Carles Mulet, senador de Compromís, demana al fiscal la il·legalització del PP

 

Carles Mulet, senador de Compromís, ha reclamat a la Fiscalia General de l'Estat que inicie el procediment d'il·legalització del PP per "organització criminal" després de tindre coneixement de l'última operació contra un entramat de corrupció d'aquest partit al País Valencià.

Carles Mulet e un article que ha enviat a la premsa remarca que el gran nombre de casos de corrupció que afecten a càrrecs del PP demostra fins a quin punt aquest partit és una "organització criminal" en el qual "bona part de militants es dedicava a robar als contribuents".

Segons Mulet queda una sensació on els ciutadans pensen que encara hi ha molt a saber i si encara no ho sabem és perquè ho han fet de manera professional o perquè encara la policia no ha trobat el fil del com estirar per a descobrir nous femers.

El senador ha recordat que la Llei de Partits Polítics preveu la dissolució o suspensió judicial quan els partits incórreguen en "supòsits tipificats com a associació il·lícita en el Codi Penal" i n'ha demanat al fiscal l'aplicació.

El procés d'il·legalització ha de sol·licitar-lo el Ministeri Fiscal o el mateix Govern, o també es pot fer a instàncies del Congrés o el Senat.

El senador Carles Mulet pregunta per tant perquè no actua la Fiscalia General de l'Estat si estem davant una organització criminal i recorda que per menys, en altres casos, s'ha mogut tota la maquinària de l'Estat i la Fiscalia.

El principi de la trama va ser Valldigna

Claustre del Palau de l'Abat

 Valldigna, i en concret el monestir de Santa Maria torna a estar d'actualitat amb la “Operació Taula” perquè, segons els informes de la Guàrdia Civil i que arreplega vozpopuli.com el principi de les activitades de la trama corrupta va ser en el 2003, després de la creació i posada en funcionament de la Fundació Jaume II el Just pel llavors president Camps.

Tretze anys per tant seria el temps que presumptament portava en actiu la trama de corrupció desmantellada en la “Operació Taula”, la causa de la qual instrueix el titular del Jutjat d'Instrucció número 18 de València. 

La causa destaca que el nucli dur de la xarxa estava encapçalada per l'exalcalde de Xàtiva i antic president del PP en la província, Alfonso Rus, al costat dels dirigents del partit Màximo Caturla i Vicente Burgos, gerent de la Fundació en els seus primers anys. 

La investigació de la Unitat Central Operativa (UCO) assenyala que tot  va començar l'any 2003 a través de la Fundació Jaume II el Just, creada per la Generalitat per a recuperar el patrimoni artístic i cultural valencià, i potenciar el monestir que té l'honor de ser citat en l'Estatut com a centre espiritual dels valencians. Sembla ser que també ha sigut un dels centre d'actuacions del PP que tenen poc d'espiritual i si molt de material.

Segons fonts de la investigació, que arreplega vozpopuli.com,  l'inici de les activitats de la trama coincideix amb l'arribada de Vicente Burgos, amic personal de Camps, a la gerència de la Fundació. El interes de Camps era recuperar el monestir, donar-li vida, convertir-ho en referència per als valencians a semblanç de Poblet o Santes Creus. 

 

I per a açò va dotar a la Fundació Jaume II el Just, amb oficines també en el monestir, d'un pressupost de 3 milions d'euros que, segons es va veure després, es va quedar ben curt. Burgos va gastar 1,1 milions d'euros a comprar del claustret del Palau de l'Abat, situat a Torrelodones (Madrid), per a reintegrar-ho a Valldigna, el monestir patrimoni espiritual dels valencians. A aqueixa quantitat se sumarien altres 100.000 euros per a realitzar una rèplica en el palauet madrileny de Canto del Pico.

Però no va parar ací la cosa. La Fundació va muntar costoses exposicions com “'El toisó d'or” amb cost 1,3 milions i musicals com “Balansiyá” al que es va destinar un altre milió, així com festivals de teatre, trobades culturals i sarsueles, moltes en el mateix monestir, que van superar el pressupost de l'organisme. Burgos arribà a crear una orquestra simfònica amb 46 músics i va portar a València per Falles a un centenar de convidats des d'Itàlia. Quan va ser cessat, novembre del 2007, la Fundació acumulava un deute proper als 9 milions d'euros.

Ara la Guàrdia Civil rastreja, precisament, aquests quatre anys de la seua gestió a la recerca de proves de suposats “pelotazos”, entre els quals estaria la compra del claustre madrileny per a restaurar el monestir, un fet que la investigació considera que seria la “estrena” de la trama que ara es desmantella.

L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ: La no renovació del PP

La nostra autonomia passa per moments i dies convulsos per fets on està implicat el PP i dels quals ara no anem a parlar ni repetir per massa coneguts i sabuts per tots vosaltres. Malgrat això si que volem parlar d’una novetat que també hem escoltat: La renovació del PP, la regeneració del mateix.

No sabem que entendran vostés, però nosaltres entenem que renovar, regenerar és iniciar alguna cosa de nou, des del principi i, en el cas d’un partit polític, això ha de començar pels caps visibles.

I ho diguem perquè ahir ens vam assabentar que era Maria Angels Ramon-Llin l’elegida, qui prenia de moment la direcció del grup municipal en el cap i casal.

I avui llegim que han nomenat Secretari Provincial a Vicent Ferrer Roselló i que José María Chiquillo és qui sona com a possible president de la gestora creada des de Genova-Madrid per a dur a cap la renovació-regeneració del PP valencià.

I clar, segur que com a nosaltres, els han entrat dubtes a tots aquells que pul·lulem per aquest món de la política. I després de llegir açò, alguns de vostés es preguntarà: Però qui són aquests tres ?

Doncs, primer que res dir que tenen una cosa comuna: gent de més de la cinquantena d'anys (Ferrer 56, Ramon-Llin 52, Chiquillo 51) i que no han treballat pràcticament mai fora de la política. O siga, com es diu vulgarment, estan de volta de moltes coses

Ferrer du ocupant càrrecs varis des del 1995, és a dir, des què tenia 36 anys; Ramon-Llil, des del 1987, és a dir, des què tenia 24 anys i Chiquillo, des del del 1988 , també amb 24 anys.

Damunt, aquests personatges provenen d’un altre partit, Unió Valenciana, on també foren càrrecs importants i d’on foren “fitxats” (per no usar una paraula més forta) pel PP i ací han seguit "vivint de la política".

Si aquest és el canvi que vol fer el PP…. pensem que poc o no res va a canviar. No pretenem donar lliçons a ningú, però la lògica ens fa dir que un canvi com cal passa per posar al front del partit persones noves, de les que mai hem sentit parlar o, en tot cas, ben poc i des de fa poc.

Per aquest viatge no calia allò que en l’argot polític es diu “elefants”, gent que no se’ls coneix ofici ni benefici fora de la política, i de la qual porten vivint moltes dècades després d’un canvi ben sonat de jaqueta… i a viure que són dos dies. 

 

L'Estat de la Qüestió expressa nomes l'opinió de l'equip de la Cotorra

Jornada de portes obertes en el Centre Ocupacional de la Fundació ADISVA

Vista general i entrada de l'edifici

 

La Fundació ADISVA celebra avui una jornada de portes obertes per presentar a tots els vallers i valleres el Centre Ocupacional per a persones amb disfuncionalitat psíquica que ha construït en el Polígon del Pla. 

El Centre Ocupacional, que està previst puga començar a funcionar el pròxim setembre, és l’alternativa laboral que la Fundació ADISVA, en col·laboració amb l’Ajuntament de Tavernes, la Mancomunitat i empreses i particulars, ofereix a 40 persones de la Valldigna. 

Aquest projecte, que arriba ara als deu anys, facilitarà a aquestes persones el desenvolupament de les seues habilitats en la mesura que els permeten la integració laboral i social, i també els evitarà desplaçaments fora de la ciutat.  

Menjador i nau de tallers

El centre és, per dir-ho en una sola paraula, "una passada", on destaca sobre tot la qualitat dels materials de construcció usats, majorment donats per diverses empreses relacionades amb Tavernes. Així, el pis del terra i alguns elements de la façana han estat una donació de Marmol Compact, l’aillament de l’edifici ha estat donat per Asfaltos Chova, elements del tancament del solar i altres per Fenollar de Favara, a més d’altres empreses locals, a les quals demanem disculpes per no nomenar-les en no conéixer tots els donants.

El president de la Fundació ADISVA, Eugenio Pérez, ha confirmat que tot l’edifici està acabat, que tant les instal·lacions elèctriques, com de seguretat, informàtica, megafonia, aire condicionat, instal·lació d’ascensor… estan a punt. Ara cal iniciar ara la complexa fase administrativa que implicarà enviar a la Generalitat tota la documentació perquè homologue les instal·lacions com a nou centre ocupacional, amb la qual cosa el centre ja podrà funcionar. 

Eugenio Pérez ha assenyalat la predisposició a col·laborar en el centre mostrada pel del director general de Diversitat Funcional, Antoni Raya, en una visita que va celebrar el passat dimecres, i de la qual va traure una bona impressió del centre, cosa que sempre serà d’ajut en els tràmits.

Zona de distribució i aules de la segona planta

L’edifici 

L'edifici d’ADISVA és de construcción moderna, de 240 metres utils, i, com ja em dit, destaca per la qualitat dels materials que s’han usat, per tots els bons acabat i pel conjunt d’instal·lacions, modernes i preparades per a la destinació de l’edifici.

Vist des de fora l’edifici presenta dos cossos diferenciats però units: l’un a l’oest que realment és una gran i elevada nau on s’ubicaran els tallers i un segon, a l’est, de dues plantes on hi ha la resta de serveis del centre. 

A la primera planta a més de l’entrada general trobem una estança per a conserge, instal·lacions de cuina i menjador, serveis higiènics a més de ser el lloc on està l’escala i l’ascensor que dona a la segona planta, on cal destacar dues clases, una altra de reunions i tot els despatxos administraius: de la direcció, psicòlegs i monitors. 

L’edifici es tanca per una terrassa a la qual s’accedeix per una escala.

Despatx direcció

Terrassa superior

Un projecte que ha tingut sempre l’ajut de Tavernes 

Tavernes, a través de l’Ajuntament, s’ha implicat de sempre amb aquest projecte des de la donació del solar de 600 metres on s’ubica el centre fins a les diverses ajudes al llarg de temps que ha durat l’execució de les obres.

L'execució del projecte ha suposat una inversió de vora 800.000 euros, iniciat en el moment que l’Ajuntament va donar a la Fundació uns terrenys valorats en 200.000 euros. L’aportació de l'Ajuntament no va acabar ací i s'ha plasmat en diverses ajudes que han fet arribar les subvencions a un total de 409.000 euros.

La resta d'aportacions per a les obres han vingut de la Generalitat (200.000 euros), la societat civil i empreses de la Valldigna (218.000 euros), la Diputació (38.000 euros) i la Mancomunitat de la Valldigna (3.000 euros)

El ministeri de Foment destina 282 milions a les carreteres gallegues i només 17 a les valencianes.

El Ministeri de Fomento que dirigeix la ministra gallega Ana Pastor va aprovar a finals d’any una inversión de 282 milions preferentment per a dos trams de l’autovia A-54 en les províncies de Lugo i Pontevedra. 

Eixa inversió representa, ni més ni menys, que el 41’8 del total de les licitacions que ha fet el ministeri en el passat 2015, segons les dades que ha donat a conéixer la Cambra de Contratistes valencians. 

També indiquen que, a més dels trams de l’autovia gallega que passa per Lugo i Pontevedra, es millorarà un tram de la N-541 en Pontevedra, la província de Rajoy.

Una vegada més els contractistes d’obra pública valencians, a través de la seu Cambra, denuncien una nova discriminació del govern del PP de Rajoy envers els valencians, que seguim en la cua de les inversió de l’Estat.

I pagant autopistes mentre en altres llocs gaudeixen d'immillorables autovies i gratis!!!

L'Ajuntament millora els jocs infantils en parcs i jardins

La Regidoria de Contractació i Obres Públiques de l’Ajuntament de Tavernes, que dirigeix la regidora de Compromís, Llum Sansaloni, ha efectuat diverses actuacions en matèria de millora en els jocs infantils de parcs i jardins.

Les actuacions han suposat una inversió de 29.964 euros, IVA inclòs. que ha comptat amb una subvenció de la Diputació a través del Pla d’Inversions en Parcs i Jardins.

 

Els treballs estan ja acabats i les actuacions s'han dut a cap en els distints parcs i jardins del nucli urbà de Tavernes, de la platja i de la Goleta. A més, també s’han construït noves zones enjardinades en dos punts distints de la ciutat. 

Dins del projecte, cal esmentar el subministrament de diferents articles com tobogans grans i menuts, jocs de balanceig, cartells indicadors, pèrgoles i rajoles elàstiques per a les zones de joc.

Diverses empreses van presentar ofertes per executar les obres, que es van adjudicar a Mobipark SL.

El ribot de Podemos i Pablo Iglesias

Nota prèvia: El ribot o plana és una eina de fuster que serveix per a rebaixar, allisar, etc. les peces de fusta.


Durant la transició dels anys 70-80 del segle passat el socialista Alfonso Guerra va usar el “ribot” amb l’Estatut de Catalunya i després el va tornar a usar en forma de pacte amb el ministre de la UCD, Fernando Abril Martorell, per liquidar l’accés del País Valencià a l’autonomia plena per l’article 151 de la Constitució. 

Tot el treball que havia fet el Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana, el també aleshores socialista Josep Lluís Albinyana, per conscienciejar la societat valenciana per accedir a l’autonomia plena ho va acabar ràpidament el ribot del socialista Sr. Guerra, amb l’ajuda “inestimable” del ministre Abril Martorell, de la dreta rància. 

Després hi ha hagut més ribots: la promesa de Zapatero i el seu: “apoyaré el Estatut que apruebe el Parlament de Catalunya”? 

Ara mateix, Podemos l’ha utilitzat també: es va presentar el 20D com el partit, l’únic partit deien que defensava el referèndum a Catalunya sobre el dret a decidir i només ells garantien el referèndum. Un engany més de Podemos i ja ho estem veient aquests dies: amb la relació de forces del Congrés Diputats serà impossible celebrar el referèndum pactat. 

Podemos també ha utilitzat el ribot amb els grups parlamentaris promesos: Ni En Comú Podem, ni En Marea tindran grup parlamentari. Ni tampoc Compromís-Podem-És el moment. I això que els grups parlamentaris eren una prioritat per a Podemos. 

Per tindre grup parlamentari al Congrés de Diputats, cal complir la legalitat i arribar a un acord amb la resta de partits. Però Podemos no va estar present en cap acord i ni En Comú Podem, ni amb En Marea, ni amb Compromís-Podem tenen grup. El partit de Pablo Iglesias ha passat el ribot i els demés s’han quedat en blanc. 

Això sí, el Sr. Iglesias, en la seua “magnanimitat”, ha concedit a En Comú Podem i a En Marea (i també a Compromís-Podem) que s’integre (que queden absorbits o diluïts) en l’anomenat metafòricament, grup “plurinacional” i “confederal” de Podemos. Com el nucli de l’àtom i els electrons que giren al seu voltant. El ribot del Sr. Iglesias és semblant al del Sr. Alfonso Guerra amb l’Estatut de Catalunya i amb el que van aplicar al President Albinyana, i al País Valencià per tal que no poguera accedir a l’autonomia plena amb l’article 151 de la Constitució. 

Les “confluències” amb Podemos (¿tots hem de “confluir” amb Madrid?) s’han vist exclosos de tindre grup parlamentari, tot i la promesa de Podemos, quan altres vegades i en les mateixes circumstàncies, això no havia passat i altres partits havien aconseguit grup en condicions semblants. 

La promesa de Podemos de grups parlamentaris per als de “provincias”, ha acabat, com escriu el també periodista valencià Vicent Sanchis, “com el rosari de l’aurora”. Si Espanya és una, Podemos també ha de ser un sol grup, encara que siga traint el compromís que havia pactat de fer, o com a mínim, traint intentar un grup valencià propi al Congrés. 

Josep Nadal, diputat valencià a les Corts, ho ha dit amb valentia, clar i valencià: el que ha fet Podemos “ha estat una punyalà”! O usar el ribot que, per altra part, Pablo Iglesias sap utilitzar molt bé i a més, ningú no protesta. Sort que Compromís ha defensat amb dignitat el seu camí solitari, després que Podemos li negara poder formar grup parlamentari i acudir al Constitucional. 

Iglesias s’ha aficionat, com el Srs. Guerra i Abril, al ribot. Deu haver-li agarrat el gust. Fins i tot ha passat el ribot sobre la promesa que va fer de no participar en cap govern que no presidira ell. Perquè ja s’ha proposat ser vicepresident d’un hipotètic govern presidit pel PSOE i ja ha demanat la meitat dels ministeris. ¿Però no havia dit que el que importava era fer polítiques socials i no els càrrecs? 

Està ben clar que Podemos ha passat de Compromís. Certament és així. I quan algú ens enganya per primera vegada, la culpa és d’aquell que ens ha enganyat. Quan la mateixa persona ens enganya per segona vegada, la culpa és dels qui es deixen enganyar. 

Davant unes hipotètiques noves eleccions i després de saber com Podemos i Pablo Iglesias empren "el ribot" ¿es tirarà de cap novament Compromís als seus braços, com a fidel núvia amant?   

Adaptat d'un article publicat a La veu del País Valencià per J.M. Bausset

L'embolic de la investidura espanyola després de les eleccions del 20D

Qui hi ha un bon embolic a la investidura espanyola no cal ni remarcar-ho. Ho veiem tots els dies a la premsa i a la televisió i com el rei Felipe VI ha hagut d'iniciar una "segona volta" de converses per tal de poder esbrinar, a hores d'ara, quin candidat té majoria de suport per poder anar a una investidura amb les garanties d'eixir com a president del govern.

Les combinacions són múltiples, variades, amb natura i contra natura i etc i etc.

El següent vídeo pensem que es prou aclaridor de quin és el panorama actual i explicatiu de les diverses possibilitats.

Tavernes participa en una jornada de treball sobre turisme del festival Sete Sóis Sete Luas

 

El festival Sete Sóis Sete Luas, que se celebra cada estiu a la platja de Tavernes ha organitzat una jornada de treball sobre turisme perquè les ciutats que formen part del certamen facen accions conjuntes de promoció turística.

El regidor de Turisme, Josep Llàcer, els tècnics de Turisme i Cultura Montse Vila, Fabiola Serra i Vicent Palomares, i Salva Fonseca, de Viajes Levante, han estat convidats a esta trobada, com a representats d’una de les seus a Espanya del SSSL, amb l’objectiu de donar a conèixer l’oferta turística de Tavernes com a seu del festival. A la jornada també han assistit els representants dels municipis portuguesos d’Elvas, Ponte de Sort, Odemira i de la regió d’Alentejo.

El regidor i els tècnics realitzaran diverses activitats i donaren a conèixer els productes turístics que ofereix Tavernes i la Valldigna. El grup valler Llevant Ensemble també ha format part de la jornada turística amb un concert durant la inauguració de l’exposició Sopa de Artistas de Odemira. L’acte s’ha celebrat en el Centrum del Sete Sóis Sete Luas.

El regidor de Turisme, Josep Llàcer, indica que “és una iniciativa molt interessant, alhora que una manera de promocionar Tavernes i la Valldigna en les ciutats que formen la xarxa del festival Sete Sóis Sete Luas. Esperem que la col·laboració serà profitosa i arriben a Tavernes molts visitants per a conèixer la nostra ciutat i el nostre entorn”.

Actualment, el festival SSSL està format per una xarxa de 30 ciutats de 10 països diferents, com són Brasil, Cap Verd, Croàcia, Espanya, França, Grècia, Israel, Itàlia, Marroc i Portugal. Es una xarxa cultural alternativa de ciutats del Mediterrani, amb l’objectiu de difondre i crear actuacions culturals de diferents àmbits com la música, l’art o la literatura