Pedro Sánchez ha afirmat que "Iglesias no compleix amb els requisits bàsics" perquè els socialistes el recolzen en cas que Podemos quede per davant després del 26-J. Sánchez sosté que "Pablo Iglesias no va a ser president del Govern" i ha justificat la seua negativa en dos punts bàsics: "No anem a recolzar cap Govern que fragmente la sobirania nacional d'Espanya, ni que qüestione la viabilitat econòmica i social de l'Estat de Benestar".
La “vella guàrdia” del PSOE també sempre ha vist amb temor un acostament de Sánchez a Iglesias i no volien en el 20-D, i no volen ara, un Govern que tinga a veure amb Podemos. Així que ara la negativa és encara major i el PSOE no permetrà a Iglesias arribar a Moncloa.
Ho deixa ben clar l'expresident extremeny, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, quan va demanar als socialistes un tancament de files entorn del secretari general “per a dir-li al coleta: no, no anem a pactar amb tu en la vida". Sectors del PSOE consideren que millor permetre governar al PP abans que no governe Iglesias.
Pedro Sánchez i la vella guàrdia han confirmat el que intuíem: el PSOE no va a recolzar a Podemos, i simplement decapitaran a Pedro Sanchez i s'abstindran perquè governe el PP amb Ciudadanos.
I parlant de requisits que demana Pedro Sánchez, la pregunta és si el PSOE els compleix per a ser un partit d'esquerres. Els fets ara com ara, i no últimamente sinó de fa anys, no ho demostren.
Quins requisits demana el PSOE? Vol que Podemos s'arrossegue com un rèptil davant els poders fàctics i travesse les portes giratòries com fa el PSOE? O volen que lloe les gràcies de Felipe González i li riga els acudits al patètic d'Alfonso Guerra? O que diga que Ciudadanos és un partit progressista amb qui es pot pactar? Perquè nosaltres no hem oblidat que el PSOE volia només pactar amb Ciudadanos i el seu programa econòmic recentment tret de la fundació FAES del PP.
I mara més inri, hem d'escoltar cada cosa... Segons Sánchez, Podemos qüestiona la "viabilitat de l'estat del benestar". Venja ja. I açò que ho diga el PSOE, que juntament amb la dreta, és qui l’ha qüestionat des de fa anys. Només ens cal mirar la seua gestió política en els últims anys, la mateixa de la dreta i preparant el camí al PP. Vergonyós l'argument socialista, talment com la referència a un referèndum que no s’ha fet i ningú sap el resultat.
Una última reflexió: si ara Espanya no té un president socialista i estem a les portes d'altres eleccions és únicament per que el PSOE no va voler que el seu candidat Sánchez fóra el president. És el PSOE qui va triar com a company de viatge a Ciudadanos, abans que a Podemos, i tot perquè Sánchez es va plegar a les pressions dels seus barons i ex alts càrrecs. Com està fent ara.
Dir que va ser Podemos i Iglesias qui va bloquejar el canvi és una fal·làcia. El problema del PSOE són els lligams amb les grans empreses que l'impedeixen un gir a l'esquerra, i menys després de la deriva a la dreta de la segona legislatura de Zapatero. Per això va voler el pacte amb Ciudadanos, i per això no vol Iglesias ni Garzón, no els vol vore ni en pintura. No vol polítiques econòmiques que es plantegen front a qui dominen l'economia.
I davant nosaltres com a panorama immediat trobem un daltabaix del PSOE, que segon les enquestes obtindria el pitjor resultat de la història, i segurament de seguit la dimissió del seu "carismàtic" capdavanter, amb abstenció per a donar el govern al PP (amb o sense Rajoy) i a Ciudadnos. La justificació socialista del suport al PP: pel bé d'Espanya i per a no anar unes terceres eleccions.
El PSOE, que cada dia segueix més el camí del PASOK greg, està en caiguda lliure des de fa 5 anys. És la crònica d’una mort anunciada a un ritme més o menys accelerat. Són les pròpies contradiccions, les baronies i la gràcia d’assessors, com Jordi Sevilla fa uns dies, qui l’han dut a la vora del precipici i molts ja miren cap avall per vore on hi ha menys roques per estavellar-se.
1 comentari:
Em pareix molt be
Publica un comentari a l'entrada