L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.677
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 40.944

dijous, 28 de juny del 2018

L’Ajuntament recorda que s’ha de sol·licitar la prorroga d’ús dels nínxols del cementeri de més de 99 anys d’antiguitat d’ús.



L’Ajuntament, en una informació publicada en el web municipal, ha recordat als veïns de Tavernes que al cementeri municipal hi ha una gran quantitat de nínxols que estan o tenen a punt de caducar la concessió màxima de 99 anys d’us. En la fotografia que adjuntem, hi ha trams dels més antics del cementeri, amb nínxols en aquesta situació.

Davant aquesta situació, i tal com indica el vigent Reglament del cementeri municipal una vegada transcorregut aquest termini màxim de 99 anys “el titular o els seus hereus podran sol·licitar la concessió del dret funerari per termini de 25 anys, abonant el 50 % de la tarifa establerta per eixe nínxol en l’ordenança fiscal per a les concessions a 50 anys.”.

Cal també recordar que el mateix reglament estableix limitacions de les concessions de manera que “els enterraments que successivament es realitzen en un mateix nínxol no alteraran el dret funerari. No s'admetrà cap inhumació de cadàvers en els últims cinc anys de duració de la concessió, llevat que haguera estat sol·licitada i concedida pròrroga del dret funerari”.

Els interessats poden sol·licitar l’adjudicació del dret funerari per un termini de 25 anys mitjançant una instància on es comprometen a fer-se càrrec del pagament de les taxes que es pugen establir en la futura ordenança fiscal que regule el pagament i adquisició definitiva de les noves concessions.

Una major informació, si la calen, se li facilitarà en l'Ajuntament.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

No tenim lloc per fer un altre cementeri? És precís tirar a una fossa comuna els ossos dels vallers i valleres ? És interessant i pedagògic passejar pel cementeri i vore eixes làpides de finals del segle XIX: observar els detalls, les fotos d'aquelles que encara les conserven ...ens currem que exhuemen els de fa 80 anys (cosa que em pareix justa i correcta) i ara podem caducitat als nínxols nous...
Crec que ni és tan gran despesa tindre un cementeri antic (molts llocs conserven els seus, molt més antics que este) , i em pareix una vergonya que hi haja caducitat a les casetes de la gent que està enterrada. Als 50 anys tots a la fossa comuna, molt bé. Bona manera de tractar la gent que ha fet créixer el poble.
Este poble té una mania persecutòria en desfer-se d'allò antic. Fins i tot a l'església li vàrem canviar el look.
Un poc bipolar tot açò de traure morts de 80 anys i llançar al fem als de 50. Aclariu-se.

La Cotorra de la Vall ha dit...

S'ha llegit vosté la normativa general espanyola sobre el tema i les lleis que cal complir? T'has llegit les normes que regeixen en altres cementeris com València, Gandia, Madrid, Barcelona, etc a vore que diuen?
Després si vols ja en parlarem.

I no hi ha ningú que haja dit que ens hem de desfer del cementeri antic. Hi ha un projecte que ja ha començat d'ampliació cara a la muntanya que construirà 650 nínxols per fases (ara ja hi ha 90) i que donaran servei durant anys. I on per cert ací hem informat molt amplament, creguem que som els que més informació hem donat i pot cercar-la.

I quan a l'església no li van canviar cap "look". Simplement es va acabar el remat que es va deixar per acabar fa alguns segles ( li aconsellem llija la història de Tavernes) i això era un perill per falta de consolidació i restaurar la façana després de segles sense cap actuació (bé, excepte per posar i llevar després la Creu dels Caiguts franquista), es va pintar i es van recuperar les pintures i els rellotges de sol de les façanes que pel temps només quedaven traces.

Bó era mossén Escrivà, un expert en aquestes coses i iniciador del museu parroquial, per fer malament aquestes coses a més que, ens consta, va comptar amb l'assessorament d'experts en els segles XVII i XVIII, quan es construiran moltes esglésies tan típiques del barroc valencià.

Ara si vosté en sap més i és un expert, cosa que no posarem en dubte, sempre ens pots enviar un article d'opinió amb els seus estudis sobre l'estil de Sant Pere, de la façana, de la pintura de les esglésies valencianes en el barroc, etc. i on rebata la restauració que es va fer. Serà molt interessant. El nostre correu el té en la pàgina inicial del blog.

I disculpe'ns, però crec que vosté es qui s'ha d'aclarir.