Si els valencians no defensem i protegim la nostra llengua ¿Qui la protegirà? ¿Qui la defensarà? ¿Zapatero i Rajoy? ¿Madrid, Castella o Andalusia? ¿O aquells, vinguen d’on vinguen, que sempre ens recorden allò de hábleme en cristiano?
És de caixò. Els valencians hauríem de ser els primers interessats i preocupats per la nostra llengua pel tot el que representa d’expressió del nostre tarannà, la nostra cultura, la nostra identitat com a poble. Però no és així. Els valencians i en especial la nostra Generalitat, però no ara sinó sempre, és la primera empenyada a fer-la desaparéixer, i encara que no es diga de paraula, són els fets els que canten.
La Generalitat Valenciana destinará enguany 120.000 euros a fomentar el valencià als mitjans de comunicació. I es repartirà a parts iguals entre l’Acadèmia Valenciana de la LLengua i la Direcció General de Promoció Institucional, que depén de Presidència o siga del senyor Francisco Camps, que no cal dir-vos quan i com empra el valencià: gairebé mai.
¿Això són molt o pocs diners? No ho respondrem. Llegiu i contesteu-vos-ho. La Generalitat de Catalunya dedicarà 7 milions d’euros en ajudes per potenciar el català en els mitjans de comunicación: Gairebé 58 vegades més que el govern del PP del señor Camps.
En voleu més? El govern basc en dedicarà per a l’euskara un total de 5.725.000 euros. I la Xunta de Galicia invertirà 3.511.000 euros per promocionar el galego en els mitjans. Fins i tot, Astúries superarà el Consell de Francisco Camps destinant 415.000 euros a "activitats als mitjans de comunicació per normalitzar l’ús social de l’asturià i del gallec-asturià en el seu àmbit”.
I no cal parlar-ne de la televisió, amb una actuació vergonyosa i discriminatòria sobre la nostra llengua potenciada i consentida pel PSOE i PP. Una televisió que va nàixer per potenciar el valencià, i que el mateix PSOE des del dia del naixement oblidava amb una televisió amb continguts majorment en castellà i prohibint fins i tot paraules. I la “puntilla” li l’ha donada el PP, això sí sense que el PSOE obriga mai la boca per denunciar-n la situació. I és que mal ho tenen quan foren ells qui mostraren el camí als del PP, que per cert els han eixit uns alumnes avantatjats.
Tema a banda seria quina llengua parla el nostre (bé, millor el seu) Canal 9 i no ens referim a si s’empren les formes cultes o les més populars, o si és l’estandard o un “tutum revolotum”, sinó a la gran quantitat de barbarismes, castellanismes i expressions castellatnizades que empren els locutors en allò que és una denigració de la llengua. I no ho diu la Cotorra. Hi ha massa estudis al respecte.
A València hi ha un incompliment total del Pacte pel Valencià de 2001, que afecta el desenvolupament reglamentari als mitjans de comunicació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. Cal dir que no són publicitats ni suscripcions, són diners directes perquè la premsa i la ràdio potencien el valencià, a qui li cal ajuda publica per ser competitiu. Per cert, ja que parlem de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, cal fer esment que va ser una llei nascuda no de la voluntat del partit que governava aleshores, el PSOE, sinó de l’impuls i pressió del sector de la societat valenciana que representava el professorat i els pares i mares. Era una altra època, més reivindicativa. Als valencians encara no ens havien adormit del tot les veus de sirena de Madrid. El somnífer va vindre amb el 5% (no de la retallada d‘ara de sou als funcionaris, sinó en forma de barrera electoral en l’Estatut), de manera que son l’única nacionalitat-comunitat històrica que no té representació de partit autonòmic en les propis Corts. Així ens va.
Una batalla perduda? Es pot lluitar contra els “molins” castellans, que giren les “aspes” i ho tomben tot? No ho sabem, però hi ha un col•lectiu de professionals que s’han constituït en l’Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes. Mig centenar de mitjans de comunicació en valencià que alcen la veu contra la marginació, que alcen la veu per defensar la seua llengua i la seua cultura, que denuncien la situació "marginal" de la pròpia llengua en el periodisme del País Valencià.
Ho tenen (ho tenim) negre, i més en una societat passiva, morta, on sembla ser que no interessa ni importa la pròpia identitat, ni tan sols entre els partits estatals que només trauen les sigles autonòmiques quan venen eleccions. Les dades son aclaparadores: el valencià ocupa el 0,5% de la premsa escrita de pago, el 0% de la premsa gratuÏta; el 5,1% de la ràdio generalista, el 16,4% de la televisió generalista i el 5,5% dels webs.
La realitat ara mateix és pitjor. La crisi ha tancat les edicions en paper d’El Punt del País Valencià, L'Avanç, Crònica de la Vall d'Albaida i Quinzedies de la Safor. Tot això ho conta el periodista i historiador Francesc Martínez Sanchis al llibre “Periodisme contra les cordes. El valencià en els mitjans de comunicació” amb denuncies del poc interés dels polítics que hem tingut perquè no han afavorit polítiques de consolidació dels mitjans en valencià. Si entre 1986 i 1995, el Consell de Joan Lerma concedia sobre els 700.000 euros en subvencions per a l’ús del valencià en la premsa i la radio, Zaplana les va suprimir en 1996, i el govern de Camps a partir del 2005 les ha recuperades minimament.
Les comparacions són odioses, però... a Cataluña hi ha l’Avui, el Diari de Girona, El Periódico de Catalunya en català; al País Basc es publica en euskara Berria i parcialment Gara; a Galícia Hoxe es publica en gallec; a les illes el Diari de Balears és en català i en el País Valencià no hi ha cap diari en valencià i la presència de la nostra llengua en els mitjans de comunicació és invisible.
El valencià està en la UCI, és la conclusió que en trau Francesc Martínez Sanchis en la seua obra i afirma que “les polítiques que apliquem els valencians en els pròxims anys als mitjans de comunciació decidiran la supervivència o no de la nostra lengua". Segons aquest termòmetre, el valencià està en la UCi i, el que és pitjor, no hi ha simptomes de millora.
És de caixò. Els valencians hauríem de ser els primers interessats i preocupats per la nostra llengua pel tot el que representa d’expressió del nostre tarannà, la nostra cultura, la nostra identitat com a poble. Però no és així. Els valencians i en especial la nostra Generalitat, però no ara sinó sempre, és la primera empenyada a fer-la desaparéixer, i encara que no es diga de paraula, són els fets els que canten.
La Generalitat Valenciana destinará enguany 120.000 euros a fomentar el valencià als mitjans de comunicació. I es repartirà a parts iguals entre l’Acadèmia Valenciana de la LLengua i la Direcció General de Promoció Institucional, que depén de Presidència o siga del senyor Francisco Camps, que no cal dir-vos quan i com empra el valencià: gairebé mai.
¿Això són molt o pocs diners? No ho respondrem. Llegiu i contesteu-vos-ho. La Generalitat de Catalunya dedicarà 7 milions d’euros en ajudes per potenciar el català en els mitjans de comunicación: Gairebé 58 vegades més que el govern del PP del señor Camps.
En voleu més? El govern basc en dedicarà per a l’euskara un total de 5.725.000 euros. I la Xunta de Galicia invertirà 3.511.000 euros per promocionar el galego en els mitjans. Fins i tot, Astúries superarà el Consell de Francisco Camps destinant 415.000 euros a "activitats als mitjans de comunicació per normalitzar l’ús social de l’asturià i del gallec-asturià en el seu àmbit”.
I no cal parlar-ne de la televisió, amb una actuació vergonyosa i discriminatòria sobre la nostra llengua potenciada i consentida pel PSOE i PP. Una televisió que va nàixer per potenciar el valencià, i que el mateix PSOE des del dia del naixement oblidava amb una televisió amb continguts majorment en castellà i prohibint fins i tot paraules. I la “puntilla” li l’ha donada el PP, això sí sense que el PSOE obriga mai la boca per denunciar-n la situació. I és que mal ho tenen quan foren ells qui mostraren el camí als del PP, que per cert els han eixit uns alumnes avantatjats.
Tema a banda seria quina llengua parla el nostre (bé, millor el seu) Canal 9 i no ens referim a si s’empren les formes cultes o les més populars, o si és l’estandard o un “tutum revolotum”, sinó a la gran quantitat de barbarismes, castellanismes i expressions castellatnizades que empren els locutors en allò que és una denigració de la llengua. I no ho diu la Cotorra. Hi ha massa estudis al respecte.
A València hi ha un incompliment total del Pacte pel Valencià de 2001, que afecta el desenvolupament reglamentari als mitjans de comunicació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. Cal dir que no són publicitats ni suscripcions, són diners directes perquè la premsa i la ràdio potencien el valencià, a qui li cal ajuda publica per ser competitiu. Per cert, ja que parlem de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, cal fer esment que va ser una llei nascuda no de la voluntat del partit que governava aleshores, el PSOE, sinó de l’impuls i pressió del sector de la societat valenciana que representava el professorat i els pares i mares. Era una altra època, més reivindicativa. Als valencians encara no ens havien adormit del tot les veus de sirena de Madrid. El somnífer va vindre amb el 5% (no de la retallada d‘ara de sou als funcionaris, sinó en forma de barrera electoral en l’Estatut), de manera que son l’única nacionalitat-comunitat històrica que no té representació de partit autonòmic en les propis Corts. Així ens va.
Una batalla perduda? Es pot lluitar contra els “molins” castellans, que giren les “aspes” i ho tomben tot? No ho sabem, però hi ha un col•lectiu de professionals que s’han constituït en l’Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes. Mig centenar de mitjans de comunicació en valencià que alcen la veu contra la marginació, que alcen la veu per defensar la seua llengua i la seua cultura, que denuncien la situació "marginal" de la pròpia llengua en el periodisme del País Valencià.
Ho tenen (ho tenim) negre, i més en una societat passiva, morta, on sembla ser que no interessa ni importa la pròpia identitat, ni tan sols entre els partits estatals que només trauen les sigles autonòmiques quan venen eleccions. Les dades son aclaparadores: el valencià ocupa el 0,5% de la premsa escrita de pago, el 0% de la premsa gratuÏta; el 5,1% de la ràdio generalista, el 16,4% de la televisió generalista i el 5,5% dels webs.
La realitat ara mateix és pitjor. La crisi ha tancat les edicions en paper d’El Punt del País Valencià, L'Avanç, Crònica de la Vall d'Albaida i Quinzedies de la Safor. Tot això ho conta el periodista i historiador Francesc Martínez Sanchis al llibre “Periodisme contra les cordes. El valencià en els mitjans de comunicació” amb denuncies del poc interés dels polítics que hem tingut perquè no han afavorit polítiques de consolidació dels mitjans en valencià. Si entre 1986 i 1995, el Consell de Joan Lerma concedia sobre els 700.000 euros en subvencions per a l’ús del valencià en la premsa i la radio, Zaplana les va suprimir en 1996, i el govern de Camps a partir del 2005 les ha recuperades minimament.
Les comparacions són odioses, però... a Cataluña hi ha l’Avui, el Diari de Girona, El Periódico de Catalunya en català; al País Basc es publica en euskara Berria i parcialment Gara; a Galícia Hoxe es publica en gallec; a les illes el Diari de Balears és en català i en el País Valencià no hi ha cap diari en valencià i la presència de la nostra llengua en els mitjans de comunicació és invisible.
El valencià està en la UCI, és la conclusió que en trau Francesc Martínez Sanchis en la seua obra i afirma que “les polítiques que apliquem els valencians en els pròxims anys als mitjans de comunciació decidiran la supervivència o no de la nostra lengua". Segons aquest termòmetre, el valencià està en la UCi i, el que és pitjor, no hi ha simptomes de millora.
Continuarà
-
Ens has deixat en ganes de més. Trist però és així.
ResponEliminaHo diguem clarament:
ResponEliminaContinuarà
Que la processó és llarga i el ciri curt!!!