Supose que hi ha a qui li convé. Al cap i a la fi, la major part de les societats s'han organitzat d'eixa manera: el poder sol imposar-se per mitjà de la por. La por de les feres, a les tempestats, a les fams canines. La por de les pestes, a la guerra, a l'infern. La por d'aquells mateixos que tenen el poder: encara moltes gents d'Àfrica creuen que els seus dictadors estan protegits pels esperits contra tot atac. I ací, sense anar més lluny, Franco dominà durant 40 anys la vida de molts milions de sers per mig del terror.
Però també en les democràcies el recurs funciona. Al cap i a la fi, la por manté les gents submises i dòcils. I al poder li agraden els obedients, no els crítics ni els rebels. Com a xiquets menuts, tots ens apinyem entorn dels que poden protegir-nos dels molts mals que ens assolarien si els poderosos ens abandonaren a la nostra sort. Temorosos i fràgils, acceptem tot el que ens diuen i ens pleguem a les seues exigències, a les seues ordres, a les seues lleis. Mentrestant, deixem de qüestionar, de protestar, de reclamar. Només volem ja que ens abriguen i ens deixen dormir tranquils, sense insomni ni
Malsons.
Així que ens espanten i ens espanten. Amb el càncer de pulmó i l'obesitat. Amb els accidents de tràfic i el terrorisme. Amb el canvi climàtic i la bomba nuclear. Amb la crisi i la desocupació. I ara també amb els volcans. I mentres tots ens sentim temorosos i acovardits, arraconats contra la tanca com a ovelles en presència del llop, este, disfressat de corder, triarà lliurement les seues preses. No ho dubte.
No.
J. Alberola
-
Però també en les democràcies el recurs funciona. Al cap i a la fi, la por manté les gents submises i dòcils. I al poder li agraden els obedients, no els crítics ni els rebels. Com a xiquets menuts, tots ens apinyem entorn dels que poden protegir-nos dels molts mals que ens assolarien si els poderosos ens abandonaren a la nostra sort. Temorosos i fràgils, acceptem tot el que ens diuen i ens pleguem a les seues exigències, a les seues ordres, a les seues lleis. Mentrestant, deixem de qüestionar, de protestar, de reclamar. Només volem ja que ens abriguen i ens deixen dormir tranquils, sense insomni ni
Malsons.
Així que ens espanten i ens espanten. Amb el càncer de pulmó i l'obesitat. Amb els accidents de tràfic i el terrorisme. Amb el canvi climàtic i la bomba nuclear. Amb la crisi i la desocupació. I ara també amb els volcans. I mentres tots ens sentim temorosos i acovardits, arraconats contra la tanca com a ovelles en presència del llop, este, disfressat de corder, triarà lliurement les seues preses. No ho dubte.
No.
J. Alberola
-
No s'admeten comentaris als articles d'opinió
ResponElimina