"La Vall Eterna" de Vicent Palomares.

Avui, dissabte, estarà a Tavernes, el seu poble, Vicent Palomares, autor del llibre encara no publicat, “La Vall Eterna”, és a dir la nostra Valldigna que va haver de deixar per anar-se’n a Barcelona després de la mort de son pare.
El llibre per la seua erudició trenca tot el que s’ha pogut llegir fins ara sobre Tavernes. Dos volums de tres-centes pàgines cadascun narren moments de la infantesa de l’autor: la guerra civil i la primera década del franquisme. Ell l’ha titolat “La Vall Eterna. Crònica popular d'una postguerra civil. Tavernes de la Valldigna sota la primera dècada franquista”.
Hi ha una editorial que vol publicar-lo, i és un llibre per als vallers i valleres, per a qui a que els agrade l'erudició lèxica, d'on venen les paraules com La Dula, Barx, Cullera, etc… per a qui els agraden les històries de persones com Don Vicent Narbon, Màquina, Tomaco... i també per conéixer els moments de la guerra civil a Tavernes, la situació des d'estar a la platja i esclatar la guerra, des dels zapatones al nom de les cançons de l'època, totes les pel.lícules que es veien a Tavernes en aquella època de la primera dècada franquista.

El llibre, molt interessant, s'acompanya i està ple de cites: des de la història de la massoneria, del convent de Simat, els morts per cada bàndol, que al final foren els mateixos 53, sino recordem mal; també els de Simat, els de Benifairó on només en foren sis. Però destaca la vida a la presó de Sant Miquel dels Reis i la historia del metge Rincon de Arellano.

El capítol de festes del poble entre les xiques de la Jauma, Tomaco i les corregudes de bous, són excel.lents. Un llibre que, com ha dit, son els records de la seua juventut amb la intenció de traure tots els fantasmes que portava damunt. Us assegurem que aquest paisà nostre, que ha arribat a sentir-se com exilat a casa pròpia, té una memòria excepcional. Ja Joan Fuster, gran amic seu, el feia servir com actualment fem servir els ordinadors.

En fi, podrem avui parlar amb Vicent, en el nostre poble, de la nostra història, per entendre la nostra realitat actual.

Però qui és Vicent Domenec Palomares? Nascut a Tavernes, ens va haver de deixar als quinze anys, després haver estat educat per don Víctor Calatayud, i va poder estudiar cinc carreres universitaries, amb l'esforç del treball propi i de la seua mare a Barcelona on anaren per seguir vivint sense son pare. Aquest li va dir, des de Sant Miquel dels Reis "estudia molt per a poder contar el que nosaltres no sabem ni podem. Estudia".

Paraules que caigueren en bon camp intel.lectual, estudia magisteri i fou professor de la Normal, estudia Belles Arts, estudia Enginyeria Tècnica, estudia Periodisme i finalment Teologia. Ha estat un mestre reconegut, actualment president de l'Associació de Mestres del Vallés, com a periodista ha dirigit la revista Doblon i ha estat director de la Editorial Bruguera. És autor de comics que tots Hem llegit als coneguts tebeos, amic dels dibuixants i escriptors un d'ells el Terenci Moix, entre molts i com escriptor se li ha reconegut el valor dels seus llibres sobre la censura al franquisme. En Belles Arts ha estat un bon dibuixant, faceta que va practicar per guanyar els primers diners i poder a seguir estudiant. I és per últim una persona piadosa, respectuosa de Déu, però cal llegir les seues opinions al llibre sobre el perfil de la religió en aquells moments històrics.

En fi, amics i amigues de la Cotorra, avui està a Tavernes un bon fill, un amic predilecte: Vicent D. Palomares, del carrer Sant Benet, i això és el que demanaríem a les nostres autoritats, un reconeixement oficial com s’ha fet a altres persones que hagueren de marxar de casa, cas de Josep Monleón, per poder deixar el nom de Tavernes i la Valldigna ben alt, o han treballat ací com el benvolgut mestre Arnau. Esperem com se sol dir, que “algú moga fitxa”, com en el seu dia es faça amb Rafael Chirbes, per exemple.