Hi ha una sensació de final d’etapa. “Fins ací hem arribat“, van proclamar el milió llarg de catalans que el passat 10 de juliol es manifestaren per a dir que s’ha acabat la via autonomista de rebaixes. Espanya té un problema. El pacte constitucional ha estat rematat per una Tribunal (d’Inquisició?) Constitucional devaluat i integrat per destacats membres del PP-PSOE. La situació de crisi amplifica el problema. Uns governants incompetents i frívols.
I al País Valencià (la seua Comunidad) on la corrupció és l’element vertebrador de les “provincias populares”. Un País arrasat per les polítiques centralistes que mai han defensat els nostres interesos. Ni en finançament, ni en inversions en infraestructures, ni en el model agrícola… Escric estes notes mentre escolte el debat del “Estado de la Nación Española“. Es barallen molt, es critiquen però sempre pacten d’amagat. L’última: per a deixar el poble valencià sense Caixes d’Estalvis. La CAM per al PSOE i Bancaixa per al PP. Són els sistema. Al remat, sempre d’acord en anular-nos com a poble.
L’altre dia, el Sistema tornà a actuar. Ells pactaren la llei de la Funció pública valenciana. Entre altres perles van pactar en contra del requisit lingüístic. Serem l’únic País de l’Estat, l’única “Comunidad Autónoma” (en la seua terminologia) que tot i tindre llengua pròpia no comptarem amb una capacitació suficient dels funcionaris per a atendre correctament els administrats. Els únics, no passa ni a Galícia. Ells, el PP-PSOE tornen a pactar en contra dels interessos nacionals dels valencians. Són, en clau nacional, el mateix.
L’anècdota del dia, el 29 de juny del 2010, una data senyalada 303 anys del Decret de Nova Planta, va ser la següent. En finalitzar la votació vaig acudir per indicacions d’Enric Cuenca a l’acte de protesta i reivindicació del requisit lingüístic a la porta del Palau de la Generalitat. Política de baix cap a dalt i en contacte amb la societat organitzada. Feia escassament 10 minuts que les Corts Valencianes, amb els vots del PP-PSOE, havien aprovat la Llei que perpetua la marginació lingüística als valencians. Vaig marxar ràpidament i en arribar em vaig trobar a una diputada del PSOE (cal dir PSPV?) agafant la pancarta con si res. Em vaig quedar bocabadat!. “Xica!, que fas ací? Si fa 10 minut has votat en contra del requisit?”. Va intentar justificar-se…i allà es va quedar com si res. Alguns mitjans li van dedicar la foto. La majoria va callar el nou despropòsit del PSOE valencià.
Silencis còmplices i ben subvencionats… prenem nota. Final d’etapa. Encetem un nou camí, també el poble valencià. Ells són el Sistema Neobotifler que ens ha dut al desastre nacional, cultural, territorial, econòmic, institucional… Nosaltres treballarem amb generositat amb tots els que vulguen continuar construint el País Valencià. No claudiquem. Ho estem fent amb ambició i realisme, sent conscients de la partida que juguem i els mitjans humans (que en som molts) i econòmics i mediàtics (que en són pocs i reduïts). Unint voluntats, superant divisions estèrils i vertebrant un gran BLOC i un Compromís amb el País Valencià.
L’anècdota del dia, el 29 de juny del 2010, una data senyalada 303 anys del Decret de Nova Planta, va ser la següent. En finalitzar la votació vaig acudir per indicacions d’Enric Cuenca a l’acte de protesta i reivindicació del requisit lingüístic a la porta del Palau de la Generalitat. Política de baix cap a dalt i en contacte amb la societat organitzada. Feia escassament 10 minuts que les Corts Valencianes, amb els vots del PP-PSOE, havien aprovat la Llei que perpetua la marginació lingüística als valencians. Vaig marxar ràpidament i en arribar em vaig trobar a una diputada del PSOE (cal dir PSPV?) agafant la pancarta con si res. Em vaig quedar bocabadat!. “Xica!, que fas ací? Si fa 10 minut has votat en contra del requisit?”. Va intentar justificar-se…i allà es va quedar com si res. Alguns mitjans li van dedicar la foto. La majoria va callar el nou despropòsit del PSOE valencià.
Silencis còmplices i ben subvencionats… prenem nota. Final d’etapa. Encetem un nou camí, també el poble valencià. Ells són el Sistema Neobotifler que ens ha dut al desastre nacional, cultural, territorial, econòmic, institucional… Nosaltres treballarem amb generositat amb tots els que vulguen continuar construint el País Valencià. No claudiquem. Ho estem fent amb ambició i realisme, sent conscients de la partida que juguem i els mitjans humans (que en som molts) i econòmics i mediàtics (que en són pocs i reduïts). Unint voluntats, superant divisions estèrils i vertebrant un gran BLOC i un Compromís amb el País Valencià.
Enric Morera
Diputat a Corts Valencianes
Compromís-Bloc
-
-
Els articles d'opinió no admeten comentaris,
ResponElimina