El nostre veï Francesc Joaquim García Cortés ha estat designat com el millor jutge espanyol d'atletisme del 2009.
L'equip de La Cotorra, i pensem que en general tots els amic i amigues del blog, felicitem a Francesc per l'èxit, producte d'una magnífica trajectòria en el món de l'esport, en aquest cas com a jutge de pista.
Enhorabona!
Donar-li tots la nostra enhorabona. Estic orgullós de que hi hagen vallers d'esta qualitat.
ResponEliminaEste homenot realment es mereix un homenatge en el proper ple de l'Ajuntament.
Segur que s'obliden. Com que no és un cantant tipus "El bes i la flor" que promociona Tavernes van a passar.Com han passat de la nostra esportista Rosa Sansaloni, tantes voltes campiona de tantes coses, o com ací es va dir del regidor Jordi Juan, a qui no li van donar ni l'enhorabona quan va ser Premi Nacional de Matemàtiques.
ResponEliminaI tant de bo m'enganye, perquè Francesc s'ho mereix i més quan ve un poble on no hi ha ni la mínima remota instal·lació d'atletisme.
Joaquim, Enhorabona.
ResponEliminaVicent t'equivoques, hi ha una pista d'atletisme per a gossos, el que passa és que quan fan les seves necessitats creix la brossa i la tapa. Llàstima que no estiga reconegut aquest esport.
ResponEliminaEnhorabona Francesc!..
Gràcies, per la correcció. Però estaràs d'acord que fins i tot els gossos es mereixen millor pista. ¿Què no són el millor amic de l'home?.
ResponEliminaSi senyor! Un homenot de debò...com aquells homenots dels quals Pla en parlava. Enhorabona. Espere i desitge que (sense beso ni flor, ni punyetera falta que et fa!)el poble et reta homenatge per aquesta fita que has assolit i que porta un homenot de la Valldigna a ser designat el millor entre els millors. Jo, em trac el barret!
ResponEliminaJo també felicite aquesta persona perquè és molt de lloar l'esforç que fan les persones per a millorar i arribar a ser el millor dins la disciplina, ocupació o treball al que es dediquen.
ResponEliminaFelicitats!
Vaja per davant la meua felicitació a tota persona que s'esforce en la disciplina que siga, i agraesc a la Cotorra que em done coneixement del que ha fet Francesc. Sé pel nostre bon amic Josep Peiró que es ser arbitre d'atletisme. Previament havia tigut coneixement per un bon amic d'Ontinyent,( que bones instal·lacions esportives), i clar no es sols posar-se el sombreret pel sol i ja està. Però el fet d'escriure, ara i ací, es que no es deu per alçar a una persona tirar a altres pel seu mèrit.
ResponEliminaLa llavor de l'Ivan va ser la que va ser, les ciscumtàncies, com diria Ortega i Gasset, van ajudar i hem d'estar contents, ja que puc dir-vos que s'ho va currar, agrade més o menys, i va deixar a Tavernes una publicitat, vulgam o no. Però també s'ho mereixen altres amb altres circunstàncies. Algú pot mencionar sino l'efecte que fa l'esport en les mens humanes, i no cal recordar a Bakunin, enemic destacat de l'esforç físic per l'esport físic, per censurat algun destacat protagonista de la vall.
Però anem al gra: deia Ciceró que "tothom troba bell allò que es seu" i per a mi si es meu l'Ivan, el Francesc, el Jordi, el Peiró, la Rosa, son eixa part nostra que necessite per a construir eixa humanitat comuna que poc a poc a Tavernes anem perdent( Com els magatzem de taronja). Per a mi son eixa part comuna que necessitem per a crear una societat que enriquesca sosteniblement la nostra economia vallera també en ideals. Que ajuden a no vendre la nostra economia productiva per especular uns quants. I ací us necessite a tots i totes, felicitats.