Jardineres i no arbres per a les obres del carrer Nou?

 

Les obres del carrer Nou encara continuen quan, segons les clàusules del contracte, el termini d'execució era de 6 mesos a partir de l'endemà de la formalització de l'acta de replanteig i inici de l'obra". O siga, haurien d'estar ja pràcticament acabades però no podem oblidar tots els inconvenients: DANA i tot una tardor i hivern plovedors que han alentit les obres. 

 

L'execució del projecte, com és sabut, va ser en retard. Aprovar en ple pel govern de Compromís per a executar el 2023, en el ple de juliol del 2023 la nova alcaldessa Lara Romero va anul·lar l'obra. L'argument que va emprar en el ple, entre altres: que no hi havia temps material per executar-les durant l'any en ser obra finançada a càrrec del romanent del 2022 i, a més, deia implicava moltes molèsties als veïns i a les activitats de la falla que té el casal en el carrer.

L'abril del 2024 es tornava a aprovar el projecte,  i com s'ha pogut comprovar no s'han evitat els problemes que havien obligat a anul·lar-lo l'any anterior: no es va acabar en el 2024 tot i ser obra del romanent del 2023 i hi ha hagut molèsties als veïns, als actes fallers, etc. i no només en el 2024 si no també en el que portem del 2025. 

El retard en l'inici es va també voler justificar en el ple d'abril del 2024, dient que es va aprofitar per introduir millores en el projecte, entre elles sanejament de la séquia que travessa el carrer pel subsol, però en contrapartida es va haver d'actualitzar els preus de tot i va pujar el preu final de l'obra: en abril del 2023 el ple aprova un projecte de 529.000 euros i en el 2024 es va licitar finalment en 640.542 euros.

Les obres que es duen a cap permeten contemplar els grans quadres (els escocells) en nombre de 7 per cada vorera, però no es plantaran arbres - i això ens ho han confirmat diverses fonts- sinó que serviran per col·locar grans jardineres a semblança de les que hi ha en el passeig del País Valencià. El projecte, com es comprova en el plànol de davall respectarà els aparcaments de discapacitats i haurà zona de càrrega i descàrrega.

La reunió veïnal d'inici d'obres va confirmar que el nou asfaltat seria imprés, no de llambordes de pedra, similar al que està instal·lat a la resta del centre històric, i serviria per canviar el sanejament, el col·lector de la séquia, les escomeses i noves voreres amb millora de l'accessibilitat. A més com a millora l’empresa instal·larà un pas de vianants intel·ligent a l’altura de la joieria.

 

Informació del projecte en format pdf:  descarrega de la PCSP, clicant damunt

Perilla el Pla Edificant a Tavernes? Els continus retalls de Conselleria fan tèmer el pitjor a les obres en moltes localitats

 

"Nosaltres ho tenim tot enllestit" ens ha indicat el regidor Josep Llàcer, responsable d'obres respecte al Pla Edificant en els quatre centres públics de Tavernes. El regidor de Compromís en ha afegit que la Conselleria "ens va fer renunciar al Pla Edificant l'IES Jaume II el Just dient que seria més ràpid si ho feien ells directament". 

Això va ser a principis del 2024, però tal com nosaltres vam informar fa unes setmanes, després d'un any de fer-se'n càrrec la Conselleria, el pressupost de la Generalitat només contempla 250.000 euros, sense cap informació més d'obres a partir del 2026,  quan la reforma integral del centre està valorada en xifres del 2021 en 11'5 milions d'euros.

 

 

Valor de les obres anunciades dins del Pla Edificant en els centres públics de primària de Tavernes

L'Ajuntament al llarg del passat 2024 va licitar i aprovar tots els projectes de redacció dels quatre centre públics de primària de la localitat, uns projectes que han de fer possible les obres de millora programades i que preveuen:

 

CEIP Sant Miquel té previstes obres per valor de 4.544.810,33 d'euros.

CEIP Divina Aurora té aprovades millores per 3.057.709,49 d'euros.

CEIP Alfàndec millores per valor de 800.000 euros

CEIP Magraner invertirà 2'8 milions en obres al centre 

 

Retalls i més retalls al Pla Edificant

L'Ajuntament té acceptada la delegació de les obres, però els diners els ha d'aprovar i li han d'arribar per executar-les des de la Conselleria d'Educació de la Generalitat, i últimament són molts els entrebancs que estan trobant, d'un classe o altra, els Ajuntaments implicats a tot arreu del País Valencià. 

Així, segons ha denunciat Compromís i s'ha publicat amplament en la premsa valenciana els darrers dies, la Conselleria ha comunicat per carta a diversos municipis que els retira els diners destinats a la construcció de col·legis.  En total, la Conselleria d'Educació revocaria 66 actuacions del Pla Edificant en 46 municipis valencians, cosa que Compromís considera "són un atemptat contra l'escola pública". Compromís ha recordat la "nova gran mentira" de Mazón que va assegurar que acabaria tots els projectes edificants en el present curs escolar.

Sobre el Pla Edificant, indica Compromís que la Conselleria d'Educació "l'any passat començaren amb un retall del 40% i enguany es continua en el mateix retall". Així indica que l'any 2024 el conseller José Antonio Rovira va aplicar un retall de 121 milions d'euros respecte a l'últim pressupost del Botànic i en la proposta de pressupost del 2025 es manté un retall del 20%.

Compromís ha denunciat "el bloqueig de Conselleria" de les desenes de sol·licituds fetes pels Ajuntaments per modificar projectes inicials, els quals tenen increments de pressupost per adaptar-los a la nova situació d'increment de costos de materials i serveis per executar les obres amb el pas dels anys . Totes les peticions d'aquesta classe fetes des del juliol 2023, afirma Compromís, que el conseller Rovira no ha respost, i per tant no poden continuar la seua tramitació.

Més informació:

https://valenciaplaza.com/valenciaplaza/educacion/compromis-critica-el-chantaje-a-los-ayuntamientos-que-construyen-centros-via-edificant

https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/compromis-califica-atentado-escuela-publica-amenazas-consell-municipios-dejarles-edificant_1_12224342.html

https://compromis.net/35694/compromis-denuncia-el-xantatge-del-govern-de-mazon-als-ajuntaments-que-construeixen-centres-educatius-via-edificant/

https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/politica/compromis-denuncia-caida-muro-escuela-infantil-betxi-generalitat-retiro-obras-edificant_1_12229424.html

 

 

Conselleria de Medi Ambient prohibeix l'ús del foc en zones forestals i pròximes. L'Ajuntament suspén les autoritzacions del Pla de Cremes

La Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori ha prohibit l'ús del foc en els terrenys forestals o dins d'una proximitat menor a 500 metres durant la Setmana Santa i Pasqua com a mesura extraordinària per a la prevenció d'incendis forestals. En concret, el període de prohibició de cremes és el comprés entre el Dijous Sant i el dilluns conegut tradicionalment com el dilluns de Sant Vicent, és a dir entre el 17 i el 28 d'abril, tots dos dies inclusivament.

Seguint aquesta resolució, l'Ajuntament de Tavernes ha suspés les autoritzacions per a les activitats arreplegades en el Pla Local de Cremes, que és deixen en suspens també entre el 17 i el 28 d'abril inclusives. 

Les mesures extraordinàries estableixen que, en els terrenys forestals i en els confrontants o amb una proximitat menor a 500 metres, queden prohibides la crema de marges de cultius o de restes agrícoles o forestals, la crema de canyars, canyissars o matolls lligada a alguna mena d'aprofitament ramader, cinegètic o de qualsevol altre tipus, i les operacions de destil·lació de plantes aromàtiques i forns de llenya o calç.

Per la nostra banda aconsellem també evitar activitats d’oci que impliquem l'ús del foc aquests dies (la paella, torrada de carn...)  dins de l'àrea de prohibició. Molts dels incendis forestals estan causats per la mà de l'home, ja siga per incendis provocats o per negligència, i per això, cal extremar els precaucions i actuar amb total prudència en el foc i en els objectes que el puguen provocar (puntes de cigarretes, coets...)

Creu Roja comença a oferir a partir d'avui el servei de salvament i socorrisme

Avui, Dijous Sant, comença a Tavernes la temporada del servei de salvament i socorrisme a les platges valleres, un servei que oferirà Creu Roja Tavernes. 

Els horaris en Setmana Santa i Pasqua de Sant Vicent seran els següents 

Setmana Santa i Pasqua (del 17 al 21 abril): 
Dijous Sant de 11:00 fins a les 18:00
Divendres Sant de 11: fins a les 18:00
Dissabte de Pasqua de 11:00 fins a les 18:00
Diumenge de Pasqua de 11:00 fins a les 18:00
Dilluns de Pasqua de 11:00 fins a les 18:00

Cap de setmana i fins a Sant Vicent (del 26 al 28 abril): 
Dissabte, diumenge i dilluns de Sant Vicent de 11:00 fins a les 18:00

Pont de l'1 de maig 
Dies 1 al 4 de maig (dijous, divendres, dissabte i diumenge) de 11:00 fins a les 18:00

A banda d'aquestes dates més assenyalades, Creu Roja prestarà el servei el caps de setmana del mes de maig i els caps de setmana durant la primera quinzena de juny, fins el començament de la denominada temporada alta. 

 

 

L'horari del servei de salvament i socorrisme serà entre les 11 del mati fins a les 18 hores de la vesprada i el prestaran un coordinador i un socorrista, que comptaran amb l'ajuda d'una ambulància ubicada a la posta sanitària de l'entrada de la platja i el funcionament de les dues postes sanitàries existents.

També s'informarà de l’estat de la mar amb banderes indicatives situades a la Goleta, accés principal de la Platja de Tavernes (carrer del Mar) i accés zona sud (carrer Garbí).

D'INTERES PER A LES FAMILIES AMB ALUMNES DE FP: es dóna a conéixer el calendari d'admissió i matrícula de FP

 

La Conselleria d'Educació va publicar ahir al DOGV el calendari d'admissió i matrícula de Formació Professional (FP) de grau bàsic, mitjà i superior, cursos d'especialització i programes formatius de qualificació bàsica per al curs 2025-2026.

La presentació de sol·licituds per a FP bàsica, grau mitjà o superior i cursos d'especialització serà del 23 de maig al 2 de juny. En FP bàsica de segona oportunitat (grau bàsic dirigits a persones beneficiàries del Pla d'Ocupació Juvenil) i en els programes formatius de qualificació bàsica, les sol·licituds es presentaran del 3 al 9 de juliol.

Les sol·licituds per a l'admissió en Formació Professional de qualsevol nivell serà de manera telemàtica a través de la web adminova.gva.es

Formació Professional 2025: Calendari d'admissió i matrícula

El llistat provisional d'admissió es publicarà el 3 de juliol per a FP bàsica; 8 de juliol per a grau mitjà o superior i cursos d'especialització i 21 de juliol per a FP bàsica de segona oportunitat i programes formatius de qualificació bàsica.

El llistat definitiu es publicarà el 10 de juliol per a FP bàsica; 23 de juliol per a grau mitjà o superior i cursos d'especialització; i 28 de juliol per a FP bàsica de segona oportunitat i programes formatius de qualificació bàsica.

El procés de matrícula es realitzarà amb les següents dates: 11 al 17 de juliol per a FP bàsica; 24 al 30 de juliol per a grau mitjà o superior (24 al 28 de juliol per a matrícula en línia); del 3 al 8 de setembre per a cursos d'especialització; del 29 al 31 de juliol per a FP bàsica de segona oportunitat i programes formatius de qualificació bàsica.

TRADICIONS IV: És temps d'arnadí o caramull, dolç tradicional de la Valldigna

 

L'arnadí (o si voleu el caramull perquè així el nomenem també a Tavernes) és un dolç tradicional que sempre s'ha dit potser fóra d'origen morisc, però.... que voleu que us hi diguem? La carabassa i el moniato, ingredients bàsics en l’elaboració, són d’origen americà i foren introduïts a Europa en el segle XVI. Igual en el curt període de temps fins a la seua expulsió, a principis del segle XVII, els moriscs foren els primers en elaborar-lo. Igual va ser una "adaptació" a dolços ja existents, però.... Cal més investigació, que igual resulta complicada per la manca que tenim els valencians de tractats de cuina al llarg de la història antiga.

 

La Costera, i en especial a Xàtiva, el consideren un dolç propi, però nosaltres reivindiquem que és també nostre, ben nostre, de la Valldigna i lamentem que no s'oferesca a les postres en tot l'any als restaurants de la nostra ciutat i que quede reduït només al veïnat i en la Setmana Santa. 

 

Confecció

Bé, dit açò, com a notes del nostre dolç típic, expliquem la confecció, on no cal dir que cada família li donarà el seu toc particular. A ca nostra, l'hem aprés de la nostra iaia (q.e.p.d.), l'elaborem així:

Posem la carabassa al forn, partida per la meitat i li traurem les pepides, a una temperatura sobre els 180º-200º graus fins que la tindrem ben torrada. Traiem la polpa de la carabassa i la desfem un poc, bé a mà bé amb qualsevol estri casolà, o si voleu amb el braç elèctric però amb molta cura: és molt fàcil passar-se, només és desfer-la un poc, i més si té bolics de polpa o fils. La poseu dins d’un saquet de tela i que estiga escorrent tota la nit, i si potser millor a la serena, com mana la tradició.

Per elaborar-lo cal mesclar la polpa de la carabassa amb el sucre. I això va a gustos, perquè els més llépols poden fins i tot barrejar els dos ingredients a parts iguals. Nosaltres aconsellem de no posar tant de sucre i més si no es vol un punt de dolçor massa fort. Així que abocarem el sucre en petites quantitats i anirem tastant-lo de tant en tant... De tota manera l’arnadí és, per definició, un dolç ben dolç, encara que això - repetim- sempre va a gust del consumidor.

 

 

També hi ha qui trau el punt al sucre abans d’abocar-hi la polpa de carabassa a la cassola on treballem. Cadascú té el seu costum a l’hora del procés d’elaborar-lo.

La mescla es remena lentament al foc i se li aboca la ratlladura d’una llima i canella fins que prenga un color obscur, no massa, senyal que la massa està ja cuita.

Particularitats: a la massa se li pot afegir, al gust de cadascú, ametlló (ametlla mòlta) però el més habitual són ametlles, panses i trossets de nous, amb la quantitat segons el costum de cada casa i tenint en compte si els agrada més o menys carregat de fruits secs. Una cosa si que és ben certa: el resultat d’un arnadí amb aquests ingredients afegits és espectacular. És un arnadí més potent en unir els sabors de la carabassa, el fons de l'ametlló i dels fruits secs.

Amb aquesta mescla, i dins d’un recipient baixet, tipus cassoleta de fang o ara que som més moderns de cristall resistent al forn, amunteguem la massa fins formar una mena de con que es decora amb ametles, pinyons i, fins i tot, amb algun terrós de sucre.

El resultat el posem al forn, a una temperatura entre sobre 150º graus, més bé fluix que no es soflame, i fins que estiga un poc daurat. I bon profit.... i a conservar les tradicions i els costums!!

TRADICIONS III: Mones, tonyes i sarvatxos... la rebosteria tradicional vallera

 

 

La mona o tonya és una de les tradicions més arrelades de Pasqua. És un dolç esponjós típic del País Valencià, Catalunya i Múrcia que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les abstinències s'han acabat. Al País Valencià es  consumeix el diumenge i el dilluns de Pasqua i, cada dia menys el dimarts de Pasqua (s'ha perdut la festa del tercer dia de Pasqua) i el dilluns de Sant Vicent.

Cal dir que al nostre poble tenim "mones", “tonyes” i fins i tot “sarvatxos”, tots fets de la mateixa pasta dolça. Si consultem el diccionari trobem que l’accepció “tonya” (també dit panquemao, encara que el diccionari sempre posa com a primera accepció “tonya”), tan tradicional a Tavernes fa referencia al producte fet amb massa de briotx, esponjós i tou per dins, daurat en la capa exterior i més obscur. Actualment, al País Valencià, sol presentar-se amb un ou dur al damunt o, com a Tavernes,  amb un caramull de clara d'ou, que es cou amb la mateixa cuita, la qual cosa hi deixa una mena de caputxó, també hi ha qui li aboca damunt un polsim de sucre glacée.  I no oblidem la tonya amb nous i panses, també semiesfèrica, com  a variació més llaminera de la normal.

 

No en  tenim coneixement exacte del  origen i significat inicial del mot "mona". Alguns fan derivar el nom del llatí “munda”, les paneres amb dolços i ous decorats que els romans oferien a la deessa Ceres, mentre altres creuen que l’origen seria grec i es remuntaria a les “múníquies”, celebracions gregues dedicades a Artemisa, amb la qual cosa aquestes teories entroncarien amb els rituals de fertilitat precristians. A la mitologia grecoromana Ceres i Artemisa son deesses relacionades amb l’agricultura, les collites i la fertilitat.

 

 

També hi ha semblança amb la festa jueva Mimuna, que comença la nit de l'últim dia de Péssah o Pasqua jueva i té l’origen al Magrib més occidental. Aquest territori, abans de l'expulsió de jueus i musulmans de la península Ibèrica, quedava inclós al món musulmà.

 A casa nostra, la paraula apareix citada al Diccionari català-valencià-balear on es dóna com a exemple més antic el de l'any1474 en un poema de "Les obres o trobes davall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria" primer llibre literari imprès a la península Ibèrica.  Una de les hipòtesis sobre els orígens del terme i la tradició fa referència a la "mûna", en àrab antic, que és l'arrendament de terres i que es pagava amb espècies, amb coques, ous durs i altres productes agrícoles.

 

La tonya que porta ou sol elaborar-se amb diverses formes. Les més habitual, almenys a Tavernes eren la de fardatxo, el “sarvatxo” amb l’ou a la boca  i tot ple d’anissets per damunt dels petits talls que li fem a manera d’escates (seria un fardatxo o un cocodril?) o d’una estrella, amb l’ou enmig i d’on ixen els braços també amb anissets, o fins i tot de trenes. No cal ni dir que cadascú pot donar-li la forma que considere.

Una cosa està ben clara: l’ou de xocolata no ha estat mai un costum de Tavernes, sense que això vulga dir que la “modernitat” ens l’ha introduït en alguns casos (quasi ens han forçat en presentar-la en supermercats), i amb eixa modernitat perdem molts costums i pràctiques culinàries. ¿Algú se'n recorda d'aquella olor tan agradable de tonyes dutes, damunt de la post, després d’haver-les cuit als forns?  Era quan Tavernes disposava de desenes de forns, però avui això és impossible perquè són rares les cases que continuen elaborant-se els propis dolços de Pasqua.

¿S'inclouran en els 5'2 milions del romanent de tresoreria les obres del Molí el Pla presentades l'any 2021?

El 22 d'abril del 2021 - en no res farà quatre anys-  es va presentar el  projecte de dinamització del Molí del Pla   on es contemplava habilitar un allotjament rural, accessible i sostenible en l’edifici, així com un museu etnològic on poder mantindre viva la història del molí.

L'aleshores regidora de Turisme i actual alcaldessa, Lara Romero, va convidar i li va presentar en el mateix molí a l'aleshores director general d’Administració Local, Toni Such (PSOE), el projecte de dinamització del Molí del Pla. Objectiu: aconseguir ajudes d'una conselleria del seu partit que mai no arribaren. 

 

Detall de l'estança on es trobaven les moles

 

L'aleshores regidora de Turisme, ara responsable d'Hisenda i alcaldessa, Lara Romero manifestava en la nota de premsa oficial que "el projecte, a més de l’allotjament rural, contempla habilitar un museu etnològic, on poder veure les ferramentes, moles o objectes que hi havia al Molí. El nostre objectiu és posar en valor d’on venim i el que tenim, per tal de dinamitzar el molí com un atractiu turístic”.

Els diners de l'Administració Autonòmica no van arribar mai, com tampoc han arribat les ajudes de la nova Generalitat del PP.  L'any passat la Conselleria de Cultura del senyor Rovira (PP) va desestimar les ajudes al projecte amb l'argument de la insuficiència pressupostaria en la partida d'inversions en el patrimoni històric i arquitectònic. Això sí, diners per la promoció de "toros" no en manquen en la Generalitat del PP i del soci Vox, que és qui marca les prioritats en els pressupostos.

 

Planta baixa i superior

Inclourà ara alcaldessa les obres del molí en el romanent?

En el passat ple es va informar que el pressupost del 2024 s'ha tancat amb un romanent de més de 5'2 milions de pessetes que, es pot destinar a obres i inversions entre altres. L’alcaldessa Lara Romero ja ha anunciat en la premsa que en el pròxim ple es donarà a conèixer el "Pla de Millora de Carrers, Infraestructures i Serveis per a la Ciutadania", que diu que inclourà "inversions estratègiques en turisme per a desestacionalitzar l’oferta i en la millora dels serveis municipals en general".

Una bona ocasió, dins de "les inversions estratègiques en turisme per a desestacionalitzar l’oferta" per incloure en els 5'2 milions de romanent el projecte de dinamització i posada en valor del molí del Pla. Segur que els muntanyers locals i els centenars que ens visiten de fora se n'alegraran de disposar d'un lloc on pernoctar i aixoplugar-se, també per aquelles persones que volen gaudir de la natura, el senderisme i del cicloturisme aprofitant el pas de la via verda al seu costat. A més a més, ser una bona empenta al turisme local i per al mateix molí convertit així també en "atractiu turístic".

 

 

 El projecte del 2021 contemplava convertir la gran sala superior en zona de pernocta, ja que pot acollir fins a 20 llits per a excursionistes i senderistes, mentre la planta baixa seria un museu etnològic que recorde als visitants l’arquitectura i l’ús de l’aigua  a la Valldigna. 

L'edifici complementaria els serveis amb dos mòduls prefabricats instal·lats a l’exterior, en el terreny que va adquirir l’Ajuntament al voltant del moli: un podia acollir mes llits i el segon es destinaria a menjador, dutxes i banys, tots dos completament accessibles. L'electricitat s'obtindria amb una instal·lació de plaques solars.

TRADICIÓ II: El Calvari s'omplirà de sentiment, fervor i cultura popular amb la interpretació de la Passió Vella

Un any més, el dia de Dijous Sant, s'acomplirà la tradició: els cants de “la Passió” de Tavernes tornaran a ressonar en l'ermita del Calvari de la mà del Cor de Cambra "Quinze de Març". Són pràcticament 21 anys els que els membre del cor pugen  totes les matinades de Dijous Sant a Divendres Sant celebrar la "vetla" a l'ermita que acull la imatge del patró de la ciutat, el Santíssim Crist de la Sang, les portes de la qual romanen obertes tota la nit per poder complir amb un ritu que es repeteix des de generacions, d'ençà de temps immemorials.

I el silenci de la nit serà trencat per les estrofes cantades de la "Passió Vella" vallera, unes estrofes que els “cantors i cantores de la Passió”, gent senzilla de Tavernes, han sabut conservar durant anys i anys, de generació en generació, amb el dramatisme interpretatiu, sentiment i fervor,  que ha estat transmès de pares a fills. De tota manera cal ser realistes, i encara que la tradició es resisteix, any rere any en són menys els vallers i valleres participen de la celebració. 

Demà, Dijous Sant, a la missa "In coena Domini" (en el sopar del Senyor) de la parròquia de Sant Josep  i després en "l'Hora Santa", el Cor Quinze de Març interpretarà algunes peces religioses,  i a primeres hores de la matinada el cor pujarà a l'ermita del Calvari, on el protagonisme serà la "Passió Vella". 

La Passió Vella 

És un fet religiós, però alhora cultural, que s'entronca ben fort i ben a fons en les arrels, en l'anima vallera. Tradicionalment, abans la interpretació començava a l'església de Sant Josep, seguia a Sant Pere i acaba en el Calvari, amb les primeres llums de l'alba. Antigament, molts vallers i vallers residents fora de la localitat tornaven a Tavernes per a participar en el cant.

Lluny queden els temps en que els cants de la Passió eren interpretades generalment per dones tant pel Calvari, com a l'església i fins i tot pels carrers. Estem parlant dels primers anys del passat segle XX. Al Calvari, en la dècada dels mil nou-cent cinquanta les portes encara s'obrien de bat a bat perquè la gent no cabia en el seu interior.

 

En la dècada els anys 70/80 del passat segle foren els membres de la Coral Polifònica de Tavernes qui acudien totes les nits de Dijous Sant a acompanyar les dones que les cantaven, ja persones majors, a fer-les companyia i, fins i tot, escrivien tot seguit aquelles estrofes que havien estat transmeses de forma oral i que eren en perill de desaparéixer.

Música i versos del poble, per al poble

“La Passió” eixia de l'ànima. Impressionava entre les parets de l'ermita, encara ressonen en el record les veus d'Asunción "La Melera", Rosa "la Manyana", María "La Quintina" i Dolores Magraner. Aquelles dones valleres, que fa ja més de mig segle, amb les estrofes apreses dels pares, memoritzades i sense partitura, cantaven en la nit del Dijous Sant, una tasca que ara ha continuat el cor "Quinze de Març" perquè els seus membres són ben conscients que aquest llegat cultural secular no s'ha de perdre.

Intercalades entre els resos, de manera intermitent, les estrofes de “La Passió” esquincen el silenci. La seua màxima expressió tràgica en les referides al "Divendres Sant", iniciades amb el patètic

“Viernes Santo, ¡qué dolor
expiró crucificado.
Mira, alma, por tu amor,
en el monte del Calvario
 por salvar al pecador.

 

El dramatisme general realitza,  no obstant, concessions a elements més entroncats amb la visió popular de la mort de Crist.

  Ya vienen las golondrinas 
  con el pico ensangrentado
  de quitarle las espinas
a Jesús crucificado

En conjunt, les estrofes de la Passió versifiquen els esdeveniments viscuts per Crist en la setmana de la seua mort i passió. Agrupades per temes, no obliden apartats que fan referència a les negacions de Pere, el prendiment de Jesús o a les set paraules pronunciades pel redemptor en la creu. Una joia de la cultura popular vallera que l'estimat músic i musicòleg, el fill predilecte Antonio Chover (qepd) va arreplegar, en música i lletra, en la seua obra "Cançons, Danses i Pregons de Tabernes de Valldigna" (1951).

 

Pàgina de "La Passió" en "Cançons, Danses i Pregons de Tabernes de Valldigna" de A. Chover

El sentit actual que donem a la vida fa que, a poc a poc, es perden tradicions integrades en la nostra cultura popular. La “Passió” de Tavernes es resisteix a desaparéixer, i ara com ara, el cor "Quinze de Març" fa costat al majors que coneixen la Passió i s'esforcen per perpetuar aquest patrimoni.

Fotografies d'arxiu del cor "Quinze de Març" 

TRADICIONS I: La Setmana Santa és el temps de la cassola d'arròs al forn amb mandonguilles d'abadejo, cigrons i panses.

 

Demà serà Dijous Sant. Una diada que avui, en ser laborable, és molt diferent a com es vivia a Tavernes fa dècades, amb costums diferents i amb algunes que ara ens resultarien curioses, com la imposició de la dictadura de prohibició de cinemes (ara tindríem igual perquè no en tenim cap en el poble), un únic canal de televisió (TVE1) amb només programes religiosos i processons, música sacra a totes les ràdios, i res de pubs ni discoteques, ni bars, etc. 

 

Una setmana de tristor, de calvari i Via Crucis, de passió i de teòricament resar en tot moment  i de pietat, moltes vegades falsa, en ser obligada per les circumstàncies, que s'hi vivia. Però era també el tempos per a confeccionar a les cases un dels nostres plats tradicionals: la "cassola d'arròs al forn amb mandonguilles d'abadejo, cigrons i panses", dita modernament "arròs de vigília".

 

 

  

“I Concurs local d’Arròs amb cigrons i panses” (ara diuen arròs de vigília) per a professionals. Any 2016

 

Aquesta modalitat de cassola  efectivament s'elabora tradicionalment en el temps de "vigília", on el mot cal prendre'l en un dels seus sentits: menjar amb abstinència de carn, segons els preceptes cristians. Per tant, entre els ingredients d'aquesta cassola d'arròs al forn no entrava per a res la carn, ni tan sols en el brou. 

 

És un plat típic que es cuina a Tavernes, és un plat tradicional d'aquests dies, i on l'abstinència de menjar carn durant la Quaresma, va fer que l'abadejo prengués importància. Les postres per aquesta menja és un altre dolç tradicional: l'arnadí. Ja en parlarem en un altre article.

 

 

Restaurant El Vermut, de la Pobla de Vallbona, campió del concurs del 2019

 

Cal dir que, eixa norma estricta es podia trencar si adquiries la "Butlla de la Santa Croada", un impost-pagament eclesiàstic que es feia a l'Església i a canvi podies menjar carn i gaudir d'un dejuni menys estricte. Això suposem quedaria per a les classes amb diners, i els que no en tenien, farien ús de la imaginació i crearien menjar-se com aquest de Tavernes, on mana el contrast entre el salat de les mandonguilles i la dolçor de les panses (i fins i tot de les castanyes, qui en pose). La "Butlla de la Santa Croada" va ser suprimida en 1966.  

 

Any 2017. "II Concurs Professional d’Arròs al Forn amb Cigrons i Panses" guanyat pel restaurant Calipso

 

 

Així doncs, menjar típic d'aquests dies de Setmana Santa, nascut de la necessitat de cercar un plat consistent i que no portarà carn, per la prohibició religiosa que ho omplia tot en temps de Setmana Santa en la dictadura. No cal ni dir que tothom a Tavernes sap que els ingredients bàsics són les panses, cigrons, alls, castanyes seques i les mandonguilles d’abadejo, i com no l’arròs que es cou amb un brou elaborat amb el bull dels cigrons o altres vegetals. 

 

 “Casa Macario” i el “Restaurant San Bernardo” a FITUR 2018 amb el nostre plat tradicional

 

 

 

 

 

El resultat és un arròs sec, cuinat com l’arròs al forn,  on s’entremesclen sabors i textures diverses i diferenciades com a resultat dels ingredients, on principalment les panses i les mandonguilles, li donen un contrast de sabors en mesclar el dolç i salat, cosa que el fa un arròs atractiu i molt apreciat. 

 

 

Els restaurants  Calipso, San Bernardo i Luna Park en una demostració en directe a Fitur 2019

 

Un arròs nostre que fa unes legislatures el govern de Compromís, com podeu comprovar a les fotos que hi publiquem, va tindre molt d'interes a promocionar en distints llocs, sobre tot en fires d'interés turístic. Sense oblidar els concursos fets a Tavernes, per a cuiners professionals i un paral·lel per a gent del poble, on sempre es comptava amb la implicació i ajuda de Turisme de Diputació, i de la seua diputada Pilar Moncho, de Compromís.

 

 

 

 

Imatge i una cassola presentada al concurs local

 

  

Els anys 2018 i 2019, el govern de Compromís va dur el nostre plat tradicional a la gran fira de FITUR, on va tindre el protagonisme central de la promoció de Tavernes, presentat com a plat nostre, que no es cuina a cap altre lloc, i per cercar un reconeixement i que fóra inclós en les cartes dels restaurants valencians. 

Després de la pandèmia i més que res en la passada legislatura, amb el canvi de responsabilitat política en la regidoria de Turisme, el concurs professional i altres esdeveniments al voltant del nostre plat tradicional van desaparéixer. I mentre Gandia promociona la "fideua" amb un concurs, Sueca la paella, Oliva les pebreres farcides, etc. nosaltres hem deixat morir uns actes que servien de promoció a la cuina tradicional vallera. 

S'imagineu com serien les platges de Tavernes després de perdre 14 metres més d'arena?

És la pregunta que ens fem i us fem: ¿Com serien les platges de Tavernes després d'haver perdut uns 14 metres més d'arena?.  Segurament la primera línia de la Goleta estaria engolida per la mar i la Platja de Tavernes, amb 14 metres menys d'arena, en alguns trams estaria en una situació semblant a l'actual de la Goleta.

Platges que hauran patit grans pèrdues d'arena és la situació a la que estem abocats en les nostres platges - si abans no es posen remeis i solucions- a l'any 2050, segons indica l'estudi del litoral valencià dut a cap pel CEDEX (Centro de Estudios y Experimentación de Obras Públicas), l'organisme depenent del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible.

 

Cada any amb menys arena

Però no és només Tavernes. Els estudis del CEDEX assenyalen el conjunt de platges afectades en 25 localitats del litoral de Castelló, de València i Alacant. Per no fer el llistat llarg, anem a esmentar el que tenim més prop: Bellreguart perdria 20 metres, mentre Piles i Oliva em perdrien 15. I en totes les 25 localitats, que tenen una economia de servei d'hostaleria derivat del "turisme de sol i platja", els efectes serien greus a l'economia local en general.

La meitat de municipis costaners, 25 d'un total de 60, calen d'obres de regeneració o contenció per minimitzar els efectes de l'erosió. I no és només el CEDEX: la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori indica que són 64 les platges afectades, situades en trams de regressió, i que necessiten aportació d'arena, espigons o esculleres així com restitució de cordons dunars. 

Ans 80: Arenal en el desaparegut Camping La Paz, prop del canal de defensa

I en el fons de la problemàtica la repetició amb intensificació dels temporals des de l'any 2018 després de l'augment de l'escalfament de la mar Mediterrània, a la qual se suma els ports cada dia més grans, la reducció de sediments que arriben per via fluvial. I tot això plegat, ha anat incrementant la pèrdua d'amplada de l'arenal en moltes d'aquestes platges, només cal recordar la situació de la Goleta fa 40 anys i l'actual, i ja preocupa l'inici de la pèrdua d'arena en alguns punts de la Platja de Tavernes (zona de Sant Bernardo).

I tots els estudis coincideixen en el mateix: el grup de Cartografia Geoambiental i Teledetecció de la UPV ja avisa que s'ha perdut més del 50 % de superfície d'arena en el golf de València en poc de temps, mentre les anàlisis de la Universitat de València (UV) en la costa entre Alcossebre i Orpesa i també els que ha realitzat l'Institut d'Ecologia Litoral amb la Universitat d'Alacant coincideixen en una preocupant situació de la dinàmica litoral.

 

Any 2000: primera entrada de la mar a la Goleta

I cada dia es fa més evident, sí o sí; la necessitat d'actuacions per evitar eixa regressió/intrusió marina. En alguns punts del litoral, sembla que els projectes estan per iniciar-se aviat. A Tavernes esperem i esperem i no d'ara, sinó des del 2000, quan va ocórrer la primera entrada de la mar a la Goleta, i mentre esperem no tenim notícies del projecte de regeneració de les platges del Brosquil i La Goleta. I havia d'estar per al 2026, digueren!

 

 Basat en l'article de Levante-EMV  sobre les platges valencianes

 

Carreteres de la Generalitat ha millorat el tram d'entrada/eixida a la rotonda de "las Cinco Hermanas"

La Demarcació de Carreteres de la Generalitat ha procedit aquest matí a efectuar un conjunt de millores en la carretera CV-50 en el punt immediatament abans de l'entrada en la denominada "rotonda de las Cinco Hermanas" que serveix per a desviar-te cap a la platja per la CV-603, o a València i Tavernes.

 

 

 

Els treballs, com es pot observar en algunes de les fotografies que publiquem preses aquest mateix matí, han consistit en el fresat de trams de la carretera per eliminar l'asfalt en mal estat i procedir després a un nou asfaltat dels mateixos.

 

 

No cal dir que els treballs han causat retencions de vehicles en alguns moments, sobre tot en el punt d'unió de la carretera nacional N-332, en sentit cap a València, i els vehicles que des de Tavernes anaven a la platja per la CV-50. Ja vora les dues de la vesprada, els treballs havien acabat i es restablia la normalitat.