Ahir per la vesprada, l’ajuntament de Benifairó va presentar el llibre que ha editat sobre “El Castell de Marinyén” conegut entre nosaltres com "de la Reina Mora". L’acte el va obrir una escenificació de la llegenda de la Reina Mora duta a cap per Josep Enric Grau, a la qual va seguir unes paraules de benvinguda i explicació del motiu de l’edició del llibre fetes per l’alcalde de la localitat, Jesús Ferrando.
El llibre, que va ser explicat per l’historiador Antoni Grau i pel propi autor, Miquel Joan, és una aportació valuosa al coneixement del monument i contribueix a la recuperació del nostre patrimoni. El llibre de 84 pàgines a tot color està il·lustrat amb una gran quantitat de fotografies del castell, amb la qual cosa s’enriqueix la informació històrica i cultural que aporta l’autor en el text.
Aquest és el primer llibre específic editat a la Valldigna sobre el castell de Marinyén i pel que poguerem comprovar en la presentació és d’una gran qualitat d’impressió, enquadernació i de fotografia .
El saló de l’Auditori Municipal va ser ocupat per gran quantitat d’amics i coneguts de l’autor, aixi com representants del món de l’ensenyament. També alguns polítics feren costat a l’acte i entre els assistents estava el president de la Mancomunitat de la Valldigna i regidor del PP de Benifairó, José Luis Ferrando, així com regidors de les poblacions de la Valldigna.
L’ajuntament de Benifairó vol facilitar l’adquisició del llibre a tots els valldignencs interessats en conéixer el monument i segons es va dir, ja es pot adquirir en la llibreria de Benifairó al preu simbòlic de 6 euros com ajuda a l’edició.
El llibre, que va ser explicat per l’historiador Antoni Grau i pel propi autor, Miquel Joan, és una aportació valuosa al coneixement del monument i contribueix a la recuperació del nostre patrimoni. El llibre de 84 pàgines a tot color està il·lustrat amb una gran quantitat de fotografies del castell, amb la qual cosa s’enriqueix la informació històrica i cultural que aporta l’autor en el text.
Aquest és el primer llibre específic editat a la Valldigna sobre el castell de Marinyén i pel que poguerem comprovar en la presentació és d’una gran qualitat d’impressió, enquadernació i de fotografia .
El saló de l’Auditori Municipal va ser ocupat per gran quantitat d’amics i coneguts de l’autor, aixi com representants del món de l’ensenyament. També alguns polítics feren costat a l’acte i entre els assistents estava el president de la Mancomunitat de la Valldigna i regidor del PP de Benifairó, José Luis Ferrando, així com regidors de les poblacions de la Valldigna.
L’ajuntament de Benifairó vol facilitar l’adquisició del llibre a tots els valldignencs interessats en conéixer el monument i segons es va dir, ja es pot adquirir en la llibreria de Benifairó al preu simbòlic de 6 euros com ajuda a l’edició.
Cotorra, la informació no és aixina del tot. Jo estava allí i fora de Jose Luis de la Mama, el del PP, vaig vore soles a regidors del Bloc.
ResponEliminaI ja té collons la cosa que en la presentació d'un llibre fet per l'ajuntament, un grup desaparega i ni s'acoste per a res. Bon exemple el que dona el PSOE als demés veïns.
Això tampoc és cap noticia ni novetat perquè des de que no tenen l'alcaldia els del POSE no van a res que faça l'ajuntament. La novetat i bona noticia seria tot lo contrari, que per fi acudiren a un acte organitzat per l'ajuntament.
ResponEliminaDos actes hi havia a la Valldigna a la mateixa hora i vaig optar per anar a la presentació del llibre del castell de la Reina Mora.
ResponEliminaLa presentació, tipus auca, explicació d'una historieta amb imatges, que va fer Josep Enric Grau, va ser de cine. Sincerament té un llenguatge propi dificil en l'art d'agafar-lo i amb dos models distints ens va fer riure i crec que el situa al nivell alt dels comunicadors humoristes del País Valencià.
M'encanta la presentació llegida de l'historiador Antoni Grau, tant que m'agradaria que la Cotorra fera per aconseguir-la i publicar-la, tota de mèrit acadèmic, molt ben tildat. Tot i que normalment no ens agraden massa les intervencions llegides cal reconeixer que eixe estil de rigor calia a la intervenció del professor Antoni Grau.
El nostre estimat Miquel Joan ens va contar batalletes del seu temps de mestre a Benifairó, i és que en té moltes i molt variades per a dies, durant anys.
Varem comprar dos llibres, un per encarrec per a Montcada. Era tan llarga la cua de firmes i comera dels darrers vaig preferir que me'l signes a sa casa.
L'acte em va privar de poder assistir a l'actuació, pagada, de l'equip Flor, els de la TVV. Vaig arribar al sopar de la flanera, i puc contar ben poc del que va passar a l'actuació, ja pagant, dels estudiosos de la cançó.
Tots els dies no es presenta el primer llibre sobre el castell de la Reina Mora o de Marinyén, com m'acabe d'enterar al llegir-lo. En fi disculpes per no informar d'Un beso y una Flor, però com deia Quevedo, on hi ha justícia és perillós tindre la raó, i per justicia vaig anar a vore la presentació d'un llibre molt ben fet i bonic a Benifairó.
La culpa la té Jesús. Que prepare menos festivals i actes culturals i menos reunions d'excursionistes i que dóne més huisquisis i gins-tonics, i voreu com van.
ResponEliminaCarmen Canet estava i és del PSOE.
ResponEliminano prentendríeu que els regidors del PP de Tavernes anaren a un acte cultural???
jajajajajajajajaja
Jo parlava del PSOE de Benifairó. I tinc entés que eixa regidora i el seu home són amics de l'autor.
ResponEliminaParodiant el presentador de l'acte del llibre "El castell de Marinyén", cultura és cultura, si cultura escultura, escultura és figura, es presència, es constancia de que has estat, de que esres conegut, per tant l'escultura de la gent del PSOE de Benifairó, no estava a la galeria de l'art del seu poble.
ResponEliminaPer tant no es cultura la del Psoe de Benifairó.
De segur que en el cas contrari, haguera estat la cultura junt a l'escultura, com sino podem dir que la Valldigna cultural no assisteix a una acte d'aquesta qualitat.
Espere que s'ho miren perque no torne a passar. Mes quan algú pretenia ser pel seu hieretisme cultural el Miterrant de la Valldigna: La cultura és cultura.
Sargantana, els benifaironers estàvem segurs que no vindríen. ¿Com havia de vindre el PP al nostre poble a la presentació d'un llibre d'un ajuntament nacionalista i alcalde del Bloc? I més si és un ajuntament que organitza Festiverns i aplecs excursionistes dels PPCC?
ResponEliminaI damunt que siga Miquel Joan l'autor. ¿Tú vius en este món?
Mira si vol el PP al Bloc que, com ací algú ja va comentar fa temps, són capaços de fer un homenatge a un tercer premi COMARCAL de batxiller i no han sigut capaços de dir-li "enhorabona" al regidor del Bloc Jordi Joan, quan va ser Premi Nacional de Matemàtiques. Mira per on, el regidor és fill de Miquel Joan.
Cultura per al PP? Que no veus la que fan a Tavernes? No més importa besos i flor, segur que ahi no faltarien i farien tots els actes que fora i anirien tots de la mà.
Cada poble té el que elegeix i vasaltres els vallers s'ho haveu guanyat amb els vots.
Llegint els comentaris anteriors em ve al cap la pregunta: ¿Quina relació hi ha entre els governants de la Valldigna? ¿Quina consideració es tenen els ajuntaments entre ells? Sembla ser ben poca i més que relació, diria que de despreci i oblit per no dir de rebuig, si a l'altre poble governa un partit que no és el teu.
ResponEliminaD'això estava fa poc parlant amb un regidor de Benifairó i com es fan el buit uns ajuntaments els altres.
Em contava que l'ajuntament o si voleu l'alcalde de Tavernes fins ara no ha dit res per justificar l'absència a un acte de l'ajuntament de Benifairó. I té nou regidors que algú hauria pogut representar a l'ajuntament de la vall.
Em confirma el regidor que havien convidat a tots els ajuntaments i a cada regidor en particular.
¿Valldigna? Quina Valldigna?, si som incapaços de fer costat a un acte cultural d'un altre i amb un tema com es el castell, monument de tota la Valldigna. Encara que estiga en Benifairó.
Doncs, tot això que dieu passa a la valldigna, podeu extrapolar-ho a la resta del nostre benvolgut país, em referisc al valencià. Som un país de pandereta i morter.
ResponEliminaD'altra banda, encara no entenc com algú es planteja el fet de que els del PSOE no assitiren a l'acte, un grup del qual és líder un personatge com A. P.. En quin món viviu? El molt ínclit A. P. sols enten de cultura que és un terme molt usat pels del seu partit, que és un nom que comença per c i acaba amb a, femení i singular. Cultura per a ell és nar-se'n amb uns altres personatges singulars E. P. i V. P. a dinar cada dijous.
Vols dir falcó que A.P, E.P i V.P. - tots tres ex - dinen junts tots els dijous? I saps de què parlen? I això de que algú ha canviat el güiski pel gin-tònic és veritat? Va, xafardegem un poc.
ResponEliminaXafarder. Vaig a respondre't però no per xafardejar sinó, per esclarir les coses i perquè tinc gana d'escriure un poc.
ResponEliminaEls ínclits personatges esmentats amb inicials, ex alcaldes tots ells dels seus respectius municipis, quan manaven (que no governaven o gestionaven) als seus pobles, varen muntar la pantomima que és, ha estat i serà, la Mancomunitat de la Valldigna. Encara no sé això per a què ha servit, serveix i servirà? Si ja tenen poc a dir les mancomunitats de comarques que abasten territoris més grans, que vols et diga de la Valldigna? Una mancomunitat serveix, principalment io entre altres coses, per a unificar recursos i estratègies per a que les poblacions petites puguen obtenir serveis que individualment no podrien. D'això, ben poca cosa he vist a la nostra tan volguda Valldigna. Algun comentari anterior ja fa referéncia a l-odi i males relacions que hi ha entre els mandataris de les poblacions valldignenques.
Doncs bé. Eixos personatges que, sota el seu mandat, van impulsar la creació de la "tan brillant" Mancomunitat de la Valldigna, van establir i més tard institucionalitzar, un dia de la setmana per veure's i xarrar de... Veste'n tu a saber? Eixe dia tan assenyalat era el dijous i la trobada consistia en un dinarot en diferents restaurants de la Valldigna o de fora, tan si val, enlloc d'una simple reunió, en qualsevol lloc dels municipis de la Valldigna, per tractar temes d'interés per a les poblacions implicades.
No sé si ara encara mantindran eixe costum que va durar bastants anys. Les últimes informacions que he tingut al respecte daten de primeries de 2009 i deien que encara seguien veient-se els tres mosqueters: A. P., E. P. i V. P.. Probablement no ho faran amb tanta assiduïtat com abans, però podeu tindre ben segur que es veuran sovint. Tots tres varen fer molt bona amistat.
Gràcies, falcó, és el que tenia entés. També volia contrastar amb altres persones el que molts saben.
ResponEliminaAra Xafardegem:
A eixos dinars - de treball, eh? es parlava de projectes i coses de la Valldigna. Supose sabràs que els alcaldes formaven - pel fet de ser alcaldes -com una especie de Junta Directiva de La Mancomunitat que havia de marcar les directrius i demes coses que s'aprovaven en els plens. I els dinars de treball eren necessaris per consensuar els projectes de la Valldigna.
No cal ara i ací recordar els tants i tants projectes recolzats pels tres com a immillorables per a la nostra comarca, el més conegut l'alta tensió, amb viatge amb helicòpter i xerrades incloses dels tres a les cases culturals de Simat i Tavernes venent la bondat del projecte.
La bona harmonia PPSOE als ulls de tots va durar fins que va eixir d'alcalde J.F. (no confondre amb el president USA Kenedy), del Bloc de Benifairó. Les sessions de treball començaren a no ser tan visibles a la vist potser perquè ara ja no eren tan precises com abans i la cosa - almenys cara la galeria- es va refredar, fins que les reunions d'alcaldes van deixar de ser davant de taula i mantel (o tovalló).
Ah, d'algun assumpte acostat al riu Vaca suposem també parlarien perquè sabem que les avingudes del Vaca sempre són una preocupacio a la Valldigna i més si s'ha de construir. Simat té mig poble al costat del riu i Tavernes començava a fer Vergeret.
I fi del capítol.