficial i sembla ser que recolzada per la direcció comarcal del partit Karina Vercher. L'assemblea el pròxim dia 10 segons ens diuen. I sembla ser que serà oberta per tal que puga assistir-hi qualsevol simpatitzant.
El segon acte, l'interpretaran els candidats del PSOE. Sembla ser que les persones que han portat el partit fins ara volen una llista de consens i no que es dividesca el partit amb unes eleccions que, en una localitat com Tavernes, pot portar problemes.
Per tant Victor Borràs i Carmen Canet tindrien fins el dia 17 per consensuar qui serà el cap de llista de la marca socialista a Tavernes. Això si, tindrien garantit el lloc u i el dos a la candidatura municipal.
I sorgeixen, com no els comentaris. I ens diuen que té les de guanyar la Sra Canet, potser més donada a estes experiències de tracte, tot i que juga a la seua contra - ens diuen - el ser independent, i ens remarquen el no estar afiliada al PSOE. ¿Independent una persona que va anar la segona la passada legislatura i ara vol repetir com a candidata a encapçalar-la.... ? Això li pot donar maniobra per a la pròxima legislatura.
Victor Borràs és més jove podria portar nous aires i ara cal recordar que ja anava a la llista de les anteriors municipals del PSOE en el número set. En la seua contra - ens diuen- que no s'ha acostat per a res al partit.
Caldrà esperar fins eixe dia desset per desfullar, com ja deia la Cotorra, la rosa socialista. El tema d'EU sembla més clar. Encara que per a nosaltres, el del PSOE també ho està.
-
He sentit que Candido no s'acosta a cap assemblea de EU des de fa temps i pot ser siga per que ell no convoca les assemblees encara que es el coordinador i responsable local sino que ho fa l'executiva comarcal i pareix ser que li fan el buit.
ResponEliminaAmics, sense cap paraula amb mala gana, voldria recordar-vos que al País Valencià, el partit socialista, és PSPV, si voleu, PSPV-PSOE, però mai PSOE. M'agradaria que ho respetareu a partir d'ara. Gràcies.
ResponEliminaPerò amb quin món vius? Simplement PSOE. El PSPV ja fa anys que va deixar d'existir.
ResponEliminaI si voleu ser PSPV, ànim i a demostrar-ho. Perquè al pas que aneu d'aci poc PSSM (Partit Socialista Sucursal de Madrid).
Si voleu ser PSPV, comence vosaltres per deixar de costat PSOE.
Si, acim Omar, ja t'ho han explicat, el PSPV, va morir fa molts anys, jo recorde tenir enganxines d'aquest partit en el que es demanava l'autodeterminació, això ha passat, dins del teu partit, hi han veus molt però que molt regionalistes, hi han manifestacions públiques en el que es demana ja la denominació de Partit socialista de la Comunitat Valenciana, no treballen per la unitat de la llengua, i els dona igual que deixem de vore TV3, això no és treballar pel País Valencià, i no treballar per ell és no estimar-lo. Ho senc, amci Omar, per que dins del teu partit, sempre hi he trobat gent molt vàlida, però els dirigents el porten cap a una direcció que no m'agrada.
ResponEliminaHo he hagut de partir en tres.
ResponEliminaEl primer que hem de fer és no confondre l'antic Partit Socialista del País Valencià amb el PSOE. No tenen res a vore. Comprenem que la persona que firma com Omar, pel que es veu a la foto, és prou jove i algunes coses no les sap.
Però dir-li al PSOE, el partit que ha posat la denominació "Comunitat Valenciana", que va instaurar un model castellà en la TVV, que no ha firmat el requisit lingüístic per als funcionaris, que ha suprimit la denominació científica català de la llengua en l'Estatut, que ha aprovat dues vegades el "democràtic" 5% per a les Corts, que posa un portaveu parlamentari que no en dispara cap en valencià i que sempre està al que diga Madrid, etc. dir-li al PSOE com a PSPV....
Després cal recordar que PSPV-PSOE - com ells diuen- és el nom de la federació del Partido Socialista Obrero Español en terres valencines (Comunidad Valenciana segons l'Estatut aprovat i reaprovat per ells) i no té res a vore amb el PSPV que el PSOE va absorbir en 1978.
Els primers antecedents històrics del que seria fins al 1978 el PSPV -sense res a vore amb el PSOE- cal buscar-los en el Partit Socialista Valencià (PSV) un grup fundat el 1964 per antics militants del Moviment Social-Cristià de Catalunya, Acció Socialista Valenciana i l'Agrupació Democràtica d'Estudiants Valencians. Entre altres objectius hi havia la defensa de la identitat cultural i nacional del País Valencià i era molt influït pel socialisme catalanista de Josep Pallach i Carolà, pels grups socialcristians de Jordi Pujol, la revista Serra d'Or i l'Abadia de Montserrat.
El PSV va estar molt implantat a la Universitat de València i la majoria dels militants pertanyien a la petita burgesia, pocs eren fills de treballadors, i molts d'ells eren universitaris i no tenien cap relació amb els grups socialistes anteriors a la guerra civil. Eren militants del Front Marxista Valencià (FMV), cas de Vicent Ventura , altres independents, com l'editor i fundador d'ACPV i altres que després del 1978 serien claus en l'organització socialista valenciana cas de Ricard Pérez Casado i Alfons Cucó, sense oblidar personatges que foren rellevants també en la política dels anys 75-90: Josep Vicent Marquès, Pérez Benlloch, Valerià Miralles.
Tots tenien com a punt comú ideològic el socialisme i el valencianisme, amb línies generals d'actuació dins del que podríem nomenar socialisme democràtic. Els seus punts programàtics quedaren palesos en la "Declaració de Principis del PSV" de l'any 1964, on quedava clara l'afirmació del País Valencià com a nacionalitat històrica, la denominació català de la llengua i les afinitats històriques i culturals amb Catalunya i les Illes Balears, amb reconeixement d'una comunitat superior nacional: els Països Catalans, mentre a nivell d'Espanya, eren federalistes. Hi havia en la "Declaració" la damanda d'un govern autònom i el català com a llengua oficial.
Segon
ResponEliminaL'any 1968 el grup es va dissoldre i els components s'integren en partits com el PCE, es funda Germania Socialista (GS), influïda pel PSAN i el 1974 es funda el Partit Socialista del País Valencià, que serà considerat sempre com hereu del PSV, per militants dels Grups d'Acció i Reflexió Socialista (GARS) i Convergència Socialista del País Valencià. El Congrés Constituent de 1977 donava a conéixer el Manifest Socialista del País Valencià, que arreplegava que el País Valencià es una nacionalitat històrica i el vinculava als Països Catalans, amb una proposa de lluita per l'alliberament valencià i aconseguir l'autogovern i sobre tot un Estatut d'Autonomia - però un ESTATUT, eh? no un "estatutet" per ofrenar noves glòries a Espanya que és el que han aprovat PP i PSOE- , tot amb una ideologia republicana i amb el reconeixement al dret a la autoderminació que tenim els valencians i el poder federar-nos amb altres pobles. Serà l'època de la campanya "Volem l'Estatut" que molts encara recorden.
El PSPV decidi presentar-se amb llistes pròpies a les eleccions de juny del 1977. Una divisió posterior i que va fer que els germans Garcés fundaren Unitat Socialista del País Valencià integrat dins del Partit Socialista Popular de Tierno Galvan i la posterior aliança del Partit Socialista de Catalunya amb el PSOE, i els mals resultats electorals acabarà amb la integració del PSPV amb el PSOE. La major part dels dirigents del PSPV passaren a formar part de la direcció del PSOE que, en teoria, no en la pràctica acceptaren el programa del Manifest del 1977 que hem esmentat adés.
No cal tornar tan enrere i fer uns comentaris tan llargs. A vore, el PSOE valencià va fer a l'època de Lerma un canal 9 en castellà, va posar tota la simbologia del blaverisme, no va deixar clara la unitat de la llengua i va impulsar un estaut de segona categoria. Recentment ha votat en contra del requisit lingüístic, no obri la boca en el tema de la TV3, la propaganda que ens arriba des de la direcció federal està íntegramnt en castellà, Alarte i Luna no n'amollen ni una en castellà, el mateix Alarte vol canviar el nom del partit a PSCV, no aposten pel corredor mediterrani, no reivindica l'alliberament de l'AP7, no va votar a favor al dret foral valencià sobre el matrimoni, han votat en contra del reconeixement del conseller valencianista Francesc Bosch i Morata i un llarg etc...
ResponEliminaEfectivament. No caldria tornar enrere en un País Valencià normal on el coneixement de la nostra realitat, sota tants i tants factors i paràmetres, fos una cosa normal potenciada i recolzada pels partits, mitjans de comunicació i institucions.
ResponEliminaLa realitat, i espera que ho sapìgues, no és eixa. I només cal vore l'exemple d'Omar, crec que responsable de les JS i que sembla no assabentar-se del que passa.
De vegades, ens cal perdre el temps que reconec podriem dedicar a altres coses, fins i tot a rascar-nos la panxa, per intentar explicar encara que siga un petit bocí, el que ha estat la trista història i realitat de les nostres terres des de la transició i on, els partits que han manat, PSOE, i manen, el PP, ens vengueren, ens venen i ens vendran a Madrid.
I no hi ha més cera que la que crema, almenys en eixe aspecte.
Indesidenter, ens has deixat en la mel a la boca. Has dit que feies tres parts i sols hi han dues. Què ha passat amb la tercera? Ta l'han censurada? Espere i crec que no. Aquest comentari va ser remés a la Cotorra el dimecres, 8 de desembre de 2010 i avui dijous, 9 de desembre, encara no ha estat publicat.
ResponEliminaAmb el teu assenyat i ben documentat comentari em demostres disposar d'una informació molt privilegiada de la que sols poden gaudir-ne un reduït nombre de persones les quals, han estat immerses en eixos esdeveniments d'una manera activa, és a dir, que tu formaves part d'algun d'eixos partits (la qual cosa ens indica que ja tens més de 50 anys) i has viscut, de primera mà, els fets que ens relates. Gràcies pel teu il·lustrat i enriquidor comentari del què espere veure publicat a la Cotorra la tercera part.
Pel que fa al company Omar, el qual serà militant o simpatitzant socialista, cosa de la que és tan lliure com molts altres de pertànyer o simpatitzar a altres formacions polítiques sols fer.li uns matisos:
a) Les sigles no són massa importants. Tant s'hi val que es digués Partit Socialista del País Valencià com de la Font de Manana. El que per a mi importa és la política que fan i com actuen. Si realment representen les persones, col·lectiu o poble que les ha votat i si realment s'ho creuen això de País Valencià. Hi ha una frase bíblica que li ve que ni pintada. "Pels seus fets els coneixereu". I això és el que, afortunadament, m'ha passat a mi. Que finalment els he conegut i per això he canviat.
b) Sobre el sentit o sentiment democràtic i social dels seus dirigents (que no militants, dels que no puc dir res malament de la majoria) no vindria malament canviar-los o que canviaren ells, per si sols.
c) Poc t'estimes el País Valencià o la seua denominació militant o simpatitzant amb un partit com el que ens estem referint.
d) Finalment. Com en el punt a. Podreu dir-li PSPV o PSPT o PS el que siga. Mentre continuen així, els del PP ja poden fer-ne i desfer-ne que els tindrem per a molts anys perquè, lamentablement, al nostre país, company Omar, i em referisc al País Valencià, la majoria de les persones no entenen ni volen saber-ne res de nacionalisme valencià, i la culapa no és dels vinguts de fora sinó dels autòcton ques no han sabut o no g¡han volgut, ni ara amb els nous vinguts ni abans amb els immigrants espanyols, integrar-los i mostrar-los la nostra societat tal com és amb les seus diferències o semblances. En altres països: Catalunya, Balears, Galícia, Euskadi i fins i tot Andalussia, les persones tenen les coses molt més clares i els polítice més encara. I si no, vaig a platejar-te unes preguntes:
1- ¿Creus tu que en eixos països haurien aprovat una barrera electoral com la que hi ha al nostre i la mantindrien passats els anys?
2- ¿Creus tu que qualsevol polític, del partit que siga, hauria votat en contra d'exigir-li al govern central o a l'estat ens retorne el deute històric i renegociar el finançament?
3- En qualsevol dels llocs esmentats i que gaudisquen de llengua pròpia. Creus que algun dels representants o portaveus de qualsevol de les forces polítiques representades als seus parlaments no en farien ús, encara que forçadament, de la llengua autòctona?
Doncs, si pots respondre aquestes qüestions cenyin-te a la realitat, compara-les amb les respostes que obtindràs si eixes mateixes preguntes te les plantejes tenint com a referent el PSOE a València.
Per a mi, els "socialistes" valencians (ni ha ben pocs de convenciment) no són una sucursal com apunta un altre comentarista. Pitjor encara, són un equip filial. I això significa:
• No prendre cap deecisió sense l'aprovació dels mandamassos
• Jugar en una o varies categories per davall del primer equip i d'altres.
• Etc, etc..
¿O creus tu que Luna o Alarte li haurien plantat cara a Zapatero com ha fet Montilla (fins ara president dels catalans) si hagués fet amb l'Estatut el mateix que ha fet amb el Català?
Perdoneu. Em pemsava que havia enviat el tercer.
ResponEliminaA la Valldigna, i ho resumiré, hi havia un col•lectiu nombrós del PSPV, amb militants als quatre pobles que venien participant de la vida política des de feia temps. Era els anys d'allò que se'n deia la Taula de Forces Polítiques i Sindicals i que als pobles s'organitzava a la manera de cadascú. Ací hi havia el PC; CCOO; PSPV, després PSP i l'activa Associació de Veïns, dirigida fonamentalment per gent afí al PC i alguns membres de l'antiga CNT.
Cal dir que fins dies abans de les primeres eleccions no hi hagué cap noticia del PSOE a Tavernes i la Valldigna. Ací a Tavernes, dies abans i de forma sobtada es va fer un acte de presentació on aparegueren històrics d'abans la guerra com el tio Pep Clar "Nyau de la Sal", o Ximo el Ferroviari (no recorde el cognom) junt a uns joves Pep Escrihuela o Vicent Ciscar, entre altres. L'acte de presentació a l'antic local que deiem "El Talisman". I el comentari que existia aleshores del PSOE era allò de "Cien años de història y cuarenta de vacaciones" en referencia a la poca presencia en la lluita antifranquista.
El primer nucli valldignenc organitzat del PSPV naixerà com a PSV sobre els anys 1970 amb estudiants i universitaris. Donat la impossibilitat de fer tasca política directa, fundaran com aixopluc l'Associació Amics de la Valldigna, on a més de la tasca política que es podia fer aleshores pràcticament clandestina, duran a cap una gran tasca cívica pro monestir, la cultura i la llengua. Membres impulsors, entre d'altres i pel que sé, seran els professors universitaris Vicent Martinez Sancho (després president ACPV), o l'advocat Mansanet (també després president ACPV), Joan Blasco i Rafa Mogort a Simat; Paco Mansanet (qepd) a Barx: Vicent Pons, Manolo Galindo i Miquel Joan de Tavernes.
Ja com a PSPV l'agrupació de la Valldigna va quedar independent de la Safor en l'aspecte organitzatiu per una simple qüestió d'eficàcia. No eren temps amb els mitjans actuals. Pel que he pogut esbrinar, ací a la Valldigna hi hagué una secretaria comarcal "col•legiada" que compartien Manolo Galindo (qepd) i Miquel Joan, els quals anaven a les reunions de l'Executiva de País del PSPV, a la seu del Carrer Almirall de Valencia els dissabtes.
Uns dies abans de la integració del PSPV - una venta al PSOE segons els militants de la Valldigna- hi hagué un tens sopar a Simat amb participació de militants del PSPV de la Valldigna i Alfons Cucó, que era l'encarregat de "convèncer" de la necessitat d'integrar-se en el PSOE. Fins bones hores de la matinada va durar la xerrada, on Cucó es va emportar la negativa dels col•lectius d'ací. Cucó argumentava que així es podria valencianitzar el PSOE i dur a cap el programari del Manifest, i això no ho veien enlloc els militants . "El peix gran sempre s'ha menjat al menut" va ser la frase lapidària amb que se li resumia a Cucó la negativa de la Valldigna a integrar-se. Cap va passar a militar en el PSOE i alguns participaren després en l'organització de la UPV, l'actual Bloc
Perdoneu. Em pemsava que havia enviat el tercer.
ResponEliminaA la Valldigna, i ho resumiré, hi havia un col•lectiu nombrós del PSPV, amb militants als quatre pobles que venien participant de la vida política des de feia temps. Era els anys d'allò que se'n deia la Taula de Forces Polítiques i Sindicals i que als pobles s'organitzava a la manera de cadascú. Ací hi havia el PC; CCOO; PSPV, després PSP i l'activa Associació de Veïns, dirigida fonamentalment per gent afí al PC i alguns membres de l'antiga CNT.
Cal dir que fins dies abans de les primeres eleccions no hi hagué cap noticia del PSOE a Tavernes i la Valldigna. Ací a Tavernes, dies abans i de forma sobtada es va fer un acte de presentació on aparegueren històrics d'abans la guerra com el tio Pep Clar "Nyau de la Sal", o Ximo el Ferroviari (no recorde el cognom) junt a uns joves Pep Escrihuela o Vicent Ciscar, entre altres. L'acte de presentació a l'antic local que deiem "El Talisman". I el comentari que existia aleshores del PSOE era allò de "Cien años de història y cuarenta de vacaciones" en referencia a la poca presencia en la lluita antifranquista.
El primer nucli valldignenc organitzat del PSPV naixerà com a PSV sobre els anys 1970 amb estudiants i universitaris. Donat la impossibilitat de fer tasca política directa, fundaran com aixopluc l'Associació Amics de la Valldigna, on a més de la tasca política que es podia fer aleshores pràcticament clandestina, duran a cap una gran tasca cívica pro monestir, la cultura i la llengua. Membres impulsors, entre d'altres i pel que sé, seran els professors universitaris Vicent Martinez Sancho (després president ACPV), o l'advocat Mansanet (també després president ACPV), Joan Blasco i Rafa Mogort a Simat; Paco Mansanet (qepd) a Barx: Vicent Pons, Manolo Galindo i Miquel Joan de Tavernes.
Ja com a PSPV l'agrupació de la Valldigna va quedar independent de la Safor en l'aspecte organitzatiu per una simple qüestió d'eficàcia. No eren temps amb els mitjans actuals. Pel que he pogut esbrinar, ací a la Valldigna hi hagué una secretaria comarcal "col•legiada" que compartien Manolo Galindo (qepd) i Miquel Joan, els quals anaven a les reunions de l'Executiva de País del PSPV, a la seu del Carrer Almirall de Valencia els dissabtes.
Uns dies abans de la integració del PSPV - una venta al PSOE segons els militants de la Valldigna- hi hagué un tens sopar a Simat amb participació de militants del PSPV de la Valldigna i Alfons Cucó, que era l'encarregat de "convèncer" de la necessitat d'integrar-se en el PSOE. Fins bones hores de la matinada va durar la xerrada, on Cucó es va emportar la negativa dels col•lectius d'ací. Cucó argumentava que així es podria valencianitzar el PSOE i dur a cap el programari del Manifest, i això no ho veien enlloc els militants . "El peix gran sempre s'ha menjat al menut" va ser la frase lapidària amb que se li resumia a Cucó la negativa de la Valldigna a integrar-se. Cap va passar a militar en el PSOE i alguns participaren després en l'organització de la UPV, l'actual Bloc
Per a Omar:
ResponEliminaEncara estàs en el PSOE? Si vols ja d'una desenganyar-te i convencer-te del que és el teu partit, i que de valencià ni per casualitat, entra en la web pròpia que acaba d'inaugurar Alarte.
Igual el cau la cara de vergonya si la veus tota en castellà.
Autoritze a La Cotorra perquè faça traducció al valencià del meu comentari el qual, per raons que ara no venen al cas, em permetreu (i em disculpareu) que l'escriga en castellá.
ResponEliminaTan solo quiero agradecer a Indesidenter la valiosa aportación que ha hecho al conocimiento de (una parte importante de) la historia del valencianismo político y, por otra parte, quiero animar a La Cotorra para que continue con su buen hacer en favor de la información y formación de todos nosotros en libertad y responsabilidad.
Traducció:
Només vull agrair a Indesidenter la valuosa aportació que ha fet al coneixement d'(una part important) de la història del valencianisme polític i, per altra banda, vull animar a La Cotorra perquè continue amb la tasca a favor de la informació i formació de tots nosaltres en llibertat i responsabilitat.
T'agraesc les teues paraules.
ResponEliminaPer completar el que he dit, i m'haureu de disculpar l'oblit, haig d'esmentar al voltant dels 70 el naixement a Taverens del "Centre de Cultura i Llengua Valenciana", format per un grup de joves entre els quals trobem a Vicent Pons, Miquel Joan, Josep Montoya, Paco "El Saliner"; Santiago Hernández, Ximo Sala... alguns formats des del punt de vista lingüístic en "Lo Rat Penat" quan aquesta societat defensava les Normes del 32 i la unitat de la llengua, cas de V. Pons i M.Joan, que normalitzaran la llengua i l'ús en l'entitat i actes que desenvoluparan.
Com promoure, a semblança de "Lo Rat Penat", la celebració d'una mena de certamen cultural que es feien coincidir i es mesclarà amb la proclamació de la Reina de les Festes de Tavernes i que va aconseguir, entre altres, la presencia de Vicent Ventura com a mantenidor de festes a pesar de l'oposició de l'aleshores governador Oltra Molto (conegut com a Altra Multa per les que imposava) i que va fer que la policia secreta franquista (la social) ocupara el Teatre Capitolio on es feia l'acte de proclamació de la Reina de Festes.
També va ser el grup que va portar a Tavernes al grup "Valencia Folk" (germen del que despres seria Al Tall) amb actuació a la Pista Rosaleda i que va acabar l'actuació amb declaració a la caserna de la Guardia Civil.
Cal dir que el component que primava era el cultural (Ratpenatisme) i de defensa de la llengua i, potser per això, la primera missa en valencià que es va fer a la Valldigna i de les primeres al país va ser organitzada per aquesta entitat cultural, amb un programa de ma on hi havia tot el que es deia en la cerimònia (part del rector i part dels fidels), programa que va pagar la Caixa d'Estalvis de Valencia, l'actual Bancaixa.
L'opció política no es contemplava encara en aquells temps en aquests joves, potser per l'edat dels components (entre 17-19 anys) i la manca de llibertats i d'informació. Malgrat això, la conscienciació cultural donaria pas a la política en contacte amb els moviments universitaris i faria que alguns entraren a militar, com hem dit en el PSPV.