L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.992
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:40.187

dilluns, 6 de gener del 2020

Ja teniu preparada la casca?


“Senyor Rei, jo estic ací, porte’m casques per a mi…” 

Ja teniu preparada la casca per a després del dinar d’avui, dia de Reis? Nosaltres sí, i és la que veieu fotografiada. La casca és el dolç tradicional valencià del dia de Reis, encara que com tantes coses de casa nostra, les hem deixades de costat i les hem substituïdes per “importacions” de fora com el "roscón" després de l'arribada a les nostres terres del “Gâteau des Rois” francès, amb la qual cosa la casca va començar el seu declivi. 

No obstant, en molts pobles valencians es manté la tradició i fins i tot es potencia la recuperació d'aquest dolç, tan nostre i tradicional. A Tavernes fins a la dècada dels 1960 era habitual en la nostra taula del dia de Reis com el dolç de les postres. També era costum que els padrins la regalaren als seus fillols o els avis als néts. 

Segons quins pobles o costums familiars, que de tot hi ha, se sol elaborar en forma circular o de serp, a partir dels ingredients bàsics d'ametla mòlta, sucre i ous, amb els quals s’elabora una mena de massapà, i pot emplenar-se de moniato, cabell d'àngel o carabassa, en aquest darrer cas fent una pasta semblant a l’arnadí. Moltes s'elaboraven a casa, i era la iaia l’encarregada, cosa que sempre feia d’amagat dels nets. La nostra enguany està farcida de cabell d'àngel, l'any passat va ser de moniato.

Habitualment és decora, bé amb fruites confitades o simplement amb llepolies, com nosaltres hem fet enguany , i és presenta dins d’una capsa decorada. 

A partir dels anys 70, quan va arribar el màrqueting, la "bolleria"/pastisseria industrial i tota una sèries d’ingredients que fins i tot és qualifiquen de pocs saludables... i és va deixar de banda la casca, primer a les taules de les capitals i grans ciutats i després, fins i tot, a pobles com Tavernes. 

No ha arribat a desaparèixer, i és manté amb afecte a municipis de les comarques centrals valencianes. Hi ha famílies que mantenen la tradició i així hem intentat recuperar-la .