dimecres, 30 de novembre del 2011

ACTUALITZEM, INFORMEM I EXPLIQUEM: Més sobre la nova depuradora, que sembla ser hi ha interés a conéixer coses.



Signatura del contracte de redacció de l'avantporjecte el passat dilluns

 La veritat us farà lliures ( Juan 8:32).

Després de la firma el passat dilluns del contracte de redacció de l’avantprojecte amb la UTE formada per les empreses Abacal Ingenieros Consultores, Integral i KM Proyectos, hem conegut noves dades que ara us exposem. 

L’adjudicació del contracte per la Mesa de Contractació municipal va ser el passat 17 d'octubre i el dilluns va ser la firma.  L’import és de 142.800 euros IVA a banda amb un termini de 6 mesos per presentar el avantprojecte i després el termini de tramitació serà d'uns 8 a 10 mesos. No perdeu l’ull a aquests terminis.   

L'Ajuntament de Tavernes amb aquesta actuació busca fonamentalment que la Generalitat no retarde la construcció de la depuradora. El conveni per a la construcció entre la Generalitat i l’ajuntament  es va firmar el febrer del 2009, és a dir, fa vora 3 anys, i com tot el món sap ni  l’anterior govern del PP ni la Generalitat van avançar massa. De fet, la Generalitat no l’ha contemplada en el seu pressupost del 2012. Així que mala cosa i damunt tenim amb el que llegim tots els dies del deute de la Generalitat i els retalls.

A partir d’ara, s’ha de tramitar el Pla Especial junt amb el avantprojecte de la UTE i demanar a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer l'autorització d'abocaments de l’aigua depurada al riu Vaca.

Una vegada eixe  pla aprovat per la Comissió Territorial d'Urbanisme s’ha de redactar i aprovar el projecte d'execució definitiu junt a l’expropiació dels terrenys. Ací acabarà la faena de l'Ajuntament i aleshores l’execució de la depuradora dependrà exclusivament de la Generalitat. En resum: Tavernes ha de redactar els projectes, demanar els permisos i autoritzacions d’abocaments al riu i obtindre els terrenys afectats.

La Generalitat ha de finançar les obres, procedir a la contractació i execució de la depuradora,  així com a desmantellar les actuals, que passaran a ser estacions de bombeig.
Ho sabeu però ho repetim: la construcció de la nova depuradora és absolutament imprescindible per poder desenvolupar el Pla General d'Ordenació Urbana i els Plans Parcials de la platja.

O siga, i parodiant una sèrie televisiva “si no hi ha depuradora, no hi ha més urbanitzacions en la platja”.  I sobre ser tant important i necessària per dur endavant els projectes faraònics venuts pel PP els darrers anys, no comprenem com l’anterior govern municipal va avançar tant poc des del febrer del 2009. Finalment, ha hagut de ser el “tripartito” qui ha mogut fitxa i ha iniciat el procés.  

EL PRESTEC ICO
L’Ajuntament va demanar en novembre del 2010 un préstec ICO de 900.000 euros que s’ha d’usar en les expropiacions de terrenys. El préstec ICO té una durada de dos anys i si en eixos dos anys (acaba en novembre del 2012), l’ajuntament no compleix el motiu del préstec, l’ha de tornar. Així de senzill. 

A partir de dilluns passat, com ja hem dit, hi ha un termini legal de 6 mesos per a presentar l’avantprojecte i entre 8 i 10 per a la tramitació. Es a dir, eixe procés pot estar acabat sobre el mes de febrer-març del 2013. 

És aleshores quan s’iniciarà el procés d’expropiacions, però ja estaríem fora del termini del préstec!  Per tant....  i davant el que sembla ser impossibilitat de complir, l’Ajuntament no tindria altre remei que tornar el préstec. 

Com La Cotorra ha donat a conéixer, i Las Provincias va publicar , l’anterior govern del PP va comunicar que el dia 1 d’abril donaria a conéixer l’empresa redactora. Però això no va passar.  I  des del dia 1 d’abril al 28 de novembre han passat quasi 8 mesos.  Uns 8 mesos que sembla s’ha endarrerit el procés i que afecta el préstec ICO.

Doncs bé, les veus afins a l’anterior govern primer començaren culpant al govern actual de no tindre cap interés en la depuradora i de paralitzar el procés. Ara que ha quedat clar qui el va paralitzar  i quan s’ha demostrat l’interés del nou govern per la depuradora amb la firma del dilluns, ja van canviant de tàctica i diuen que el nou govern vol tornar el préstec per posar-hi impediments.  

Ens consta que el govern municipal no vol tornar-lo sinó que serà precís perquè no es poden fer les expropiacions abans de novembre del 2012. ¿Tindrà alguna cosa a vore l’endarreriment de vora 8 mesos per no haver-se firmat el contracte en abril com va anunciar el PP? Vosaltres mateixos.

El bo del cas, és que eixes veus no diuen que l’Ajuntament paga interessos per un préstec que no es podrà usar per a les expropiacions. Davant això, quines alternatives té el govern municipal respecte al préstec ICO? 

Nosaltres en considerem tres:
1.     Tornar el préstec, però ja,  i deixar de pagar interessos.
2.     Esperar a novembre del 2012, deixar que vença el termini i pagar interessos fins eixa data, a pesar de saber que no s’usarà .
3.     Procedir a una modificació de crèdits i emprar-lo en altres coses.

Un poc llarga ens ha resultat l'explicació, però pensem val la pena davant algunes (des)informacions. Com diu l’evangeli de Sant Joan: “La veritat us farà lliures”. Així siga
-

Concurs cultural en benefici de Cáritas a l'Escola d'Adults "Bolomor"


L’Escola d’Adults Bolomor efectuarà el divendres una activitat cultural “amb premi” per als participants que es destinara també a l’ajuda de Càritas.

Es tracta d’un concurs sobre cultura general, nomenat “Un ordinador per al més espavilat del Bolomor” (en referència al nom de l’escola) al guanyador del qual se li donarà un ordinador personal.

Enguany és la primera vegada que s’hi celebra i per participar cada interessat ha hagut de pagar sis euros destinats a Caritas. La primera fase del concurs serà aquest divendres, dia 2 a les 18`30 al colegi Alfàndec.

El concurs està dirigit a tots els alumnes de l´Escola d´Adults, tinguen l’edat que tinguen, i siga quin siga el curs on estan matriculats.
-

INFORME: De com el PP entona el “salve’s qui puga” en el cas Emarsa o “passen i saquegen”


L'Ajuntament de València, que presideix Rita Barbera,  controlava el 45% dels vots de l'assemblea metropolitana.

El cas Emarsa avança i a poc a poc els jutjats van ratificant per la via legal tots els escàndols que la premsa fa mesos que denuncia sobre la depuradora de Pinedo. Davant les irregularitats que ja envolten bona part del PP valencià, el Consell i l’Ajuntament intenten desmarcar-se, siga com siga, d'aquest saqueig públic

El cas Emarsa fa molta pudor i els dirigents del PP esguitats per les aigües tèrboles de la depuradora de Pinedo, ja comencen a aplicar allò de “salve’s qui puga”. Ara que avança el judici que investiga el forat de 17 milions d’euros de l’empresa pública, encarregada de la depuració de l’aigua de l’àrea metropolitana de València, sembla ser que ningú té res a veure en totes les irregularitat que es van dur endavant. Tot i que alguns membres del partit, incloent Enrique Crespo, vicepresident de la Diputació de València, estan imputats en el cas, els populars intenten desmarcar-se de l’escàndol que ja té ressò estatal. No importa cap a qui dirigir les responsabilitats, sinó simplement llevar-se-les de damunt. 

Fa unes quantes setmanes, Alfonso Rus, president de la Diputació, suggerí que el  cas Emarsa era un problema municipal. Però l’alcaldessa Rita Barberà assegurà ahir que no volia entrar en el “joc d'intentar implicar persones que no tenen res a veure”. Però encara que Rita intenta allunyar-se de la polèmica i espera “que actue la justícia”, la cosa ben certa és que l'Ajuntament de València disposava del 45% dels vots de l'assemblea metropolitana que controlava la societat pública, l’òrgan que feia i desfeia a Emarsa.

Uns altres que intenten desentendre’s de la polèmica són els consellers, sobretot després que es coneguera fa uns quants dies que el jutge també dirigeix la seua investigació cap a la Generalitat, concretament cap als pagaments de més de 115 milions d'euros que realitzà entre 2004 i 2010 pel tractament de llots. Davant això, ahir el portaveu del PP en les Corts, Rafael Blasco, assegurà que cal confiar en la justícia, “que depurarà responsabilitats, si hi ha, en les persones i institucions que tinguen alguna cosa a veure en el cas Emarsa". Però matisà que ni les Corts ni la Generalitat tenen "res a veure". També fa uns dies el conseller José Manuel Vela assegurà que “Emarsa no és una empresa que depenga de la Generalitat” . “No la conec de res”, afirmà Vela. 

Les últimes novetats del cas arribaven ahir, quan a través d’un dictat del magistrat instructor de la causa, Vicente Ríos, es coneixia la imputació de Management de Azafatas y Servicios, SL i de Vicente Tomás, com a administrador de Viatges Benimàmet, SL.  per haver participat en els presumpte saqueig de diners públics. El dictat confirmà que ambdues empreses van treballar i van emetre factures per Emarsa per serveis que mai realitzaren. 

Encara que aquestes informacions ja es coneixien a través de la premsa, ara el magistrat les ha ratificades al jutjat. Segons el dictat, l'agència d’hostesses facturà al voltant de 60.000 euros per un servei que en cap cas va ser prestat, i el concepte del qual eren entrades per al Gran Premi de la Fórmula 1 i pel València Open 500. A més, segons assenyala el magistrat, la sorpresa ha arribat quan, després de demanar informació als hotels sobre els serveis facturats a través de l’agència de Benimàmet, els hotels han fet saber que no existia cap tipus d’informació al voltant d’aquests serveis. Tot i que no es realitzaren, sí existien serveis facturats i pagats per Emarsa a aquesta agència de viatges. 


“Passen i saquegen”

Els grups de l'oposició tornaren a demanar ahir responsabilitats polítiques després de celebrar la Junta de Síndics. La portaveu adjunta de Compromís, Mònica Oltra, criticà que la consigna del PP valencià siga "passen i saquegen".

Oltra va denunciar com  “s’ha vist que Emarsa ha servit per a col·locar a gent del PP, per a gastar-se diners en benefici particular, per a finançar al PP i per aconseguir una xarxa de clients perquè el PP es perpetue en el poder”.  

El portaveu adjunt d’EUPV, Ignacio Blanco, instà els dirigents del PP a apartar del partit als imputats en el cas, ja que "estan embrutant la imatge dels polítics”. 

Pel que fa al PSPV, la síndica adjunta, Cristina Moreno, anuncià que el seu partit demanarà la creació d’una comissió d’investigació en les Corts sobre l’empresa pública. La resposta del PP mitjançant Blasco: que eixa proposta té “intencionalitat política”. 

- Segons L'Informatiu
-

dimarts, 29 de novembre del 2011

Cap de setmana solidari a Tavernes


 
El pròxim divendres, tenim una nova iniciativa de Caritas Interparroquial: un berenar solidari que se celebrarà al mercat municipal a benefici de l’economat de Caritas. El berenar serà a partir de les 5 de la vesprada i amb 1 euro es podrà triar de diversos menjars: xocolate, bunyols i rebosteria dolça i salada, tant per al consum en el mercat mateix com per a emportar-s’ho. El benefici de tot el recaptat serà destinat integrament al sosteniment de l’economat interparroquial de Tavernes, i així poder ajudar a les famílies més necessitades del poble


A la nit, en la Casa de la Cultura, se celebrarà el VIII Festival Tavernes Solidària que organitza  un any més Pepe i Paco, i que compta amb la participació desinteressada de cantants locals. Serà a partir de les 10 de la nit i en aquest cas la recaptació de l’acte es destinarà a Mano a Mano, Lluita contra el Càncer, Solidaritat amb el Tercer Món i ADISVA.

-

Som la tercera autonomia amb més dèficit


El País Valencià es el tercera autonomia espanyola amb el dèficit més elevat, en situar-se en el 2.32%, quan l'objectiu fixat pel Govern d’Espanya per al conjunt de l'any és el 1,3%. La valenciana només va ser superada per altres dues regions governades també pel PP, Castella-la Manxa (4,84%) i Múrcia (3,03%).

La nostra autonomia té un dèficit del 2’32 % i això vol dir que la Generalitat registra un desequilibri en els seus comptes de 2.432 milions, que és quasi el doble que la mitjana,   1,19%.  El dèficit és conseqüència d'un desfasament entre les despeses no financeres (10.595,8 milions) i els ingressos (7.929,3 milions).  Tot i això, el Consell renunciarà a 75 milions pels avantatges que es dóna en l'impost de patrimoni a les grans fortunes. 

Aquestes dades són ja gestió ja del nou president, Alberto Fabra i les xifres posen en qüestió el Pla de Reequilibri aprovat pel Consell amb el beneplacit de Madrid gràcies al compromís adquirit de retallar 1.800 milions, inclòs el sector públic. No obstant això, no només ha reduït el seu dèficit sinó que l'ha augmentat respecte al segon trimestre, i ha passat del 1,92% a l'esmentat 2,32%. I això que l'execució de setembre no incloïa la factura de farmàcia, uns 140 milions.

Totes les comunitats autònomes, excepte el País Basc (+0,60%), registren un saldo negatiu i sis incompleixen l'objectiu del 1,3%: Castella-la Manxa (4,84%), Múrcia (3,03%) la Comunitat Valenciana (2, 32%); Extremadura (1,98%), Astúries (1,57%) i Catalunya (1,34%).

- Extracte de la premsa d'avui
-

El Consell Valencià blinda les col·locacions “a dit” en la direcció dels parcs naturals




Qualsevol govern somnia amb una legislació adaptada a les necessitats per tindre-ho tot sota control. Això ho està aconseguint el govern de Fabra en el sector mediambiental en modificar dins dels Pressupostos de 2012 tant la Llei d’Espais Naturals Protegits per tindre llibertat per nomenar càrrecs com la Llei Forestal per avalar legalment les actuacions sobre sòl cremat.

La modificació de la Llei d’Espais Naturals Protegits és l’última estratègia del Consell del PP per confeccionar-se un marc legislatiu ‘a la carta’. Inclosa dins la Llei d’Acompanyament dels Pressupostos per a 2012, la nova norma entrarà en vigor a partir de l’1 de gener i  donarà via lliure al nomenament de directors generals com a “personal eventual” per eliminar la figura del “director-conservador” i crear la del “responsable de dinamització”, és a dir, una persona “de confiança” del partit en el govern.

La desprotecció mediambiental se situa com un dels primers grans gests del govern d'Alberto Fabra, perquè si fins ara era necessari tenir certes capacitats tècniques per estar al front d’un parc natural, amb la llei a la mà, la Generalitat podrà nomenar al seu gust el personal encarregat de dirigir-los. El passat setembre va quedar clar que el mèrit més important és comptar amb el beneplàcit del PP, quan, tot i no comptar amb el suport de la justícia, la consellera Isabel Bonig va nomenar els directors de dotze parcs naturals al considerar l’estreta relació que deu d’ells tenen amb el PP i obviant que cap comptara amb un perfil tècnic adequat per al lloc designat.

No  és l’únic canvi legislatiu dins la Llei d’Acompanyament que, inclou a més, la modificació de la Llei Forestal per poder requalificar el sòl cremat abans que passen els preceptius trenta anys.  Ecologistes en Acció alertava que l’aprovació de la nova norma donaria via lliure a polítiques especuladores, que posaren en perill la integritat de les serres.

- Segons l'Informatiu
-

PER A REFLEXIONAR: 8 coses sobre el 20-N que NO et diran en els telediaris


1.- El 20-N Rajoy va obtenir 458.642 vots menys que Zapatero en 2008
 
2.- El 20-N Rajoy va rebre el suport de 30 de cada 100 espanyols amb dret a vot. El 30,1% exactament.
 
3.- El 20-N Rajoy va rebre el suport de 12 de cada 100 bascos amb dret a vot.
 
4.- El 20-N Rajoy va rebre el suport de 13 de cada 100 catalans amb dret a vot.
 
5.- L'únic diputat per la Ciutat de Melilla va ser per al PP.  Solament el van votar 34 de cada 100 de Melilla amb dret a vot.
 
6.- El gran triomf popular a Madrid: 63 de cada 100 madrilenys amb dret a vot NO van votar al Partit Popular.
 
7.- En el gran feu popular, València, el 61% dels valencians amb dret a vot, NO van votar al Partit Popular.
 
8.- 80 de cada 100 catalans han donat l'esquena a CiU, el partit que els està tancant els hospitals.
 
És evident: cal una reforma electoral ja!
-

dilluns, 28 de novembre del 2011

El govern municipal ha firmat avui la redacció de l’avantprojecte de sanejament i depuració d'aigües residuals, fonamental per a la nova depuradora de Tavernes. La redacció va ser adjudicat el passat 17 d’octubre.


El cartell de l'Ajuntament deixa clar qui ha de pagar la depuradora

El govern municipal de Tavernes ha firmat avui el contracte de la redacció de l’avantprojecte de sanejament i depuració d'aigües residuals, fonamental per a l'execució de la nova depuradora. La redacció de l'avantporjecte s'havia adjudicat el passat 17 d’octubre a una UTE d’empreses i, segons les nostres notícies el preu del contracte de redacció és un poc superior als 140.000 euros sense IVA. 

El nou govern municipal deixa sense cap efecte les xafarduries que s’han vingut propagant sense cap fonament i que deien que l’alcalde, Jordi Joan, no tenia cap interés ni ganes a impulsar el projecte. Les xafarderies ja haurien d’haver callat el passat 17 d’octubre quan es va adjudicar l’obra, però els autors ni se n’assabentaren de l’adjudicació i han continuat amb la campanya desinformadora dels veïns i veïnes. 

La firma avui del contracte de redacció reafirma la voluntat del govern de Jordi Joan i, a més, corrobora  que ha tingut el màxim interés a accelerar una obra que, primer el PP va anunciar que acabaria els tràmits el passat abril i no ho va fer i segon, damunt, ara la Generalitat no l’ha prevista en els pressupostos del 2012. 

No hem d’oblidar i hem de tindre molt present que Tavernes ha de fer la redacció del projecte i l’expropiació dels terrenys, document que s’ha firmat avui. Però Tavernes no ha de fer la depuradora: l’ha de pagar la Generalitat. És la Generalitat qui ha de sufragar els més de 36 milions i no Tavernes, com alguns volen fer creure. 

La Cotorra ja ha informat que el PP va anunciar en època preelectoral que anava a adjudicar la redacció del projecte per a l’1 d’abril. Ho podeu llegar en: 


Doncs bé, va passar el temps i no es va complir l’anunciat. El govern municipal d’ara, amb l’alcalde al front, és qui ha redreçat els tràmits que han acabat avui de forma satisfactòria amb la firma del contracte de redacció.

Els partits del govern municipal han posat tot el que està de la seua part perquè el projecte siga una realitat. Són conscients que la depuradora és molt important i sense la seua construcció no es poden avançar les urbanitzacions de la platja pendents en el PGOU. I respecte a nosaltres, deixeu-nos que dubtem de la voluntat de la Generalitat del PP quan fa quasi tres anys de la firma del conveni i no apareix la depuradora en el pressupost del 2012.

Arribats ací, caldria preguntar-nos perquè el PP de Tavernes després d’anunciar que el tràmit l’acabaria i l’adjudicaria el passat 1 d’abril no ho va fer. I després de vore com en el pressupost del 2012 de la Generalitat que aquests dies es debat a les Corts no es contempla la "nostra depuradora", ens preguntem si no es va acabar perquè ja sabien que no anava a pressupostar-se en el 2012 per la gran crisi i deute que té la nostra Generalitat. 

No sabem tampoc si per això hi ha hagut eixe interés a fer creure els veïns que el nou govern no tenia cap voluntat en el projecte i que tenia la culpa de que la Generalitat no fera la inversió. El temps posa i lleva raons. Els arguments i la informació de Las Provincias els hem deixat clars. Ara cadascú que  traga les conclusions.

Més informació, nostra i de Las Provincias:

-