La Societat Instructiva Unió Musical de Tavernes no travessa pels seus millors moments en la part administrativa. Des de fa més d’un any assistim a una situació bastant estranya la mires per on la mires. La Societat Instructiva Unió Musical (SIUM) de Tavernes de la Valldigna es troba sense Junta Directiva legalment constituïda, avalada i reconeguda per la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. Si, tal com sona.
Fa més d’un any que, segons es va comunicar a músics, pares, mares i socis, la Junta Directiva de la SIUM dimitia en ple. Els motius eren varis segons la remorologia, encara que finalment va prevaldre i així es va creure l’aparentment cansament dels membres de la JD què portaven molts anys al capdavant de l’esmentada societat.
Unes setmanes després, es convocaven eleccions seguint els requisits que mana la normativa de la FSMCV i els estatuts oficials pels quals es regeixen tot tipus de societats culturals a la nostra comunitat. Les esmentades eleccions no van tindre lloc. Per què? Realment no se sap. Van haver diferents remors però, la versió oficial deia que per falta de candidats. No es va presentar cap llista! Llavors es va constituir una Junta Gestora provisional, presidida pel fins aleshores president de la Junta Directiva. Res a dir. Tot seguit es llançà una campanya per a recollir voluntaris per formar part d’una candidatura o per conformar la Junta Directiva, no se sap ben bé per a què.
Fins ací res que objectar dins del mal, excepte que res més s’ha sabut dels voluntaris a gestionar la SIUM. Però com de remors viu la humanitat, i també La Cotorra, nosaltres anem a fer-nos ressò dels últims. I abans que la cosa es desmadre i li puga vindre un mal a la societat que siga irreversible.
Sembla ser que el problema per constituir una nova Junta Directiva a la SIUM radica, principalment, en la ideologia o color polític dels pretenents. És a dir, els remors parlen que la pretensió dels dirigents dimissionaris pressumptament seria lligar les coses ben lligades i no deixar entrar elements “subversius” que puguen “desestabilitzar” la bona marxa de la societat. Per a la qual cosa, el president en funcions hauria de seleccionar aquelles persones voluntàries que respongueren al perfil o requisits polítics que corresponga.
Perquè s’entenga millor: sembla ser que no es vol abandonar el barco i deixar-lo en mans de noves persones amb noves idees, millors o pitjors, no se sap, però al menys diferents als que fins ara havien administrat la SIUM. I menys si eixes persones no comulguen amb cert partit polític del qual sembla són tots els dirigents dimissionaris, o al menys la seua majoria.
Si això finalment es confirmara, malament aniríem Això es diu: polititzar una societat i voler-la monopolitzar per interessos partidistes i partidaris.
I quan ací ens fem ressò dels remors, no es tracta de criticar si la tasca s’ha fet millor o pitjor. Sembla que millor no ho han pogut fer. Errors segur que n’hauran comés, com tots en la vida però, al cap i a la fi, han gestionat una societat musical voluntàriament durant uns anys. I l’han mantinguda en peu i avançant. I això cal reconeixer-ho.
Escrit que hem elaborat a partir del que ens han contat persones concretes, amb molts anys actives dins de la música, bones coneixedores del què es “cou” al si de la societat. Hem decidit donar a conéixer-los després de mesos de rumors i obligats pel pseudomitin en la sala d’un nou-arribat dirigent.
Sobre el color polític, precisament nosaltres considerem que és al revés: tant de bo, en la Junta Directiva hi hagués gent de tot color per poder traure un poc més de suc del nostre ajuntament, ara que les retallades del PP van a fer molt de mal a l’economia.
Fa més d’un any que, segons es va comunicar a músics, pares, mares i socis, la Junta Directiva de la SIUM dimitia en ple. Els motius eren varis segons la remorologia, encara que finalment va prevaldre i així es va creure l’aparentment cansament dels membres de la JD què portaven molts anys al capdavant de l’esmentada societat.
Unes setmanes després, es convocaven eleccions seguint els requisits que mana la normativa de la FSMCV i els estatuts oficials pels quals es regeixen tot tipus de societats culturals a la nostra comunitat. Les esmentades eleccions no van tindre lloc. Per què? Realment no se sap. Van haver diferents remors però, la versió oficial deia que per falta de candidats. No es va presentar cap llista! Llavors es va constituir una Junta Gestora provisional, presidida pel fins aleshores president de la Junta Directiva. Res a dir. Tot seguit es llançà una campanya per a recollir voluntaris per formar part d’una candidatura o per conformar la Junta Directiva, no se sap ben bé per a què.
Fins ací res que objectar dins del mal, excepte que res més s’ha sabut dels voluntaris a gestionar la SIUM. Però com de remors viu la humanitat, i també La Cotorra, nosaltres anem a fer-nos ressò dels últims. I abans que la cosa es desmadre i li puga vindre un mal a la societat que siga irreversible.
Sembla ser que el problema per constituir una nova Junta Directiva a la SIUM radica, principalment, en la ideologia o color polític dels pretenents. És a dir, els remors parlen que la pretensió dels dirigents dimissionaris pressumptament seria lligar les coses ben lligades i no deixar entrar elements “subversius” que puguen “desestabilitzar” la bona marxa de la societat. Per a la qual cosa, el president en funcions hauria de seleccionar aquelles persones voluntàries que respongueren al perfil o requisits polítics que corresponga.
Perquè s’entenga millor: sembla ser que no es vol abandonar el barco i deixar-lo en mans de noves persones amb noves idees, millors o pitjors, no se sap, però al menys diferents als que fins ara havien administrat la SIUM. I menys si eixes persones no comulguen amb cert partit polític del qual sembla són tots els dirigents dimissionaris, o al menys la seua majoria.
Si això finalment es confirmara, malament aniríem Això es diu: polititzar una societat i voler-la monopolitzar per interessos partidistes i partidaris.
I quan ací ens fem ressò dels remors, no es tracta de criticar si la tasca s’ha fet millor o pitjor. Sembla que millor no ho han pogut fer. Errors segur que n’hauran comés, com tots en la vida però, al cap i a la fi, han gestionat una societat musical voluntàriament durant uns anys. I l’han mantinguda en peu i avançant. I això cal reconeixer-ho.
Escrit que hem elaborat a partir del que ens han contat persones concretes, amb molts anys actives dins de la música, bones coneixedores del què es “cou” al si de la societat. Hem decidit donar a conéixer-los després de mesos de rumors i obligats pel pseudomitin en la sala d’un nou-arribat dirigent.
Sobre el color polític, precisament nosaltres considerem que és al revés: tant de bo, en la Junta Directiva hi hagués gent de tot color per poder traure un poc més de suc del nostre ajuntament, ara que les retallades del PP van a fer molt de mal a l’economia.
-
Si és el que he entés, malament va la cosa, no? Crec que aixòm no haurien de permetre-ho. Si realment s'han cansat els dirigents anteriors que deixen el càrrec i que la gent nova prenguen les regnes i posen a bon rumb la nau, per bé de la entitat i de tots: músics, socis, educands, pares i mares, i ciutadania en general.
ResponEliminaI deixar el mos? Pel que observe de temps, pareix més que volen fer un coto tancat en la directiva, monocolor políticament, i crear-se un viver de vots.
ResponEliminaI alguns nous "fitxatges" de la Junta van en eixe camí, en la meua particular opinió.