L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 2.008
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES:
75.465

dimarts, 10 de gener de 2017

Goigs a Sant Antoni 2017

 
-Lloat siau, sant Antoni,
per més que passen los anys,
no hi ha festa com la vostra,
ni com vós cap altre sant
que escolte los nostres precs
i mos puga consellar.
Vos ho agraïm de bestreta,
i ací teniu el d’enguany:
que al molt dilecte sant Pere,
digueu de la nostra part
si no podia mostrar-se
un pessic més mesurat
en lo negoci de pluges
i oratges en general.

Segur que esteu al corrent
que en este any que ha passat,
tot han sigut destarifos,
disgusts i calamitats.
Ni en hivern ni en primavera
no ha fet una arruixâ,
tal ha sigut la sequera,
que per haver de regar
mandarines i taronges,
caquiers i melonar,
hem hagut de captar aigua
en un poble del veïnat.

I si penseu, sant Antoni,
que no mos podem queixar
perquè a final de carrera
la campanya s’ha salvat,
és que encara no sabeu
de la missa la mitat:
s’ha perdut mitja collita
per la cosa del tamany,
i entre plagues i granissols,
l’altra mitja s’ha malvat.

Al capdavall, sant Antoni,
el llaurador ha quedat,
amb la mà dreta darrere
i l’esquerreta davant.
I lo que és pitjor encara,
hem perdut la dignitat:
amprar-los aigua als de Bèlgida!
Si els vells alçaren el cap...

Per si no n’hi havia prou,
en desembre ben entrat,
no sabem al bon sant Pere
quina mosca li ha picat,
però fóra mosca o puça,
s’ha quedat ben descansat,
i ha amollat en quatre dies
la que havia estalviat.

Adéu màrgens i camins,
quines solsides tan grans,
si ara volem arreglar-les,
mos haurem d’empenyorar.
Feien fredat, aquells xorros,
els barrancs tots desbocats...
si  la presa de Bellús,
mos arriba a rebentar
el campanar de Senyera
se’l troben enmig del mar.

La llàstima, sant Antoni,
i això ho dic per a acabar,
és no tindre canal 9
informant del temporal,
perquè les teles d’Espanya,
si no és cosa del robar,
de los pobres valencianos
més aïna fan poc cas:
“Hay  temporal en Levante,
un par de muertos i tal...”
Jordi, Victòria, Fortea...
com vos trobem a faltar!

I puix que ha eixit a conversa,
ens permetem demanar
si per un casual sabíeu
lo de la tele com va,
que ja són tres anys complits
i no els sentim alenar.

¿Podríeu, vós, sant Antoni,
ja posats a demanar,
havent marmolat sant Pere,
amb Nostre Senyor parlar,
a vore si ho endreçava
barata un bon berenar?


-Ni sant Pere, ni sant Jaume,
ni la cort celestial,
canviaran, fills meus, l’oratge
si no feu la vostra part.
Que la pluja no sap ploure,
a ningú no ha d’estranyar,
ja fa molt de temps que ho deia
amb versos bells el cantant.
I si fa uns anys que trobeu
el tuacte escarotat,
és per tot eixe ceodós
que no pareu d’amollar
amb tant de cotxe i d’avió,
i d’aires condicionats.

Quant a la televisió,
a gosades vectigal,
tant de fer-se avant i arrere,
esta gent em fa pensar
que potser no hi deu haver
                               més solució que resar.



Els goigs a Sant Antoni és una composició poètica que segueix l'esquema dels tradicionals "goigs/gojos" valencians: lloar les virtuts o els fets miraculosos d'un sant.
 
El professor i escriptor Joan Olivares fa anys que tots els anys ens obsequia amb una composició dedicada a Sant Antoni on fa un repàs del que ha estat l'actualitat política, cultural, de l'oratges, sucessos, vivencial... de l'any anterior. Aquests son els goigs del 2017. 

2 comentaris:

Anònim ha dit...

¿ Valencià normes El Puig ?

La Cotorra de la Vall ha dit...

Coneixent, com coneguem, i sabem de la seua trajectòria i obres literàries de Joan Olivares, segur que no.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Olivares_i_Alfonso

Mirem més que serà una manera d'acostar-se a la forma tradicional com s'escrivien els goigs del segle XIX-XX.


Ara, si vosté li ho vol preguntar personalment

http://otos4.blogspot.com.es/