L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.241
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES:
68.216

dimecres, 21 de desembre de 2016

INFORME: El gran negoci privat del rescat de les autopistes



El rescat de les autopistes radials de Madrid per l'estat ha estat una de les noticies de la setmana. L’Estat paga mentre no fa res amb les reivindicacions nostres, com el corredor mediterrani, la fi de les autopistes de peatge o el tren de la costa a Alacant.

Les autopistes radials de Madrid es van fer amb mala previsió del trànsit, van tindre un cost excessiu i es va sobrevalorar el preu de les expropiacions: dels 388 milions inicials va passar a 2.250 milions. Les expropiacions van beneficiar famílies com la Franco i la Serrano Suñer, entre d’altres, que feren un gran negoci a costa de l’estat.

L’Estat assumirà una infraestructura fallida i pagarà a les concessionàries sobre 5.500 milions d’euros, que aniran a butxaques privades. I eixos diners són molt, però que molt més, de les inversions de l'Estat en el País Valencia els darrers anys, on calen segons la CIERVAL sobre els 13.000 milions per a tindre un transport com cal.

En resum: si hi ha beneficis són per a les concessionàries, i si l’empresa fa fallida, l’Estat abona els diners a les concessionàries i es fa càrrec de la infraestructura. És el “capitalisme a l’espanyola” on les grans empreses acaben per no arriscar mai. Els beneficis són per a ells i les pèrdues les assumeix el conjunt de la societat.

  
Al nostre territori,  l’autopista de peatge AP-7 fa anys que hauria d’estar alliberada, i això fa que la proporció d’autopistes de pagament al País Valencià siga molt elevada, i s’uneix a la manca d’inversions en transports a les nostres terres, no d’ara amb el govern del PP, sinó també amb els governs socialistes.

La falta d’inversions fa que el Tren de la Costa fins Alacant estiga paralitzat o els trens de la Rodalia de València han patit un descens de viatgers, passant de 23,9 milions el 2008 a 17,1 el 2014, mentre els preus s’encarit i no s’ha vist compensat amb un bon servei (penseu només el cas de l’estació de Tavernes).

 Per no parlar del més sagnant: l’Euromed València-Barcelona. Mentre l’AVE Madrid – València té una duració d’hora i mitja, anar de València a Barcelona costa més de tres hores. I sense previsió per a unir les dues ciutats i la costa mediterània amb AVE.