La darrer missa d'en Josep de Sant Pere

El dissabte dia 25 de setembre del 2010 ha d'estar un dia històric en la comunitat cristiana de l'església de Sant Pere. Eixe dia a les set de la vesprada el seu rector en Josep s'acomiadava de la parròquia plena de gom a gom, com diria el propi rector, convocats pels mòbils: els SMS funcionaren com poguérem notar.

S'adreçava el rector a la seua gent, dient-los d'entrada que Déu pren partit, i Déu pren partit pel poble, per la igualtat entre tots els feligresos. Tal com ell havia fet en la seua parròquia. Els aplaudiments a l'església duraren mes de deu minuts. La gent volia demostrar el seua afecte a un gran rector, a una persona filla adoptiva del poble. Deia que de cinc fills adoptius que té Tavernes tres eren rectors, això voldria dir alguna cosa. Els noms eren el finat don Ernesto, don Ricardo i ell mateix. Present com estava l’anterior alcalde de Tavernes, Eugenio Pérez, li deia que alguna raó important portaria a que aquest sacerdot fora estimat com a fill adoptiu.

Però ja d'entrada, les paraules d'un jove ho deien tot: " ens hem volgut t reunir per fer un reconeixement explícit al que és i sempre serà el nostre rector, mossén Josep Escrivà i Gregori ... que sàpiga que sempre el durem al nostre cor i que esta parròquia sempre serà la seua ".

Els aplaudiments foren constants dins del respecte a l'Eucaristia que se celebrava. Però Josep no fa defugir de cap dels problemes que han portat a la parròquia a estar en primera plana dels diaris i inclús ací a la Cotorra.

El rector de Sant Pere, explicava que no sabia ben bé com havia començat el problema, però que havien estat els mitjans els que començaren a comentar i des d'ací s'havia creat tota aquesta muntanya que a ningú al final agrada. Demanava que si hi havia algun periodista a la present deixaren ja de parlar sobre el tema. Però la veritat es que la parròquia no esperava , o tal vegada sí, un rector tan clar, tant amb el llenguatge del poble, tan es així que demanava on hauria de ser l'altar major a la pròpia església, al bell mig de la cúpula, com estava en el seu tan estimat monestir de la Valldigna, o bé al Vaticà. Estava clar que es trobava i volia sentir-se rodejat del seu poble.

Déu pren partit pels oprimits. I ens recordava els actes dels cristians de base, o quasi hi havia un diàleg emocional amb la feligresia que assentia amb les paraules de l'Evangeli de Sant LLuc, (Ll. 16, 19-31), que venien ni pintades per la situació de Tavernes i la seua parroquia principal. O no és cert que parlar de Llàtzer, a la taula del ric, no portaven a vore la situació entre el bisbe d'Eivissa i el propi rector de Sant Pere?.

I Josep sense defugir el parlar clar, situava que hi ha taules que uneixen i altres que separen. Més avant ens comentava que Don Pepe, o com li agrade que li diguen al nou retor que vindrà a sustituir-lo, farà la seua presentació el dia 10 d'octubre a les cinc de la vesprada. Però anunciava que quasi no hi haurà llocs per a la gent de Tavernes, ja que concelebraran més de seixanta sacerdots, alguns bisbes, el mateix arquebisbe Osorio, i algun cardenal més, entenguérem nosaltres. I dins de tanta gent no hi havia lloc per al antic rector de la parròquia.

Parlava que com avui no hi havien llocs reservats, hi estava present l'actual alcalde, concejals, que estaven tota la missa drets. No seria possible això el dia deu ja que hi havien tres-centes invitacions per assistir-hi de fóra. I acabem amb les paraules de l'Evangeli: " Si no fan cas de Moisès i dels profetes, ni que ressucitàs algú entre els morts no es deixarien convèncer". Paraula de Deu.

Però la pregària dels fidels, marcava un conjunt ideòlogic, unes idees per les que s’havia mogut la parròquia. Es pregava pels representants de l'església, per en Josep amb la seua tasca, per no acaparar beneficis injustos, per anar endavant front a la injustícia, per que les relacions humanes de la vida eclesial ... s'inspiren en el gest de l'amor, per eixos valors d'en Josep de despreniment, solidaritat i esperit de servei. Per la inseguretat en el treball, així com la preservació de la natura.

Li oferiren una cadena com a símbol d'unió. Un evangeli. Una rajola pel que ha fet per la part material del temple, i el pa i el vi per fer una eucaristia especial. Un cor amb música amenitzava la missa. No es deixà de ser agraït amb la feligresia, demanà disculpes si a algú no el va poder atendre com esperava. I estava dispost ajudar i no deixar de vindre a Tavernes quan el necessitarem, tot i que el telèfon és de la parròquia i a qui devem acudir és a Don Pepe, el nou rector des d'aquesta mateixa setmana. Però guanyarem, ja que tindrem dos rectors. Paraules d'optimisme i esperança. El dia de la Guardia Civil, el dia 12 farà la missa en Josep, li ho havia demanat l'alcalde i els guàrdies, que no els podia deixar a soles en un dia tan assenyalat.

Però acabada la missa, la gent es va quedar esperant que tornara a eixir. Li regalaren uns detalls i uns diners perquè viatjara on sempre a estimat fer-ho, a Terra Santa. ¡I ací va eixir el nostre rector: Josep és un rector dels nostres, i valencià. Quan va vore els diners, va dir que una part aniria a les persones necessitades, entre les quals esmentava el grup de persones de color que reben classes a la parròquia. Era una ajuda que els donava i els demanava que resaren a la seua mesquita per ell. Els pagava el viatge a Gandia perquè resaren els divendres. Ecumenisme i integració. Qui resa per algú es perquè el vol. Nosaltres des de la Cotorra demanem a Josep de sant Pere que rese molt per nosaltres, veïns i veïnes de Tavernes, Nosaltres també l'estimem molt a Josep Escrivà i Gregori, un rector nostrat, de Tavernes i per TAVERNES.

-