L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.675
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:46.657

dimarts, 24 d’octubre del 2017

PUNT DE VISTA: "El "macho hispánico" per Sico Fons

El  “macho hispánico" per Sico Fons

El macho hispano o hispánico, espècie endèmica de gran part de la Península Ibèrica, es caracteritza per posseir un cervell d'unes dimensions semblants a les de les rates de claveguera; també, per xisclar i udolar quan intenta imitar els éssers humans (amb els quals conviu molt sovint) en la seua parla, i per fer ostentació contínua dels seus genitals. Sol brandir banderes del més tenebrós passat, no sabem si per a intimidar els seus adversaris o per a vèncer-los d’un atac d’hilaritat.

Entona cants militaristes amb dubtós sentit musical i, per algun motiu desconegut –no sabem si instintiu o psicosomàtic– alça el braç –sempre el dret– amb la mà estesa per avall com si comprovara la direcció del vent.

L’activitat intel·lectual més complexa que se’ls coneix, és la d’assistir a partits de futbol per tal de fer l’haca i demostrar-hi que la tenen més grossa que ningú... la veu, volem dir.

Alguns científics els emparenten amb l’homo sapiens sapiens, cosa difícil de demostrar i, fins i tot, de creure. Alguns altres, però, sostenen que, més aviat, podrien ser el resultat d’una involució de l’homo burrus, homínid o una cosa semblant, que habità la Terra fa 500.000 anys i que tenia una gran habilitat en bramar i pegar coces a qualsevol que passara pel seu voltant; tot i que la majoria de la comunitat científica s’inclina per pensar que els seus parents més pròxims són les granotes de sèquia. 

A l’espera de noves investigacions que ens aclarisquen aquest enigma de la natura, continuarem informant els nostres lectors.

PS. Hem pogut saber que les granotes de sèquia ja fa temps que estan molt emprenyades. És per això que han emés un comunicat per tal d’aclarir el seu possible parentesc. Estan molt ofeses i avergonyides per culpa dels científics que les han relacionades amb estos individus. Deuen ser el producte d’alguna mutació genètica, afirmen compungides. “Nosaltres”, diuen, “no en sabem res, ni falta que ens fa”.

  Les opinions vessades en els articles són pròpies de l'autor.