Senyor Rei, jo estic ací.
La palla i les garrofes,
per al seu rossí,
i les casques per a mi.
La palla i les garrofes,
per al seu rossí,
i les casques per a mi.
(Popular valenciana)
El diari Levante-EMV duia com a notícia que el govern de Gandia, en col·laboració amb pastisseries i forns, feia una campanya per recuperar la "Casca de Reis", un dolç típic valencià i a Tavernes fins els anys 1970, amb participació de col·legis, que confeccionarien caixes decorades per muntar una exposició en la planta baixa de l'Ajuntament.
Hi ha un concurs amb 1.000 euros a la millor casca i 600 euros la millor caixa decorativa i actes i festa al Teatre del Raval el 3 de gener amb projecció d'un documental sobre aquest dolç tant nostre.
La veritat una bona idea que la regidoria de Cultura podia dura a la nostra localitat, dins dels tallers de dolços que se solen organitzar vora Nadal, i més quan veiem que aquesta tradició valenciana i de Tavernes de sempre ha desaparegut. I el pitjor: substituïda pel "Roscon de Reyes" un dolç d’origen francés i que va entrar a les nostres terres com no, després de la batalla d’Almansa i el Felip V.
La casca, el dolç valencià tradicional, té molt a vore amb els Reis, la festa dels xiquets i xiquetes. I els seus ingredients constitueixen els pilars bàsics de la rebosteria popular de Tavernes i de qualsevol poble valencià: ametles, mel o dolç de moniato i oli. Era tradició regalar-la als xiquets, sobre tots els padrins als fillols i les filloles.
La recepta
Quina és la recepta vertadera? Doncs, no ens atrevim a dir-ho, perquè com la paella receptes hi ha moltes: ací posem pilotes, i pebre, i altres pobles ho consideren un sacrilegi. Però com en la paella, totes les casques comparteixen els ingredients bàsics comuns. Cal investigar, preguntar als majors, escoltar-los per saber com l'elaboraven, quantes varietats de farcit per a la casca usaven. De segur que en podem fer un gran assortit, quasi sempre en base al farcit.
Ingredients
Hi ha un concurs amb 1.000 euros a la millor casca i 600 euros la millor caixa decorativa i actes i festa al Teatre del Raval el 3 de gener amb projecció d'un documental sobre aquest dolç tant nostre.
La veritat una bona idea que la regidoria de Cultura podia dura a la nostra localitat, dins dels tallers de dolços que se solen organitzar vora Nadal, i més quan veiem que aquesta tradició valenciana i de Tavernes de sempre ha desaparegut. I el pitjor: substituïda pel "Roscon de Reyes" un dolç d’origen francés i que va entrar a les nostres terres com no, després de la batalla d’Almansa i el Felip V.
La casca, el dolç valencià tradicional, té molt a vore amb els Reis, la festa dels xiquets i xiquetes. I els seus ingredients constitueixen els pilars bàsics de la rebosteria popular de Tavernes i de qualsevol poble valencià: ametles, mel o dolç de moniato i oli. Era tradició regalar-la als xiquets, sobre tots els padrins als fillols i les filloles.
La recepta
Quina és la recepta vertadera? Doncs, no ens atrevim a dir-ho, perquè com la paella receptes hi ha moltes: ací posem pilotes, i pebre, i altres pobles ho consideren un sacrilegi. Però com en la paella, totes les casques comparteixen els ingredients bàsics comuns. Cal investigar, preguntar als majors, escoltar-los per saber com l'elaboraven, quantes varietats de farcit per a la casca usaven. De segur que en podem fer un gran assortit, quasi sempre en base al farcit.
Ingredients
½ kg de dolç de moniato
½ kg de sucre
½ kg d'ametla mòlta
100 g de sucre mòlt
Ratlladura de mitja llima
Un poc de canella mòlta
1 ou
Calfem mig got d'aigua i diluïm el sucre poc a poc, sempre remenant. Una vegada diluït, i fora del foc, li mesclem poquet a poquet l’ametla mòlta, la canella i la llima ratllada, tot remenant amb cullera de fusta, fins obtindre una massa tota igual. Ja veieu: massapà vertader!
Dividim la massa formant dues boles. Una la posarem damunt de paper de forn antiadherent i millor encara damunt de neules i l’aplanarem donant-li forma rodona i màxim sobre 1 cm de gruixa. Ara cal fer un buit enmig de la pasta, cosa que farem amb un got menut o tassa (sobre els 5 cm de diàmetre).
A aquesta base se li posa el dolç de moniato. Tota l’operació la repetim de nou, però hem de saber que aquesta segona peça servirà per a tapar la primera. Ara unim les vores de les dues peces, tot formant com una mena de roda i la posem al forn preescalfat 170-180 graus uns vint minuts.
La clara de l’ou cal muntar-la a punt de neu, i quan estiga se li afig el sucre molt i obtenim una merenga, que ens servirà per afegir al damunt de la casca una vegada l’hem tret del forn. Es deixa reposar a temperatura ambient i… bon profit!!!
Una altra recepta
Una altra recepta, aquesta de Tano de Gandia, i on es fuig de la forma circular per adaptar la forma d’una anguila. També li podeu donar vosaltres altres formes: un fardatxo, per exemple, com si estiguérem en Pasqua. A l’hora de preparar-la farem igual que adés: una base de paper antiadherent o millor de neula.
Ingredients:
• 1 kg d’ametla en pols
• 500 g de sucre
• 200 g de farina fluixa
• 6 ous
• Confitura de moniato
• Neules
• Glaça reial
Es mescla l’ametla, el sucre, la farina i els ous i es pasten tots els ingredients a poc a poc fins aconseguir una massa fina.
Donem-li ara forma d’anguila, tallem-la per la meitat i la farcirem de la confitura de moniato.
I ja només queda decorar-la al nostre gust. Per acabar, cal untar l’anguila amb ou, posar-la al forn a uns 225 graus uns 15 minuts perquè es daure i una vegada ja fora, cal decorar-la amb la glaça reial, feta amb 250 g de sucre molt per clara d’ou, aigua i suc de llima. Es barregen els ingredients fins aconseguir una pasta fina i espessa que ens servirà per a decorar la casca.
Ja veieu com és de fácil elaborar-la a casa. I a partir dels ingredients i el procediment bàsic, podeu fer les vostres variacions: farcit de “cabello d’àngel”, farcit de fruites glacejades… Ara ja no hi ha excusa. Si algú/na s’anima encara avui, agrairíem ens conte la seua experiència i ens envie alguna foto al nostre correu: lacotorradelavall@gmail.com
• 500 g de sucre
• 200 g de farina fluixa
• 6 ous
• Confitura de moniato
• Neules
• Glaça reial
Es mescla l’ametla, el sucre, la farina i els ous i es pasten tots els ingredients a poc a poc fins aconseguir una massa fina.
Donem-li ara forma d’anguila, tallem-la per la meitat i la farcirem de la confitura de moniato.
I ja només queda decorar-la al nostre gust. Per acabar, cal untar l’anguila amb ou, posar-la al forn a uns 225 graus uns 15 minuts perquè es daure i una vegada ja fora, cal decorar-la amb la glaça reial, feta amb 250 g de sucre molt per clara d’ou, aigua i suc de llima. Es barregen els ingredients fins aconseguir una pasta fina i espessa que ens servirà per a decorar la casca.
Ja veieu com és de fácil elaborar-la a casa. I a partir dels ingredients i el procediment bàsic, podeu fer les vostres variacions: farcit de “cabello d’àngel”, farcit de fruites glacejades… Ara ja no hi ha excusa. Si algú/na s’anima encara avui, agrairíem ens conte la seua experiència i ens envie alguna foto al nostre correu: lacotorradelavall@gmail.com
1 comentari:
Que boooo!!
Publica un comentari a l'entrada