dijous, 31 de desembre del 2020

DIA 31 DESEMBRE: Desitjàvem bones xifres per tancar l'any, però la realitat és la que és: no millorem

 

Acomiadem  l'any sense dades bones, car són 2.832 nous casos els que hem de notificar avui, un dia en que la Conselleria de Sanitat no ha informat de dades tan amples com altres dies, sinó com les d'un dia festiu.

Són tres dies seguits els que hem de publicar xifres molt altes quan a nous casos, xifra alta que queda un poc maquillada (si és que es pot dir així) per 10 defuncions i 30 brots, que són xifres bastant inferiors que les dels dies precedents.

Tanquem l'any amb l'esperança de que el 2021 siga l'any en que vencem la Covid-19, i a tots vosaltres, lectors i lectores, el desig d'un bon any, sense pandèmia i amb plena salut.

ACTUALITZACIÓ DE DADES 31 DE DESEMBRE

📌 2.832 NOUS casos positius PCR: 

- 401 a la província de Castelló
- 862 a la província d'Alacant
- 1.568 a la província de València
- 1 sense assignar

📌  Total casos confirmats per PCR: 148.304

📌  1.713 persones ingressades en data d'avui:

-  153 a la província de Castelló, 24 pacients en UCI
-  518 a la província d'Alacant, d'aqueixos 108 en UCI
-  1.042 a la província de València, d'aqueixos 151 en UCI

📍DEFUNCIONS: 10

Nous brots: 30

    Borriana: 6 casos. Àmbit educatiu
    Onda: 3 casos. Origen laboral
    Bonrepòs i Mirambell: 7 casos. Àmbit educatiu
    Elx: 3 casos. Origen laboral
    Redován: 4 casos. Origen laboral
    Alcoi: 11 casos. Origen laboral
    Benicarló: 6 casos. Origen social
    Cox: 3 casos. Origen laboral
    L'Alcúdia de Crespins: 8 casos. Origen social
    Alboraia: 5 casos. Origen social
    Xàbia: 5 casos. Origen laboral
    Ondara: 3 casos. Àmbit educatiu
    Quatretonda: 4 casos. Origen laboral
    València: 3 casos. Àmbit educatiu
    València: 5 casos. Àmbit educatiu
    València: 3 casos. Origen laboral
    Silla: 6 casos. Origen social
    Elx: 4 casos. Origen social
    València: 4 casos. Origen social
    Gandia: 5 casos. Origen laboral
    València: 4 casos. Àmbit educatiu
    Moixent: 3 casos. Origen social
    Vinaròs: 4 casos. Origen social
    L'Eliana: 3 casos. Origen social
    Alberic: 3 casos. Origen laboral
    Chiva: 5 casos. Origen laboral
    Xàtiva: 3 casos. Origen laboral
    Fontanars dels Alforins: 3 casos. Àmbit educatiu
    Dénia: 4 casos. Origen social
    Fontanars dels Alforins: 2 casos. Àmbit educatiu

La situació en el Departament Sanitari de Gandia no millora: les últimes novetats del 2020 que tanquem avui



La Conselleria de Sanitat no ha actualitzat avui les dades de les poblacions valencianes i segueixen vigents, en el web i com a dades oficials, les corresponents al dimarts, dia 29, que arreplegaven tota la informació corresponent als pobles valencianes fins el diumenge, 27 inclós. És el que hi ha a hores d'ara i poca cosa més podem dir.

Si que podem informar de la darrera actualització del Departament de Gandia, a partir de les dades que ha informat Salut Pública de Gandia on cal destacar els 94 nous casos confirmats per prova PCR. Un dia més la crisi sanitària continua deixant xifres insuportables tant en el nombre de contagis com en la quantitat d'ingressos hospitalaris. 

L'hospital comarcal Francesc de Borja de Gandia ha patit tal quantitat d'ingressos  que ha hagut d'habilitar 4 plantes COVID. El centre sanitari de la comarca registrava ahir, segons fonts sanitàries, 87 pacients ingressats: 75 dels afectats pel virus estan ingressats en planta, mentre que 12 persones estan ateses en l'UCI de l'hospital. Són 9 ingressos més que el  dimecres.

Mentre, a les portes de l'hospital una llarga cua de cotxes, fins i tot a primeres hores de la vesprada-nit,  per fer-se les proves PCR que detecten els casos de coronavirus. Comencen a les 8:30h del matí i cada dia es realitzen més de 400 proves.

Les dades oficials de la Valldigna i el Departament de Gandia continuen igual. Són les següents


  - Tavernes:  
 
Casos totals durant la pandèmia: 490 (n'eren 466)
Noves infeccions: 24
Casos actius: 47 (n'eren 61) 
Persones curades des de l'última actualització: 38
Incidència Acumulada: 273 per 100.000 habitants (era de 355)
Defuncions totals: 18 
 
 

 
- Barx. 

Casos totals durant la pandèmia: 21 (n'eren 20)
Noves infeccions: 1
Casos actius: 1
Persones curades des de l'última actualització: 1
Incidència Acumulada: 78 per 100.000 habitants (era de 78)
Defuncions totals: 0
 
  - Benifairó. 
 
Casos totals durant la pandèmia: 35 (sense variació)
Noves infeccions: 0
Casos actius: 0  (sense variació) 
Persones curades des de l'última actualització: 1
Incidència Acumulada: 0 per 100.000 habitants (era de 64)
Defuncions totals: 0
 
  - Simat.   
 
Casos totals durant la pandèmia: 58 (sense variació)
Noves infeccions: 0
Casos actius: 2  (n'eren 3) 
Persones curades des de l'última actualització: 1
Incidència Acumulada: 60 per 100.000 habitants (era de 90)
Defuncions totals: 2
 

Departament Sanitari de Gandia
 
 

 
Casos totals durant la pandèmia: 4.437 (n'eren 4.056)
Noves infeccions: 381
Casos actius: 708  (n'eren 633) 
Persones curades des de l'última actualització: 306
Incidència Acumulada: 398 per 100.000 habitants (era de 356)
Defuncions totals: 71 (n'eren 70)
 

Entrem a l'Any Nou amb fred, neu i pluges en gran part de la península


Avui entra un front fred a la península pel nord el qual  donarà lloc a precipitacions pel vessant atlàntic i temperatures molt baixes en general a tota Espanya, i nevades a ciutats com Lleó, Burgos, Àvila, Pamplona o Navarra, segons Meteored.

Les precipitacions s'estendran per Castella i Lleó, serralada cantàbrica i sistema central sense descartar que aquesta nit de Cap d'Any ploga en punts de Castella-la Manxa i Extremadura. Per contra, és poc probable que ploga al País Valencià i les Balears, i a Canàries es preveuen lleugeres precipitacions. L'interior de la península registrarà fortes gelades amb vents de component oest i nord-oest.
 

El front avançarà demà, primer dia de gener i ja ens afectarà sobretot a les regions mediterrànies, on poden ser intenses les pluges a Balears, com també a zones de Galícia, Astúries, Cantàbria, l'Euskadi, Pirineus i el nord de Castella i Lleó.

La cota de neu es desplomarà i nevarà en llocs poc habituals: a partir dels 400 metres als Pirineus i la zona cantàbrica, en els 600 metres en la zona centre i als 700 metres en la resta de la Península i Balears. Només es descarta l'oest d'Andalusia i oest d'Extremadura com a úniques zones país que es deslliuraran d'aquesta situació. 

 I a més, quedem a l'espera de la situació per als dies 5 i 6 de gener, quan la trobada de masses d'aire polar pot deixar una situació més complicada en bona part de la península Ibèrica. Es molt prompte per dir res i estarem pendents per saber com ens pot afectar.

La Generalitat tria la mà dura i obliga als Ajuntaments a vigilància per garantir la salut: Les mesures a Tavernes

 

El Consell ha optat per la mà dura i fer complir les mesures de seguretat contra el virus després de vore com el dimarts es batien el rècord de contagis (3.590) i ahir dimecres el de morts (70). El president i cap del Consell Ximo Puig va comparéixer ahir per informar de l’avortament de qualsevol celebració festiva avui.

Va dir que enguany “no hi ha Nit de Cap d'Any ni vesprada de Cap d’Any” i les celebracions només es poden fer en àmbit reduït i complint els aforaments establerts.  I per fer-ho complir hi haurà avui un màxim desplegament de les forces de seguretat, sobre tot en el control de festes fins i tot privades, recordant que estan prohibides les festes de Nit de Cap d'Any i les festes que se celebren durant tota la jornada d’avui.

Ximo Puig va fer referencia a les celebracions privades, festes en xalets o espais privats, on de vegades es difícil el control i afirmava que podran superar els controls però no al fet que hi haja contagis i altres conseqüències més terribles.

La Generalitat ha advertits els Ajuntaments de la seua responsabilitat i missió en un escrit on s’assenyala que han de col·laborar en les tasques de conscienciació i vigilància, sobre tot recordar als propietaris que si no compleixen les normes seran sancionats.

La Generalitat Valenciana ha prohibit l’activitat dels locals de discoteques, sales de ball, karaoke, bars de copes i pubs, amb mesura publicada al DOGV. També se suspenen els karaokes i actuacions esporàdiques o amateur de cant en els establiments de restauració i hostaleria i no es permetran les actuacions de discjòqueis, locutors o figures similars.


Dispositiu a Tavernes

L’Ajuntament de Tavernes ha preparat un dispositiu especial de vigilància de la Policia Local per al dia d’avui, dia de Cap d’Any, on s’intensificaran els controls i augmentarà la presència policial al municipi durant la vesprada i la nit.

L’objectiu: vetlar pel compliment de totes les mesures vigents en la lluita contra la COVID-19 i garantir la seguretat dels ciutadans.

El reforç vol garantir el compliment de la restricció de la mobilitat nocturna (es podrà circular fins a les 00 hores), l’ús de la mascareta i el manteniment de la distància mínima en espais públics, el compliment de les normes vigents en el sector de l’hostaleria i restauració, , així com controls d’alcohol i drogues.

 L’Ajuntament i la Policia Local remarquen la importància de seguir les recomanacions de les autoritats sanitàries en les reunions familiars o amb amics per a minimitzar el risc de contagi.

 Normes per a gaudir d’una nit de cap d’any:

 -  Reunions familiars en espais ben ventilats o a l’aire lliure

- S'ha de fer  ús de la mascareta entre plat i plat i la sobretaula.

- No es deu compartir coberts, gots ni plats.

- Deixar cadires buides entre comensals i evitar asseure’s enfront d’altra persona si no hi ha més de 2 metres de distància

- És convenient llavar-se les mans en entrar en la casa i abans i després de menjar.

- No s'aconsella fer brindis per a evitar contagis.

 

Confinament 15: La realitat supera la ficció

 

A la meua germana, empresària del món, fins i tot de l’àmbit germànic, el qual l’hauria d’haver escollida (o, amb temps, als jueus), perquè els representara davant del món (enlloc d’estranyar-los-en).

A Lua, l’escuder, Ada, la guia i Joy, el xic de la casa.

Faber est suae quisque fortunae. Sal·lusti, De Rep. Ordine. I, I

In divitiis inopes, quod genus egestatis gravissimus est. Sèneca, Ep., LXXIV.

 

 

La realitat supera la ficció.

Fou per l’estiu del ’93 que va acabar la doble titulació, Encar, a la Université Franche-Comté (UFR Sciences du langage, de l'homme et de la société) de Besançon i a la Universitat de València (Filologia Francesa). I marxà. Primer de tot, Coventry, d’au-pair. Després, Guildford. Finalment, Birmingham, ja de traductora en cap. 1ª etapa anglesa. Madrid, 1r parèntesi. Londres. Palma. Alaró. València, 2n parèntesi. París. Bremen, el bot definitiu a cap de projectes. València. Tavernes de la Valldigna, vint anys més tard d’haver-se’n anada. De vegades la realitat supera la ficció. Es pot dir que és una persona de món. Una gestora excel·lent, capaç de fer seure al voltant de la mateixa taula hebreus i alemanys, i que es posen d’acord, cosa per a la qual pocs humans estan capacitats. I molt carinyosa, segons que em conten persones escollides aleatòriament del poble, a més de generosa. I segurament de les poques persones que organitzarien una vetllada musical on comparegueren Berlioz i Wagner al mateix temps, una nit de prestidigitació i d’ordre, de fe i espiritualitat, una barreja màgica com la que s’impartia als estudis universitaris de la Cracòvia del segle XV.

 

             

 Coneixedora dels significats dels Tam-Tam de Sud-àfrica, de les expansions Boom-Boom dels kikuyu de Kènia, de les expressions sonores linguo-bucals, en totes les seves variants, dels deserts de Tunísia, d’abans i després de la primavera àrab, és també una subtil observadora de l’alienació germànica, de la suficiència anglesa i del masclisme francès, amb tots els matisos que vulguem trobar, que són desconeguts entre les forces armades dels EEUU, que també coneix a fons. Ara, a la casa del carrer Església de Tavernes, ja no necessita recórrer a cap més fantasia que la que li aporta ocupar-se de les coses senzilles, la fauna, les plantes, la costura, un bon llibre, la llar, les perspectives del cel, per satisfer les dosis útils d’endorfines, que cada matí posa en marxa amb les seves carreres diàries amb Joy. La perdició, en el sentit religiós del terme, s’ha exiliat de la terra promesa, sa casa, on ens va acollir.

  ___


De les coses que vaig haver d’aprendre dels funcionaris d’hisenda de les illes (IBAD, Institut Balear d’Administració Pública), quan provava d’ensenyar-los llenguatge administratiu en català, una fou l’estructura i el contingut de l’ofici, una notificació que, si és interna, pot ser una instrucció. I si és externa, que afecta l’administrat, es pot convertir en origen d’alguna cosa seriosa. Una cosa és dir-li a un funcionari com s’han de fer determinades coses que afecten les vísceres de l’estructura i una altra que aquesta modificació dels usos implique directament el ciutadà. Abans d’aquesta experiència, quan encara hi havia la il·lusió d’aprendre català a ca nostra, i els polítics no havien claudicat d’incloure’l com a requisit en l’accés a la funció pública, i òbviament considerar-lo un mèrit imprescindible per promocionar, vaig fer classes a l’IVESP (Institut Valencià d’Estudis en Salut Pública), i a la cara dels alumnes ja es veia la distància que sempre els separaria de les falses promeses, dels anuncis enganyosos.

 

 Kafka, en una ocasió, va rebre una notificació d’hisenda que el constrenyia a pagar uns suposats deutes de quan formava part d’una empresa familiar. Ell va contestar que estava greument malalt (setembre 1922) i que no hi podia comparèixer personalment, però que des de 1914 no s’havia fet cap ampliació de capital i que des de 1917 s’havia cancel·lat del registre mercantil. Aviat va arribar-li un escrit que qüestionava la intenció de la resposta de Kafka, perquè hisenda no havia enviat res, deien. Alleujat i perplex va respirar. Poc després se li va tornar a sol·licitar, amb amenaça de denúncia, la primera cosa. A l’obra El Castell hi ha implícita una notificació del castell a l’alcalde, els arribarà un agrimensor, preparen el necessari; l’alcalde contesta, no en necessitem cap, d’agrimensor, però la resposta no arriba al departament A, on tocava, sinó al B, i fragmentada; anys després B li torna a l’alcalde la documentació perquè la complete; s’enceta un diàleg de sords i finalment B envia al poble uns funcionaris perquè esbrinen si és que sí o es que no que necessiten un agrimensor, i el poble determina que no; un altre departament C mentrestant troba en A una carta sense resposta d’anys enrere, la que hi havia enviat l’alcalde i que es va perdre en B, i aleshores C reinicia el procés, amb idèntica resposta de l’alcalde, la tercera. Anys després un desconegut es presenta al poble, inaudit, és l’agrimensor. A Kafka li va passar el succés amb hisenda mesos després d’escriure aquest episodi de la novel·la susdita. Una mena de premonició.

 Amb el confinament n’hem vistes i n’hi veurem de molts colors. Hom vol recuperar el pla de pensions que, poc o molt, ha estat estalviant i va on l’hi té. En arribar-hi no li posen cap però, però li suggereixen d’obrir un compte si volia recuperar-lo el més prest possible i al client li sembla raonable, per bé que innecessari, si no és que ens estem endinsant en una condició que mai es va explicar prèviament, una mena de missatge, notificació, sorollós. L’hi obri, retira el pla, i a continuació, lògicament, vol cancel·lar-lo immediatament i aquí comença el suplici. Falta una signatura per poder-ho fer. Quina? Aquesta sol·licitud que no ens ha arribat. Obvi, que no haja arribat si no l’he enviada. He activat la recuperació del pla, de les dues opcions possibles, per la que no necessitava cap imprès analògic, sinó per via telemàtica. Bé, però no ho podem fer si no és amb l’etcètera. El sistema genera una condició que ningú ha posat en marxa. Passen les setmanes i el compte produeix obligacions, targetes, costos de manteniment, números vermells, a una velocitat tal que la celeritat amb què es va recuperar el pla es queda tortuosament esquifida, així com la quantitat que contenia, de manera que allò que es deu supera ja la xifra desencallada. Enlloc d’un pla de pensions t’has fermat a un futur de tensions.

 Hauria de ser d’ofici que les entitats financeres quedaren obligades a ‘notificar’ als clients, periòdicament, quins són els béns que li guarden, no segellats, sinó a l’abast del legítim propietari. Qualsevol bé. Al client o als hereus. Plans de pensió, inversions borsàries, assegurances de vida, efectius no retirats, tota una plèiade de possibilitats que els bancs vetllen en nom del posseïdor, viu o mort. Periòdicament perquè, lliurement, hom els n’hi puga treure. I d’ofici hauria de ser que en casos de confinament i alarma, com ara mateix, tots els pendents que hom tinga en curs (lloguers, hipoteques, rebuts), sense cap condició altra que comunicar-ho, es puguen ajornar. Altrament ens podem trobar davant de coses serioses, i no de ficció.

I entre els pendents, en temps de pandèmia, s’hauria d’exigir veracitat a les proclames polítiques, pagar penyora en cas d’incompliment, de tots els anuncis falsaris que únicament han servit per promocionar-se al bell mig de la seva casta, passar pàgina a pàgina des de la suposada transició i fer comptes dels buits creats, començant per l’emèrit. Els hem permés tota mena d’abusos sota l’amenaça del mort perpetu, la dictadura, i han crescut enfilats a les nostres gepes. I encara suportem les tardances en l’assumpció de la promesa, però ara, quan ja no queda temps, als passadissos dels hospitals, i no hi ha dret. I hauria de ser d’ofici.

             ___

 La realitat supera la ficció. La formació, en sentit invers d’Encar, des de Besançon i els formatges de La Tour de la Pelote, passant per la València de Melocomo i els seus entrepans, i el Castelló dels pubs de noms encisadors (L’ovella negra) i cerveses infinites, l’institut de Tavernes i les fugides d’estudi amb l’amic de l’ànima, fins arribar a les monges i la colla de despropòsits incorporada, li ha permés fer-se una idea molt aproximada, però molt, del valor de les coses que, com els grecs sabien, és el valor de la mirada de les persones que sobre aquelles projecten, i entendre que hi ha mirades de terra cremada per bé que daurades, i d’altres, poques, amicals.

  És una dona d’ofici, sense cursiva. Tot el que té s’ho ha guanyat per ser més valenta que valenta, que diria el pare. Mon pare, de fet, se la mirava i ens mirava i comparava. No teníem cap opció d’arribar-li a la sola de la sabata, mai millor dit, sobretot quan es va posar a córrer i va fer la Marató, i mon pare la va observar ja des de l’aire, com els drons, que sempre tenen la millor butaca, i insistia, no li sembleu ni en el cagar, que se sol dir. Sé que en llegir açò s’emocionarà, i farà bé. Les persones que han aprés del món el valor de les coses acaben per fer que les paraules que els ixen de dins, i els pensament que les conformen, siguen de fàcil llàgrima, perquè és des del cor que parteixen. I encara, sap que la pitjor pobresa és aquella que es deriva de la cita de més amunt.

             ____

 Entrada la nit, vàrem arribar al Castell. Rebèrem una trucada el dia anterior.


Josep Giner i Franco