El poeta Lluís Roda féu una exposició molt diferent del que s'acostuma a fer quan un poeta en parla d'un altre. La biblioteca de Tavernes estava anit de gom a gom entre amics de Mac i persones de la cultura local.Lluís Roda està unit a Tavernes gràcies a la seua amistat poètica amb el nostre Joan Vicent Clar (Mac). I ens va explicar com feia l'obra, com escrivia uns versos que avui encara va descobrint noves interpretacions, como era d'ordenat el nostre poeta valler i fins on arriba ara el ser conegut el nostre finat poeta, des de la Universitat de València fins a les terres del nord a Catalunya.
L'exposició es feu amena ja que anava ensenyant unes imatges inèdites per a la majoria de les persones que hi assistiren. Des de "Le Sucrier Velours" fins a la seua obra "Infinitud de Paisatge" que va editar temps ha l'Ajuntament de Tavernes passaren a ser comentats per Lluís Roda, a qui tant hem d'agrair per l'esforç i constància a elaborar l'obra de Mac.
Entre els assistents, els professors de l'IES, Ferran Enguix, Francesc Rodrigo, membres de Tac Carbònica, el director de la banda de musica Eduardo Arnau, el ex-alcalde Josep Escrihuela, l'actual alcalde Manolo Vidal, regidors. etc.
L'acte acabava amb la projecció d'una emotiva lectura de poemes de Joan Vicent Clar duta a cap per l'Ovidi Montllor a l'any 92 a l'antiga Casa de la Cultura de Tavernes. Les imatges ens van dur a l'acte de presentació d'"Infinitud de Paisatge" editat per la regidoria de Cultura de l'ajuntament que dirigia aleshores un jove Miquel Bononad i executava una joveníssima Fabiola. Quins bons anys i millor collita cultural!
Aquesta nit esperem un acte igual sobre Rafa Gomar al soterrani de la Casa de la Cultura, a les 20.00 hores. I per a demà diumenge, La corralada poètica de LaCasaCalba (C/ Cervantes, 6) és a les 12.31 hores. Visca la poesia i visquen els nostres poetes.
Bona crònica! Una precisió només: hui l'acte sobre Rafa Gomar és al soterrani de la Casa de la Cultura, a les 20.00 hores. La corralada poètica de LaCasaCalba (C/ Cervantes, 6) és demà a les 12.31 hores. Gràcies. Us esperem!
ResponEliminaHo rectifiquem i afegim.
ResponEliminaGràcies.
Roda pràcticament no coneixia Mac. I de la seua poesia només "Le sucrier velours". Va ser, i ho és, un impostor. La gent de Tac Carbònica, volíem publicar la seua poesia completa, ja que, com és lògic pensar, érem els qui conservàvem la seua obra inèdita. Mac em va entregar, des del 83 al 89, sistemàticament, tots els seus poemaris, anteriors i posteriors al "Le sucrier..". Eren mecanoscrits fotocopiats i polidament enquadernats, els originals dels quals ell segurament va destruïr. Roda va venir a casa meua;jo en tenia una referència ambigua per part del Mac. Li vaig cedir de bona fe, temporalment, aquest treball inèdit; es va associar amb Belinchón i, gran negociant, més que poeta, degué engalipar Empar, la germana de Mac, per tal d'enllestir la famosa Poesia Completa. Aquesta publicació ha passat a la història sense pena ni glòria. No obstant, ell i Belinchón ja s'havien fet la foto de rigor. El manuscrit fotocopiat que jo conserve d'Infinitud del paisatge', que dona nom al conjunt, conté poemes escrits entre el 83 i juny del 89. Després dels anys passats, d'aleshores ençà, me n'adone, per tot el que s'ha dit i escrit sobre ell i la seua obra, que ningú no tenia punyetera idea del que hi feia. Tants errors, tantes incerteses, tanta ignorància al respecte, em saben molt greu. I tanta vanitat¡ Només volien fer-se la foto darrere d'un "Vicent Andrés Estellés", un xicot de Tavernes, de 22 anys. Pirates en busca de negoci i nom, a costa d'una obra pòstuma. (Vicent Franco i Giner, 73905871V)
ResponElimina