L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 864
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES: 16.678

diumenge, 8 d’octubre de 2017

Recomanem notícies


A l'esquerra podeu trobar una columna nova d'enllaços a  un dossier de premsa, notícies diàries publicades a distints mitjans de comunicació, escrits i digitals, que us recomanem,  sempre amb referència amb qüestions d'actualitat i majorment d'àmbit valencià. 

A la part superior teniu l'enllaç a una nova pàgina de facebook que hem creat per tal que reculla totes les notícies que anirem publicant al llarg del temps.

Esperem que siga del vostre grat. Gràcies per seguir-nos.

dissabte, 23 de setembre de 2017

REPORTATGE: L’IES Jaume II El Just celebra els 50 anys amb la presència del Conseller Marzà



L’IES Jaume II El Just fa 50 anys i ahir s’inicià la celebració del cinquantenari de l’institut amb un acte a les mateixes instal·lacions del centre.  A la porta hi havia una gran expectació per rebre la visita del Conseller d’Educació, Vicent Marzà. I és que per primera vegada venia un conseller en persona a conéixer la realitat d’aquesta comunitat educativa tan maltractada.


Entre la comitiva que l’esperava hi eren l’Alcalde, Jordi Joan, i diversos regidors de la corporació municipal, la directora de l’IES, Esperança Micó, i un nodrit grup de professores, professors i alumnes i pares i mares. També hi eren uns quants periodistes de la comarca que, només arribà el Conseller li preguntaren sobre la reforma de l’institut en una roda de premsa a la mateixa entrada del centre.

  
Després la directiva i l’alcalde acompanyaren el Conseller Marzà i feren un recorregut pel recinte exterior i per algunes dependències de l’edifici, com el gimnàs i algunes aules, per tal que conegueren la realitat i l’estat actual deficitari del centre.

A continuació, al Saló d’Actes, els professors Joan Meló i Inma Gil feren de mestres de cerimònies per conduir tot un seguit de parlaments i agraïren la presència del divers i nombrós públic.

  
Jordi Joan, l’alcalde de Tavernes, començà dient que estava molt emocionat en aquest dia pels molts amics, antics alumnes i actuals professors en la que durant uns anys va ser també sa casa. Ara com a alcalde era conscient que no s’havia fet res en l’institut en els últims anys però que la cosa està en marxa per solucionar-ho.

Joan digué:“Però front als que només fan política de baix nivell, reformar un institut no és una qüestió trivial, sinó que s’ha de seguir un procediment molt complicat. Cal recordar que quan entrà a la Conselleria el nostre conseller Vicent Marzà, no hi havia cap projecte de reforma i es va haver de començar tot de nou. I és per això que no es pot consignar encara res en els pressupostos. I aquest fet la comunitat educativa l’ha de saber. I és que la reforma costarà anys i no donem falses esperances. Perquè nosaltres, com a polítics, hem de mirar als ulls de les persones i hem de dir-los la veritat.


L'alcalde va recordar també que "per primera vegada ha vingut un conseller d’educació a donar la cara. Moltes gràcies Vicent per donar la cara. Esta és la forma de tindre el reconeixement de la ciutadania.  I moltes gràcies als professors per formar persones de les pròximes generacions.

El conseller, en pujar a l’estrada agraí, de bestreta, l’esforç de l’alcalde perquè la Conselleria manprenguera la reforma de l’institut. Però en arribar al càrrec se’n va adonar que de projecte de reforma no hi havia res, ni de bàsic, ni de constructiu. Això, va dir, és un procés lent i ell i el seu equip no són de prometre res però que el procés de reforma va endavant.




Continuà dient que un institut d’ensenyament és molt més que un centre d’educació per adquirir coneixements. Un institut és el cor d’una ciutat, un lloc per formar persones i que quantes històries s’han creat en aquest institut i quantes es crearan en el futur.

Marzà digué: “ Sóc mestre i m’agrada visitar escoles i ací veig il·lusió, participació dels estudiants, com us impliqueu en millorar i renovar-vos participant per exemple en programes com l’Erasmus plus. Es veu que aquest és un institut que va més enllà. És evident que cal una reforma a l’institut. Estem fent els passos per fer-la. Però sense passos en fals. Nosaltres estem fent passos endavant. No fem castells en l’aire. No és la nostra actitud".


I va afegir: "Sabem que el més important és que els xiquets estiguen en les millors condicions. A tot l’ensenyament tractem que es puguen fer més desdoblaments, les subtitucions més ràpides, en definitiva rescatem persones.”

Per acabar Marzà esmentà la gran quantitat de llicenciats, catedràtics, doctors que han eixit i que han passat per aquest institut. I digué que en coneixia un que és doctor en matemàtiques i que ara fa d’alcalde. Finalitzà dient: “L’institut ha estat 50 anys formant persones per fer un món més just i solidari. Endavant

 


La professora Rosa Magraner, fou l’encarregada de fer un breu repàs per la història de l’institut des de la petició, l’any 1964, del Ministerio de Educación y Ciencia d’un solar de més 6000 metres quadrats a l’ajuntament presidit per Amado Vila fins a l’adopcio﷽﷽﷽﷽﷽﷽﷽﷽ presidit per Amado Vila fins a l'e llicenciats,t l''ó del nom actual “Jaume II” ja en l’època democràtica a suggeriment de Miquel Joan, pare de l’actual alcalde, aleshores regidor del Partit Nacionalista del País Valencià. 

Com a antiga alumna dels primers anys de l’institut Rosa ho amenitzà amb anècdotes personals. Així, contà que el centre estava obert i eixien al pati als antics sequers, o la plantació dels primers arbres del jardí. Rosa finalitzà amb una crida al conseller: “Senyor conseller: per acabar, és de justícia que el nostre institut siga digne com la nostra Valldigna”.




Enric Martí, professor d’història, va fer una semblança extensa de la vida del poc conegut rei Jaume II, des del seu naixement al Palau Reial de València fins a la mort, passant pels 4 matrimonis i la seua nombrosa descendència.




Gumersindo Verdú, catedràtic d’Enginyeria Nuclear a la Universitat Politècnica de València que fou alumne de la primera promoció de l’institut, recordà que venia d’una època en que no hi havia internet, ni calculadora, com a molt una regla de càlcul, i tanmateix es podia viure.

Remarcà que l’institut en tots aquests anys ha enviat a la universitat milers de persones, que ara es troben a tot arreu del món.  I mirant sorneguer el conseller: “I, a més, la Valldigna és una potència exportadora de mestres”.



 Rebeca Bataller, alumna de 2n de Batxillerat d’aquest curs, com a representant de la darrera promoció d’alumnes expressà els seus sentiments de gratitud al professorat per tot el que ha crescut com a persona en aquest institut.




La Directora, Esperança Micó, en el seu parlament agraí el suport del Conseller, afirmà la gran il·lusió per la millora de l’ensenyament de tota la comunitat educativa de l’institut i anuncià que al llarg d’aquest curs es faran moltes activitats per commemorar els 50 anys, a les quals convida totes les persones que senten que “el Jaume II” també és casa seua.





Finalment els jóvens músics de la IES Band, dirigits per Josep Castelló interpretaren l’himne de l’institut del compositor local Antonio Chover.


La celebració acabà amb un vi d’honor al jardí.

Reportatge d'elaboració pròpia.


divendres, 22 de setembre de 2017

Una mostra de la cova de Bolomor inaugura el nou espai turístic de La Marina de València



 
Tavernes participa en el nou espai de promoció de turisme inaugurat ahir dijous en el nou espai de La Marina de València, un espai dedicat a la promoció del turisme dels nostres pobles i que ha estat possible gràcies a la col·laboració i coordinació de el Patronat de Turisme de la Diputació de València, l’Agència Valencia del Turisme, l’Ajuntament de València i la pròpia Marina de València.

La Cova de Bolomor ha tingut el honor de ser “el producte inaugural” del nou espai que, cada temps i de manera periòdica regular, mostrarà productes turístics actius en el territori valencià.
El alcalde Jordi Joan, el regidor responsable de Turisme, Josep Llácer, i els codirectors de les excavacions de Bolomor, Josep Fernàndez i Pablo Sañudo, van assistir-hi a l’acte de la inauguració, moment que arreplega la foto amb la visita de la diputada de Turisme, Pilar Moncho i l’assessor de la diputació Luis Pastor a l’espai “àrea temàtica Bolomor”.

Tavernes ofereix per tant als primers visitants una informació detallada d’un dels elements històrico-culturals i patrimonials més important de la nostra ciutat: el jaciment de Bolomor, així com de totes les activitats i experiències oferides al seu voltant.  

El nou espai impulsa i reprodueix al cap-i-casal la diversitat i singularitat d’experiències que ofereixen els pobles valencians i la seua ubicació a la capital valenciana serveix com a un reclam de luxe perquè els visitants coneguen la gran riquesa patrimonial a més de tindre la possibilitat de gaudir una experiència única valenciana en els pobles de tot el territori.

Per a fer-ho possible, l’àrea s’ha distribuït en cinc àrees temàtiques que configuren el cub #visitcomarquesvalència (gastronomia (Del Tros al Plat), destinacions (municipis turístics destacats), patrimoni, festes, cultura i naturalesa). 


dijous, 21 de setembre de 2017

Tavernes protegeix els abrics de Mossèn Ricard

 
Els abrics de Mossèn Ricard de Tavernes comptaran amb més protecció per tal de protegir el jaciment, uns abrics considerats Bé d’Interés Cultural que contenen exemples de gravats fusiformes, vinculats segons alguns estudiosos al mesolític i paleolític.

El govern de Compromís dedicarà els 37.000 euros que rebrà de la Conselleria d’Educació per  així com augmentar la seguretat dels abrics. El projecte contempla millorar l’accés i per aconseguir-ho es pretén adequar el sender que facilitarà els veïns, senderistes i turistes arribar-hi i contemplar el jaciment. 





Per la seua banda, l’Ajuntament aportarà vora 16.000 euros per l’adequació d’aquesta senda fins els abrics i la museïtzació del jaciment i del seu entorn amb la col·locació de panels explicatius, a més de protegir els gravats dels agents atmosfèrics.

Cal remarcar que aquests jaciments estan ubicats en el paratge de les Fontetes de Cantus i són un dels pocs exemples amb manifestacions gravades de tipus fusiforme de l’època prehistòrica.

El govern de Compromís amb aquesta actuació continua el treball que està duent a cap des que presideix l’Ajuntament, un treball  que ha servit per a potenciar i posar en valor un conjunt de monuments i llocs del patrimoni cultural i artístic de Tavernes injustament oblidats per anteriors governs.
 



Així, a més de la recuperació de la torre de guaita i zona del voltant i les inversions realitzades en el jaciment de Bolomor, que han vist fa pocs mesos preparar una zona d’aparcament per a visitants, ara i des de l’any 2016, Compromís ha posat en marxa diversos projectes per a posar en relleu una zona que presenta dos BIC més, com són el jaciment dels Castellets i l’Abric dels Castellets.

Les “Covetes de Mossèn Ricard” són un exemple dels molts que formen l’art rupestre de les comarques valencianes. Ubicades en la Muntanya de les Creus, prop de les Fontetes de Cantus, estan datades en el Mesolític Inferior, entre l’any 12.000 i 9.000 AC i podem trobar-hi gravats de traçats en una superfície prou uniforme.

Elaboració pròpia

INFORME: La Generalitat liquida la Fundació Jaume II el Just





La Fundació Jaume II el Just acabarà la seua vida amb un any més en negatiu en haver acabat el 2016 amb pràcticament 1 milió d’euros de dèficit. Aquest dèficit se sumaria al deute total que ha anat acumulant en els anys de govern del PP des de la seua creació per l’expresident Francisco Camps (PP).

L’actual secretari autonòmic de Cultura Albert Girona va indicar en el seu dia que el deute està entre 12 i 16 milions i els ha d’assumir la Generalitat. Actualment la fundació està en procés de liquidació i de traspàs les seues competències a la Direcció General de Cultura i Patrimoni.

La Fundació Jaume II el Just ha estat tristament d’actualitat els darrers anys amb motiu de la denominada “Operació Taula” perquè  segons els informes de la Guàrdia Civil el principi de les activitats de la trama corrupta va ser en el 2003, després de la creació i posada en funcionament pel llavors president Camps.


Albert Girona va anunciar la liquidació a Tavernes
 Per tant, serien tretze anys els que, presumptament, portava en actiu la trama de corrupció desmantellada en la “Operació Taula”, una causa que està encapçalada per l'exalcalde de Xàtiva i antic president del PP en la província, Alfonso Rus, al costat dels dirigents del partit Màximo Caturla i Vicente Burgos, gerent de la Fundació en els seus primers anys.

Segons fonts de la investigació, l'inici de les activitats de la trama coincideix amb l'arribada de Vicente Burgos, amic personal de Camps, a la gerència de la Fundació. L'interés de Camps era recuperar el monestir, donar-li vida, convertir-lo en referència per als valencians a semblança de Poblet o Santes Creus.

I per aconseguir-ho va dotar a la Fundació Jaume II el Just d'un pressupost de 3 milions d'euros que,  es va quedar ben curt per a  Burgos, amb despeses com 1,1 milions d'euros per comprar el claustret del Palau de l'Abat, situat a Torrelodones (Madrid) i reintegrar-lo a Valldigna. Va ser en aquesta època quan Marcos Benavent, el recaptador del PP autodenominat el “'yonqui del dinero" treballaria per la fundació.




A la compra del claustret, que podria ser justificada, se sumaren despeses com costoses exposicions, “'El toisó d'or”, amb cost 1,3 milions i musicals com “Balansiyá” al que es va destinar un altre milió, així com festivals de teatre, trobades culturals i sarsueles, algunes en el mateix monestir, que van superar el pressupost de l'organisme.

Vicente Burgos va arribar  a crear una orquestra simfònica amb 46 músics i va portar a València per Falles a un centenar de convidats des d'Itàlia. Quan va ser cessat, novembre del 2007, la Fundació acumulava un deute proper als 9 milions d'euros i va ser la Generalitat en el 2008 qui va haver de sufocar el foc.

En els últims anys, les despeses de la fundació responen majorment a cost de personal. La Sindicatura de Comptes afirma que el 2014 va costar 666.000 euros, majorment en personal i despeses de funcionament. El 2015 les sis persones que hi treballaven van suposar 254.000 euros i 260.000 euros l’any 2016.

El passat més de gener, i tal com prèviament havia anunciat Albert Girona a Tavernes, el Consell va adquirir el compromís de liquidar l’entitat, cosa que està duent a cap actualment.

Elaboració pròpia a partir de diverses informacions de la premsa 

dimecres, 20 de setembre de 2017

El PP afirma en el Senat que la Valldigna ha de conviure amb les inundacions


La moció presentada per Compromís perquè el govern de Rajoy execute les obres de laminació  i canalització del riu Vaca ha estat rebutjada amb els vots dels senadors del PP, que tenen majoria absoluta en la cambra.

Entre els senadors que han votat en contra estan el senador valencià  Antonio Clemente, encara que nascut a València amb molta relació familiar a Tavernes, la senadora de Castelló Salomé Pradas o l’alacantina Asunción Pradas han votat en contra del territori valencià i d’executar uns projectes que van estar qualificats d’urgent i prioritaris en el Pla Hidrològic Nacional.

Antonio Clemente i Rajoy: Un paralitza el projecte i l'altre vota que continue paralitzat
El senador de Compromís Jordi Navarrete ha manifestat al respecte que “el PP ens condemna a un injust infrafinançament però també a perpetuar els perills que amenacen la seguretat del nostre territori i pobles any rere any”.

L’alcalde de Tavernes, Jordi Joan, ha afirmat sentir “ràbia i impotència” davant el vot en contra del PP i al respecte de la senadora que ha afirmat que “hay que convivir con las inundaciones” que “estava segur que ella no les vol a sa casa”.

Com ha recordat “mentre rius i barrancs estan per netejar per la Confederació, la zona inundable del Vergeret està sense solucionar i els camins del Tancat i la Bova fet pols per la falta d’actuacions del govern de Rajoy, el senador popular Antonio Clemente, d'arrels a Tavernes, ha votat també en contra”

"Hay que convivir con las inundaciones" (PP) Octubre 2007 Passeig Colom

Ja ho vam avisar el passat mes de juny

Una vegada més.... i des de fa sis anys seguits, Compromís ha presentat l’esmena del riu Vaca perquè s’incloga en els pressupostos de l’Estat. Totes les vegades anteriors han votat en contra els diputats del PP, els valencians inclosos. Enguany s’han sumat al vot en contra en el Congrés els diputats de Ciudadanos. .

El projecte va ser paralitzat pel govern de Rajoy en novembre del 2011, i és el govern de Rajoy qui ha impedit des de fa sis anys que s’execute.
 
"Hay que convivir con las inundaciones" (PP) Octubre 2007 Col·legi Alfàndec
El passat mes de juny informàvem ací a la Cotorra que Compromís havia presenta la petició al Senat.  I escrivíem (copiem textualment) :  "Si hem de ser sincers, no confiem en que el PP, amb majoria absoluta al Senat, aprove l’esmena. No confiem en que cap dels diputats valencians vote a favor d’aquest projecte o dels altres que presenta Compromís i que ho faça en contra de les ordres de l’amo de Madrid. Les esmenes milloren les inversions de l’Estat en el nostre territori valencià, però tenen igual i segur que els diputats valencians votaran en contra dels interessos dels seus votants”

Document de la licitació del projecte (agost 2011) que Rajoy va paralitzar i anul·lar


I ara ens tornem a preguntar: ¿Caldrà esperar a que el Vaca en faça una, com la de l’any 1996, o el 2007 perquè el PP desbloquege les obres? ¿Què diuen a tot això els partits que a la Valldigna representen el govern de Rajoy? 

Notícia elaborada en la part inicial per la informació recollida en la xarxa

El projecte del riu Vaca es debatrà avui al Senat de Madrid

El projecte del riu Vaca es debatrà avui dimecres al Senat com a conseqüència de la moció presentada pels senadors Madrid de Compromís fa un mesos on demanen al govern de Rajoy que recupere com a prioritàries les actuacions  en el riu de la Valldigna.

És una actuació més de les múltiples que ve duent a cap Compromís des del 2011, sempre amb l’objectiu de fer possible l’execució del projecte del Vaca. Cal recordar que totes les anteriors peticions en el Congrés de Diputats  sempre han ensopegat amb el vot negatiu del PP, diputats valencians inclosos.

I que demanen ara els senadors de Compromís? Doncs simplement que el govern de Rajoy, atenga la qualificació d’obra urgent i prioritària del projecte de laminació del riu Vaca dins del Pla Hidrològic Nacional, encara vigent, i per tant que incorpore en els pressupostos de l’Estat el projecte, anul·lat en el mes de novembre del 2011.

Passeig de Colom i adjacent en les inundacions del 11 de setembre 1996
 
Els senadors de Compromís recorden que el projecte de laminació del Riu Vaca és una de vital importància per a solucionar tant els problemes d’inundacions com els urbanístics que té Tavernes sobre tot en el Vergeret.

Els senadors de Compromís recorden que en els episodis de fortes pluges es veu més encara la necessitat del projecte perquè any rere any Tavernes pateix amb situacions  d’emergència, alertes hidrològiques, crescudes en els rius i inundacions de camps que només seran pal·liades amb  les obres de laminació i millora del drenatge de la conca del riu Vaca, que foren paralitzades i després anul·lades pel Govern de l’Estat sense cap avís a les poblacions, tot i que eren obres urgents i prioritàries.
 
Final del passeig de Colom en les inundacions del 11 de setembre 1996

Tavernes i tota la Valldigna i Xeraco pateix discriminació i un greu prejudici per la falta d’inversions en el riu Vaca i per tant tots els veïns de les poblacions afectades ens podem preguntar: per què el govern de Rajoy no vol solucionar els problemes d’inundacions i els urbanístics de Tavernes?  A què estan esperant?

I la pregunta que ara molts veïns ens fem és: Els polítics del partit de Rajoy ¿canviaran ara d’opinió? Mentrestant el ppartit responsable del gran problema del Vergeret amaga el cap com els estruços, els seus regidors callen, no diuen res, mai no han dit res sobre el vot en contra dels seus diputats i senadors que ha impedit per ara donar solucions al problema.

Noticia elaborada a partir de la ndep de Compromís

dimarts, 19 de setembre de 2017

INFORME: La hipotètica taxa turística ¿Això què és?




Les Corts Valencianes, dins de les propostes de resolució del passat debat sobre Política General, van aprovar estudiar l’impuls “d’un impost sobre l’activitat turística” (la denominada taxa turística) perquè contribuesca a "millorar els serveis dels municipis valencians, millorar les infraestructures i les dotacions turístiques” i també que fomenten i desenvolupen aquest sector. 

És a dir, hi ha una resolució de les Corts Valencianes que no està desenvolupada encara i per tant no s’està aplicant, i ni se sap si s’aplicarà o quan.  No obstant això, els partits de l’oposició autonòmica s’han esvalotat com un galliner per posicionar-s’hi en contra, això sí sense explicar per a res a la ciutadania que és una taxa turística, com afecta als valencians, quins objectius té i quins avantatges per al mateix sector turístic.

Però, ¿què és això de la taxa turística?

És un impost que s’aplica al viatger i sol cobrar-se a l’allotjament. És una taxa aplicada per governs i ajuntaments per tindre un fons que servesca per a mesures de prevenció, desenvolupament d’infraestructures i activitats turístiques entre les quals estan la conservació del patrimoni. L’objectiu és que revertesca positivament en el turisme, el turista i en el propi territori.


Benidorm
Majorment la taxa turística s’aplica a les pernoctacions, o siga per allotjament a hotels, albergues i hostals, i és una quantitat fixa però variable segons la categoria de l’establiment: no es paga igual en un hotel de cinc estrelles que a una pensió. 

La taxa turística a Espanya 

A hores d’ara només s’aplica a Catalunya i les Balears. A Catalunya s’aplica a hotels, albergues, càmpings, cases rurals, apartaments i creuers, amb un import que va entre els 0’45 euros i els 2’25 euros per persona/dia segons la categoria de l’establiment. Els menors de 16 anys no paguen, i només s’aplica als primers set dies d’estança.

A Balears la taxa rep el nom d’ecotaxa i afecta a turistes i residents que s’allotgen a hotels, apartaments turístics, albergues i creuers. El preu oscil·la entre 0’25 i 2 euros per persona i l’import es redueix a partir del 8 dia d’estança i en temporada baixa. Estan exempts menors de 16 anys, treballadors d’hostaleria i malalts.
 
Palma
 La taxa a Europa

La taxa no és només cosa espanyola.


Itàlia

Té un cost variable segons la regió o ciutat.  A Roma són 3 euros en hotels de 4 i 5 estrelles i 2 euros en els altres. A  Florència i Milà es cobra un euro per persona i nit per cada estrella de l’hotel. A Venècia varia segons la temporada i en l’alta és un euro per estrella cada nit. 


França

Variable entre 0,20 euros persona/nit dels càmpings fins 3 euros en hotels de 5 estrelles i 4 en els “Palaces” i un extra del 2% si l’habitació costa més de 200 euros. A Paris és encara un 10% més cara.

A Alemanya

A Berlin s’augmenta un 5% al preu de les habitacions per l’impost.

A Holanda

A  Amsterdam és un 5% del preu de l’estada.

Lloret de Mar
 A  Àustria

A Viena és el 3’20 % del preu de l’hotel

A   Bèlgica

És un impost municipal i depèn de la categoria de l’allotjament. A Brussel·les és la més alta del país, entre els  2,15 euros amb hotels d’1 estrella i els  8,75 euros dels de 5, per habitació i nit.

A  Portugal

A Lisboa 1 euro per cada visitant, siga quin siga l’establiment, i només aplicable la primera setmana. Els menors de 13 anys no paguen. 

 A Malta

50 cèntims, amb màxim de 5 euros per persona. Turistes menors de 18 anys no paguen.


En altres països són: Bulgària (0,20€-0,68€), Croàcia (0,25-1€) , República Txeca (0,5€), Hongria (4%), Romania (1%), Eslovàquia (1,70€), Eslovènia (1,25€) o Suïssa (2,35 €).


La previsió de taxa valenciana


Hi ha un estudi presentat als empresaris amb una previsió d’aplicar a allotjaments turístics i es pagaria per un màxim de set nit, per tant més rebaixa quan més siga l’estada. Amb això es calcula que  es recaptarien entre 39 i 48 milions d’euros a l’any i la Generalitat duplicaria el pressupost actual de 44 milions destinat a Turisme.

Cal remarcar que la recaptació aniria íntegrament a la inversió en el sector turístic. Es contempla un Fons de Turisme, gestionat entre Hisenda i l’Agència Valenciana de Turisme, i els diners es destinarien a inversions en els municipis turístics dedicades a infraestructures i per a pal·liar els efectes negatius del turisme al medi ambient. Cal dir que els viatges de l'Imserso no estarien afectats per la taxa.

Tavernes
I això com afectarà a Tavernes? 

Vosaltres mateix! Tavernes no disposa de molts establiments hostalers, per tant la incidència mínima. I de tota manera, sempre es revertiria la taxa en Turisme.

Només podria haver una major afecció en el cas que s’aplicara als apartaments que els particulars  lloguen els mesos d’estiu a gent de fora, però això és una possibilitat que inicialment ni està definida ni està contemplada.

Com que la Generalitat Valenciana està més inclinada a aplicar unes normes semblants a les Illes: 1 euro al dia per als “habitatges objecte de comercialització d’estances turístiques”. Si arribara a aplicar-se suposaria per a una família de 4 membres ( 2 pares i 2 fills) una despesa afegida a les vacances de 28 euros totals, donat que només s’aplicaria els primers 7 dies d’estança. Al respecte cal dir que els empresaris d'apartaments turístics de València (Apartval)  han admés que són quantitats menudes que no faran a ningú tornar-se'n enrere.

Per tant, no es compren l’avalot que algun ppartit local ja ho volgut fer esclatar a nivell local i en la premsa, perquè és una taxa que no se sap si s’aplicarà i també són totalment incomprensible les reaccions quan els ingressos obtinguts s’aplicaran  a millores de turisme a la nostra ciutat.

També cal dir que és falsa l'afirmació de que hi ha una davallada del turisme en les comunitats que apliquen la taxa turística.  Segons publicava "El País" el passat 31 d'agost, i en base a dades oficials de l'INE, les dues comunitats que apliquen la taxa són les que reben més turistes: Catalunya és el primer destí espanyol i rep a un de cada quatre turistes, ja havien arribat a 2'5 milions de visitants, un 6'5% d'increment, mentre Balears s'acostava també als 2'5 milions amb un augment del 5'3%.

Notícia d'elaboració pròpia