ARITCLE D'OPINIO: Pepiño, el ministre obrer

Article escrit per demostrar que el polítics, no per ostentar el govern de les diferents institucions públiques són més capaços que els demés. Ni tampoc estan per ostentar el govern més qualificats i preparats que els representants dels partits en l'oposició, tal com creu un dels anònims en els seus comentaris realitzats amb motiu del tema publicat a la Cotorra "Les grans festes de Tavernes".
L'autor

Pepiño: el ministre obrer

Diu una vella teoria anarquista “Teoria de las traslació Esquerra-dreta” què m’he permés la llibertat de traduïr literalment: “tot polític pertanyent a una força dirigent d’esquerra, des del moment que ocupa un càrrec de certa rellevància, experimenta un permanent desplaçament cap a la dreta en quant a costums, gustos, diversions, preferències, amistats, vestimenta, formes de lluir-se, etc. Aquesta actitud sol incrementar-se de forma directament proporcional a la importància i categoria del càrrec al qual ha sigut promocionat”.

I tots es preguntareu: A què ve això? Què vol aquest desficiós? Què pretén mostrar-nos o demostrar? Doncs, molt senzill. He realitzat aquest escrit arran dels comentaris vessats per un o uns dels comentaristes anònims que té la Cotorra de la Vall realitzats, pressumiblement, per gent en el poder local o afins, als quals sembla se’ls han pujat els fums pel simple fet de malgovernar un ajuntament com estan fent-ho. No per estar governant una institució estan més qualificats o preparats que la resta dels mortals, potser siga tot el contrari, tal i com va deixar ben clar un dels comentaristes que signa amb el pseudònim de Vicent. Senyors i senyores del PP de Tavernes: vostés van obtenir una majoria absoluta per pocs vots. Molts pocs, no ho obliden. Els obtinguts per la seua candidatura no responien, de cap manera, a la valua i preparació personal i acadèmica de cap dels components sinó, més bé, a fenòmens de molt dubtosa índole i què possiblement els passe factura definitivament en 2011.

Podria haver escollit algun altre personatge als que he tingut accés però, per estar lliure de tota sospita i que els anònims referits (sospitosament regidor/s del PP local) no s’ofenguen i pensen que alguns com jo el que tenim és fixació en el PP, he optat per un dels personatges, al meu parer, més de moda per la seua incompetència i inoperància sobradament contrastada: José Blanco López (Pepiño, per als amics), actual Ministre de Foment, càrrec que ostenta des d’abril de 2009. Personatge singular al que li ve com anella al dit la teoria anarquista citada anteriorment.

José Blanco López és nascut a Palas de Rei (Lugo) al sí d’una família molt humil. Va estudiar batxillerat en un institut de Lugo per a matricular-se posteriorment en Dret a la Universidad de Santiago, estudis què va abandonar en primer curs, amb algunes matèries pendents.
Políticament, es va vincular al PSP de Tierno Galván i tot seguit al PSOE en 1978. Curiosament, es va presentar en dues ocasions -1991 i 1995- a les eleccions municipals per a ser alcalde del seu poble, cosa que no va aconseguir, quedant-se en simple regidor de l’oposició.

L’esmentada teoria es manifiesta amb total claredat en aquest personatge, que no sols disposa d’un fantàstic xalet a vora mar, altre a Majadahonda, dos cotxes d’alta gamma i un utilitari, tres persones de servitud, un compte corrent ben sanejat i una opció de luxe per a la escolaritzar els seus fills. El matrimoni José Blanco-Ana Mourenza, van optar per l’elitista BRITISH COUNCIL de Somosaguas per matricular als seus dos fills: María i Pedro. A l’esmentat col·legi, al què acudeix el bo i millor dels “pijos” de l’estat espanyol, l’educació d’un alumne costa cada trimestre 3.873€, i 6.545€ la parella. Lògicament, l’educació es bilingüe -espanyol-anglés- (res de gallec, la seua llengua originària) i l’assignatura d’”Educació per a la Ciutadania” no s’imparteix; però, això sí, els fills del ministre, comparteixen aules, esplais, excursions, taula i tapet amb els fills: d’Eugenia Martínez de Irujo, Mariano Rajoy, Genoveva Casanova, Eduardo Zaplana, Michel Salgado, Álvarez Cascos i un llarg etcétera de la dreta de l’estat.

Què pensaran del nivell de vida i costums burgeses d’aquest ministre, els milers de ciutadans que no cobren des de principi de gener i no tenen dret als 420 € del subsidi, i què pertanyen a un partit on, a les seues sigles, trobem la “O” d’obrer i la “S” de socialista? ¿Què ha sigut d’aquell Còdi de Bones Costums del primer Govern Zapatero, que tenia vedada qualsevol senyal d’ostentació?

I tot això sense acabar el primer curs de Dret. Què seria d’aquest senyor, avui dia, si hagués acabat la carrera?... Doncs, segurament un advocat sense o poca feina o un funcionari.

Davant això, els actuals pares en lloc de dir als nostres fills/es que estudien una bona carrera, haurem d’orientar-los cap a la militància d’un partit polític, principalment PSOE i PP. Una vegada dins d’eixos partits, que s’apropen a aquells que consideren més dolents i que n’aprenguen a enganyar perquè així, segur triomfaran.

Jordi Valls Gomis