Horari cementeri dia 1 i 2 de novembre

La Regidoria de Serveis Públics i de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Tavernes ha programat els horaris per tal de facilitar als ciutadans la visita els difunts. Així mateix la Policia Local ha organitzat un nou operatiu especial per a facilitar el trànsit de vehicles, en la zona.

HORARIS:

-Dimarts 1 de novembre serà de 8 a 21 hores. 

-Dimecres 2 de novembre l'horari especial d'obertura del cementeri serà des de les 8 del matí fins a les 6:30 de la vesprada. La missa dels sants difunts serà a les 10 del matí.

Les falles fan una passa per ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat

Falla la Dula, guanyadora enguany

Les Falles de València han donat avui dilluns un pas més en la carrera per alçar-se amb el títol de Patrimoni Immaterial de la Humanitat, segons la resolució de la Unesco, i que finalment  es resoldrà en la reunió convocada entre el 28 de novembre i el 2 de desembre a Addis Abeba.

La Secretaria de la Unesco ha fet públic un projecte de Decisió del Comitè del Patrimoni Immaterial pel qual es disposa la inscripció de la candidatura de la Festa de les Falles valencianes en el Llistat del Patrimoni Immaterial per complir satisfactòriament els cinc criteris requerits.

L'elecció i inscripció definitives es decidirà en la reunió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda de Patrimoni Cultural Immaterial que se celebrarà a Etiòpia.

Fa un any, les Falles van ser proposades com la candidata espanyola per a ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, organisme de les Nacions Unides per a l'Educació la Ciència i la Cultura, amb seu a París, que estudia des de llavors la proposta al costat de la d'altres procedents de diferents països.

La candidatura no solament inclou a les Falles de la ciutat de València sinó a totes les poblacions on es viu aquesta festa valenciana

La corrupció que no para: Intervenció de l'Estat acorrala a l'exconseller Rafael Blasco (PP) (1a part)

¿Segur que podíem confiar?

L'interventor general de l'Estat s'ha mostrat implacable amb la gestió de Rafael Blasco en la Conselleria de Solidaritat, àrea que va usar per a ficar-se en la butxaca els fons destinats al Tercer Món que, de moment, li ha valgut una condemna de sis anys de presó.

L'informe final explica que Blasco usava la conselleria com a oficina particular on tot valia. El dossier que està en poder del jutge, segons EL MUNDO, és demolidor i analitza la segona part del saqueig de fons públics per a projectes en països subdesenvolupats, cosa que pot dur a Blasco de nou a judici: el frau en les subvencions i el desviament de 4 milions que eren per a construir un hospital a Haití després del terratrèmol.

 Entre el 2009 i 2011, la Generalitat concedia 24 subvencions, algunes de dubtosa legalitat diu el document, per valor de més de 10 milions euros dels quals es van pagar només 5.667.930. El perit en les conclusions considera “obvi” que el departament de Rafael Blasco va ser negligent i també crida l'atenció la falta de preparació de les ONG's que van rebre les subvencions. 

Intervenció ho deixa clar: “Cap de les subvencions atorgades en els anys 2009 al 2011 haurien d'haver-se concedit”. També parla d'un “incompliment generalitzat” de la llei i col·loca en un lloc preferent la màniga ampla que van tenir Rafael Blasco i el seu equip a l'hora d'adjudicar projectes de cooperació a les ONG's implicades en la trama.

Amb aquest informe, la Intervenció General de l'Estat torna a posar contra la cordes a Blasco per la seua nefasta gestió dels diners públics destinats al Tercer Món.

(Continuarà)

L'alcalde de Nàquera retira l'arma a la meitat de la plantilla de policia perquè està de baixa

L'alcalde de Nàquera Damián Ibáñez, que és el responsable de la seguretat local,  ha ordenat retirar l'arma a deu agents dels vint-i-u de la plantilla de la policia local, per estar de baixa, segons publica el diari Levante-EMV.

 

Per la seua part, el cap de la policia ha canviat els codis de la caixes de seguretat on es guarden els revòlvers que utilitzen els agents i que se situen en un armer comú per a tots els equips d'autodefensa.

L'equip de govern ha assenyalat que davant l'actual situació de baixes "l'ajuntament s'ha posat en contacte amb la mútua i amb l'empresa de prevenció de riscos laborals perquè analitzen la situació actual de la plantilla i les possibles mesures a adoptar".

Per tant, i per seguretat, la Prefectura ha bloquejat els armers dels agents de baixa, i ha dit que hauran de demostrar les condicions psico-físiques necessàries, a través d'un certificat mèdic per tornar-la a usar.

El Decret 18/1995, del Govern Valencià, al seu article 11 del Títol 1 diu que no podran tindre ni usar armes els policies les condicions físiques o psíquiques dels quals els ho impedisquen, especialment aquelles que la possessió i ús representen un risc propi o alié.

El Bloc celebra el Darrer Diumenge d'Octubre

Si dissabte estàvem presents a l’acte de lliurament dels Premis Octubre, ahir ens vam traslladar al Puig on el Bloc Nacionalista celebrava “el Darrer Diumenge d’Octubre” en l’esplanada del monestir. Prèviament a l’acte i pel matí, una nodrida comitiva de militants nacionalistes havia eixit des de les Torres de Serrans a peu per arribar al Puig sobre migdia, on fou rebuda entre forts aplaudiments.

Ahir va ser un dia de reivindicació, de reafermament i emotiu, on el Bloc Nacionalista Valencià després dels èxits electorals municipals, autonòmics i generals i després de molts anys d’aquella travessera del desert que va imposar – encara ho imposa- la injusta norma d’aconseguir més d’un 5% per obtindré representació.

Va ser l’escenificació també d’un nou Bloc, ara amb dos caps visibles Àgueda Micó i Rafa Carbonell i va ser, com ja és habitual, una jornada de reconeixement a les persones i entitats que més han treballat perquè els valencians recobrarem l’autoestima com a poble. Així, el Bloc va distingir amb el Bloc d’Honor 2016 a l’històric líder gandià Andreu Banyuls, a l’Associació de Dones Juristes d’Alzira i el col·lectiu El Tempir d’Elx.

Lliurament del Bloc d'Honor a Andreu Banyuls per Jordi Sebastià

 L’acte polític va servir perquè prengueren la paraula el fins ara eurodiputat Jordi Sebastià, la vicepresidenta de la Diputació Maria Josep Amigó, el diputat alacantí Gerard Fullana, i els dos caps visibles del Bloc, Àgueda Micó i Rafa Carbonell.

 També va intervindré el portaveu del grup de Compromís al Congrés i diputat del Bloc, Joan Baldoví, que va expressar l’orgull per la tasca feta pels nacionalistes valencians i va criticar el pacte que ha fet president Mariano Rajoy. Baldoví, va pujar al escenari amb un barret de palla i va dir que ho feia a posta per donar un “chapeau” a tots i totes i en el seu discurs va reivindicar la figura de les persones que des dels anys 60 apostaren i defensen el valencianisme polític, cas del homenatjat Andreu Banyuls.

Intervenció de Joan Baldoví

 Els discursos política van servir per esmentar l’actuació indigna del PSOE i Ciudadanos afavorint que Rajoy fora president després d’estar dos legislatures i dos campanyes electorals prometent al seu electoral que no facilitarien una investidura de Rajoy.

El segon motiu dels discursos dels polítics del Bloc van ser les polítiques antivalencianes del PP, tant l’estatal del Rajoy com el “regional” de Zaplana, Fabra o Bonig, amb l’espoli dels recursos valencians, acceptar l’infrafinançament dels valencians o haver estat el centre de trames corruptes que han servit per finançar el PP o balafiar milions d’euros dels valencians.

La Coordinadora Nacional del Bloc, Àgueda Micó, era la primera vegada que participava com a tal càrrec en el “Darrer Diumenge d’Octubre” i va remarcar el fet que la gent del Bloc ha assumit un paper important en la política del País Valencià, i amb Compromís són l’únic partit d’obediència estricta valenciana i qui millor defensen els interessos dels valencians i remarcava que en el Bloc i Compromís tenien molt clar que governar és implicar-se pel poble valencià en les tasques del dia a dia a més de ser els únics que han estat capaços de plantar cara a Madrid i davant les polítiques antivalencianes del PP. “Compromís és la pedra cantonera de la governabilitat de la Generalitat i qui dóna el recolzament més ferm al govern del Botànic” concloïa Micó. 

Rafa Carbonell

Per la seua banda el portaveu del Bloc, Rafa Carbonell, va fer una decida aposta per treballar i aconseguir que ens tornen allò que Madrid ens roba, en referència a la falta de finançament, inversions i recursos,i va assenyalar la importància dels pròxims anys per a consolidar un partit que represente i treballe pels valencians, sense cap directriu externa com tenen els partits estatals.

Jordi Sebastià

 Jordi Sebastià, fins ara eurodiputat de Compromís al parlament europeu va fer un repàs històrics de com s’havia anant formant el Bloc, amb recorda emotius a la història passada però encara recent de la formació, i va ser molt dur amb una Europa que tanca les portes i nega els ajuts als refugiats.

 L’acte va acabar amb un ambient de festa a càrrec de les orquestres “Pato Daniel” i “Arrop i Tallaetes” mentre a l’esplanada se celebrava una fira de productes artesanals i casolans, a més de jocs infantils per als menuts.

Avisos a les làpides del cementeri: Tavernes & València ciutat

Avisos al cementeri de València

L’Ajuntament de Tavernes, vist el poc èxit dels avisos a les famílies, fa una setmana va posar una nota a algunes làpides per informar-los del mal estat. S'aprofitava el pròxim Tots Sants, quan les famílies solen anar al cementeri i ho podien vore.

No cal posar en dubte la bona intenció de l’Ajuntament en l'avís, perquè l'obligació d’atendre la conservació de les làpides és del propietari. Eixa informació pot evitar-los una despesa de diners o altres problemes en cas de caiguda de la làpida al terra.

I de seguida van eixir les veus crítiques del PP - sempre ho critiquen tot - i els “palmeros” en la xarxes, censurant i criticant l'actuació del govern però sense aportar cap idea de com fer més efectiva la informació als interessats. A les crítiques, mai no han dit que l'obligació de cuidar les làpides és del propietari, no pas de l'Ajuntament.

El mètode de Tavernes deu ser molt bo perquè hi ha d'altres ciutats que també l’usen, entre elles, qui ho diria, el cap i casal, València. Enganxar un avís per informar a les famílies, i aprofitar el  dia de Tots Sant, és usat per l’Ajuntament de València. Sí, com llegiu, per l’Ajuntament de València ni més ni menys!

El PP de Tavernes va dir que era una barbaritat, no estava bé, i algunes bovades més. No deu ser així: l’Ajuntament de València l'ha usat per informar que la concessió del nínxol va a caducar. “Avís, per a exhumar” diuen els avisos col·locats a milers de nínxols perquè les concessions caduquen entre el gener i l’abril.

 L’Ajuntament de València té problemes semblants als de Tavernes: les persones que apareixen com a titulars dels nínxols no solen fer massa cas dels avisos per carta. Els responsables de València estimen que un 40% dels afectats regularitza la situació gràcies a la col·locació de l’adhesiu. A Tavernes no sabem el resultat. Esperem siga bo, perquè els beneficiats són els amos, que poden evitar-se despeses si es despengen les làpides del nínxol, o altres coses pitjors.

Per cert, no consta en cap article de premsa que el grup municipal del PP de València s’haja queixat o s’haja manifestat en contra del mètode. Igual és que el PP de València està massa ocupat a solucionar els problemes judicials derivats del finalment irregular del partit: tu ingresses al banc 1000 euros de donatiu electoral al partit i per baix mà, el partit t'ho  torna  amb dos bitllets de 500 euros.

Leiden no és Tavernes, ni la gent reacciona com alguns de Tavernes.

Què us sembla la fotografía? Bonica, no? Clar que sí, un bonic paisatge de tardor, amb arbres dels quals cauen les fulles i dibuixen una catifa de groc als carrers i, en aquest cas, també al canal.

Ens l’ha enviada un lector des de Leiden (Holanda), amb una carta on comenta algunes coses però hi ha una frase que ens ha sobtat i que reproduïm: “Són moooooolt civilitzats. Ho dic perquè fins i tot els holandesos saben que les fulles cauen a la tardor i saben que l’Ajuntament de Leiden no té la culpa que el canal estiga amb fulles com també els carrers, encara que com a Tavernes també els netegen. I no es queixen perquè saben que forma part del cicle natural dels arbres”. 

I eixa frase ens ha fet recordat la reacció d’alguns vallers en altres anys que, com se sol dir, posaren a caldo l’Ajuntament i els van dir de tot, servei de neteja inclós, perquè de vegades es veien fulles en els carrers, sobre tot en les zones on hi ha arbratge. Recordem en una ocasió que, en un dia de fort vent, els “coros populars” feren bollir les xarxes per les fulles que hi havia en alguns carrers. I era un dia de vent! 

  

Quan ens lliges a Holanda, segurament diràs que Tavernes no és Leiden, com també hi ha gent de Tavernes que no reacciona com la de Leiden. I això és “de Perogrullo”. Gràcies per la foto i la carta, i per seguir-nos des d’Holanda.

45a edició dels Premis Octubres lliurats anit a València

Joan García, Josep Franco i Rubén Luzón

Un aspecte del sopar de lliurament de premis

Ahir ens vam desplaçar a Valencià per assistir a l'acte de lliurament dels Premis Octubre (narrativa, poesia i assaig) que es lliuraven per la nit a l’Hotel Astòria de València, en el transcurs d'un sopar que va reunir una ampla representació del món polític i cultural  del País Valencià. 

Els Premis Octubre estan dotats de la següent manera: el Premi Andròmina de narrativa comporta un premi de 10.000€, el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia, de 3.000€ i el Premi Joan Fuster d’assaig comporta 6.000€. Un total de 155 originals s’han presentat en aquesta 45a edició dels premis,  28 originals al premi d’assaig, 53 al de narrativa i 74 al de poesia.

El  president de les Corts Enric Morera i l'editor Eliseu Climent

Enguany els escriptors guardonats han estat: a) Rubén Luzón (València, 1982) pel poemari Alguna cosa, amb el Vicent Andrés Estellés de Poesia b) Josep Franco (Sueca, 1955) per la novel·la La vida és dura amb l’Andròmina de Narrativa i Joan Garcia del Muro i Solans (Lleida, 1961) per l’assaig Soldats del no-res amb el Joan Fuster d’Assaig.

ELS GUANYADORS

Josep Franco (Sueca, 1955) ha guanyat, per segona vegada, el premi Andròmina amb l’obra “La vida és dura” que, segons l’autor “és una novel·la llarga, literària i difícil” i carregada d’homenatges a la gent de Sueca, com Joan Fuster i Josep Palàcios. 

L’obra guanyadora del premi Andròmina conta la vida d’un pintor d’èxit internacional que en un moment determinat de la seua carrera decideix deixar-ho tot. Se’n va. Es cansa de la vida i la feina intel·lectual. I en l’explicació, l’autor fa un repàs a la societat contemporània.

Josep Franco és un dels grans noms de la literatura catalana feta al País Valencià. Obres seues són “Calidoscopi”, premi Andròmina l’any 1983, “L’últim roder”, una novel·la mítica per a molts valencians o “Cinc cadàvers”, l’última obra que és una novel·la negra, ambientada a la comarca de la Ribera, amb què va guanyar el premi Blai Bellver de Xàtiva.

 

Els consellers Soler i Climent

 Ruben Luzón (València 1982) amb “Alguna cosa” és guanyador del “Premi Vicent Andrés Estellés” de poesia. Segons el jurat, es tracta d’una obra que s’expressa amb un gran domini de la llengua, una reflexió sobre la precarietat humana en situacions adverses.

 “És una reflexió sobre les insuficiències del llenguatge per anar molt més enllà i per arribar a tant com voldríem”, segons Luzón, que diu que li agrada jugar amb les paraules, li dóna satisfacció, però també frustració perquè moltes vegades les paraules no l’ajuden a arribar allà on voldria. I aquest lloc existeix encara que “no l’he sabut adjectivar encara. No hi arribaré mai”. 

La seua primera obra la va publicar l’any 2005 “Cames ajudeu-me” i després ha guanyat el premi de Poesia Ausiàs March de Gandia, el Vicent Andrés Estellés de Burjassot i el de la Crítica dels Escriptors Valencians, entre d’altres. 

El conseller Soler comenta amb Enric Sola

 Joan García del Muro (Lleida 1961) amb “Soldats del no res” és el guanyador del Premi “Joan Fuster” d’assaig.. És un llibre que intenta aproximar-se als joves europeus, però també americans o australians que abandonen la seua vida occidental per anar-sen a lluitar amb l’Estat islàmic. El jurat l’ha considerada una obra oportuna que entronca amb el pensament europeu sorgit a partir dels atemptats de París contra Charlie Hebdó, contra el Bataclan d’ara fa un any i del més recent a Niça, per exemple. 

García del Muro expressa la teoria que els joves no aprenen la crueltat en els cursets que els fan per a aprendre a utilitzar les armes, sinó que ja la porten abans de creuar les fronteres. 

Joan Garcia del Muro és professor a la Faculta de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i a l’Institut Obert de Catalunya. Té una trajectòria molt consolidada com a assagista. Ha publicat, entre altres títols, els estudis ‘Història de la filosofia’, ‘El pensament ferit’ o ‘Totalitarisme postmodern’. L’any 2003 ja va compartir el premi d’assaig Joan Fuster amb Antoni Vives amb l’obra “Ficcions còmplices”.