Els premis “Amic de la Valldigna” instituïts pels ajuntament i que vol reconéixer la trajectòria de ciutadans o empreses de la comarca serán enguany per a l’empresa “Federico Giner” de Tavernes, en el centenari de la seua fundació, i per a l’escriptor, dibuixant i profesor Vicent Palomares Meló, de Tavernes.
L’empresa de mobiliari escolar “Federico Giner” és sobradament coneguda tant a nivel de Valldigna com a nacional, en ser una de les pioneres en el mobiliari destinat al mon de l’educació en tots els trams, des de l’escola a la universitat, i té diversos premis a la qualitat i disseny del seu mobiliari, a més de ser una institució en el món laboral de la comarca.
Vicent Palomares Meló es guionista, dibuixant i teòric del còmic, a més d’haver estat tècnic editorial de l’Editorial Bruguera, on va fer tasques de guionista en Pulgarcito amb la serie "La aventura de la Historia" i en Tele Color. Va coordinar Din Dan, Mortadelo, Tele Color i Fans (entre altres publicacions de la Burguera) durant 20 anys. Va exercir de mestre, tasca que va abandonar quan va ser nomenat redactor en cap del setmanari Destino, on va treballar fins el 1986. També va dirigir el periòdic "Ampurdán 9 país" i ha signat historietes en revistes com Can Can, Chío, El Capitán Trueno extra, Horas Alegres, Tío Vivo i publicacions com El Correo Catalán, El Noticiero Universal, Hoja del Lunes, Nosotros, Oriflama i altres.
Es va llicenciar en periodisme amb un treball sobre "Técnica de la historieta y el cómic español de posguerra" i en el 1998 va ser responsable de l’exposició "Pulgarcito. Sesenta años de Fantasía" celebrada al Museu del Còmic i la Il·lustració de Barcelona.
La Cotorra ja es va ocupar del bon amic Vicent quan anunciava l’acabament d’un llibre sobre la nostra comarca i la guerra civil
La decisió de lliurar els premis a Federico Giner i Vicent Palomares s’ha donat a conéixer en el ple de la Mancomunitat celebrat aquesta mateixa vesprada de dimecres, un ple que ha servit per confirmar que la crisi també ha arribat a la institució com a conseqüència dels problemas econòmics dels mateixos ajuntaments.
Així, s’han anunciat retallades fins el 25% de la seua aportació i això vol dir que serán al voltant dels 160.000 euros els que les arques de la Mancomunitat deixaran d’ingressar en aportacions municipals.
En aquestes circumstancies es confirma el que ja era conegut per tothom: els actes de la Valldigna enguany patiran de fortes retallades. Així, el divendres 12 es presentaran els llibres premiats l’any passat i es fara el lliurament dels premis, però no se celebrarà el tradicional sopar de gala que reunia una ampla representació d’institucions, polítics i món cultural i associatiu, sino un vi d’honor. Es compta amb l’actuació del cor “Quinzedemarç”.
El dissabte 13 se celebrarà la “Marxa de Torxes” i s’anuncia una revetlla popular. També podrem asistir al mercat mediaval, que inicialment no estaba contemplat, però que han estat els mateixos venedors els que s’han ofertit a vindre a la Valldigna a cost 0 euros. Tot siga per mantindre la clientela.
El diumenge a les 11 se celebrarà la santa missa al monestir que anirà seguida d’un concert. S’anul·la la paella gegant per a tots i també la paella per a autoritats, entre altres coses.
El dissabte 13 se celebrarà la “Marxa de Torxes” i s’anuncia una revetlla popular. També podrem asistir al mercat mediaval, que inicialment no estaba contemplat, però que han estat els mateixos venedors els que s’han ofertit a vindre a la Valldigna a cost 0 euros. Tot siga per mantindre la clientela.
El diumenge a les 11 se celebrarà la santa missa al monestir que anirà seguida d’un concert. S’anul·la la paella gegant per a tots i també la paella per a autoritats, entre altres coses.
La Mancomunitat no va donar a conéixer els premis d'investigació perquè encara queden uns dies perquè acabe el termini de presentació de treballs. Actualment hi ha tres presentats.
benvolguda cotorra:
ResponEliminacon i quan s'han publicat les bases per accedir a una beca d'investigació ?
no serà que aixó és un "guisao" dels de sempre i pa els de sempre ?
com que sabem del seu bon criteri i les eines que te per investigar, esperem que ens informe ampliament.
Benvolgut amic/ga:
ResponEliminaLes bases les tens en el web de la Mancomunitat i són oficials des del mateix dia de la inserció en el web. També es va dir en premsa que es canviaven les bases i que es podien consultar en el web.
L'enllaç és el següent:
http://www.lavalldigna.es/index.php?option=com_content&task=view&id=91&Itemid=37
i des d'on es poden abaixar en pdf.
El termini de presentació de projectes per als premis d'investigació acaba el dia 28 de febrer, o siga, en 10 dies. Per tant encara podeu presentar les vostres propostes.
Per això ahir no es va dir res sobre els premis.
ai que bé ...
ResponEliminai ens podria informar també de qui pren les desicions:
hi ha un jurat independent ?
son els polítics qui decideixen ?
en quina quantia estan dotats ?
moltes gràcies de debó, pero caldria més difusió no cregueu ?
Ens està vosté prenent el pèl?
ResponEliminaS'ha llegit les bases del web?
Perquè ens pregunta coses que estan ben clares allí.
Realment ha millorat una mica la cosa perquè no fa molt de temps, això dels premis era una simple adjudicació a dit, o no Sr. Pascual?
ResponEliminaAra
"Els projectes guanyadors seran seleccionats per un jurat integrat per representants
dels municipis que integren la Mancomunitat i professors i representants de la societat de les
àrees sobre les quals versen els treballs, designats pel President de la Mancomunitat a
proposta de la Junta d’Alcaldes i Portaveus".
Hem avançat però la cosa encara queda en mans dels polítics QUE PROPOSEN QUI VOLEN.
Esperem que es publique la composició del jurat.
No sé què pretén sra cotorra
ResponEliminaSenyoreta, per favor!!! I honrà!!!
ResponEliminaAmic Republicà: què fem? Ens deixes entre l'espasa i la paret.
ResponEliminaEl que dius té valor documental i històric sempre que ens ho completes amb el nom de la dona que dius (com també dius el nom dels que se'n beneficiaren).
Però algú s'ha de fer càrrec de la veracitat del fet que es conta...
Podries enviar-nos algun detall personal, encara que fos privat a
lacotorradelavall@gmail.com
Comprén que ens endinsem en un camp personal i que no està dins de l'àmbit public de les persones.
Gràcies.
Dec haver perdut el fil o s'ha nul.lat algún comentari. Què dia el Sr. Republicà: a quna dona és referiu ? qui és va beneficiar ?
ResponEliminaAixó de la manco sembla més una novel.la negra que una institució.
Per cert jo done fe que la Cotorra és senyoresta i honrada que la conec d'haver compartit més d'una gabia i no hi havia manera
Sr. anònim, que tampoc sóc tan estreta....
ResponEliminaBé, bromes a banda: no s'ha perdut vosté cap fil, sinó que li hem plantejat al Sr. Republicà uns temes al voltant d'un comentari seu.
Ell feia referència a un fet en temps de Guerra Civil i que té ben contrastat per afectar persona de la seua família. No és un tema de sang, però com sempre hi ha sensibilitats diverses quan toquem aquells anys - recordar a ra mateix el cas del jutge Garzon - hem preferit fer-li una consulta abans.
Deia Ciceró, filòsof Romà: " No hem nascut només per a nosaltres"
ResponEliminaVull agrair a tots i totes les que han optat per fer al nostre veí resident a Barcelona, Vicent Palomares Meló,l'honor de nomenar-lo valldignent de l'any. Nomenar a este mestre nostre en tantes matèries, fill de la Valldigna, i possibilar, malat com està que baixe a la seua terra.
Per a molta gent de cultura a València ha estat un amic per tota mena d'informació que hem precisat. Vaig conéixer Joan Fuster per ell, vaig saber que ajuda a muntar l'editorial i la llibreria a l'amo de Tres i Quatre, Eliseu Climent. Vàrem quedar-nos a sa casa quan anàvem a Barna i ens contava que Joan Carles I havia mort al seua germà d'una escopetada, que Leon Felipe era un gran poeta, desconegut per a noslatres, que en aquest lloc i no altre mataren a Companys, qui era i que havia fet un polític com ... però el millor era quan arribàvem a sa casa, a tres llibres de fons en totes les parets de sa casa et trobava llibre i página on estava escrit. Parlem d'un valler amb una memòria exquisita, que era fonamental quan no existien ordinadors. Amb cinc carreres universitaries. Recorde que al primer pis on vivia a Sants, hi havia llibres fins al servei. En fi sóc dels pocs que he llegit el seu llibre de vuit-centes pàgines titolat " La Vall eterna" i espere per aquestes persones que han tingut el gust de premiar a Vicent pugam dins de no res parlar tots d'aquesta obra d'un erudit com ell.
També vull aprofitar per dir que a Cullera queda Francesc Giner, que escrivia en valencià als llibres de festes dels anys 58, 59, 60, tots els articles amb plena actualitat i amb una normativa exquisita. Tio d'Alfons Cucó. En fi vull recordar-lo, com agraiment també que necessita. Al comandant Rosquilla que va obrir que estes persones escriviren en Valencia correcte als anys 50. A Vicenton, Mallol, com l'activista Cultural que feu possible que una generació més jove els tinguerem de referència. I per últim a Miquel Joan per la seua divulgació in situ, fent cultura sense eixir del Passeig Colom.
Vicent ho va rebre amb alegria, i amb tants homenatges que ha rebut, aquest per inesperat, per sorpresa serà un que més estime del seu poble que de jove va haver d'abandonar sense deixar de
viure mai al carrer Sant Banet, sa casa eterna.
Filòsof. Qui ets tú què saps tan?
ResponEliminaQui ets que saps tantes coses de la nostra història recent?
Ets, sincerament, una font de la què nosaltres podriem beure.
Per què, persones com tú, no eixiu a la palestra i li enrogiu els colors de cara a més d'algú i sempre resteu a l'ombra?
Per les vivències, coneixements i contactes que sembles haver tingut, podries plantejar-te, de debó, escriure unes memòries.
M'agrada molt quan ens contes experiències viscudes i quan ens parles dels personatges als què has conegut.
Gràcies per tot!
Seguint la línia argumental de Filòsof haig de dir que m'alegra la decisió presa de nomenar a Vicent Palomares Meló com amic de la Valldigna.
ResponEliminaI m'alegra com amic seu i perquè s'ho mereix per la seua tasca intel·lectual i docent, feta a Barcelona majorment, però sempre mirant a la Valldigna del qual és un gran coneixedor com a fill i con a estudiós. Sóc una de les poques persones que, per ara, té l'honor d'haver llegit el seu llibre inèdit encara "La vall eterna", i només pel llibre, ja s'ho mereixeria.
A banda de les dades biogràfiques i vivències que ja ens conta Filòsof, i que no vaig a repetir, si que he d'agrair a Vicent el haver-me permés de conéixer, parlar i debatre amb Joan Fuster, a sa casa del Carrer Sant Josep de Sueca.
Vicent i Fuster eren amics, sobretot per la relació nascuda al voltant de "Destino", i sempre que a l'estiu Vicent venia amb la dona i les filles a Tavernes, era obligada la visita a cal Fuster, per visitar-lo i per lliurar-li una gran quantitat de llibres que l'homenot de Sueca, segons ell ens deia, s'empassava aviat.
Vaig tindre l'honor d'acompanyar-lo en varies ocasions i habitualment la visita acabava amb sopar - carrancs de riu (americans) amb salsa, va ser una vegada el menú i era la primera vegada que les veia i tastava - i seguia la tertúlia fins altes hores de la matinada, ja que per ser estiu, la vetllada era obligada.
Vetllada on es parlava com diu Raimon "de tot, del bé i del mal" i on Vicent, gran raonador i una enciclopèdia, no li anava al darrere en argumentacions i diàgnostic del mal del país i de com se'ns presentaven les coses.
I algunes de les coses que allí vaig sentir i participar en el debat, les vaig vore després plasmades en articles del Fuster.
Era la dècada dels 80 majorment, i ha plogut molt, però la nostra relació ha seguit i sempre que ens veiem, quan vé a casa, és Tavernes, la Valldigna i el País Valencià el tema de les converses, de les preocupacions, dels somnis. Vicent és un valler que viu a Barcelona, s'ha casat i ha tingut fills a Barcelona, però ha estat i és sobre tot això: un valler.
Un detall: és habitual quan ve que porte retalls de premsa valenciana i d'edicions comarcals que parlen de Tavernes i la Valldigna i que aprofita per comentar i preguntar, vaja per ampliar més, sobre la noticia o reportatge motiu del retall. Està ben assabentat del que es cou i es mou per ací.
I totalment d'acord amb el que diu Filòsof sobre el crònista Francesc Giner, l'oncle del senador que ja ha faltat Alfons Cucó. És un dels màxims intel·lectuals que tenim a Tavernes, encara que visca a Cullera, és un dels millors coneixedors de la nostra història, costums i fets del segle XX. I caldria també honorar-lo, i quina millor manera que arreplegar, ordenar, classificar tot els seus estudis i escrits sobre Tavernes i la Valldigna. Esperem que siga una realitat.
Com diu Raimon "ens amaguen la història i ens diuen que no en tenim", però res més cert mentre homes com Vicent ens l'escriguen i la recorden per a futures generacions, que d'això va principalment el seu nou llibre.
Algú t'ha dit que està d'acord amb tu, es PEPGALL, i puc dir jo que sóc un amic seu que estime com ell els Beatles, i el seu amor a la música.
ResponEliminaFalcó, deia Ciceró que tindre un amic es com tindre un altre jo. I jo el que et puc dir es que hem trobaràs al costat del meu amic Vicent Palomares Meló, que aquest si és un fóra de sèrie. Nosaltres sols amants del saber, i t'assegure que de tu llegint-te n'aprenc molt. Però deia Plató, a qui molt estime, però més a la veritat, que a partir dels cinquanta tota persona no esta per aprendre sino per a compartir el govern de la seua demo, i jo intente al costat del meu bon amic, amb una capacitat intel.lectual que necessitem a la Vall, Jordi Juan, i gràcies a la Cotorra,(i altres publicacions que han existit a la Valldigna, Quinzedies de Vicent Gregori, Infosafor, de Joan Enric Alberola, la Veu de la Valldigna i el Levante) exercir la meua diaria responsabilitat en el governar i estar al costat de tots els que crec. com tu, que fan un bé als pobladors i pobladores de la Valldigna. De memòria la conjunta amb vosaltres si som capaços de canviar la realitat egoista que estem patint..
Apreciats companys cotorres.
ResponEliminaFeia temps ja que no escrivia cap comentari a cap de les moltes informacions que sovint ens dóna la Cotorra de la Vall, simplement perquè no tenia massa gana d'escriure. Ara, després d'un comentari del company Filòsof, on fa esment a alguns mitjans de comunicació vull recordar-li que s'ha deixat dir el nom de la persona que editava La Veu de la Valldigna, un tal Raül Gil, i també un mitjà local, de curta vida, encara que monogràfic (tractava especialment de les falles). Em referesc al Tro Fester, de la mateixa editora de Quinzedies.
Sols era per esclarir això.
Podeu seguir amb la vostra.
Doncs lamentem que no tingues més presència, amic Foraster, perquè opinions assenyades com les teues calen ara i ací. Per tant t'encoratgem a participar-hi tant com fins ara venies fent.
ResponEliminaI dius "podeu seguir amb la vostra", no sabem però, ens fa l'efecte que un poc decebut o passant.
¿Em fallat en alguna cosa? I tens tota la raó en els oblits de Filòsof, però si veiem la seua trajectòria en comentaris no pensem siguen amb mala fe.
Esperem els teus comentaris. I no oblides que tota pedra fa paret.
Hola, Cotorra. Novament sóc el Falcó punyent.
ResponEliminaNo. L'oració "podeu seguir amb la vostra" no està feta de manera despectiva ni en pla passota. No. Sols era per fer ús d'una cueta "coletilla" en castellà i acabar l'escrit. Cosa que sovint tenim els lletraferits. Males costums, deformació professional o qualsevol altra cosa.
Igualment podria haver dit.
Aneu fet, que hi ha molt per fer.
Siau bons. Feu bondat!
Entrant dins de les pàgines passades de la Cotorra de la Vall, cosa que sovint, quan fa uns dies faig per veure què s'ha dit i que jo no m'haja assabentat, he vist un comentari del company FORASTER que m'ha dolgut, en certa mesura. Em referisc al Falcó punyent que diu.
ResponEliminaFORASTER, jo sóc tan punyent com crec sou la majoria dels que feu comentaris a la Cotorra de la Vall. No sé perquè he de ser jo sols el punyent. D'altra banda, si dir el que penses és ser punyent, no compartisc eixa opinió.
Primer demanar-te disculpes company Falcó. No era la meua intenció ofendre't ni tampoc estava referint-me a tu, em referia a l'au de rapinya que és el falcó, però per error vaig escriure el nom amb efa majúscula (F) i per això pensaves em referia a tu.
ResponElimina