Un estudi internacional sobre els fòssils d’hipopòtams del Quaternari a la península Ibèrica realitzat per Darío Fidalgo, Joan Madurell-Malapeira, Roberta Martino, Luca Pandolfi i Antonio Rosas han destacat el el paper fonamental de la Cova del Bolomor, de Tavernes, qualificant-lo com un dels jaciments europeus més rellevants per investigar la relació entre humans prehistòrics i grans mamífers.
La investigació, publicada en la revista científica Quaternary, revisa més de quaranta jaciments amb restes d’hipopòtams i, en el cas de Bolomor, estudia les restes òssies exhumades per Josep Fernàndez i el seu equip d'investigacions i excavacions en el jaciment i els treballs publicats per Fernández i el seu equip.
 |
| Blasco, Fernández i l'aleshores alcalde Jordi Joan en les jornades del "30 aniversari de les excavacions a Bolomor" |
En aquest context, els autors del treball "Quaternary Hippopotamus Fossil Records from the Iberian Peninsula" destaquen el treball desenvolupat pels investigadors Josep Fernández Peris (Museu de Prehistòria de València) i Ruth Blasco (de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social i del museu de Gibraltar), responsables de nombrosos estudis sobre Bolomor i la subsistència humana durant el Paleolític. Així es remarca com les seues investigacions han permés demostrar que les poblacions humanes del jaciment mantenien una dieta molt diversa, basada en l’explotació de recursos animals de diferent grandària, des de tortugues fins a grans mamífers com elefants i hipopòtams, animals que van viure a la península durant més de dos milions d’anys, des de fa aproximadament 1,7 milions d’anys fins al Plistocé superior.
Entre tots els enclavaments analitzats, Bolomor ocupa una posició destacada. El jaciment valencià apareix identificat en el mapa general de distribució de restes d’hipopòtams de la península i és citat com un dels escassos llocs europeus on s’han documentat proves directes d’activitat humana sobre aquests animals.
Els investigadors expliquen, com ja posaren en evidencia i ací hem publicat en alguns articles, que en diversos ossos recuperats a Bolomor s’han detectat marques de tall produïdes per humans, una evidència excepcional dins del registre arqueològic europeu. Aquestes traces indiquen que les comunitats humanes del Plistocé van aprofitar les carcasses d’hipopòtams, probablement per obtindre carn i altres recursos.
L’article subratlla que la presència d’aquestes evidències és molt poc freqüent a Europa i situa Bolomor al mateix nivell que altres jaciments clau com Barranco León o Fuente Nueva-3, a Granada.
 |
| La tasca no acaba en el jaciment, continua mesos i de vegades anys en el laboratori i despatx |
A més, l’estudi assenyala que la Cova del Bolomor conserva una concentració especialment abundant de restes d’Hippopotamus amphibius corresponents al final del Plistocé mitjà, aproximadament durant l’estadi isotòpic MIS 5e. Aquesta acumulació converteix el jaciment en una font d’informació privilegiada per reconstruir els ecosistemes mediterranis d’aquell període i analitzar la convivència entre humans i grans herbívors.
Com ha assenyalat l'equip de Bolomor dirigit per Fernández en diverses publicacions i congressos de caràcter internacional, Bolomor representa un exemple excepcional per entendre com els grups humans prehistòrics s’adaptaren als canvis climàtics i aprofitaren els ecosistemes humits del Mediterrani fa desenes de milers d’anys.
S'obri també a partir d'aquest estudi la possibilitat que el jaciment de Tavernes aporter informació decisiva sobre l’extinció dels hipopòtams europeus i sobre les estratègies de supervivència humana durant el Plistocé.
I mentre el jaciment de Bolomor continua augmentant el seu prestigi internacional, el possible Centre d'Interpretació de Bolomor roman sense avançar.
