L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.677
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 40.944

dimecres, 24 d’agost del 2016

Concurs-contracte-modificació, l’estratègia del PP per cobrar comissions il·legals



L’aixecament del secret de sumari de part del cas Taula ha posat al descobert detalls de com funcionava la trama, en especial els contractes de l’Ajuntament de València que, segons el jutge, va manipular desenes de contractes durant l’etapa del PP per enriquir-se personalment. L’estratègia consistia en l’adjudicació del contracte i la modificació posterior.  

L’exemple dels treballs de neteja i restauració  de la Llotja

Les comissions il·legals es van cobrar dels contractes per la neteja de la Llotja i les Torres de Quart, la conservació dels ponts dels Serrans i de la Trinitat, la construcció i explotació del centre cultural la Rambleta i relacionats amb la Mostra de Cine. L’ex-gerent d’Imelsa Marcos Benavent, l’ex-regidora de cultura del PP, María José Alcón, el seu marit, que en aquell moment era gerent de la Fundació Jaume II El Just, Vicente Burgos, i l’ex-assessor Pedro Arcil, són els qui es van enriquir amb aquests contractes. 

L’abril del 2003 l’ajuntament va convocar el concurs per a les obres de neteja i manteniment de les parets exteriors i interiors de la Llotja, edifici catalogat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, amb un pressupost base de licitació de màxim 1.284.593,20 euros. La mesa de contractació va adjudicar-lo a l’empresa Estudios Métodos de la Restauración S.L (EMR) per 1.027.674,64 milions d’euros, és a dir, un 20% menys del màxim de la licitació.

Però, la quantitat pressupostada va ser modificada dos anys més tard. El setembre del 2005 el Servei de Patrimoni Històric ampliava el projecte inicial i augmentava el cost en 448.056,08 euros. La proposta d’ampliació va ser aprovada per la Junta de Govern.

Un mes després de la formalització del contracte es va enregistrar la conversació que revelava que Marcos Benavent faria suposadament un lliurament de 9.000 euros a Maria José Alcón. "Mira, no em parles. Porte set mesos darrere això. No m’han donat el que jo volia. Aquí només hi ha el dos per cent, 9.000 euros. No sé si et semblarà poc o molt (…) Un milió i mig de pessetes. Però almenys comparteix (…) dos regalets per Nadal i quatre festes’" va dir en aquell moment l’ex-gerent d’Imelsa. 

Un altre enregistrament del 2006 entre Benavent i el conseller delegat de Ciegsa, Máximo Caturla, descobreix un comportament semblant. Aquests canvis en els contractes, tal com va declarar Benavent com a imputat el 2015, servien perquè les empreses adjudicatàries compensaren les pèrdues, la baixa feta a més de les comissions en cada cas. 
L’estratègia “concurs-contracte-modificació” es va aplicar al contracte de la Llotja, però no va ser l’únic. El jutge considera que l’empresa, també adjudicatària de les obres de conservació i restauració dels ponts dels Serrans i de la Trinitat per 2,3 milions d’euros i que es van ampliar posteriorment amb 320.000, va poder pagar una quantitat no determinada de diners per aconseguir aquestes actuacions.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Quadrilla de lladres!!!!