L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.241
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES:
68.216

dilluns, 4 de juliol de 2016

El diputat de Compromís Jordi Joan demana que la nostra llengua s'utilitze en les intervencions orals i escrites en el Comité de Regions de la UEr

Jordi Joan en una intervenció al plenari de Tavernes
El diputat de Compromís en les Corts i alcalde de Tavernes, Jordi Joan, ha presentat una proposta perquè “es reforme el reglament del Comitè de les Regions (CdR) de la Unió Europea de manera que el valencià puga ser utilitzat tant a les intervencions orals com en els escrits que s’adrecen al Comitè”. 

Segons Jordi Joan ha recordat la Generalitat està present al CdR mitjançant les figures del President de la Generalitat, Ximo Puig, i de la Consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, en qualitat de suplent, però segons el reglament actual, els nostres representants no poden adreçar-se ni utilitzar la nostra llengua en el CdR.

l diputat de Compromís afirma que cal reflexionar sobre el fet que la Unió Europea considere determinades llengües com a minoritàries i sobre les implicacions que se’n deriven. Així es considera com a llengua minoritària aquella que, a un territori i situació de plurilingüisme, gaudeix d’un nombre de parlants inferior a una altra llengua. Però el terme ‘minoritària’ perd tota lògica quan es comprova que la nostra llengua té més de 10 milions de parlants i és la novena llengua més parlada d’Europa, i la cataloguen de minoritària, quan està molt per damunt pel nombre de parlants d’altres idiomes oficials a la UE, com ara el grec, el txec, l’hongarès, el suec, el búlgar, el danès, l’eslovac, el finès, el lituà o el letó, entre d’altres.

Per al nostre alcalde, una vegada descartats els termes "regionals" i "minoritàries" per ser imprecisos, tendenciosos i parcials, i atesa la situació de preponderància d’algunes llengües adés esmentades, s’escau abordar la qüestió des d’un altre prisma. "Cal entendre com a llengua ‘minoritzada’ aquella que, tot i ser preponderant en nombre de parlants o tindre una rellevància equiparable a la llengua majoritària a un territori determinat, ha estat estigmatitzada i marginada de l’esfera pública i confinada a l’àmbit de les relacions familiars. Així, si pensem en el valencià en el conjunt del seu domini lingüístic, resulta més acurat qualificar-la com a llengua minoritzada que no pas de minoritària”.

Jordi Joan ha conclós dient que si al Senat ja és possible, des de l’any 2010, que els senadors puguen fer les seues intervencions en les llengües cooficials d’arreu l’Estat sembla raonable que, en ser el CdR una cambra consultiva territorial comunitària, els representants dels governs regionals i locals dels estats membres de la Unió Europea puguen fer les seues intervencions, així com presentar les seues iniciatives, en la seua llengua pròpia..