En Josep de Sant Pere

La Cotorra vol parlar sobre la polèmica que s’ha produït a la nostra ciutat arran de la nota oficial del web del bisbat d'Eivissa sobre el rector de Sant Pere, mossèn Josep Escrivà.
Podeu llegir la nota oficial en castellà a:

http://www.obispadodeibiza.es/es/noticia-348.html

Una polèmica que envolta a un rector que ha treballat pel poble de Tavernes i a un bisbe, fill de Tavernes, però que com a norma habitual no saluda ni als seus amics d'infantesa.
Un rector, en Josep, que ha comprés de ple com servir als malats de la Vall, com preparar les misses de difunts, que ha visitat sempre als familiars, preocupant-se i assabentant-se del finats, si no els coneixia. Eixa vitalitat d'en Josep ha repercutit en els familiars dels malats i inclús en el propi malalt que li ha agraït la seua bonhomia.
Un rector, no ho oblideu, que ha rebut la distinció de “fill adoptiu” de Tavernes. I això no se li concedeix a qualsevol. Calen uns mèrits. I en Josep els té.
Enfront una persona, el bisbe Vicente Juan, acostumada al boat vaticà de l’església i que per anar d'una església a una l'altra del poble és capaç de posar-se la roba de bisbe.
Un rector progressista front a un bisbe que no pot presumir precisament d'això. Aquests són els dos protagonistes de la polèmica: el rector acostat al poble, en Josep de Sant Pere, i el jerarca que veu en el poble el lloc on donar constància del seu rang al bisbat. D’ací potser la petició de presidir l’Eucaristia a la Plaça Major.

L’equip de La Cotora ha firmat el full de dotze punts que corre pel poble i on es demana que es quede el rector, en Josep, al poble. És una petició que hi ha al darrer punt, el dotzé, que vol en Josep es quede a Tavernes i que no el jubilen. El mateix full parla del presumpte tracte vexatori que ha tingut el nostre mossèn per part d’algunes autoritats eclesiàstiques. La gent del poble, o bé una part, ha vist i ha sentit això que denuncia: no s'han portat bé amb mossèn Josep.
De nou es recorda el bon tracte que ha donat a les persones, siguen creients o no creients. Ho trobem al punt sisé de la recollida de signatures. Difícilment podran igualar la tasca feta per en Josep: impulsa les confraries de Setmana Santa; el forma una grup de visita als malats i , aliat amb la sort del boom urbanístic, ha pogut acabar de pagar a temps la restauració de l'església. I com a investigador ens ha demostrat la seua erudició en la nostra història local i ens dóna coneixement de què va fer el primer rector de Sant Pere, ens il•lustra amb continus articles a les revistes locals i fins i tot ens munta un museu parroquial.
I a més ha sabut dignificar la nostra llengua tant en la litúrgia, com en la catequesi i en tots els usos litúrgics, cosa que hi ha gent a Tavernes no li ha perdonat. Encara hi ha gent que canvia de parròquia i fuig de les misses d'en Josep per no escoltar un sol mot en valencià, gent que no s’amaga en dir que abans que en valencià, en llatí.

Però sembla que la injustícia ataca de nou al jubilat rector, i després de passar-ne una dolenta amb el famós quadre abandonat, només li faltaven els atacs de qui potser es considere el mitrat major de l'església de sant Pere, el bisbe d'Eivissa.
Una persona amb una formació tan exquisida, suposem que fruit de molts esforços i sacrificis familiars, conreada en el cos diplomàtic i a sobre al Vaticà, no pot fer aquests atacs personals a un rector estimat per la majoria del poble.
Pensem que tindrà assessors i hauria d'haver-los preguntat per no fer un escrit que nosaltres, i pensem que no som els únics, qualifiquen d’hipòcrita. Almenys si l’haguera fet en llatí la majoria no ho hauria entés. Però damunt en castellà. Un escrit que al final perdona després d’atacar al rector de males maneres.
I ací ens ve la pregunta que es fa el poble: ¿De qui haurà sigut eixa mà que ha mogut fils per forçar-lo a eixir de Tavernes, a un rector valencià? ¿Qui seran aqueixos que el mateix mossèn Josep deia en una missa que semblava que havien parlat malament d’ell en les altes esferes?
Damunt amb el maniqueisme de bons rectors i dolents, entenem que compara don Ernesto i en Josep. Això si, dóna a l'escrit de sis punts pèls i senyals que en Josep no va saludar a l’arquebisbe. I a més que no estava a la porta quan va arribar, no ho havia fet amb la persona que l'havia acomiadat del seu treball de rector. Tot Tavernes sap que en Josep va anar a l’arquebisbat de València a demanar ajuda per al seua parròquia i el van acomiadar. Per tant no hauria d'estar molt content per anar a fer salutacions.
Però el que és retòric, enrevessat i demagog és el punt dos de l'escrit de l'obispat d’Eivissa on diu que Don Ernesto Orts no va ser vicari en el temps en que En Josep Escrivà ha regit l'església. Això ho desmenteix el nostre rector en la premsa, però tots sabem que fins el darrer dia Don Ernesto ha estat oficiant missa a Sant Pere, i com ell deia sota les ordres del seu rector titular per a no enganyar-se mai.
I parlem dels aplaudiments (punt 4) al final de la seua intervenció en el sepeli. Ningú es creu que els fidels feren una aprovació al despreci que feia el bisbe en no esmentar a en Josep. Eixos aplaudiments eren un últim homenatge a Don Ernesto de tot Tavernes. No s'aplaudien les seues paraules vol donar a entendre. I això el bisbe ho sap, com tots, ho sabem.
I ací ens recordem de la paràbola del bon pastor. Si en Josep era una ovella “descarriada” per a la jerarquia eclesial, calia millor una actuació del bisbe com la que explicava Jesús, però no. Sembla ser que s’ha preferit el càstig.

No som qui per aconsellar, però treballen a les diòcesis, senyor bisbe i arquebisbe, en el seus territoris, que vaja església que van deixant entre els bons que moren i els que aparten del seu treball de bons cristians.
Déu jutjarà i en aquest afer, senyor Bisbe i Arquebisbe, algú no te la raó.

-