Nuria Escrivà Mansanet (Nurionte)
publica “Poemas eléctricos” (Harkonnen) i l'escriptor i col·laborador nostre, Sico Fons, ha arreplegat les seues impressions al voltant del nou poemari.
Nuria Escrivà Mansanet (Nurionte), de Simat tot i que va
nàixer a València el 1974, ha publicat alguns poemaris com “24 Poemas Krónicos
y Estricnina” (1998), “Poemas Mal Curados” (2005), i “Nuevos Poemas Orgánicos”
(2008). Ara ens sorprèn –i no és la primera vegada– amb aquests “Poemas
Eléctricos” (2020), editat per Harkonnen.
La seua poesia la podríem definir,
tot i ser-ne conscientment subjectius- de descarada, atrevida, agosarada,
minimalista, reivindicativa, feminista, antisistema... i potser més coses
encara que ens deixem al tinter. Tal volta, però, serà millor que ens ho conte
ella mateixa:
-Núria la primera cosa que ens
sorprèn del teu nou poemari “Poemas Eléctricos” és el pròleg de Santa Teresa de
Jesús. Ens pots explicar això?
Alguns textos introductoris són un
poc avorrits, així que se’ns va ocórrer un nou gènere: el pròleg-ficció,
perfecte per al segell editorial de l’incombustible Antonio Dyaz. Altrament,
vaig estudar al Col·legi Santa Teresa de Jesús, des dels 4 fins als 18 anys. La
seua figura i la seua obra si sempre hi
foren presents. «Que nada te turbe» és un bon consell.
-Què és la poesia per a tu? Una arma
contra la societat neoliberal? Un reguitzell d’interrogants al voltant de la
vida i la mort? Una provocació?
La poesia és vibració, catarsi,
bellesa, però també dolor, angoixa, drama. Reflecteix el món del qui l’escriu
y, òbviament, la societat neoliberal de la que soc part, hi resta retratada.
Allò que sorprén a aquestes alçades és que això semble una provocació. Quan era
xiqueta vaig aprendre de manera abrupta moltes coses, per a mi la vida i la
mort no són conceptes oposats, estan separats per un simple batec.
-Alguns o algunes poetes que t’hagen
influït?
Els clàssics. Bécquer, Rosalía de
Castro, Gloria Fuertes, Gioconda Belli, Isla Correyero, Ana Rossetti, Charles
Baudelaire, Fernando Pessoa, Mario Benedetti, Oliverio Girondo, William
Burroughs, Charles Bukowski, Patti Smith, Roger Wolfe... En els meus poemes,
però, també hi ha influències filosòfiques, musicals, cinematogràfiques. La
pintura, la fotografia o l’arquitectura també hi són presents. Tot está
relacionat, no hi ha compartiments estancs; al final tot es retroalimenta.
-Com vas conèixer el teu editor,
Antonio Dyaz? Ens en pots parlar?
Per atzar i per unes amigues que
tenim en comú, com quasi tot en la vida.
-Dis-nos un personatge històric que
t’haguera agradat conèixer.
Sta. Maria Magdalena, Christine de
Pizan, Jan van Eyck, Ada Lovelace...
-Tens solucions per a aquesta no
sabem si malmesa, caòtica o sorprenent societat?
L’educació
es una eina fonamental per a transformar la societat, tot i que els poders fàctics no tenen cap
voluntat real de millorar la vida de las persones.
-I ja per acabar. Quin projectes tens
per al futur?
Estic muntant un projecte musical
i immersos en la
promoció de “Poemas Eléctricos”, que ja està disponible en les llibreries (ISBN
987-84-122231-0-1) i en les principals plataformes digitals (e-Book ISBN
987-84-122231-1-8).
https://www.harkonnen.es/poemas-electricos
https://www.bubok.es/libros/264779/Poemas-Electricos
