L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 582
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES:
35.374

dilluns, 13 de juliol de 2015

Els morts no voten, els familiaris sí


El Consell de Política Fiscal i Financera ha passat per damunt de l'opinió de quasi totes les Comunitats, inclosa alguna del PP, i ha decidit mantenir l'objectiu de dèficit en el 0.3%. 

Uns nova estretor al coll dels més febles i sense tenir en compte les conseqüències d'aquesta nova volta de rosca: Més de 16.000 milions d'euros van a ser llevats de la sanitat, educació i sobretot del sistema d'atenció a la dependència. Una vegada més.

Un nou colp als dependents, suma i segueix d’allò que el Govern de Rajoy ha fet en la legislatura: estrènyer cada vegada més el coll dels més febles i menys preparats per a defensar-se. Ja ho va dir dos dies abans de les eleccions de novembre del 2011: 
L'Executiu actua contra el col·lectiu sense cap pudor i ho anuncia amb satisfacció i orgull i més, després d'avançar en vuit anys part de la devolució del rescat bancari que assumim tots els espanyolets, diners que eren per a atendre a xiquets i persones dependents que han anat cap Europa.

És com aquells pares que avancen anys de pagament del préstec de la compra del cotxe amb els diners d'atenció als seus fills. I més greu encara si els fills són grans dependents: els pares podrien fins i tot acabar en la presó. 

Eixa és la política desenvolupada per Rajoy cap al col·lectiu més fràgil i feble de la nostra societat. L'avançament de part del rescat bancari, més d'1.000 milions d'euros, coincideix amb la quantitat desaparegut en els Pressupostos de l'Estat corresponent a la dependència. 

Una jugada que han repetit i ja són més de 2.300 milions d'euros els que no s’han dedicat a atendre a un sector de la societat que es mou en la fina línia que separa la vida i la mort.

Els diners que tots hem avançat per a rescatar a les entitats bancàries podria pagar la medicació durant 30 anys de 16.000 xiquets amb malalties metabòliques, podria cobrir les necessitats en bolquers durant 85 anys de més de 45.000 grans dependents, podria proporcionar la rehabilitació necessària durant 55 anys de 89.000 dependents, podria assignar hores d'ajuda a domicili durant 58 anys a 140.000 majors… 

I mentre, les conseqüències: Més de 100.000 dependents han mort esperant a rebre el que per llei els corresponia, 132.000 persones en llista d'espera, molts seguiran esperant en els cementeris, quasi 70.000 famílies han perdut la prestació econòmica que rebien per a poder cuidar al seu familiar gran dependent, molts d'ells xiquets.

Ara, Montoro, el gran mag de les finances, ens diu que ens fem nous forats en el cinturó perquè va a continuar ofegant financerament les Comunitats Autònomes, entre elles la valenciana, a la cua de l'Estat, que aguanta com poden. 

I ens preguntem com pot el Govern de Rajoy obligar a les autonomies uns objectius de dèficit quan el mateix govern incompleix des de fa molt temps l'aportació de dependència que la Llei els obliga? Cal ser desangelat per a obligar a complir un objectiu de dèficit que implicarà la desaparició física de centenars de milers de dependents, mentre ell solament aporta el 17% del 50% que per Llei hauria d’aportar per al col·lectiu.

Els morts no voten, potser pense Rajoy. Però sí els seus familiars i amics, que segur recordaren quan voten als seus fills grans dependents, als seus pares desatesos o les visites als cementeris per a honrar als dependents que es van quedar pel camí.


Basat en un text de Jose Luis Ocaña de “El Periodico