Tavernes presenta les primeres pintures rupestres neolítiques trobades a la Valldigna

Virgínia Barciela explica la troballa

Aquest matí en el saló de plenaris de l’Ajuntament, i amb assistència del secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, la professora de la Universitat d’Alacant, Virgínia Barciela ha presentat les troballes de les que serien les primeres pintures rupestres neolítiques a la Valldigna. A l'acte han estat presents l'alcalde de Tavernes, Jordi Joan, i el regidor de Turisme, Josep Llácer.

La troballa va ser realitzada per la mateixa investigadora en un treball de camp per la zona de Castellets on participava i que a més va servir per visitar les restes àrabs que s’hi troben enmig de les Creus, l’abric de Mossen Ricardo amb uns gravats també prehistòrics i que podrien ser fins i tot més antics de les pintures que s’hi presentaven. 

1a figura cruciforme

Virgínia Barciela explicava que les pintures neolítiques datadas en uns 8.000 anys d'antiguitat, es troben en un abric, són un conjunt modest des del punt de vista patrimonial, no és un conjunt espectaculars como en altres llocs valencians i les figures localitzades són d’una grandària sobre els 10 centímetres, de caràcter antropomòrfic, és a dir, representen figures humanes, esquemàtiques i resoltes en molt pocs traços.

 Les pintures estan pendent d’un estudi amb profunditat – cal un permís de la Generalitat- i el que s’ha fet es un primer tractament digital de la imatge. Això ha permés observar que la primera figura és de caràcter cruciforme i una línia vertical marca el que seria el cos i un traç horitzontal, per simbolitzar els dos braços, i que marcaria també la zona del cap i la de les cames. 

2n figura representació figura masculina

 La segona figura conserva en més mal estat la pintura del tronc però si que es veuen els braços, en aquest cas separats del cos i dirigits en angle cap avall, el mateix que sí que es conserven molt bé els traços de les dues cames, obertes. Al hora es comprova l’existència d’un traç enmig de les cames, representant el fal·lus, amb la qual cosa ens trobaríem davant una figura masculina. És una figura molt típica en aquest tipus d’art.

A més de les figures principals hi ha altres traços, per ara sense identificar perquè les pintures no estan estudiades.

Explicava la investigadora - que també forma part de l’equip d’excavacions de Bolomor-  que l’abric no presenta un bon estat de conservació, cosa que assegurava és bastant comú en els abrics de zones rupestres, i més en l’art neolític ubicat en coves poc fondes i exposats, com en el cas de Tavernes, a les inclemències del temps. En el cas nostre, més bé es tracta d’un quasi-abric en estar ubicat en una paret vertical i els pintures en una espècie de fornícula en la mateixa paret. En aquest cas, el sol les afecta directament i l’aigua de pluja dissol el carbonat càlcic que s’arrossega i precipita damunt les pintures. 

Barciela ha indicat la importància de les tasques de camp, o siga buscar en els llocs idonis per a trobar pintures, com ha estat aquest cas i per tant no és descartable que altres investigacions puguen trobar-ne altres a la Valldigna.

Segons assenyalava el jaciment de Tavernes passaria a ser el 220 que s’ha trobat en terres d’allò que s’anomena província de València i seria l’únic jaciment neolític localitzat en l’espai geogràfic localitzat entre les desembocadures del rius Xúquer i Serpis, i també el primer entre el Serpis i el Palància.

L’acte l’ha obert l’alcalde de Tavernes, Jordi Joan, que ha remarcat la importància de les restes patrimonials a la Valldigna, remarcant el paper de corredor de pas entre la costa i l’interior al llarg del temps, i que era un dels motius de la riquesa patrimonial de la Valldigna. També ha esmentat l’interés de l’Ajuntament de seguir recuperant i posant en valor el patrimoni local.

El regidor de Turisme i alhora d’Urbanisme, Josep Llácer, com a responsable de la posada en valor i de promoció del nostre patrimoni cultural va fer un balanç de tot el que s’ha dut a cap fins ara, amb la recuperació del Molí del Pla, l’ermita de Sant Llorenç d’Alcudiola, la posada en valor de la torre de guaita i tot l’esforç que es du a cap per difondre Bolomor. Llácer va remarcar que el treball de l’Ajuntament té les dues vessant de treball cultural i de potenciació del turisme basat en aquest patrimoni. 

 

El secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, va remarcar el fet que vivim a una comarca privilegiada des del punt de vista físic i també des del patrimonial i cultural. Va recordar monuments com la Xara, el monestir i es responsabilitat de tot mantindre’l i conservar-lo i una obligació va dir d’Ajuntaments i de la Generalitat, encara que reconeixia que no eren els millors temps per a la Generalitat amb una gran manca de recursos econòmics.

Albert Girona va assenyalar que després de la troballa el que cal ara es preparar els permisos per als estudis previs de les pintures, i de fet indicava que havia vingut acompanyat els màxims responsables de la Conselleria sobre temes de patrimoni històric