Entre les darreries del segle XIX i principi del segle XX trobem documentats a la Ribera del Xúquer diversos mestres de balls populars que, amb més o menys professionalització, tractaren de mantindre vius els balls escolaritzats autòctons. Sovint com a autors o com a transmissors de passades i evolucions coreogràfiques, aquestos mestres foren hereus, d’una banda, de la trajectòria seguida per les antigues escoles de ball de València i Xàtiva, i precursors, de l’altra, dels anomenats grups o quadres de balls populars que es mantindrien en actiu fins a l’esclat de la guerra civil.
De tots ells, el mestre alzireny José España, més conegut com a “Mestre Corretja”, és potser el qui més ha trascendit en la configuració d’un folklore comarcal. Nascut aproximadament cap al 1880 és el mestre més antic de qui tenim constància a la Ribera. El 1954 es documenta la seua última actuació en públic, a l’entaulat instal·lat al passeig de Carcaixent durant les festes d’octubre i acompanyant l’agrupació local només amb el repic de les castanyoles a causa la seua avançada edat.
Format probablement en l’estil de la ciutat de València, es va dedicar a l’ensenyament de balls populars arranjats per ell mateix en diferents poblacions de la Ribera i la Safor, i va crear noves agrupacions a Corbera, Polinyà, Cullera, Llaurí, Simat de la Valldigna, Xeresa i Xeraco. A la seua ciutat, Alzira, arribà fins i tot a obrir durant un temps una acadèmia de ball que seria freqüentada per balladors de les poblacions veïnes. I, gràcies a la seua capacitat i destresa, va mesurar i modificar bona part dels balls de les agrupacions ja existents a Carlet, Carcaixent i Tavernes de Valldigna, tot deixant la seua empremta sobre les passades dels seus respectius mestres.
Amb una indumentària inspirada en la que lluïen els quadres de balls populars valencians del nou-cents, l’espectacle Al mestre CORRETJA ha estat l’homenatge que el Grup de Balls populars Les Folies de Carcaixent li ha retut a José España el passat 30 d’abril a la ciutat d’Alzira, al Gran Teatre, després d’un treball de recerca de més de deu anys desempolsant testimonis d’antics balladors i sonadors de les agrupacions que el van conéixer.
El programa que es va oferir va ser:
Primera part
- Rapsòdia Valenciana Corretja
- Bolero Corretja
- Xàquera Corretja
- Valencianes de l’U i Dos de Polinyà
- Bolero Vell de Polinyà
- Xàquera de Simat
- Jota de Simat
- Valenciana de l’U i Dos de Simat
- Bolero Mallorquí de Simat
- Valencianes de l’U i Dotze de Tavernes
- Jota Vallera de Tavernes
- Valencianes de l’U i Dos de Tavernes
Segona part
- Valencianes d’U i Dos de Corbera
- Estudiantina de Corbera
- Bolero Andalús de Corbera
- Malaguenya de Corbera
- Valencianes d’U i Dotze de Corbera
- Bolero Pla de Corbera
El grup ha volgut agrair la participació de Mercedes Almiñana Canet de Simat de Valldigna i Lolín Peiró, Ximo Caffarenna i els germans Vicent i Miquel Galera Juan, fills que son del que va ser gran ballador i mestre, Paco Galera, de Tavernes.
De tots ells, el mestre alzireny José España, més conegut com a “Mestre Corretja”, és potser el qui més ha trascendit en la configuració d’un folklore comarcal. Nascut aproximadament cap al 1880 és el mestre més antic de qui tenim constància a la Ribera. El 1954 es documenta la seua última actuació en públic, a l’entaulat instal·lat al passeig de Carcaixent durant les festes d’octubre i acompanyant l’agrupació local només amb el repic de les castanyoles a causa la seua avançada edat.
Format probablement en l’estil de la ciutat de València, es va dedicar a l’ensenyament de balls populars arranjats per ell mateix en diferents poblacions de la Ribera i la Safor, i va crear noves agrupacions a Corbera, Polinyà, Cullera, Llaurí, Simat de la Valldigna, Xeresa i Xeraco. A la seua ciutat, Alzira, arribà fins i tot a obrir durant un temps una acadèmia de ball que seria freqüentada per balladors de les poblacions veïnes. I, gràcies a la seua capacitat i destresa, va mesurar i modificar bona part dels balls de les agrupacions ja existents a Carlet, Carcaixent i Tavernes de Valldigna, tot deixant la seua empremta sobre les passades dels seus respectius mestres.
Amb una indumentària inspirada en la que lluïen els quadres de balls populars valencians del nou-cents, l’espectacle Al mestre CORRETJA ha estat l’homenatge que el Grup de Balls populars Les Folies de Carcaixent li ha retut a José España el passat 30 d’abril a la ciutat d’Alzira, al Gran Teatre, després d’un treball de recerca de més de deu anys desempolsant testimonis d’antics balladors i sonadors de les agrupacions que el van conéixer.
El programa que es va oferir va ser:
Primera part
- Rapsòdia Valenciana Corretja
- Bolero Corretja
- Xàquera Corretja
- Valencianes de l’U i Dos de Polinyà
- Bolero Vell de Polinyà
- Xàquera de Simat
- Jota de Simat
- Valenciana de l’U i Dos de Simat
- Bolero Mallorquí de Simat
- Valencianes de l’U i Dotze de Tavernes
- Jota Vallera de Tavernes
- Valencianes de l’U i Dos de Tavernes
Segona part
- Valencianes d’U i Dos de Corbera
- Estudiantina de Corbera
- Bolero Andalús de Corbera
- Malaguenya de Corbera
- Valencianes d’U i Dotze de Corbera
- Bolero Pla de Corbera
El grup ha volgut agrair la participació de Mercedes Almiñana Canet de Simat de Valldigna i Lolín Peiró, Ximo Caffarenna i els germans Vicent i Miquel Galera Juan, fills que son del que va ser gran ballador i mestre, Paco Galera, de Tavernes.
Redacció feta a partir de la nota remesa pel Grup Folies de Carcaixent. A la fotografia una estampa de la Jota de Simat.
Ara, a esperar a vore si algun dels Ajuntaments implicats s'anima i organitza l'espectacle a la Valldigna. Que tot no siguen besos i flors.
-
Cotorra, no tenies que haver-ho dit per que ara ja no ho faran en Tavernes per no fer-te cas.
ResponEliminacotorra, aquesta gent porta actuant a simat des de fa 2 anys, i em consta que a festes de simat tornen a fer un acte a la plaça amb aquest espectacle, a més d´actuar a la processó.
ResponEliminaGràcies Simater. Estàvem assabentats d'aqueixes actuacions, tant per la premsa comarcal com per Valldigna digital, així com del treball d'investigació que ha dut el grup i el seu director en la localitat. Alguna cosa anava al programa de festes.
ResponEliminaNo anava la indirecta, com pots pensar, per l'ajuntament simater. D'ací que hàgem dit que tot no siguen besos i flors.