Una Casa de la Cultura amb bona entrada de públic va acollir ahir de vesprada el tercer concert del festival "Tavernes en cambra. Festival Internacional de Música" que va comptar amb la participació del grup "Llevant Ensemble" i Maria Tamarit, per desenvolupar l'espectacle central "Paris 1940" i del "Quartet de flautes" de l'Escola de Música "Mestre Arnau" com "aperitiu musical" d'introducció a l'acte.
Les
joves alumnes de l'escola interpretaren peces de “La Revoltosa” de
Chapí i “La Habanera” de Bizet, amb una bona acollida dels assistents.
El grup format per les joves intèrprets Vera Pellicer Pons, Laura
Sansaloni Blasco, Claudia Escrihuela Almiñana i Mar Selfa Cuñat van
demostrar una molt bona qualitat per a l'edat dels components i ´donaren
mostra del potencial musical que posseeixen. No cal ni dir que les
interpretacions foren premiades amb forts aplaudiments.
"Llevant Ensemble" ens van oferir l'espectacle "Paris 1940" comptant amb la col·laboració de la soprano Maria Tamarit, i amb interpretació de peces musicals de K. Weill, F. Poulenc, E. Satie, J. Ibert, G. Gershwin i B. Brecht amb arranjaments de Francisco Tamarit.
El conjunt de cambra valencià i de la Valldigna va tornar a demostrar-nos del perquè és un model a seguir dins del panorama musical d'ença del 2001 quan començaren una experiència profitosa, amb un alt nivell tècnic del professorat que el forma i la seua acurada expressió musical de una gran fidelitat estilística com ahir tornaren a demostrar.
Tomas Estornell a la flauta, Fermin Clemente a l'oboè, Josep Casanova al clarinet, Rafa Grau al fagoti Josep Antoni Alberola a la trompa desenvoluparen a l'escenari "Paris 1940" un espectacle que començava amb el soroll de les bombes que queien sobre Paris un dia qualsevol durant la Segona Guerra Mundial.
L'espectacle desenvolupava musical la fi d'un dia després de l'acabamanet de l'assaig de l’orquestra de l’Òpera de Paris. Els mestres tornen a casa amb metro, i en eixes hores l'andana està plena de gent que torna a casa mentre escoltem un músic del carrer que toca a l'estació per guanyar unes monedes.
De sobre les sirenes anuncien el bombardeig de l’exercit alemany i tots queden atrapats al subsòl esperant que acabe els moments de perill. La tensió, la por i la incertesa s'apodera de l’estació de metro d’Òpera de Paris, quan un instrument comença a sonar.
"Paris 1940" ens fa viure amb una narració musical – i també amb l'ambientació teatral- l’ambient que es vivia a Paris durant l’ocupació alemanya de la Segona Guerra Mundial , i genera una experiència en temps de guerra, però que en cap moment és la guerra i on es busca un missatge universal: la música com a gran instrument d’esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada