Camps continua presumint de model sanitari, quan tot apunta al contrari
La Generalitat presumeix de la Nova Fe, però és rar el mes en què no isca a la llum la notícia de la construcció d'un nou centre privat; l'últim, precisament, a poca distància de la Nova Fe. Una situació que convida a pensar per què el model sanitari valencià és tan apatitós per a estes iniciatives que, d'altra banda, ja desperten airades protestes dels seus usuaris.
"Costarà 55 milions d'euros i donarà treball a 500 persones", arreplegava el dilluns la premsa sobre l'obertura d'un nou hospital privat a València, prevista per a finals de 2014, molt prop de la Nova Fe. I com a cosa estranya: ningú es qüestionava el per què a una empresa de sanitat privada li interessaria obrir un hospital al costat del que ha de ser la nau capitana de la sanitat pública valenciana. No hauria de ser eixe un dels llocs amb menys clientela?
Mentre Las Provincias, deia que el grup Quirón estaria pensant d'obrir un altre centre també en els voltants de la Nova Fe, hospitals tots dos que se sumarien al anunciat fa uns mesos, de gestió privada, que vol construir en el barri de Campanar la Universitat Catòlica. Què justificaria l'interés desmesurat d'estos grups empresarials per obrir este tipus de centres?
Ricardo Campos, secretari provincial de sanitat del PSPV, hi té una resposta senzilla: El pla de xoc del PP per a reduir les llistes d'espera consistia a desviar als hospitals públics pacients de la Seguretat Social. Un pla de xoc, afirmava, que dura ja 16 anys i el seu cost deu haver superat els 300 milions d'euros.
També assenyala altres anomalies, com que es deriven pacients mentre els hospitals públics pràcticament romanen tancats. I es que, en bona lògica, caldria invertir els diners que es donen a la sanitat privada perquè els hospitals públics funcionen matí i vesprada, però no és aixi, car hi ha un desviament de recursos cap a la sanitat privada.
Un model pioner (i amb trampa)
El desviament de recursos a hospitals privats va ser el principi de la política sanitària del PP valencià, però el seu cim arriba amb el que s'ha definit com a Model Alzira. Un model molt diferent del neoliberal britànic: la construcció de l'hospital és a càrrec d'una unió temporal d'empreses (UTE) a canvi que en gestione l'explotació excepte la matèria sanitària. Ací, la cessió és absoluta a la UTE i s'estén fins i tot a la parcel·la sanitària.
Mentre els usuaris donen el beneplacit a l'Hospital de la Ribera les notícies dels hospitals de Manises, Dénia, Torrevella i la sensació dels seus usuaris, sense una altra opció hospitalària, no són igual de satisfactòries, i també respon a una raó senzilla. A l'Hospital de la Ribera es van implantar tots els serveis, mentre la Generalitat va donar llibertat a les respectives UTE per a implantar els serveis que cregueren convenients, i així ofereixen serveis molt reduïts.
"Es queden el caramel i passen els pacients cars i complicats als hospitals públics" apunta Campos. I no és l'únic. La falta de control arriba a tots els àmbits, per la qual cosa la qualitat del material amb què treballen depén de la voluntat de les concessionàries, sense cap supervisió de la conselleria corresponent.
Tot es vincula al benefici. La diputada de Compromís, Mònica Oltra, denunciava que “la gestió privada dels hospitals públics està sent clarament negativa pel que fa a la qualitat del servei que reben els usuaris. Tenim exemples de decisions en quant a reducció de personal o tancament de plantes senceres d'estos hospitals que es prenen pel benefici econòmic de les empreses gestores dels centres”. També afecta al personal sanitari, que malgrat treballar en hospitals públics, en tenir gestió privada, "tenen unes condicions laborals molt pitjors que les dels seus companys d'hospitals de gestió pública realitzant exactament el mateix treball”, afegia.
I res no indica que els futurs hospitals de Llíria, Burjassot o la Vall d'Uixó hagen de funcionar d'una altra manera. El model no ha entrat encara a València ciutat, però els projectes d'hospitals purament privats comencen a envoltar, com a aus de rapinya, la Nova Fe. Mentrestant, el Consell es nega a reobrir les tancades velles instal·lacions de La Fe per a donar serveis als ciutadans de la zona, com li demanden milers de veïns. Potser, si s'obriren, no hi hauria negoci per a tots.
- Text basat en L'informatiu.
-
