El Centre Excursionista organitza l'1 de maig la tradicional pujada a les Creus

 

El Centre Excursionista de Tavernes organitza aquest dijous, dia 1 de maig, la tradicional pujada a Les Creus amb eixida a les 8'30 hores des de la plaça de l'Església Sant Pere, amb l'itinerari habitual de tots els anys: Fontetes de Cantus, on s'esmorzarà,  fins al mirador de les Creus, Alt de les Creus, font de la Sangonera on es dinarà i baixada pels Amoladors. En acabar l'activitat hi haurà xocolatada en la seu del CETV. Es recomana bon calcer per a  la muntanya i portar aigua.

En els anys 60 fou el capellà Ricard Carles qui va començar aquesta activitat del dia 1 de maig, amb el mateix itinerari que en l'actualitat i fent missa en una de les tres creus. Actualment no se celebra la missa, però la gent del poble, de totes les edats, i molts muntanyers de les comarques veïnes segueixen fent aquest itinerari que permet, en arribar al cim, admirar la bellesa del paisatge de la Valldigna i un gran tram de la costa, entre Dénia i València en dies clars, i també en alguna ocasió l'illa d'Eivissa, i les comarques de l'interior.

 

 Un poc d'història

La pujada a Les Creus, com hem dit,  és una activitat iniciada a finals dels anys 1950/principi dels anys 1960 per Ricard Maria Carles, el primer mossén de la recentment creada aleshores parròquia de Sant Josep, una activitat que continuaria amb el pas dels anys i que, en aquell temps unia el  caràcter excursionista amb el religiós amb la celebració d'una missa en el cim. 

 

Imatges d'arxiu

L'1 de maig en aquells temps, en plena dictadura franquista, era una jornada molt distinta a l'actual, d'esquena totalment a les commemoracions i reivindicacions laborals i socials obreres actuals. En aquells temps el regim franquista aprofitava la diada mundial dedicada a la classe treballadora per a realitzar la seua demostració sindical a càrrec de la denominada "Organización Sindical Educación y Descanso" en l'estadi Chamartín de Madrid: grups de treballadors i treballadores executaven exercicis gimnàstics i els grups folklòrics de mitja Espanya hi acudien a actuar davant el dictador.

 

Panell informatiu de l'Alt de les Creus.

 

Fins que mossén Ricado Maria Carles va ser nomenat bisbe de Tortosa era el grup DYA qui organitzava la pujada, i després va continuar la tradició el CETV, cosa que ha vingut realitzant des de l'any 1972. Enguany serà el 53é any ininterromput, excepte el temps de pandèmia Covid quan, el que no havia pogut fer mai el mal oratge, ni la pluja ni el vent, impedir la pujada, ho va poder la pandèmia i el confinament aquells anys.

 

 Imatges de passades edicions

La premsa d'Ístria (Croàcia) es fa ressò de les exitoses actuacions del "Cor Quinze de Març"

Us oferim la crònica de les actuacions i estada del "Cor Quinze de Març" a la regió d'Ístria (Croàcia), segons ho ha publicat el diari local en italià "La Voce", que hem traduït.

 

"Melodies Verdi", la música que uneix cors

 

El “Va pensiero” cantat per tots els cors

La música, un llenguatge universal que naix del cor i té la capacitat d'unir cultures, tradicions, personalitats diferents i distants en nom de l'harmonia i el compartir. Aquest va ser el fil conductor de la 19a edició de "Verdi Melodies", un esdeveniment tradicional que va comptar amb el cant coral de la Comunitat Italiana de Buje. Un esdeveniment nascut per crear noves amistats i connectar múltiples associacions d'Ístria mitjançant la creació d'una xarxa de vincles duradors, fets encara més estables per la bellesa universal de les notes.

 "Cada any a les "Verdi Melodies" intentem convocar comunitats o socis que encara no hi han participat, i ací és on comença tot. El punt clau és canviar: crear noves amistats, coneixences i col·laboracions. Aquesta edició és especial perquè acollim la coral "Quinze de Març" que ve directament d'Espanya", explicava la presidenta de la CI amfitriona, Lena Korenica. "Vam aconseguir incloure-la al festival un poc de casualitat, gràcies a la col·laboració dels membres de la coral de Buie i Umag i en particular a través de Sergio Bernich, el Mestre de Mestres en aquesta zona. Els agraesc de tot cor que ens hagen permès passar una vetllada amb nosaltres, perquè fan un recorregut per tota Ístria i és un plaer tenir-los ací".

La iniciativa va reunir aproximadament noranta coristes que es van succeir, oferint al públic cançons i peces interpretades de manera original, homenatjant tant la tradició popular d'Ístria com els grans clàssics italians i internacionals. Els presentadors de la vetllada van ser Rosanna Bubola i Daniele Kovačić, animadors i professionals, que van combinar admirablement l'italià, l'ístriano-venecià i el castellà. També hi eren presents Jessica Acquavita, vicepresidenta de la regió d'Ístria per la CNI, Corrado Dussich, tinent d'alcalde de la minoria italiana de la ciutat de Buie i Franko Gergorić, president de l'Ajuntament local, així com degà del SMSI "Leonardo da Vinci" de Buie. La vetllada va ser organitzada pel CI amb la col·laboració de la Unió Italiana, la Universitat Popular de Trieste, l'Oficina de Drets Humans i Minories Nacionals de la República de Croàcia, la ciutat de Buie, la Universitat Popular Oberta local i el Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació Internacional de la República Italiana.

 

El cor del CI de Buie

 Una llarga tradició

Com és tradició, l'amfitrió va trencar el gel: el cor mixt de la Comunitat d'Italians de Buie, un dels grups més antics de l'associació, que continua la important tradició ciutadana nascuda a la segona meitat del segle XIX. El grup vocal, dirigit des del 1996 pel mestre Maurizio Lo Pinto, ha actuat en diverses sales tant a Croàcia com a l'estranger i recentment ha tornat d'un important viatge a Sicília, prop de Siracusa, on va rebre nombroses elogis de la crítica i del públic. Per a l'ocasió s'ha interpretat impecablement “Sanmatìo” de Bepi De Marzi, “El pescador” de Sergio Bernich i Marino Maurel, per concloure amb “Marafor” de Nello Milotti. El cor, cada vegada més nombrós i variat, va aconseguir involucrar el públic en una celebració d'Ístria feta d'històries i atmosferes úniques.

El cor del CI de San Lorenzo-Babici

 

El concert va continuar amb convidats del CI de San Lorenzo Babici. El cor mixt, fundat el 1997, està format per una quinzena de membres que dediquen amb entusiasme el seu temps lliure a la universalitat del cant, oferiren un programa de cançons populars, d'Ístria, italianes i croates. Sota l'acurada direcció de la mestra Giulia Fonzari, van cantar "Tanti ricordi", "Nineta in gondola" i "Oceti neri", totes acompanyades pel jove Erik Franz al "basseto d'Ístria". No van faltar els aplaudiments de sincer agraïment per la seua actuació.

 

El Cor del CI de Dignano

 

El primer convidat, que venia d'un poc més lluny, era el cor de la Comunitat Italiana de Dignano, custodi d'un patrimoni coral ric i variat, impregnat de diferents cultures. El grup vocal ja era actiu fins i tot abans de la fundació de l'associació, aleshores "Circolo italiano di cultura", fundat l'any 1948. Diversos mestres han dirigit el grup al llarg dels anys, així com els concerts en què han actuat a nivell local, regional, nacional i estranger. A Buie, sota l'acurada direcció del mestre Tena Bevček, el conjunt va interpretar “Improvviso”, “Però mi vuole bene”, “Donne”, “La vecia contrada” i “La canzone del sole”. Gràcies a uns arranjaments originals i enginyosos, els coristes van fer somriure el públic amb la seua amabilitat i la seua excel·lent interpretació de cançons populars i grans èxits de la música italiana.

 

Quinze de Març

Convidats especials

El moment més esperat de la vetllada va ser sens dubte l'actuació de la coral “Quinze de Març” de Tavernes de la Valldigna a la Comunitat Valenciana. No només música: El que uneix aquests mons aparentment distants és també l'amor per la riquesa cultural, un element que connecta Ístria i Espanya. Cal salvaguardar i protegir els nombrosos dialectes i les diferents varietats del castellà (sic), perquè en aquest cas el valencià (com l'ístria-veneci, per cert) no és només un dialecte vinculat a les històries del passat i a la tradició, sinó que és un idioma viu i actiu i, com a tal, cal promoure'l. El mestre Fran Lledò va voler agrair al seu company Sergio Bernich la seua col·laboració, recordant que tot va començar amb la seua presència fa uns anys al Festival Sete Sois Sete Luas. Una vegada de tornada a Ístria, Bernich, fascinat per aquest conjunt, capaç d'abastar des de la música religiosa fins a la tradicional, sense descuidar les cançons en dialecte i els èxits del pop, va formar els "Istravaganti", iniciant una col·laboració fructífera i estreta.

A Buie, el cor “Quinze de Març”, dirigida pels mestres Fran Lledò i Jordi Moreno, va interpretar 10 cançons, algunes religioses, altres en valencià, una cançó de bressol, i finalment va aclaparar el públic amb una sèrie de cançons internacionals arranjades i interpretades de manera animada, creant un ambient alegre i festiu. Tanmateix, també hi va haver un moment de reflexió i un homenatge al Papa Francesc, a qui es va dedicar la “Signora delle cime”, una cançó commovedora que la dolorosa pèrdua fa encara més evocadora. Però com el mateix Sant Pare havia recordat repetidament: la música és alegria i compartir; per tant no podia faltar un duet improvisat entre els “Istravaganti” i el grup vocal espanyol, que van donar vida a una bella interpretació d'“In vino veritas”. Els espanyols han demostrat així que també són molt bons tractant amb els ístriano-venecians...

 

Els “Istravaganti” i els “Quinze de Març”

Col·laboració intercultural

“De la trobada amb el mestre Sergio Bernich va néixer una col·laboració intercultural entre Ístria i Espanya, que continuem duent a terme. El nostre cor no és un grup nombrós, com els habituals, està compost per només 8 persones i al mestre li va agradar tant, tant que, un cop va tornar a Croàcia, va formar els 'Istravaganti'", ens explica el mestre Fran Lledò al final de la vetllada. "A partir d'aquí va començar l'intercanvi: el grup istrià va vindre a cantar a Espanya, en un entorn únic com el d'un monestir abandonat (Santa Maria de Valldigna, març 2019). Malauradament, fins ara no hem pogut correspondre a la invitació a causa de la pandèmia causada per la Covid-19, tot i que ja teníem bitllets d'avió. No obstant això, teníem moltes ganes de vindre a cantar a Ístria i, entre altres coses, ahir vam ser convidats de la Comunitat Italiana de Cittanova i vam fer un concert juntament amb el grup vocal femení del "Cittanova vocalensamble". Estem molt contents d'estar ací per continuar la nostra amistat i fer realitat un somni que és molt important per a nosaltres. Cal molta organització per fer possible que un cor faça un viatge com aquest, es necessiten recursos econòmics per al transport, l'hotel i altres aspectes similars. La idea és unir-nos a altres grups corals per continuar aquests intercanvis internacionals que proposem en un festival de cant a València, amb convidats de diferents països".

Amistats i trobades per promoure la singularitat de les tradicions i la riquesa intrínseca dels dialectes en un món cada cop més globalitzat i uniforme. De “Melodies Verdi” sorgeix el desig d’obrir-se a altres mons, perquè només a través del diàleg i el coneixement és possible observar la realitat des d’un altre punt de vista. I al ritme de la música tot és més senzill i divertit…

Diari "La Voce". Text i fotos de Nicole Mišon -28 d'abril del 2025  

Traduït

 

El "Cor Quinze de Març" ha participat amb gran èxit en dos esdeveniments musicals a la regió d'Ístria (Croàcia)

 

El "Cor de Cambra XV de Març" de Tavernes  ha participat en dos concerts en la regió d'Ístria (Croàcia) dins del programa d'intercanvi cultural i agermanament que, com ja vam publicar, es va iniciar en març de 2019, quan un cor croat,  dirigit per Sergio Bernich, va actuar a la nostra comarca dins de la "XIII Trobada de Cors Valldigna"

La primera parada i concert del cor valler va ser el passat divendres, 25 d’abril, al festival de la ciutat de Cittanova, on compartiran escenari amb la "Vocalensembre" en un acte organitzat per la Casa d'Itàlia d'aquella localitat. Després de la interpretació de diverses cançons els dos coros, dirigits per Sergio Bernich, interpretaren conjuntament "In vino veritas", un tema popular d'aquella regió i on, com el titol diu, parla de com el vi solta les llengües i va dir veritats que d'altra forma no es dirien.

 

 

 

 

La segona participació del cor valler va ser dins d'una trobada de cors de la regió d'Istria, on "Quinze de Març" actuava com a coral convidada i va tindre l'honor d'interpretar 8 cançons front a les quatre dels altres cors, el nom dels quals i procedència podeu consultar  en el cartell superior. Hem de dir que aquests cors són formacions dins de les "Cases d'Itàlia" de les seues localitats, car no podem oblidar el temps que aquesta zona geogràfica va pertànyer a Itàlia i fins i tot parlen italià.

Aquest encontre de gran qualitat musical va tindre lloc en el marc del "Festival de Cors de Buie", una de les ciutat més importants de la regió i va resultar un complet èxit per als  nostres paisans cantors. " Canta la mare" va ser la cançó representativa de Tavernes en el festival, que va tindre com a final la interpretació per totes les coral del tema "Va pensiero" de l'òpera "Nabuco" de Verdi

El cor, que retorna dilluns a Tavernes, ha destacat el gran ambient musical i cultural viscut en els dos concerts, el gran tractament afectuós i de germanor que ha rebut en aquests dies en allò que ha estat una gran experiència. 

 

"Final Four de bàsquet amb cadira de rodes" a València amb la participació del valler Fran Chordá

 

L'Alqueria del Basquet (València) acull a partir de demà la "Final four" de la Segona Divisió del bàsquet en cadira de rodes, fase d'ascens que es resoldrà entre els dies 26 i 27 d'abril.  Els quatre equips participants són CEM Hospitalet-Afaniad Vinaros, CBSR Elx, UNES FC Barcelona i Miarco Petraher i el guanyador de la "Final four" ascendirà a Primera i el segon promocionarà contra el nové de Primera.

En aquest últim club (Miarco Petraher)  juga el valler Fran Chordá, en el centre de les fotografies que publiquem, i que pot aconseguir la lloable fita de ser el primer valler que ho aconseguiria en aquest esport,  bàsquet en cadira de rodes, que és alhora  un dels esports més reconeguts dins del programa paralímpic. València té la sort de poder presenciar-ho en primera persona de la mà del club Miarco Petraher BSR, al qual desitgem com també al nostre paisà, Fran Chordá,  tot l'èxit esportiu i l'ascens a Primera Divisió.

Partits
Dissabte 26 abril: 

17.00 UNES FC Barcelona - CEM Hospitalet-Afaniad Vinaros
19.00 Miarco Petraher - CBSR Elx

Partits diumenge 27 abril

Perdedors Semi 1 - Semi 2 10.00 hores.
Gran final entre els guanyadors Semi 1 - Semi 2 12.00 hores.

 

El CB Petraher és un club que es caracteritza per donar-li molta importància als valors i fomentar l'exercici físic. L'escola compta amb equips en totes les categories, però el que la diferència de les altres és que disposa d'un equip de bàsquet en cadira de rodes, que al seu torn competeix en la segona divisió del campionat nacional de la FEDDF amb un ideal: bàsquet per a tots.

La pràctica de l'activitat física adaptada ha progressat molt en els últims anys, principalment en la competitivitat esportiva, la qual cosa ha generat una major expectació i visibilitat. No obstant això, encara queda molt camí per recórrer en una categoria que no para de prosperar i que compta amb grans actius com el CB Petraher de València.

Per evitar talls o ferides per residus de canyes en les platges, cal protegir-nos els peus en l'arena i dins l'aigua

 

Cal fer ús de calçat protector, tant en l'arena com fins i tot dins de l'aigua, a l'hora de gaudir del sol o del bany en les nostres platges. Aquest consell ve derivat de l'estat de l'arena, cosa que va motivar queixes que ens feren arribar veïns i veïnes de les nostres platges obre l'estat de l'arena els passats dies de Pasqua, tal com vam publicar. Les fotografies que adjuntaven mostraven els trossos de canyes, majorment, sobre l'arena, molts enterrats i que anaven aflorant a la superfície en remoure l'arena els usuaris.

La Diputació de València va procedir els dies anteriors als festius de Pasqua a una neteja de restes menudes amb garbellat/filtrat de l'arena, però tal com indicaven les queixes del veïns i els testimonis de les fotografies no havia estat suficient.  Per la nostra banda i de cara al pròxim cap de setmana i festivitat de Sant Vicent, on tot apunta a un meteorologia molt favorable per a gaudir de la platja, aconsellem com hem dit d'extremar les precaucions i sobre tot usar calçat protector dels peus, tant en l'arena com dins de l'aigua, perquè inclús després del filtrat realitzat per la maquinària poden aparéixer fragments petits. 

Treballs abans de Pasqua

 

La situació no és única de Tavernes i en altres poblacions s'han trobat en el mateix problema: després d'haver retirat la part grossa de canyes i altres materials. És el cas de Sueca, població on els treballs de neteja de les platges, com publica Levante-EMV, presenta també  dificultats semblants a les de Tavernes.  

Suposem que l'Ajuntament de Tavernes continuarà la neteja, bé sol·licitant novament l'ajut de Diputació o mitjançant mitjans propis amb la Brigada Municipal, però mentrestant el millor és previndre i per tant, usar calcer protector. 

La neteja de l'arena s'està convertint en una tasca més complicada del que inicialment s'havia pensat, precisament per la fragmentació i enterrament en l'arena de les restes vegetals. No oblidem que els efectes de la DANA foren totalment excepcionals en l'abocament de materials en les platges de procedència fluvial, en el cas de Tavernes del riu Xúquer. I damunt, els continus temporals que hem patit entre octubre i abril  continuaren abocant residus sobre l'arena.

25 d'abril: ja fa 318 anys que el mal que arriba per Almansa, a tots ens alcança...

 Un any més tenim ben present el record de la data de la batalla d'Almansa, de trista història per a tots els territoris de l'antiga Corona d'Aragó. Per molt que la presidenta de les Corts Valencianes, Llanos Maso, de Vox, haja decidit suspendre l'acte institucional i la celebració demà del 25 d’Abril, dia de les Corts Valencianes, celebrat des de l'any 1994, és a dir al llarg de 30 anys. Una ofensa de Vox que ho proposa i del PP que ho accepta a la memòria històrica i una falta de respecte als valencians i valencianes,  a les seues institucions democràtiques d’autogovern.

La batalla va tindre lloc als afores de la ciutat d'Almansa el 25 d’abril del 1707 (demà fa 318 anys), un dilluns de Pasqua,  on van lluitar les tropes borbòniques i les austriacistes. La batalla d’Almansa s’inscriu en la guerra de Successió espanyola, conflicte europeu suscitat a la mort del rei Carles II (1700) de la dinastia dels Àustria, mort sense descendència. I amb dos aspirants: l’arxiduc Carles d’Àustria, recolzat per la Corona d'Aragó, i Felip d’Anjou (Felip V), nét del rei francès Lluís XIV i recolzat per la corona castellana.

L’exèrcit de Felip V disposava de 25.000 homes, castellans i francesos, i era superior en cavalleria i artilleria al del l’arxiduc, de 16.000. Tot i la importància per als valencians, la participació va ser pràcticament nul·la, ja que l'aspirant Carles desconfiava de les intencions del general valencià Joan Baptista Basset i els seus seguidors i va impedir que hi intervinguera un regiment compost per 12.000 valencians i aragonesos. El combat va començar a primeres hores de la vesprada, va ser dur i cruel: hi va haver vora 10.000 morts i  més de 12.000 ferits en total.

Retrat de Felipe V. El museu de Xàtiva té el quadre penjat al revés per haver cremat la ciutat i haver-li canviat el nom a "Nueva Colònia de San Felipe" 

 

Fa 318 anys, però més que una guerra pel tro d'Espanya, realment va ser-hi una confrontació de potències europees per raons geoestratègiques, o el resultat a favor del francés va condicionar tot el procés de creació de l’Estat espanyol actual i també de l’Europa actual.

Els valencians patirem - encara patim- les conseqüències. La derrota obrí les portes de l’ocupació borbònica del País Valencià, que perdé les institucions amb què s’havia regit durant cinc segles. El decret de Nova Planta, dictat per Felip V el 29 de juliol de 1707, imposà al País Valencià (i a la corona d’Aragó) les lleis, usos, costums i tribunals castellans, que també foren imposats pocs anys després a Catalunya i a les Illes (tret de Menorca, que passà a mans angleses). 

Va ser també el començament de la repressió dels maulets (partidaris de l'Arxiduc Carles)  i de les atrocitats i les humiliacions contra la població civil, com ara la crema de Xàtiva o Vila-real  per l’exèrcit del nou rei Borbó comandat pel general d’Asfeld i el posterior canvi de nom pel de Colonia Nueva de San Felipe. 

 L'esdeveniment històric va tindre i té gran transcendència: la pèrdua dels Furs i la desaparició del Regne de València. El desastre per la pèrdua de les llibertats fou tan gran i colpidor dins del poble valencià que ha quedat reflectit en la dita que ha perdurat fins avui: "Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança".

 

El PP se'n puja al tren de les crítiques i demandes d'una solució per a l'estació de Tavernes

El PP de Tavernes s'uneix a les incomptables queixes i crítiques per la gestió que es du a cap en les obres de l'estació de Tavernes. La portaveu del partit Eva Palomares ha acompanyat al diputat del Congrés, Carlos Gil, junt a membres del partit de Tavernes, en una visita efectuada a l'estació durant la qual han pogut comprovar l'estat deplorable de la mateixa i com les obres estan paralitzades de fa mesos i mesos i sense cap notícia de quan es poden reprendre. (Foto del Facebook de la portaveu del PP Eva Palomares).

El PP, a través de la portaveu vallera Eva Palomares, ha criticat la gestió del govern de Pedro Sánchez, al qual consideren culpable dels problemes existents en el transport públic valencià a més deixar ben clar que els usuaris estan patint les conseqüències d'aquesta mala gestió sense tindre cap culpa. 

 

 

La portaveu ha recordat que és un problema i deficiència que patim en unes obres que haurien d'estar sobradament acabades després d'iniciar-se en el 2021 i que aquesta situació perjudica greument els usuaris i Tavernes, per la mala imatge que dóna del poble sense oblidar els perjudicis generals als usuaris de tota la Valldigna. "Tavernes no mereix este tracte. Accidents, deixadesa, passotisme. S'ha de canviar esta situació ja!!! assenyala també Palomares en el seu Facebook.

 

 

Sense llevar res a la realitat de la situació, i aplaudint la iniciativa si serveix per avançar en la solució d'aquest greu problema, si que hem de recordar que les deficiències, nul·la seguretat als usuaris, mals serveis, mala il·luminació, perillositat, etc. no ve d'ara sinó que ja fa anys.  

Com a exemple, només recordar que el juliol del 2001 (i ja ha plogut bastant) l’aleshores Director General de Transports, Vicente Domine, acompanyat de Juan José Cholvi, gerent de rodalies de RENFE Valencia-Murcia i de Diego Alcázar y Bibiano Martínez, els caps de línea del ferrocarril, visitaven l’estació de Tavernes amb l’aleshores tinent d’alcalde, Manolo Vidal (PP) i l’arquitecte municipal, comprovaren les deficients condicions de l’estació de Renfe i la necessitat de millora, i van confirmar la redacció del projecte de remodelació de l’estació per modernitzar-la i adaptar-la a les condicions de seguretat. Han passat vora 24 anys i estem igual, per no dir pitjor.

 

 

O siga que les deficiències han existit amb tots els governs de Madrid de diferent color polític.  I amb un govern del PP a Madrid (Aznar i Rajoy de presidents), mai no hem vist actuacions de queixa i denuncia de l'estat de l'estació per banda del PP valler. En temes com l'estació millor és ajuntar esforços i anar a una. Com també en el tema de la platja de la Goleta, el col·lector de la platja, la ronda de circumval·lació, el Pla Edificant, la reforma de l'IES Jaume II el Just, etc.  

 

La reunió amb RENFE de fa molt més d'un any i sense resultats

 

RENFE NO HA COMPLIT 

Tal com vam publicar fa unes mesos, el passat febrer es va complir un any de la  nota oficial de l'Ajuntament on informava que RENFE havia aprovat treballs d'urgència per a millorar els accessos a l'estació, l’àrea de pas dels viatgers per la zona d'obres i la il·luminació exterior fins que es done per finalitzat el nou procés de licitació dels treballs, per tal complir un compromís adquirit amb l’Ajuntament en una reunió que s'havia celebrat feia uns mesos. 

 

La nota ho considerava una bona noticia i també la premsa comarcal es feia ressó i fins i tot considerava que era l'inici del final dels problemes de l'estació. Així el Levante-EMV publicava que "la compañía informa que en estos momentos se están llevando a cabo las gestiones para la contratación de una nueva empresa contratista que retome las obras pero no habla de plazos y el hecho de que ahora invierta más de 200.000 euros da a entender que no será un proceso largo".

 

Però la realitat és la que és i després de més d'un any no hi ha cap novetat digna de menció i tal com es veu l'estació (les fotografies parlen per elles mateixes) sembla que va per a llarg l'acabament d'unes obres que començaren en juliol del 2021 i que ningú no sap quan es reprendran de manera seriosa ni quan acabaran.

Mentrestant els usuaris continuem el nostre calvari particular de patir inconvenients, perills i deficiències amb uns serveis tercermundistes i dels quals ja se n'ha parlat molt, i no només nosaltres sinó en tots els mitjans de comunicació. I els viatgers/eres continuen creuant les vies per canviar d'andana segons siga el tren que han de prendre, una situació que seria impensable pogués ocórrer en estacions com Gandia o Cullera, amb alcaldies del mateix partit que Tavernes. Segurament que el ministre Óscar Puente, responsable de Transports, ni sap on és Tavernes ni el calvari que patim des de fa uns anys i si ho sap... ¿per què tarda tant en donar una solució?