L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.677
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 40.944

diumenge, 4 de juny del 2017

L’Ajuntament retrà un homenatge a l'alcalde republicà Vicente Gómez Mari i dedicarà un carrer a la seua memòria

L’Ajuntament debatrà en el plenari de dilluns una proposta conjunta de Compromís, PSOE i EU, i en base a la Llei de Memòria Històrica, retrà un homenatge a Vicente Gómez Marí, alcalde republicà de Tavernes, i un exemple a seguir en la defensa de la igualtat, la llibertat i la democràcia.

Vicente Gómez Marí va ser alcalde del 17/04/1931 al 17/10/1934, quan va aconseguir 13 regidors per a la Coalició Republicana (1.126 sufragis) front als 5 de la Candidatura Liberal-Monàrquica (781 vots). En prendre possessió va recalcar la voluntat d’implantar els valors democràtics i les normes de la nova república: llibertat i justícia.

També va ser alcalde de la Comissió Gestora municipal del 22/02/1936 al 06/03/1937 i alcalde del Consell Municipal entre el 06/03/1937 fins a 02/11/1937 així com regidor del Consell Municipal entre 02/11/1937 i 20/03/1939, organisme de poder local creat pel legítim govern de la República a finals de 1936.

Vicente Gómez Marí, arboricultor, fou condemnat a mort en un Procediment Sumaríssim d’Urgència (Consell de Guerra) amb unes acusacions molt febles i manipulades basades en rumors i per no haver actuat davant els conflictes anarcosindicalistes d’aquell temps, quan no es va mai provar la intervenció directa en unes suposades ordres d’assassinat comesos en Tavernes durant la Guerra Civil, ni en cap dels actes violents dels primers mesos de guerra. Fou afusellat en Paterna el 9 de desembre de 1939.

Eixes acusacions que el van dur a la mort son totalment contraries als fets documentats que hi ha ha de la seua actuació, on demostra el caràcter conciliador i demòcrata, sempre  enmig de problemes i enfrontaments entre els ciutadans en una època tan convulsa i sempre evitant qualsevol acte de violència.

Així, el 14 de setembre del 1932, segons publicava “La Vanguardia” “en el pueblo de Tabernes de Valldigna hubo unos incidentes con motivo de los trabajos del campo. Intervino el alcalde en la cuestión, quedando solucionados.”. La seua intervenció va ser decisiva en la resolució del conflicte de la insurrecció anarquista del 9 de gener de 1933, quan la CNT es va apoderar del poble.

A finals de març de 1936 es va originar un motí popular contra el secretari del jutjat, i va ser Vicente Gómez qui va fer que entregués la pistola quan estava pressionat per ciutadans, evitant de ben segur ferits o morts.

El 17 d’octubre de 1934 fou destituït junt amb sis regidors del seu partit, en aplicació del Decret de 15 d’octubre de 1934 “por su falta de cooperación y apoyo” a la huelga revolucionaria del mes d’octubre del 1933 i amb acusacions de que el conflicte a Tavernes no havia anar a més per la seua intervenció a favor de l’ordre públic. 

Política social, contra l'analfabetisme i atur 

Quant a acció de govern, i en base a les actes municipals, la seua prioritat va ser afavorir una política social lluitant per la sanitat, contra l’analfabetisme, contra l’atur dels seus conciutadans, però l’esclat de la guerra civil va truncar totes les aspiracions.

Així per ajudar als veïns en atur va crear un menjador de caritat (acta de 25 d’abril de 1931), va confeccionar un cens de pobres (acta de 3 de maig de 1931).

Va manifestar una gran preocupació perquè tots els xiquets/xiquetes estigueren escolaritzats, i també que els majors superaren el greu analfabetisme i per impulsar l’educació va crear escoles municipals i nacionals.

En el seu govern es van adquirir els terrenys de l’antic cementeri per construir un nou centre escolar, el que ara ui és Divina Aurora (acta 2 de juny de 1931) i va aprovar un pressupost extraordinari per a la construcció de forma urgent del grup escolar Magraner, quan estava ubicat en el canto carrer Sant Antoni – Verge de Desemparats (antiga escoleta Víctor Calatayud).
 
Mentre es construïen els nous centres es van habilitar espais llogats i així es va aconseguir l’escolarització durant l’any 32 fóra massiva (acta 1 de novembre de 1931), amb la creació de quatre aules llogades al carrer Indalecio Prieto, actual carrer Roser. 

L’acta de 31 de novembre de 1931 parla de millorar les aules per a xiquetes situades al pis alt de l’ajuntament, i la del 15 d’abril de 1932 informa que s’habilita un solar al costat de l’h osp ital per a ser emprat com espai d’esbarjo pels xiquets i xiquetes de l’escola allí instal·lada. El 14 d’abril del 1933 s’inauguren oficialment dotze escoles nacionals (acta 21 de març de 1933) i en l’acta de 30 de juny de 1933 s’informa que ja són 16 els col·legis creats, tots ells amb mestres nacionals amb les seues oposicions, i eixe mateix any es va crear una nova escola municipal. 

Altres fets va ser la creació de la biblioteca municipal, d’acord amb el decret del Ministeri d’Instrucció Pública, i s’acorda buscar local per a instal·lar-la. (acta de 17 de juny de 1932), i l’organització de colònies escolars per a xiquets i xiquetes pobres en la platja de Tavernes amb la cooperació de mestres de la localitat i l’ajuntament els mesos d’agost del 34, 35, 36 i 39.


Un altre constant va ser la lluïa contra l’analfalbetisme, potenciant les classes per aprendre a llegir i escriure en els casinos i classes nocturnes per ambdós sexes, on l’ajuntament es comprometia a abonar a les mestres la mateixa quantitat que els mestres. 

Millorar la salut i altres obres municipals 

La lluita contra els problemes de salut s’inicia amb un cens de pobres per a la beneficència municipal amb servei mèdic-farmacèutic gratuït i en una marcada política social-sanitària instal·lació d’un consultori antituberculós, dedicat especialment a la classe obrera, segons consta el llibre "La Valldigna, un món en conflicte", d’Antonio Calzado.

També es creà un preventori per al tractament de malalties venèries, amb subministrament de medicaments gratuïts (acta 17 de març de 1933) i, es va crear una consulta gratuïta de malalties dels ulls, atesa per un especialista de València. (acta 17 de març de 1933)

El govern de Vicente Gómez va potenciar la reconversió de terrenys de secà en regadiu, amb la construcció de séquies, tals com la de molí de Galiana i la de molí de Colomer (acta 31 d’agost de 1931).


També va defensar la transformació del ferrocarril de via ampla Carcaixent-Dénia per a solucionar el problema de l’exportació de taronges i altres productes agrícoles. Hi ha nombroses actes on es reflecteix tots els tràmits, reunions, associacions mancomunades... per tal de dur en davant la construcció de la nova via fèrria. També el diari El Mercantil Valenciano d’aquells dies se’n fa ressó.

Quant a edificis públics destaca la construcció del camp municipal d’esports i l’acta 25 de març de 1932 parla de la necessitat del Mercat municipal i després de les diligències es compraren els terrenys (acta 24 d’abril de 1936) però l’esclat de la guerra civil va truncar la construcció.

També es va escometre l’enllumenat públic i urbanització del Prado de les tomaques (actual Passeig del País Valencià), així com es concedeix (acta 4 de març de 1932) l’autorització per a construir la nova caserna de la guàrdia civil i es construeix el safareig municipal (acta 15 d’abril de 1932).

Els documents que hi ha, i tots els estudis dels professors Antonio Calzado i Juan Carlos Colomer, de la UV, permeten documentar a Vicente Gómez Marí com a persona i cal assenyalar que va ser una bona persona, una persona d’honor i un ciutadà demòcrata. Una persona que en temps convulsos va fer molt per salvar vides de vallers, fins posar en perill la seua vida, i que després ningú va moure un dit per salvar la seua.


El seu últim pensament, reflectit en la carta d’acomiadament dirigida a la seua família, va recalcar que moria en el cap ben alt i la consciència molt tranquil·la perquè l’únic delicte que havia comés era el pensar en una societat més justa i equitativa, capaç d’acollir a tots els homes per igual. Vicente Gómez Marí va perdonar als seus assassins: la compassió era superior a las ganes de maleir-los.

L’Ajuntament vol el dilluns retre un homenatge a aquest alcalde republicà valler, lluitador per la pau, la llibertat i la democràcia i proposarà que el carrer que coneixem com a Passeig dels Sequers porte el seu nom.

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Pense que s'hauria de deixar el nom de Sequers en algun carrer, passeig o plaça. Ja que era un alcalde republicà, no li podrien canviar el nom a la plaça del Borbó?

Unknown ha dit...

El meu uelo Pedro Peiró Llinares, propietari d'un forn del Carrer Miguel Hernandez,i rdpublicà de ferma convicció el tancaren a la presó de Sueca al 39.
L'acusaven de coses tan subrealistes com que feia distinguos en la cua del pa; els de dretes s'esperaven a que despatxaren als d'esquerres. A més d'unes quantes mentides d'afegitó.
El tingueren dos messos tancat i no l'afusellaren de miracle. Però la seua salut es va deteriorar de debó.

Unknown ha dit...

El uelo PEDRO PEIRÓ LLINARES,que tenía un forn de pa al carrer Míguel Hernandez, republicà de fermes conviccions,no més acabar la guerra, pergueren el cul a detindre'l. L'acusaven del delicte subrealiste d'haver discriminat a la gent de dretes o esquerres en la cua del pa racionat i d'altres mentides encara més marcianes. Va estar dos messos tancat a la presó de Sueca i no l'afusellaren de miracle. Segur que van ser amics l'alcalde Vicente Gomez i ell, tot i que pel que he vist eren dos persones rectes i justes. El meu pensament i forma d'actuar en la vida, han estat empeltatats per el uelo Pedro; una gran persona.

Anònim ha dit...

El pare de Ismael,veï mol conegut d´aquest poble, era una bona persona i també el fusilaren, per conviccions propies, era simplemet molt católic. La verdadera memória histórica, no deu oblidar a ningú que fou mort, o persseguit, ja siga per una ideología o per altra.

Si deixem de costat a altres, que també foren perseguits de forma injusta, mai tancarem les ferides més recents del nostre païs. Hem de recordar per no oblidar, i sobre tot per no repetir els mateixos errors de odi, que no porten a ningún lloc.

Anònim ha dit...

Clar, va ser una guerra entre germans, a conseqüència d’una República que no va saber solucionar els problemes de la gent i que, per això, feia aigua pels quatre costats. I ara cal ser generosos, i oblidar , i oblidar i perdonar sense rancúnies, per poder seguir endavant, encara que a Tavernes foren assassinats dos o tres senyors retors per bandes d’exaltats. Siguem justos, doncs, i dediquem al record d’aqueixos homes de bé una plaça o un carrer dignes, i no sols al senyor Gómez.

Anònim ha dit...

¿Y por qué no se quitan todos los nombres que el nacionalcatolicismo impuso en Tavernes, como en tantos otros lugares? Que si la calle del Rosario, y la de San Roque, y la de San Benito, y la de San Luis, y la de San Pedro, y la de San Nosecuántos… ¿Por qué no recuperamos sus nombres democráticos, anteriores al Golpe de Estado del 36? ¿Acaso el fascismo generó una legitimidad de la que carecía la República? Pero un Régimen criminal nunca debería perpetuar sus hitos. ¿O sí…? Bueno, Alemania, Italia y Francia, entre otros países, han dado una respuesta diáfana y contundente a esta pregunta: borrar del mapa (que no de la memoria donde se conserva el recuerdo de sus atrocidades) a los criminales que pretendieron reducir a los humanos a un ganado destinado al matadero donde hacíay y continúan haciendo sus negocios los eternos señores de la guerra…


Anònim ha dit...

No deixe de reconéixer que és un tema que sempre serà polèmic perquè açò no és Alemanya ni Itàlia i la transició es va fer totalment en fals i damunt tutelada pels franquistes.
No cal més que recordar d'on venien Suarez o Calvo Sotelo i tots els ministres dels seus governs.
Crec que ací es vol reconéixer la trajectòria d'un alcalde, del qual jo no coneixia la seua biografia, i pel que he llegit ara va fer molt i es va preocupar pel poble i pels veïns. I això no té res a vore amb el servei pastoral religiós de dos o tres rectors. Són coses incomparables.
Amb independència que també censure i condemne la seua mort, que ho faig.

Anònim ha dit...

recolze el primer comentari, el Passeig de Sequers pense que s'hauria de quedar on es, i amb eixe nom.

Anònim ha dit...

Hem de tornar-li públicament la dignitat al Sr Gomez i a totes les persones, que injústament, van ser represaliades. Eixos sí que descansen en pau.

Anònim ha dit...

No hi ha prou carrers per a tants alcaldes. D'acord amb el homenatge pero no amb canviar el nom de carrers.

Anònim ha dit...

Quin mal costim de canviar noms que agraden o tenen sentit, per altres.,,, xe canvieu els Sant el qui vulgau!!!

Anònim ha dit...

Llevar el nom de Sequers?? No estic d'acord.