La premsa ha informat del canvi presidencial en el PP de Tavernes: Manolo Vidal substitueix Eugenio Pérez i es tanca una època. La premsa arreplega les manifestacions dels dirigents, algunes ben sucoses com les que afirmen que amb el PP, Tavernes ha eixit de la mediocritat. Bé, al respecte dir que no hi ha pitjor cec que el que no vol vore ni pitjor sord que el que no vol escoltar. No som qui per aconsellar, però seria interessant que els nostres governants trencaren alguna volta la borbolla en la que estan introduïts i xafaren la realitat terrenal del seu poble.
Hem rebut aquest escrit d’un bon amic i col·laborador assidu de La Cotorra. I encara que llarg el reproduïm integrament.
Any 1995. Un canvi radical i generacional al PP feia que es presentara Eugenio Pérez com a cap de llista popular i de 2 regidors passà a 7. Tenia possibilitat de governar, era el partit més votat. Amb una esquerra dividida que no arribà a acords, l'alcaldia fou per Eugenio Pérez.
El PP va formar primer un govern municipal en minoria, després va entrar Esquerra Unida al govern i per últim la UPV. Els quatre anys varen fer i configurar la figura que seria Eugenio Pérez políticament parlant ja que estigué més temps curtint-se a València que a Tavernes en ser diputat de la Diputació de València, gràcies a saber guanyar-se al president Tarancón.
El pacte amb els nacionalistes va durar tres anys. El famós pacte per Tavernes, signat públicament, i on el PP assumia les reivindicacions de la UPV portà a fer moltes obres a Tavernes: Casa de la Cultura, Pavello Cobert, Graderia i llum del Camp de Futbol, inici de la nova Casa Consistorial, projecte del nou institut i Polígon del Pla impulsat des de la UPV que estaven al front de les regidories d’Obres i de la d’Esport, es va salvar la situació del monestir de la Valldigna… El Pacte per Tavernes va portar molts diners al poble.
Però un tema fonamental va trencar l’harmonia: la UPV, actual Bloc, al front d’Obres i Urbanisme va preparar el PGOU i a uns mesos d’eleccions i quan hi havia consens entre els grups del PP, PSOE i UPV per presentar-lo, Eugenio Pérez se la juga a una carta i notifica telefònicament que no portaran a ple el Pla d'Ordenació Urbana del poble. Més de tres anys preparant-lo i es deixa per a després de les properes eleccions. Això farà que es trenquen les relacions, i més encara quan guanya les eleccions del 99 per majoria absoluta. Ofereix governar amb ell a les altres forces, però la forma de governar, la forma de solucionar el problema del dipòsit d'aigua del Carrer Castellets ja apunten maneres de privacitat en la política i deixa entrevore el que passaria a partir de la segona legislatura, primera amb majoria absoluta, del PP amb Eugenio Pérez d’alcalde.
És l’época de l'ambigüetat calculada amb el tema de l'alta tensió, quan ja havia signat Eugenio Pérez amb Iberdrola un acord amb els altres dos alcaldes de la Valldigna després del famós viatge amb helicòpter, on s’acceptava que passara l'alta tensió per la Valldigna. Va ser el temps d’una desconfiança de la gent, política i no política, del poble davant el suport que rebia la classe econòmica de fora, principalment perquè coneixia totes les empreses més interessades a invertir a Tavernes.
La part principal del tercer mandat va ser el tema del PAI, on manifestament posava els vots de seua la majoria absoluta a l’ajuntament al servei de l’empresa-caixa interessada en el projecte, i era com una mera corriola de transmissió front als interessos propis de molts veïns.
El tema del dipòsit, el tema de l'alta tensió, el fara vore que inclús fent aquest tipus de política acabava guanyant les eleccions per majoria, i algunes vegades gràcies a la participació de grups radicalment oposats a la seua política local, però que restaven els suficients vots als altres perquè el PP guanyara millor les eleccions. És un fet reconegut pel mateix grup que es presentava arran tema del dipòsit.
Part important de l’època fou les negociacions per concedir a una empresa privada l'aigua de Tavernes o l'aprovació d'un Pla d'Ordenació Urbana que ha resultat tant dolent que no ha arribat ni a desenvolupar-se i ací teniu com molts ciutadans paguen com a urbanitzables terrenys que estaran temps i temps per a urbanitzar, i sobretot el tema del PAI.
Hem de dir que, políticament era una persona amb la seua valentia per afrontant el malestar de la població a cara descoberta, i amb la justificació sempre que beneficiava al poble. No mai es va informar a la població de res. L'equivalent actual, en temps de crisi, seria com si demanarem el cementeri nuclear sense avisar al poble i que la gent del poble s' assabentara en acabar. Va ajudar puntualment a molta gent, que suposadament passava a engrossir la fila d’un presumpte clientelisme. Va saber treballar-se, era el moment, a les empreses privades que treballaven per a l'ajuntament i es va afavorir la contractació de persones, que després el defensaran a capa i espasa. Açò es traduïa en vots. El cas més comentat és el tema de FCC, lloc on s'apuntava el poc atur que es produïa.
Però com diu el professor Antoni Grau, a Tavernes va caure en picat el consum d'energia industrial; van desaparéixer els magatzems de taronja, no van saber crear un lloc que atraguera el públic jove, sempre amb problemes de discoteques i varen desaparéixer els cines al poble, uns indicadors de la riquesa d’una localitat. En fi es va encarar l'economia productiva de Tavernes cap a l'especulativa, calia posar diners a la rajola. I així ens ha anat.
Un dels casos mes paradigmàtics fou el tema la finca de la caserna de la Guàrdia Civil. El poble va ser bombardejat dient-li que guanyava més venent els baixos comercials i prometent vivendes de VPO a Marjaletes, perquè els joves tingueren parts dels beneficis de l'especulació urbanística del poble, i es tornà a posar a favor d'una empresa. També podríem parlar del parquing del Passeig o de la Piscina Municipal.
Però tal vegada el tema del camp siga de follia, el tenia totalment dominat gracies als contactes sindicals i els vots no li faltaven quan pitjor ha anat el comerç de la taronja. En fi, cal reconéixer un control de la població en la nostra opinió. Algú ha dit que els joves del PP treballaven pel seu salari personal i la resta per conviccions politiques.
Un altre punt a considerar és l’economia municipal. Tot al llarg dels anys d’alcalde es va queixar de com havia trobat de mal l’ajuntament quan va arribar i que ell el va salvar. Però amb els seus governs es gestà la política de autobombo i descontrol: el darrer pressupost que va gestionar, el del 2007, ja va acabar amb 3 milions de dèficit i posava les bases pel mal moment actual.
Les manifestacions que hem llegit a la premsa deien que “el PP ha tret a Tavernes de la mediocritat”. No anem a valorar eixes paraules, però considerem que potser l’han tret per posar-lo al cementeri: sense agricultura, ni indústria, ni construcció ni serveis.
I un fet pitjor: ens ha portat a la mediocritat en política i som de l’opinió, rebatible com tota opinió, que ens ha dut a tindre els governants municipals pitjor preparats de tota l’època democràtica.
D'aci que l'era d'Eugenio no acaba, tot i que no hi ha que desestimar a Manolo Vidal i que, tot i parlar de continuisme, no és el mateix. L'era d'Eugenio no es pot donar per acabada. I la recordarà molta gent que va vendre prompte en el PAI, gent que no ha cobrat el que tocava d’Iberdrola, i que conste que dels sis que han cobrat, tres son votants d'Eugenio.
En fi que el canvi per Manolo Vidal siga per a bé. Per bé de Tavernes.
Hem rebut aquest escrit d’un bon amic i col·laborador assidu de La Cotorra. I encara que llarg el reproduïm integrament.
Any 1995. Un canvi radical i generacional al PP feia que es presentara Eugenio Pérez com a cap de llista popular i de 2 regidors passà a 7. Tenia possibilitat de governar, era el partit més votat. Amb una esquerra dividida que no arribà a acords, l'alcaldia fou per Eugenio Pérez.
El PP va formar primer un govern municipal en minoria, després va entrar Esquerra Unida al govern i per últim la UPV. Els quatre anys varen fer i configurar la figura que seria Eugenio Pérez políticament parlant ja que estigué més temps curtint-se a València que a Tavernes en ser diputat de la Diputació de València, gràcies a saber guanyar-se al president Tarancón.
El pacte amb els nacionalistes va durar tres anys. El famós pacte per Tavernes, signat públicament, i on el PP assumia les reivindicacions de la UPV portà a fer moltes obres a Tavernes: Casa de la Cultura, Pavello Cobert, Graderia i llum del Camp de Futbol, inici de la nova Casa Consistorial, projecte del nou institut i Polígon del Pla impulsat des de la UPV que estaven al front de les regidories d’Obres i de la d’Esport, es va salvar la situació del monestir de la Valldigna… El Pacte per Tavernes va portar molts diners al poble.
Però un tema fonamental va trencar l’harmonia: la UPV, actual Bloc, al front d’Obres i Urbanisme va preparar el PGOU i a uns mesos d’eleccions i quan hi havia consens entre els grups del PP, PSOE i UPV per presentar-lo, Eugenio Pérez se la juga a una carta i notifica telefònicament que no portaran a ple el Pla d'Ordenació Urbana del poble. Més de tres anys preparant-lo i es deixa per a després de les properes eleccions. Això farà que es trenquen les relacions, i més encara quan guanya les eleccions del 99 per majoria absoluta. Ofereix governar amb ell a les altres forces, però la forma de governar, la forma de solucionar el problema del dipòsit d'aigua del Carrer Castellets ja apunten maneres de privacitat en la política i deixa entrevore el que passaria a partir de la segona legislatura, primera amb majoria absoluta, del PP amb Eugenio Pérez d’alcalde.
És l’época de l'ambigüetat calculada amb el tema de l'alta tensió, quan ja havia signat Eugenio Pérez amb Iberdrola un acord amb els altres dos alcaldes de la Valldigna després del famós viatge amb helicòpter, on s’acceptava que passara l'alta tensió per la Valldigna. Va ser el temps d’una desconfiança de la gent, política i no política, del poble davant el suport que rebia la classe econòmica de fora, principalment perquè coneixia totes les empreses més interessades a invertir a Tavernes.
La part principal del tercer mandat va ser el tema del PAI, on manifestament posava els vots de seua la majoria absoluta a l’ajuntament al servei de l’empresa-caixa interessada en el projecte, i era com una mera corriola de transmissió front als interessos propis de molts veïns.
El tema del dipòsit, el tema de l'alta tensió, el fara vore que inclús fent aquest tipus de política acabava guanyant les eleccions per majoria, i algunes vegades gràcies a la participació de grups radicalment oposats a la seua política local, però que restaven els suficients vots als altres perquè el PP guanyara millor les eleccions. És un fet reconegut pel mateix grup que es presentava arran tema del dipòsit.
Part important de l’època fou les negociacions per concedir a una empresa privada l'aigua de Tavernes o l'aprovació d'un Pla d'Ordenació Urbana que ha resultat tant dolent que no ha arribat ni a desenvolupar-se i ací teniu com molts ciutadans paguen com a urbanitzables terrenys que estaran temps i temps per a urbanitzar, i sobretot el tema del PAI.
Hem de dir que, políticament era una persona amb la seua valentia per afrontant el malestar de la població a cara descoberta, i amb la justificació sempre que beneficiava al poble. No mai es va informar a la població de res. L'equivalent actual, en temps de crisi, seria com si demanarem el cementeri nuclear sense avisar al poble i que la gent del poble s' assabentara en acabar. Va ajudar puntualment a molta gent, que suposadament passava a engrossir la fila d’un presumpte clientelisme. Va saber treballar-se, era el moment, a les empreses privades que treballaven per a l'ajuntament i es va afavorir la contractació de persones, que després el defensaran a capa i espasa. Açò es traduïa en vots. El cas més comentat és el tema de FCC, lloc on s'apuntava el poc atur que es produïa.
Però com diu el professor Antoni Grau, a Tavernes va caure en picat el consum d'energia industrial; van desaparéixer els magatzems de taronja, no van saber crear un lloc que atraguera el públic jove, sempre amb problemes de discoteques i varen desaparéixer els cines al poble, uns indicadors de la riquesa d’una localitat. En fi es va encarar l'economia productiva de Tavernes cap a l'especulativa, calia posar diners a la rajola. I així ens ha anat.
Un dels casos mes paradigmàtics fou el tema la finca de la caserna de la Guàrdia Civil. El poble va ser bombardejat dient-li que guanyava més venent els baixos comercials i prometent vivendes de VPO a Marjaletes, perquè els joves tingueren parts dels beneficis de l'especulació urbanística del poble, i es tornà a posar a favor d'una empresa. També podríem parlar del parquing del Passeig o de la Piscina Municipal.
Però tal vegada el tema del camp siga de follia, el tenia totalment dominat gracies als contactes sindicals i els vots no li faltaven quan pitjor ha anat el comerç de la taronja. En fi, cal reconéixer un control de la població en la nostra opinió. Algú ha dit que els joves del PP treballaven pel seu salari personal i la resta per conviccions politiques.
Un altre punt a considerar és l’economia municipal. Tot al llarg dels anys d’alcalde es va queixar de com havia trobat de mal l’ajuntament quan va arribar i que ell el va salvar. Però amb els seus governs es gestà la política de autobombo i descontrol: el darrer pressupost que va gestionar, el del 2007, ja va acabar amb 3 milions de dèficit i posava les bases pel mal moment actual.
Les manifestacions que hem llegit a la premsa deien que “el PP ha tret a Tavernes de la mediocritat”. No anem a valorar eixes paraules, però considerem que potser l’han tret per posar-lo al cementeri: sense agricultura, ni indústria, ni construcció ni serveis.
I un fet pitjor: ens ha portat a la mediocritat en política i som de l’opinió, rebatible com tota opinió, que ens ha dut a tindre els governants municipals pitjor preparats de tota l’època democràtica.
D'aci que l'era d'Eugenio no acaba, tot i que no hi ha que desestimar a Manolo Vidal i que, tot i parlar de continuisme, no és el mateix. L'era d'Eugenio no es pot donar per acabada. I la recordarà molta gent que va vendre prompte en el PAI, gent que no ha cobrat el que tocava d’Iberdrola, i que conste que dels sis que han cobrat, tres son votants d'Eugenio.
En fi que el canvi per Manolo Vidal siga per a bé. Per bé de Tavernes.
Que han tret a Tavernes de la mediocritat? Una de dos, no ixen de casa, o ens fan a tots els ciutadans tontos..... Per raons que no vaig a comentar, solc anar a molts pobles del País Valencià, de la comarca, i d'altres més llunyanes, pobles menuts, i més grans, i la veritat, és que ens guanyen en tot.... equipaments, pobles més nets, menys sorollosos... Així, que vendreu la burra a aquells que vos voten a ulls tancats, per que el poble, no ha millorat en res res.... vergonya em faria a mi
ResponEliminaEstà molt encertat el que digueu:
ResponEliminahan tret a Tavernes de la mediocritat per a posar-la pitjor, per a ficar-lo en un cementeri, en el no-res, som el furgó de cola de la comunitat en tot.
Un bon treball com a punt de partida per analitzar una ètapa molt recent de la història local.
ResponEliminaI com que tot és economia i poder econòmica, caldria estudiar també com canvia l'estructura social i econòmica de poder al poble i, sobre tot, com ha comportat un canvi de grups de poder dins del PP local, després d'haver estat arraconats dels llocs de les grans decisions sobre Tavernes els històrics, llegiu terratinents, menuts empresaris i comerciants, més ancorats en la dreta franquista de sempre. Supose que seran aquests que queden citat com a “els de les conviccions polítiques”.
Cal dir també que l’autor no ha entrat massa, de fet no parla, del que seria la Tríada Capitolina local, tres grups economico-polítics que pense clarament definits i han gran poder de decidir quasi tot el que passava i s’havia de fer a Tavernes la darrer dècada. Un grup multiempresa que es dedica a temes de la construcció i sectors afins a nivell local, un altre grup multiempresa amb ramificació al sector constructiu però amb interessos majorment fora de Tavernes i un tercer grup amb tota l’activitat comercial fora de Tavernes, amb bones relacions estatals i que ha servit sempre de pont amb institucions.
La resta de poders fàctics del PP, els històrics, els de conviccions, han arreplegat les engrunes i de vegades han fet vore el seu malestar per no haver pintat res en el nou status.
Un bona tesi de treball per a teòrics o no teòrics de la ciència econòmica.
Es parla d'un grapat de "cementeris". I de l'erm cultural d'un poble com Tavernes?
ResponEliminalos mismos perros con diferentes collares, todo sigue igual.
ResponEliminaEl millor per a tavernes seria una renovació quasi total a l'Ajuntament.
ResponEliminaEspere que a les properes eleccions hi haurà una oportunitat per canviar (perque seguir essent governats per aquesta colla ja pesa massa, és difícil que el cos ho suporte i, a més a més, és dolent per a la salut mental de la gent de Tavernes).
Per què no s'en va Ribis ja? (per a començar).
Jo també estic d'acord amb el canvi!
ResponElimina1.406 parats al mes de Novembre de 2009 en Tavernes això és realment el que preocupa.
podeu voreu a
http://www.sepe.es/contenidos/cifras/datos_estadisticos/municipios/diciembre_2009/MUNI_VALENCIA_1209.pdf
Necessitem ara més que mai un partit que li done la volta a eixos números i a més ens proporcione aules de qualitat instal·lacions per a tots els esports, un platja digna, línies de llum soterrades i tot allò que pobles amb menys pressupost que el nostre gaudixen actualment. Es molt demanar?..
Un exemple, ara estan esfaltant l'entrada est al poble, si es fixeu amb l'asfalt que hi havia(es pot comparar amb l'altre sentit) esta nou!... eixos diners poden fer paper a altre lloc?...
Qui ha de canviar és l'oposició que porta molts anys perdent les eleccions a Tavernes.
ResponEliminaCom voleu que canvie el PP si porta guanyant totes les eleccions des de 1995? A més és l'únic partit que ha aconseguit majories absolutes en l'Ajuntament de Tavernes.
Diuen que qui estiga bé que no es moga i el PP ho aplica al peu de la lletra.
També es diu renovar-se o morir, però això es pot aplicar a tots els partits locals.
ResponElimina