L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.802
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:41.775

divendres, 13 d’abril del 2018

Tavernes recorda la II República amb un acte de Memòria Històrica



La regidoria de Memòria Històrica,  que dirigeix Noe Alberola,  va poder ahir celebrar l’acte titulat "Valors republicans i memòria històrica" . I diguem que va poder celebrar perquè hi havia dubtes per la salut del principal protagonista de l'acte, el brigadista internacional Josep Almudéver, francès d’origen espanyol, i que al final amb els seus vora 99 anys, va poder efectuar els 800 km de  viatge des de  Tolosa de Llenguadoc, on viu, fins a Tavernes.



L’acte va ser iniciat per unes paraules de presentació, a càrrec de la regidora Noe Alberola, per a passar tot seguit a una intervenció de Ferran Puchades, secretari autonòmic de Justícia de la Generalitat, i que va parlar sobre la Llei de Memòria Històrica Valenciana.



Ferran Puchades va explicar primer els objectius i distints components de la llei valenciana, recordant que s’està desenvolupant  amb el govern actual del Botànic, per passar després a parlar dels valors que va instaurar la II República i com Espanya va passar a ser una de les molt poques nacions que en aquells temps gaudien de veritable democràcia, sufragi universal dones incloses, un sistema de partits, llibertat d’expressió, drets com el de l’educació de tots... per recordar que tot aquest sistema va desaparèixer amb la rebel·lió militar de Franco.

Ferran Puchades va indicar que, al contrari del que de vegades es diu de recobrar la dignitat de les víctimes, el que s’ha de treballar es per posar en valor la dignitat de les víctimes repressaliades i les seues famílies perquè totes les persones som dignes pel motiu de ser persones.

Va recordar que com assenyala l’informe de la ONU, que es demolidor per a l’estat espanyol perquè no compleix cap dels requisits que caldria fer segons la vigent llei de Memòria Històrica, com tornar les restes als familiars, saber i explicar la veritat com una manera d’arribar a una veritable reconciliació i fer justícia amb els represaliats.




El brigadista Josep Almudever Mateu va assistir acompanyat de l’historiador Toni Simo, i va servir per presentar també el llibre “El pacto de no intervención, pobre república: memorias del miliciano y brigadista internacional José Almudéver Mateu “ editat per l’Agrupació d’Estudis Locals “El Castell” d’Alcàsser. Un títol evidentment llarg però com recordava l’historiador quan se li va suggerir canviar-lo per un més curt i expressiu va dir: “O li posem eixe, o no es publica!”.



Toni Simó va per un repàs per la biografia del brigadista, que després el propi Josep Almudéver, als seus vora 99 anys que complirà en juliol, va ampliar amb un conjunt d’anècdotes, més que anècdotes diríem vivències i vitals.



Va ser molt crític amb la política de no intervenció decidia per les potències europees i recordava amb ràbia com els alemanys i italians no en feren cas i ajudaren les tropes franquistes amb soldats i armament, alhora que va rebutjar el terme “guerra civil” perquè com explicava no va ser cap guerra civil, els civils no participaren pràcticament, sinó forces militars preparades i moltes de potencies estrangeres i majorment al costat de Franco per a concloure que “realment la guerra va ser una preparació per a la segona guerra mundial” que esclataria en acabat l’espanyola.



Josep Almudéver és ara per ara l’últim testimoni viu de tots aquells que participaren en el conflicte i amb extrema lucidesa va recordar fets viscuts com la pertinença a la Bateria Carlos Roselli, italiana, i com per l’Acord de Munich que manava la retirada dels retirada dels voluntaris internacionals va tornar a França, però amb la nacionalitat espanyola que li atorgava el govern de Negrín.



Va narrar com encara va tornar a València el  7 de febrer de 1939, i com va viure el trist episodi del port d’Alacant, on les promeses de poder embarcar amb vaixells francesos i anglesos que els durien a l’exili no es va complir i després els episodis de presó en els camps dels Ametllers d'Alacant i el d'Albatera, l’estança a la presó de Porta-Coeli, o la mateixa Presó Model de València. Aquests fets, i molts més que va viure, estan arreplegats al llibre que hem indicat i que s'esdevé d'obligada lectura per conéixer aquells temps.