"Estic molt content" ha dit Mariano Rajoy (PP) sobre les dades de l'EPA que confirmen vora 6 milions de desocupats

El Govern del PP de Mariano Rajoy va aprovar fa dos anys la reforma laboral. La reforma ha abaratit l'acomiadament en facilitar una indemnització de 20 dies per any treballat; ha permès a les empreses rebaixar el sou dels treballadors per raons de competitivitat o productivitat sense necessitat d'acord; ha llevat poder als convenis col·lectius i ha facilitat acomiadament per absentisme.

 

Tot això, segons la ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, ha evitat la destrucció d'ocupació i ens donarà grans alegries amb ocupacions de més qualitat. Mentre l'Observatori de Seguiment de la reforma afirma que els salaris s'han reduït un 10% de mitjana.
 

El resultat de dos anys de reforma laboral, segons l'Enquesta de Població Activa (EPA) elaborada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) és el següent:

Atur
La desocupació frega el 26%. Hi ha 265.400 aturats més a Espanya des de l'aprovació de la reforma laboral i la taxa d'atur s'ha elevat del 24,19% al 25,93%. El nombre d'aturats amb més de dos anys sense ocupació s'ha disparat d'1,5 milions a 2,4 milions en el primer de 2014,

Ocupació
L'agricultura ha guanyat 46.100 treballadors, però la indústria, la construcció i els serveis han perdut 211.100, 258.700 i 390.700 llocs de treball, respectivament.
També baixen els autònoms en 20.200 persones i l'administració pública ha destruït 280.000 llocs de treball.

Treball precari
Contractes indefinits: S'han perdut 552.900 assalariats de contracte indefinit en aquests dos anys, d'11,2 a 10,7 milions en total.
Contractes temporals: Ha disminuït 241.300 menys, de 3,4 a 3,2 milions des de la reforma laboral.
Treballadors a temps parcial: el nombre de treballadors per "no haver pogut trobar treball de jornada completa" pasa d'1,4 a 1,7 milions de persones en aquests dos anys.

Activitat
La població activa s'ha reduït de 23,4 a 22,8 milions de persones en aquests dos anys, és a dir, 549.100 menys que en el primer trimestre de 2012. Açò es deu, entre altres motius, a la marxa del país de ciutadans que no troben ocupació i a canvis demogràfics com l'envelliment de la població.
La població activa estrangera s'ha reduït de 3,3 a 2,8 milions de persones des de la reforma laboral. D'aquesta xifra, 1,1 milions estan en atur, per la qual cosa la seua taxa de desocupació ronda el 37,7%.
I per última, hi ha 483.600 persones que han deixat de buscar treball perquè creuen que és impossible trobar-ho: aquestes persones no figuren com a aturats en la EPA

A aquestes dades, el Govern del PP segueix llançat el seu discurs positiu sobre l'economia, i ni la destrucció de 184.600 ocupacions en el primer trimestre fa canviar l'argumentació de sempre. Ara, el millor de tots, el propi president Rajoy que ha valorat les dades de la EPA indicant que “Estic molt content. A més, crec que les coses van bé i van a anar millor. Falta molt, però van a anar millor”.

Les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre de 2014 son molt dolentes per als valencians.
 

L'EPA del primer trimestre de 2014, publicada registra 683.100 aturats en el País Valencià, el 27,91 % i un creixement del 2,21% respecte al trimestre anterior, la que més treball ha destruït en el primer trimestre de l'any. És el resultat de les polítiques d’ocupació de la Generalitat del PP si és que hi ha politiques d’ocupació en el govern valencià.

En general, els sindicats consideren les polítiques d'ocupació del consell valencià "un autèntic fracas". Els sindicats calculen que en el 15'7% de les llars valencianes no treballa cap persona, un 2% per damunt de la mitjana espanyola, mentre la cobertura per desocupació nomes arriba al 51'6%, o siga la meitat de la gent en atur no cobra res i, per arredonir-ho, l'atur en els menors de 25 anys és del 62'6%.

 

Per a Intersindical aquestes dades “posen en evidència” les polítiques laborals, socials i econòmiques dels governs valencià i espanyol, així com la “manca d'unes inversions i unes polítiques actives d'ocupació que puguen afavorir la creació d'ocupació”.

El sindicat culpa al govern valencià del PP d’aquesta situació, i entre les causes assenyla reforma laboral, la política fiscal i industrial, la desprotecció social i la reducció de les prestacions socials, els intents de desmantellament dels serveis i de les empreses publiques.

 

-