El Consell de Ministres ha aprovat l'avantprojecte de “llei orgànica de
protecció de la vida del concebut i dels drets de la dona embarassada” que
reforma l'actual “llei de salut sexual i reproductiva i d'interrupció
voluntària de l'embaràs”.
Amb la nova normativa, el PP ens torna als supòsits semblants de la llei de
1985 i nomes deixa l’avort en cas de risc greu per a la salut de la mare i de l'embaràs
per violació
.
Desapareix la malformació del fetus que
se supedita als efectes que tinga en la mare i posa en pràctica “l'objecció de
consciència” del metges, amb la qual cosa es podran negar a practicar un
avortament per raons ideològiques o morals.
El ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, ha dit en roda de premsa que
era un “compromís electoral”. Home, senyor Gallardon, amb tants i tants
compromisos electorals que no estan complint ni compliran (si és que n’han complit algun) no
s’hauria notat molt si aquest tampoc l’hagueren complit!!! Concloent: El govern de Rajoy aprova la que serà la llei dels
drets de les dones més restrictiva de tota la democràcia i el poder avortar deixa de ser un dret de la
dona.
Els canvis en la nova normativa
Terminis: Es podia avortar voluntàriament sense al·legar
cap raó fins a les catorze setmanes d'embaràs, com en la majoria de països
europeus. Ara no.
Menors de setze i disset anys: Les menors de setze anys i
disset podien avortar sense permís dels pares. Ara, i si es compleixen els dos
supòsits de la llei, cal que vagen acompanyades d’un dels pares o tutors
legals, que podran decidir per elles.
Supòsits: La nova normativa contempla la violació, risc per a la salut física o psíquica de la mare (fins a 22 setmanes) i elimina les malformacions o malalties fetals.
Malformacions o patologia del fetus:
Supòsits: La nova normativa contempla la violació, risc per a la salut física o psíquica de la mare (fins a 22 setmanes) i elimina les malformacions o malalties fetals.
Malformacions o patologia del fetus:
Les malformacions o malalties fetals eren un supòsit
per avortar legalment i un embaràs de més de 22 setmanes només es podia interrompre
en cas d’anomalies fetals incompatibles amb la vida i dictaminat per un metge
diferent al de la intervenció. També s'autoritzava l'avortament si el fetus
patia una malaltia extremadament greu i incurable.
Aquests supòsits desapareixen i s'eliminen i només podran ser tinguts en
compte si un dictamen mèdic constata que la dona patirà un dany “no
irreversible però sí important i durador”. Caldrà un informe de dos metges
especialistes que no poden ser ni del centre de l’avortament i si la malaltia és
incompatibles amb la vida el requisit serà doble: un informe mèdic ha de
confirmar el risc per a la mare i un segon informe ha de provar la patologia
del fetus segons el Comitè de Bioètica d'Espanya.
Tornem als anys en que per avortar calia anar fora d’Espanya. El problema és
que els diners per anar-hi i pagar l’avortament a l’estranger no els tenen tots,
amb la qual cosa ens temem que s’obri la porta a avortaments en “ves a saber
quines condicions”.
-
1 comentari:
Poques voltes s'ha tornat més enrere en menys poc temps; salvat quan ocorre una guerra. I això sembla que estiga passant el PP està fent una guerra contra els espanyols que no pensen com ells. I a mi no em val la seua majoria aconseguida vulnerant l'article 23.2 de la Constitució. Malgrat que encara no hi ha cap sentència, que ja se'n cuiden de fer durar els procediments, d'anar a pels jutges que no els son favorables, i tindre al fiscal general com advocat defensor, hi motius fonamentats per a dir que ells disposavens d'uns mitjans il.lícits que falsegen la democràcia.
Publica un comentari a l'entrada