Les dades oficials donades a conéixer pel Servei Valencià d’Ocupació i que arreplega avui la premsa comarcal són preocupants en allò que respecta a Tavernes, i ho són més encara, si pensem que és l’única de les grans ciutats de la Safor on la desocupació ha augmentat.
Les xifres indiquen que el passat mes de maig Tavernes va incrementar en 80 el número de persones desocupades, i segueix la tendència que s’observa a la nostra ciutat des de fa mesos i alguns anys. Només una dada: el mes de maig del 2009, la desocupació a Tavernes era de 1.412 persones i un any més tard, maig del 2010, ha passat a ser de 1.778, un 25’6 % d’augment anual, mentre que en el mateix periode l’increment estatal ha estat del 12’3%. En altres paraules, a Tavernes una de cada quatre persones que treballava l’any passat ara es troba inscrit al llistat de desocupats.
I costa dir-ho, però les xifres no ens haurien d’estranyar ni vindre de nouy. I el que ara vé no ho diguem nosaltres sinó que és la impressió de molta gent: estem patint les conseqüències d’un conjunt de factors que afecten l’economia municipal i dels ciutadans.
Les xifres indiquen que el passat mes de maig Tavernes va incrementar en 80 el número de persones desocupades, i segueix la tendència que s’observa a la nostra ciutat des de fa mesos i alguns anys. Només una dada: el mes de maig del 2009, la desocupació a Tavernes era de 1.412 persones i un any més tard, maig del 2010, ha passat a ser de 1.778, un 25’6 % d’augment anual, mentre que en el mateix periode l’increment estatal ha estat del 12’3%. En altres paraules, a Tavernes una de cada quatre persones que treballava l’any passat ara es troba inscrit al llistat de desocupats.
I costa dir-ho, però les xifres no ens haurien d’estranyar ni vindre de nouy. I el que ara vé no ho diguem nosaltres sinó que és la impressió de molta gent: estem patint les conseqüències d’un conjunt de factors que afecten l’economia municipal i dels ciutadans.
Entre aquests es comenten: a) la falta de polígons industrials que atragueren gent del sector i no que faça que se’n vaja a altres localitats; b) l’abandó de l’agricultura i fins i tot no poten ciar la recerca de conreus alternatius a la taronja que viu una época permanent de crisi; c) la desaparició dels magatzems i tot el que girava al seu voltant, cas del transports o feines als magatzems; d) la falta d’un sector terciari potent sobre tot en el turisme degut a una platja que no ofereix alternatives; e) la política del govern municipal del PP els últims anys que posava totes les perspectives de creixement futures en el PAIs i el negoci de la rajola, deixats en mans foranies mentre els sectors de la platja estan paralitzats.
Les perspectives no són tampoc millor a la resta de la Valldigna. Tant Barx, Benifairó com Simat han augmentat el ombre d’aturats.
Les perspectives no són tampoc millor a la resta de la Valldigna. Tant Barx, Benifairó com Simat han augmentat el ombre d’aturats.
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Podeu enviar els vostres comentaris d'actualitat. La Cotorra de la Vall els publicará com a notícia sempre que siguen d'interés general i després de comprovar-ne la veracitat.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.