Fa uns dies que ha acabat la campanya anual d'excavacions en
el jaciment paleolític de la Cova del Bolomor (la XXIX), uns treballs que de forma sistemàtica i anual des del 1989
s’efectuen sota la direcció de
l'arqueòleg Josep Fernández Peris i
amb finançament de l'Àrea de Cultura de la Diputació de
València, a través del Museu de Prehistòria i amb el permís de la Consellería
d'Educació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana.
Enguany ha estat, junt a la passada edició, la més nombrosa
quan participants, amb dos torns i més de quaranta especialistes i estudiants
de diverses institucions científiques i amb actuacions definides en dos moments
cronològics diferents: el nivell XIII i
de l'I a l'III.
 |
| Restes òssies humanes |
El nivell XIII correspon a una cronologia superior als
200.000 anys d’antiguitat i de temps càlid a la Valldigna. Aquesta
circumstància propiciava la presència d’una nombrosa fauna i, com no, la
possibilitat de la seua cacera amb la qual cosa es va afavorir la presència de
l’home de Neandertal i en aquesta campanya
s'ha documentat la presència esporàdica de grups humans que van utilitzar
la cavitat.
A més de les restes de fauna i d’indústria lítica tot apunta
a la localització de més “foguers” en aquest nivell, el tret més característic
de Bolomor i que el fa ser un jaciment de referència a nivell mundial sobre
l’ús del foc i el procés d’hominització de l’home. No podem oblidar que fa uns
anys, en uns treballs previs a la base del mateix nivell en un altre lloc de la
cova, ja se’n van trobar amb la qual cosa s’espera en pròxims exercicis arribar
a les capes en les quals es van documentar anys arrere les llars més antigues
fins ara excavats.
 |
| La bifaç "Vilanova" |
Un segon punt d'excavació ha sigut els nivells superiors, un àrea de 15 m2 que
ha permès completar les característiques de les ocupacions dels nivells I a III
(entre 100.000 i 120.000 anys d'antiguitat) amb abundant presència de
restes faunístiques i lítiques.
Com hem indicat en altres ocasions, Bolomor posseeix una
àmplia cronologia que abasta gran part del Quaternari mitjà, entre 400.000 i
100.00 anys d'antiguitat i amb açò s'han aconseguit les evidències més antigues de l'ús controlat del
foc a Europa, a més de múltiples restes humanes de neandertal i
nombroses eines lítiques amb les quals processaven la fauna capturada i
la manipulació de fusta.
 |
| Llars de foc a Bolomor |
Bolomor, amb les seues llars de foc, permet a l'equip
investigador abordar els més importants
debats de l'arqueologia paleolítica europea: quan es va generalitzar l'ús del
foc, quines són les relacions genètiques
dels grups humans del Plistocè mitjà, quines van ser les pautes d'explotació
del territori o quines maneres de vida van desenvolupar-hi.
A partir de la informació del web oficial de Bolomor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada