L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.354
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES:
28.209

divendres, 8 de desembre de 2017

Recomanem notícies


A l'esquerra podeu trobar una columna nova d'enllaços a  un dossier de premsa, notícies diàries publicades a distints mitjans de comunicació, escrits i digitals, que us recomanem,  sempre amb referència amb qüestions d'actualitat i majorment d'àmbit valencià. 

A la part superior teniu l'enllaç a una nova pàgina de facebook que hem creat per tal que reculla totes les notícies que anirem publicant al llarg del temps.

Esperem que siga del vostre grat. Gràcies per seguir-nos.

dissabte, 18 de novembre de 2017

Per un finançament just: el vídeo explicatiu


Els valencians i valencianes estem en la cua del finançament d'Espanya. Som una autonomia pobra, però li paguem a l'Estat com una autonomia rica i l'Estat ens ho retorna amb una falta total d'inversions. I així portem anys i anys i la solució no s'arregla. 

El sistema de finançament va quedar caducat el 2014 i des de fa tres anys el govern de Rajoy no ha mogut un dit per buscar un sistema equitatiu per a totes les autonomies espanyoles. 

Escolteu amb deteniment el vídeo: és molt aclaridor del menyspreu amb que el govern d'Espanya ens tracta els valencians, i volen un tracte just.  

Aconsellem que el visioneu a pantalla completa.

1r Camp a Través del curs 2017-2018



Aquest matí s'ha celebrat el 1r Camp a Traves organitzat per la regidoria d'Esports i que ha tingut una participació de 250 xiquets i xiquets dels centres escolars de Tavernes.

Molt de públic entre pares i familiars ha arreplegat aquesta primera prova celebrada en el  Circuit dels Sequers "Camp de Rugbi", un recorregut nou el d'avui que ha estat preparat pels monitors de l'Escola de Jocs i Esports Extraescolars de la regidoria d'Esports de bon matí perquè tot estigués a punt i la prova isquera bé, com així ha resultat al final.


En finalitzar les proves els regidors municipals  Llum Sansaloni, Enrique Chofre, Bea Ferreres i Encar Mifsud, ajunt al coordinador d'esports Paco Cuñat , han lliurat els trofeus als guanyadors.



RESULTATS (Nom i centre escolar)

Aleví Masculi
1 Pau Almiñana Hernández       San José Patronat
2 Amine Errauuj                       Sant Miquel  
3 Miquel  Andrada Alberola        San José HHDC

Aleví Femení
 1 Carme Lledó Blasco                 San José HHDC
2  Mara Rolli Grau                             Alfàndec
3 Anabel Palomares Vidal               San José HHDC




Benjamí Masculí
1 Carles Morales Ciscar              Magraner
2 Redune Beddiadi                       Alfàndec
3   Marcos González Cremades     San José Patronat

Benjamí Femení
1 Paula Gimeno Vercher           San José HHDC
2 Paula Ortega Muñoz              San José HHDC
3 Miriam Clemente Donet         Magraner

 

Prebenjamí Masculí
1 Vicente Ferreres                      Alfàndec
2 T. Clar                                   San José HHDC
3 Noe Cazorla                           San José HHDC

Prebenjamí Femení
1 Angels Ferrando Sansaloni              Alfàndec
2 Marina Escrihuela                                  Divina Aurora
3  Aitana Magraner                             San José HHDC


Infantil 5 anys Masculí
1 Francesc Climent Ciscar                Alfàndec
2 Víctor Talens Peris                         Alfàndec    
3 Ruben Bono Giner                    San José Patronat

Infantil 5 anys Femení
1 Douinia Benferhat                         Alfàndec
2 Lola Solanes                                   Magraner
3 Paula Martinez                                 Alfàndec

INFORME: L’excavadora... quina gran compra! Ha estalviat milers d'euros i ben amortitzada que deu ser ja!.


Sembla ser que enguany serà la primera vegada que l’Ajuntament de Tavernes executarà dins d'un mateix any la neteja de canyes del riu Vaca entre el terme de Benifairó i el Vadell.

La culpa d’aquesta faena ben feta, a més de la gestió de Javier Escrihuela, regidor de Compromís al front d’Agricultura,  la té la màquina excavadora proveïda d’un aparell especial per a triturar les canyes. És ella qui  ha executat el darrer mes tot aquest gran treball.

Neteja en la zona Illeta-Tol·lo, un dels punts conflictius del Vaca

La màquina excavadora, com ja vam informar ací, es tracta d’una “Takeuchi TB260” i va suposar l'any 2015 una inversió total sobre els 65.000 euros aparell triturador de canyes i IVA inclòs.  ! I pensar que, quan el govern de Compromís va anunciar la compra, algun partit de l’oposició, en boca d’un exregidor d’Agricultor, va dir que eixa compra era un balafiament i que no servia per a res!.

Neteja en la zona de l'assut de Tavernes

El temps dóna i lleva raons i, mira per on, l’any passat la Takeuchi, ella soleta, va netejar una gran part del riu i séquies. I això va evitar grans desbordament amb les pluges de desembre i gener passats. També enguany, ella soleta, clavant-se pel mig del canyar, ha fet una tasca digna de tot elogi: des del terme de Benifairó fins al Vadell tot el pas ben obert i net de canyes per evitar taponaments si es donen fortes pluges.


Neteja en el pont del Cami Vell de Gandia

Eixa faena feta, i moltes altres que fa, no cal ni dir que ha suposat un gran estalvi a l’Ajuntament. Fins ara es contractaven empreses privades perquè netejaren el riu:  i tot perquè com tot el món sap,  la Confederació del Xúquer que depèn del govern de Rajoy ni  actuava ni complia l’obligació de la neteja del riu que té encomanada.

Neteja a la illeta del Tol·lo


I quants euros es gastava l’Ajuntament? Què costava tot això? Doncs segons les dades i informacions que hem anat arreplegant durant anys...

1. L'anterior govern del PP es va gastar sobre els 38.000 euros en la seua darrera legislatura, la que va fins l'any 2011, en la neteja dels barrancs Malet i Massalari, el Vadell i la Granata, principalment.

2. El govern de Compromís es va gastar 76.000 euros en la passada legislatura en la neteja del riu (zona del Moli, la Illeta, Ràfol i Badell) el barranc de Malet i la Séquia Mare i el Canal de defensa.

3. En la legislatura actual, i en els anys 2016 i el que portem del 2017 totes les tasques de neteja de séquies i del Vaca l’està fent la Takeuchi (al final fins i tot ens cau simpàtic el nom).



Neteja en la zona del pont del riu, al Vergeret

A remarcar: L’Ajuntament va pagar a empreses privades per les tasques de neteja del riu i séquies un total de  115.000 euros entre el  2009 i fins el 2015. Ho havia d'haver pagat la Confederació però.... Ara, això s’ho estalvia. ¡I més que se n’estalviarà perquè encara no fa dos anys de la compra i cal esperar que faça molts anys més de faena!
 
Neteja en la zona prop del terme de Benifairó

¿Quants euros s’ha estalviat l’Ajuntament els 2016 i 2017? Feu vosaltres els càlculs. Una cosa si que tenim clara: l’excavadora s’amortitzarà ben prompte amb el seu treball, si es que no està ja amortitzada. No oblideu que, a més de la neteja de rius fa moltes mes tasques en la regidoria d’Agricultura.

Alguns van acusar de balafiament per la compra, que no serviria per a res... com se sol dir a Tavernes: per la boca mor el peix! O també, temps al temps, que lleva i posa raons!

Empresaris, sindicats, més de 200 entitats i col·lectius socials, i tots els partits, EXCEPTE EL PP, recolzen la manifestació d’avui




Avui a les 6 de la vesprada hi ha manifestació del poble valencià en contra de l’infrafinançament que de fa dècades patim els valencians i valencianes. Segons les lleis actuals, el model de finançament que ens deixa a la cua d’Espanya va acabar l’any 2014 i s’havia de reformar, però fins ara el govern de Rajoy del PP no ha tingut temps. Està massa ocupat en tapar els focs dels múltiples casos de corrupció que hi ha en el jutjat fins ara.

Una convocatòria que s'espera multitudinària i que vol llançar un missatge clar i rotund al govern de Rajoy sobre la necessitat de posar fi al maltractament fiscal del model que va caducar en el 2014.

Tots i totes, dins de les classes empresarials, socials i polítiques recolzen les reivindicacions, només el PP valencià, que no vol incomodar Madrid, s'ha despenjat de la protesta. La màxima dirigent valenciana del PP, la Sr. Bonig, fent palés d’una gran hipocresia afirma que els problemes se solucionen en els despatxos no en manifestacions. Hauria d’explicar perquè ella mateixa i molts populars de València i de tota Espanya anaren a Barcelona a manifestar-se i el govern del seu partit no va voler mai atendre el problema català en els despatxos.

Per culpa de l'infrafinançament els valencians rebem 1.325 milions d'euros menys que la mitjana espanyola, encara que tot cal dir-ho fins ara les conseqüències de l'infrafinançament han resultat, a ulls de la gent del carrer, menys visibles.

I que faríem amb 1.325 milions més cada any?

L'infrafinançament te com a primera conseqüència que la Generalitat Valenciana no tinga per a cobrir el cost de la despesa de sanitat i educació i per això ha de recórrer any rere any al Fons de Liquiditat Autonòmic, un préstec realment que incrementen el deute públic.

L’infrafinançament impedeix també fer inversions i això ha fet que no es puguen millorar els serveis públics. Actualment, amb el model aprovat en 2009 i caducat des de 2014, la Conselleria d'Hisenda calcula en 1.325 milions l'infrafinançament respecte a la mitjana espanyola. I si parlem per ciutadans, cada valencià rep anualment 260 euros menys que la mitjana espanyola.

Un exemple: l'infrafinançament anual és equivalent al cost total de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València. O siga, amb un bon finançament podríem construir un complex com aquest, amb sobrecostos inclosos.

Això és un exemple però en base als números d’una mitjana espanyola, amb un finançament “normal” en aquest 2017 s'acabaria la llista d'espera de persones dependents, es podrien construir residències per a persones majors en 30 municipis del país i es podrien doblar les ajudes per a les víctimes de violència contra les dones.

Amb eixos 1.325 milions a l’any, dedicats tots a sanitat, es podrien construir uns 660 centres de salut, 95 hospitals menuts i 18 hospitals d'una grandària mitjana, d'acord amb la despesa habitual de construcció de cadascuna d'aquestes infraestructures.

Si la Generalitat rebera 1.325 milions anuals més, dedicaria 312 milions a Educació i es podrien construir 78 col·legis nous.

Són nomes uns exemples del que ens costa l’infrafinançament als valencians i valencianes. Això ha suposat que, en el sistema caducat en el 2014, els valencians i valencianes hem deixat de percebre vora 16.000 milions d’euros.

divendres, 17 de novembre de 2017

Avui comencen els actes de Santa Cecília de la SIUM de Tavernes


La Societat Instructiva Unió Musical (SIUM) inicia avui els actes dedicats a la patrona Santa Cecília, que s'allargaran al llarg de la setmana vinent i fins el diumente dia 26 amb diversos actes musicals, recreatius i socials destinats a musics i socis.

La programació comença avui amb un sopar de germanor de musics i directius al Bar Musical que anirà seguit per un assaig general de la Banda Simfònica oberta a tots.

Per a dema dissabte s'ha anunciat un triangular de futbol al Camp Municipal, seguit d'activitats socials al Saló Social, mentre a la vesprada es farà la cercavila per la ciutat amb la recollida dels nous musics fins el Musical. Els actes acabaran amb un sopar de germanor per a musics i simpatitzants en el Bar Musical.

Diumenge s'ha anunciat un concert extraordinari de l'Orquestra i  Banda Simfònica de la SIUM de Tavernes oferiran el diumenge,19 de Novembre, un concert extraordinari amb motiu de la festivitat de Santa Cecília. El lloc serà l'auditori de la societat musical a partir de les 12 de migdia.



Segons el cartell anunciador, l'Orquesta Simfònica interpretarà l'obra "Simfonia nº 5" de Beethoven sota la direcció de Manuel Godoy Mesa, mentre la Banda Simfònica ho farà amb "La Vereda" d'Oscar Navarro, el "Bosc Màgic" de Ferrer Ferran, que tindrà com a oboé solista a Juan Bautista González Montero i la "Simfonia nº 8" de  Bourgeois sota la direcció de Rafael M. Garrigós García.



Els actes dedicats a Santa Cecília continuaran al llarg de la setmana vinent amb audicions dels alumnes de l'Escola de Musica dilluns i dimarts, activitats i xocolada per als alumnes en el Saló Social,  la projecció de la participació de la Banda Simfònica en el certamen provincial del passat mes de maig i per al divendres s'anuncia un concert de "Gatos Revoltosos Gypsy Quartet".

El dissabte, dia 25, es reprenen les activitats socials per a musics amb concurs de paelles i final del campionat de truc mentre el diumente se celebrarà la tradicional missa a Santa Cecilia en l'Auditori de la SIUM i el posterior dinar de germanor.


Elaboració pròpia 

Xerrada sobre acolliment familiar el dilluns, dia 20, al saló de plenaris de l'Ajuntament

La directora general d'Infància i Adolescència, Rosa Molero, serà la protagonista de la xerrada informativa sobre acolliment familiar que organitza l'Ajuntament a través de la regidoria de Serveis Socials. La xerrada està oberta a tota la població i està anunciada al saló de plenaris a les 20 hores.
El tema a tractar, tal com diu el títol de la xerrada, és l'acolliment familiar com a mesura de protecció que adopta la Generalitat per a exercir la guarda dels menuts. L'acolliment és el mitjà que atorga l'atenció d'un xiquet o xiqueta a una persona o nucli familiar, amb l'obligació de vetlar per ell, tindre'l en companyia, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formació integral.
La xerrada explicarà a tots els interessats amb detall la formalització de l'acolliment, quines modalitats hi ha diverses i diferents segons les famílies acollidores i els xiquets/es acollits,  i quins són els documents necessaris i altres detalls sobre la modalitat d'acolliment, drets i deures de les parts, atenció sanitària, règim de visites per part de la família del xiquet o xiqueta acollit, compromís de col·laboració de la família biològica i sistema de cobertura per part de l'entitat pública.
Elaboració pròpia

dijous, 16 de novembre de 2017

REPORTATGE: Els abrics de Mossen Ricard, la protecció i altres històries d'aquesta zona de les Creus.



Els abrics de Mossèn Ricard ja compten amb una tanca metàl·lica per a dissuadir als autors de possibles actes vandàlics després de que una empresa especialitzada haja acabat els treballs de protecció del jaciment.

Vista general dels abrics i la tanca

 Els abrics de Mossèn Ricard, ubicats en la Muntanya de les Creus de Tavernes, estan considerats com a Bé d'Interés Cultural des de l’any 2011. La iniciativa del Centre Excursionista de Tavernes amb l’enviament d’informes sobre la importància del jaciment va tindre com a efecte que la Conselleria d’Educació i Cultura i Esport els inclogués en l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià dins de la relació de coves, abrics i llocs d’art rupestre de les comarques de València.

El jaciment de Mossèn Ricard estan prop de les Fontetes de Cantus i són un dels pocs exemples existents amb manifestacions gravades de tipus fusiforme de l’època prehistòrica, en concret del Mesolític Inferior, i estan datats entre l’any 12.000 i 9.000 aC. 
 
Vista general dels abrics amb la tanca
 
Al llarg d’aquesta darrera setmana una empresa especialitzada ha procedit al tancat del jaciment amb una tanca metàl·lica que, com podeu vore a les fotografies, envolta la zona. A la zona protegida s’accedeix mitjançant una porta en la mateixa tanca.

L’empresa ha dut també a cap treballs de neteja i condicionament del lloc, entre les quals cal indicar la col·locació d’uns graons metàl·lics amb una cadena de ferro com a passamà per tal de facilitar els futurs visitants l’accés als abrics. Igualment s’ha obert un sender nou que porta al paratge des del sender general que puja a les Fontetes de Cantus. Les dues execucions les podeu vore en les fotografies. 



El govern de Compromís ha dedicat en aquests treballs els 37.000 euros que ha rebut amb eixa finalitat de subvenció de la Conselleria d’Educació. D’ací poc, l’Ajuntament invertirà uns altres 16.000 euros per a millorar els accessos des de la població fins els abrics i es procedirà a la museïtzació del jaciment i del seu entorn amb la col·locació de panels explicatius, que cal pensar es fixaran dins de la zona protegida per evitar-los agressions.

L’objectiu d’aquests treballs és facilitar la visita de veïns interessats en conèixer aspectes de la vida dels primers pobladors de la Valldigna i, no cal ni dir-ho, atraure els senderistes i turistes, amb la qual cosa es potencia el turisme local. 

L'escaleta d'accés i el nou camí obert des de la senda principal


El govern de Compromís, amb aquesta nova actuació positiva a favor del nostre patrimoni històric, continua la tasca de posada en valor dels conjunt monumentals i llocs del patrimoni cultural i artístic de Tavernes, molts d’ells injustament oblidats fins ara.

Una de les previsió de futur que hi ha ara es protegir els Castellets, en els murs dels quals s’han localitzat inscripcions àrabs, amb la qual cosa es continua la tasca mampresa entre la qual podem esmentar la recuperació de la torre de guaita i zona del voltant; la potenciació i difusió del jaciment de Bolomor, amb inversions en millora d'accessos, panells i un aparcament per a visitants, i ara el jaciment dels Castellets amb l’Abric de Mossèn Ricard.

Gravats en els Castellets

Una zona rica en vestigis històrics i històries que freguen la llegenda. 

A més d’aquests vestigis dels primers habitants de Tavernes, en la zona s’hi troben també altres restes de l’activitat humana més recent, com per exemple una inscripció en la roca en idioma esperanto realitzada en 1933, quan tenia 14 anys, per Vicente Peris (qepd), funcionari i bibliotecari que seria després de Tavernes. El jove va gravar en la pedra la estrela de cinc puntes amb una “E” dins, que era aleshores símbol del moviment esperantista amb la frase “Tantum Esperantistos”.

La zona és també testimoni de la vida a Tavernes d’un personatge conegut com a “Raboseta”, un noble castellà de Toledo, amb bona entrada a la cort de Madrid del segle XIX, i que segons algunes investigacions fetes degué participar d’alguna manera o altra en l’atemptat al general Joan Prim a Madrid l’any 1870. Siga com siga, va arribar a Tavernes on es va amagar, es diu que per les Creus i la Sangonera, protegit per l’aleshores alcalde Gabriel Hernández. Fins i tot es conta que un dia va arribar un seguici de nobles per demanar-li tornés a la Cort, cosa que va rebutjar. “Raboseta” va morir a principis del segle XX sense descendència a Tavernes, on està enterrat.

La inscripció: Ha calgut resseguir el gravat per fer-la visible
Una de les restes que vindrien a demostrar la seua existència  seria la inscripció que va fer sobre una roca on dóna les gràcies a Gabriel Hernández per la protecció. La inscripció és invisible a simple vista i cal resseguir el gravat sobre la pedra amb guix blanc o altre material semblant per descobrir-la.

També la memòria de la gent major se'n fa ressò de la sénia que hi havia al final del Passeig de Colom fins fa unes dècades, on ara hi ha edificis, dita de “Raboseta” que presumptament hauria estat de la seua propietat.

Història real o llegenda? Siga com siga podem ben assegurar que les investigacions sobre el personatge ha localitzat la partida de naixement a Toledo, d’una família ben noble, així com la partida de defunció a Tavernes, on es narren els detalls de la seu mort natural. 

Elaboració pròpia

PER UN FINANÇAMENT JUST: Manifestació a València dissabte a les 6 de la vesprada




Dissabte, dia 18 de novembre, a València: una gran manifestació per la millora del sistema de finançament. Una manifestació UNITÀRIA i transversal impulsada per tots els sectors socials (empresaris, sindicats, associacions cíviques i partits polítics.

A la mobilització de dissabte hi assistiran tots els partits polítics amb representació a les Corts, excepte el PP. La dirigent valenciana, Isabel Bonig, va reunir-se dimarts amb el ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, i es va comprometre amb un préstec del fons de liquiditat autonòmic (FLA) de 600 milions d’euros. L’anunci ha estat considerat pel PSPV i Compromís un intent de boicotar la manifestació.

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha fet una crida als valencians perquè participen en la manifestació en favor dels drets del poble valencià i ha demanat unitat en la reivindicació per a un futur millor perquè no és una qüestió política o de partits, sinó de supervivència del govern valencià.

La dirigent de Compromís i coordinadora general de Bloc, Àgueda Micó, ha recordat alguns dels motius de la manifestació: l’infrafinançament que fa que l’11% de la població que som els valencians, que hi aportem el 10% del PIB espanyol però només rebem un 3,5% d’inversió real.

Els sindicats i la patronal també han fet una crida a l’assistència i han remarcat que no hi ha cap objectiu partidista sinó aconseguir que la Generalitat tinga els recursos a l’abast per a garantir els serveis públics i sobretot millorar la  sanitat, educació i benestar social.

El recorregut

La marxa començarà a les 18.00 al carrer de Guillem de Castro, a l’esplanada del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) i discorrerà fins al passeig de la Petxina i es prolongarà pel carrer de la Blanqueria fins a les Torres dels Serrans.

El manifest

El manifest de la mobilització recorda que al març farà 40 anys que es va crear el Consell del País Valencià, que va desembocar en l’estatut d’autonomia per un futur millor.

També diu que cada valencià rep 237 euros menys que la mitjana de ciutadans de l’estat espanyol, 839 euros menys que el territori de l’estat espanyol més ben finançat, és a dir, entre un 10% i un 29% menys de recursos, respectivament. Si sumem infrafinançament i infrainversió, només enguany la discriminació arriba a 1.600 milions d’euros comparats amb la mitjana. Tenim una situació insòlita amb una renda per capita 12 punts inferior a la mitjana espanyola i som l’autonomia que menys recursos rep per habitant rep i som l’única que, tot i ser pobra, aporta al conjunt de l’estat.

Per tal s’exigeix una reforma del sistema de finançament amb un nou model amb prou recursos i repartits equitativament entre tots els territoris de l’estat espanyol i que facen possible que els valencians tinguen uns serveis públics dignes.

El cartell

El cartell de la manifestació enumera sectors en què el govern podria invertir més diners en una eventual millora del finançament: dependència, investigació, ocupació, educació, sanitat, vertebració del territori…