L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 527
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES: 7.350

dissabte, 24 de desembre de 2016

Cultura vol que el monestir de Santa Maria de Valldigna continue les seues activitats de mà de la Mancomunitat

Albert Girona en l'acte de les pintures rupestres a Tavernes
Ahir divendres el secretari autonòmic de Cultura Albert Girona, de Compromís, es va reunir amb els alcaldes de les quatre poblacions que formen la Mancomunitat de la Valldigna per transmetre la situació que hi ha al monestir de Santa Maria de Valldigna.

 La noticia l’avança “La Veu del País Valencià” i afirma que la conselleria vol redreçar el rumb del monestir valldignenc perquè continue la seua activitat, a pesar que la liquidació de la Fundació Jaume II el Just es troba prou avançada. Cal recordar que Albert Girona va anunciar el 28 de setembre a l’acte de la presentació de les pintures rupestres del Neolític trobades a Tavernes que la Generalitat liquidaria la fundació i que el procés judicial seguiria el seu camí amb els imputats.


El refectori
 Girona, que es professor d’Història a la Universitat de València i manté un vincle sòlid amb la Valldigna des de la seua condició d’excalde d’Almussafes, localitat que va formar part del feu de la Valldigna durant 416 anys, des del 1351 fins a l’any 1766, va recordar eixe dia que el deute i el compte negatiu de la fundació, confirmat i donat a conèixer pel Síndic de Comptes, havia estat conseqüència de la “mala gestió del PP”, amb un deute que ha d’assumir l’administració valenciana.

 La Conselleria vol ara que uns altres patrons puguen continuar les activitats en el cenobi i Cultura hauria demanat als consistoris valldignencs que es coordinen per a proposar i realitzar activitats al voltant del monestir, i es ací on podria intervindré la Mancomunitat de la Valldigna, amb la qual cosa ompliria un poc més el cos de les seus atribucions i el motiu d’existir.

 De tota manera, des de la Mancomunitat afirmaren que encara no saben quin tipus de gestió poden fer i han de mantindre reunions per donar forma a una programació. El funcionament del monestir ha de seguir, però no pensen en una fundació on la Conselleria assumirà la gerència. En conseqüència, el secretari autonòmic va transmetre als alcaldes que proposen idees, que passen per portar el festival de corals o concerts de l’Orquestra de la Valldigna que s’hi fan ara, a una programació estable i sempre pensant en actes que no suposen una despesa gran “perquè no hi ha pressupost sobre això”

Vista del claustre, sala capitular i refectori
La Fundació Jaume II el Just en el centre de la corrupció 

 El PP va muntar la Fundació Jaume II el Just al voltant del monestir de Santa Maria de Valldigna, a Simat, amb l’objectiu de potenciar, divulgar i recuperar el patrimoni artístic i històric valencià, i més particularment el cenobi valldignenc. Els gestors de la fundació acabaren imputats en el cas Imelsa, i l’Institut Valencià de Finances, com a prestamista en l’any 2008 de la fundació, acabà amb un deute entre els 12 i els 16 milions d’euros a compte de la Generalitat.

 Les declaracions de l’exionqui dels diners Marcos Benavent en el cas Taula, implicaren al gerent de la fundació, Vicente Burgos, dient que li va instar a “cercar empreses per a adjudicar-los contractes i després cobrar una comissió”.

 Burgos s'encarregava de la gestió dels contractes, expedients i de la part administrativa i Benavent de cercar les empreses i cobrar la comissió. Benavent va crear una espècie de cartera de "comissionistes" que van pagar mossegades a la Fundació Jaume II el Just. Aquesta cartera de comissionistes, segon Benavent, eren Cleop, EMR, Sponsorship Worldwide SL, Begamir, Thematica Events i Univers Selecció.

 La gran quantitat de diners recaptats en la Fundació Jaume II el Just li va servir a Benavent perquè el nomenaren director gerent de Imelsa, on va seguir recaptant, encara que d'una altra manera.