Aigua, disfresses i tot arriba a la fi.

La nit de les disfresses és la nit d'alegria a les festes de Tavernes. La veritat és que tot no pot eixir bé i com ja va dir Felip II no es poden enviar naus a lluitar contra l’oratge, contra la natura. I una vegada més la pluja no va respectar les postres de la gent que sopava a la plaça de l'Ajuntament. Més que mai. Que ho pregunten als restauradors de la zona.
Hi havia una altra novetat que era el canvi de la superpresent Orquestra Ciutat d'Alacant per Las Vegas que agradava només de vore’ls assajar mentre esperaven a sopar. Però no es va poder vore res més en directe actuant, excepció de les animadores brasileres de la Batucada que posaren la plaça en alt més pels cossos que per la qualitat artística i ací va començar a ploure. La pluja al meu País, com diu Raimon, no sap ploure.
Les comparses de disfresses passaren a la carrera i no poguérem vore-les massa temps, però ja hi apreciarem com algunes (Pokemon, la piscina, els caçafantasmes...) oferien disfresses que eren producte de moltes hores de treball personal. La gent es va refugiar als bars i a l'ajuntament i quasi no hi cabien de tant de personal com hi havia.
Es va anunciar que a la Carpa es notificarien els premis i ací comença el que no tinguem les festes en pau. El primer premi se l’enduia Avatar, maquillatge verd-blau sòlament, front a els mesos de feina d’ altres comparces, algunes d'elles amb coreografia. Alguna gent començà amb "tongo, tongo", i el “manos arriba esto es un atraco”. Les joves afectades van fer dir a l’excel·lent cantant local Dani que no tenien res a vore amb els premis, però com un reguerol de pòlvora es sentia dir que la filla de l'alcalde participava en la comparsa guanyadora, que se’n durà els 1000 euros del primer premi.
I mentrestant la Carpa estava de gom a gom, mai tan plena. Per cert vaja actuació del cantant amb un tema de Mickel Jakson. Tota la gent mirant i no ballava ningú.
Al final allò ens va recordar que a pluja de festes, guanys... dels de sempre. I la nostra Cotorra, de vegades tan borda, s’esplaiva recordant-nos que el jurat no va tindre en compte que els Avatars medien sis vegades l'alçada de les persones, per tant en no complir aquesta premisa no s’havia d’haver donat eixe veredicte. ¡Que sabrà aqueixa Cotorra de festes i de jurats!
I és que semblava com si hagués passat allò de “con la Iglesia hemos topado” però qui pot saber més que ningú de les “topades” amb l’església és el mossén de Sant Pere, En Josep, a qui volen fer palesa la nostra estima, consideració i gratitud pel que ha fet per Tavernes, pel patrimoni de Tavernes, pels malalts de Tavernes i per la dignificació de la nostra estimada llengua.
I res amics i amigues. Les festes acaben. Caldrà valorar-les com l'any passat, i ho farem ací amb la participació de tots. Passeu un bon any i fins les festes vinents.

-