L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 582
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES:
35.374

dimarts, 20 de desembre de 2016

Aproven 180 mesures per a protegir les llengües minoritzades a Europa



La diversitat lingüística és un dels trets distintius d’Europa, on pràcticament no hi ha estats monolingües, però hi ha estats que garanteixen els drets lingüístics a minories i hi ha que no reconeixen de cap manera la diversitat lingüística, i fins i tot la combaten. 
El 31 de març del 2015 es va començar a redactar un Protocol de Garantia dels Drets Lingüístics essencials de tot grup o comunitat i serà el futur text de referència en matèria de defensa de la igualtat entre idiomes i de promoció de llengües en perill.

Representants de tot el món s’han reunit a Sant Sebastià en el marc del Fòrum Europeu de la Diversitat Lingüística i després de dos dies de jornades sobre protecció lingüística, han presentat el Protocol de Garantia de Drets Lingüístics (conegut com a Protocol de Donostia), un document històric amb 180 mesures concretes per a defensar els drets de les llengües minoritzades i  situar els drets lingüístics en el marc dels drets fonamentals.

Frank LaRue, director general adjunt de comunicació de la UNESCO, ha presentat el nou Atles de les llengües amenaçades del món. Actualment 2680 llengües estan en perill i d’aquestes 1.720 tenen menys de 10.000 parlants.

Situació a Espanya

El basc es troba en una situació vulnerable. És parlat per 660.000 persones a Euskadi, Navarra i les tres províncies basques en territori francès.


L'Atles d'UNESCO també inclou a l'asturlleonés (amb 150.000 persones), l'aragonès (amb 10.000) i l'aranès, (amb 4.700 parlants) i segons aquest organisme es troben en perill. 

En la categoria de les ja extingides es troba el "guanche", parlat pels aborígens canaris. El català i el gallec no figuren en cap de les categories del document i estarien fora de risc.