L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.677
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 40.944

dimarts, 31 de desembre del 2013

INFORME: Un tema molt seriós que cal llegir i reflexionar: un terç dels valencians està en el llindar de la pobresa


S’acaba l’any. I cal fer balanç de moltes coses i una de les més importants ara és saber i reflexionar sobre la situació de les famílies valencianes abocades a situacions pitjors que la resta d’Espanya gràcies a les politiques de retall del govern valencià del PP. I ací no podem oblidar que fa 18 anys que governen la comunitat amb majoria absoluta.

La Fundación BBVA i l’Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas (IVIE) informen de l'augment de les desigualtats a Espanya després que la renda disponible s'haja reduït entre 2008 i 2012 un 14%. 

Les llars amb menys ingressos han vist retrocedir la seua renda disponible per càpita a un ritme anual de quasi el 10% des de 2007 i en el territori valencià, segons les estadístiques oficials, hi ha mig milió de pobres i poques perspectives de trobar ocupació. Tenim un índex de pobresa severa superior a la mitjana, concretament del 7,9% enfront de la dada estatal, que se situa en el 7,1%.

El gran responsable ha sigut l'atur i la destrucció d'ocupació. Les llars amb menys ingressos són les grans víctimes de la crisi. El 20% de la població més rica controla ara el 40% dels ingressos totals, mentre el 20% de població més pobra, té en la seua poder solament el 6,78%, amb una reculada notable, sobretot, del grup de pobres severs.

La misèria va créixer ací un 18% entre 2008 i 2011 enfront del 8% de mitjana a Espanya.  València al costat de Canàries lideren la taula de comunitats més pobres: la misèria ha crescut entre 2008 i 2011 al voltant d'un 18% en territori valencià enfront d'un augment mitjà del 8%.
L'estudi adverteix que entre nosaltres la borsa de pobresa és una qüestió moral de primera magnitud, però pot convertir-se a més en un problema social i més àdhuc sumats els efectes perversos que tenen les retallades socials.
El Consell va gastar 151 euros per habitant, l'Estat 275
L'Índex DEC 2013, confeccionat pels responsables dels serveis socials espanyols, fa saltar encara més les alarmes. La valenciana apareix en el grup d'autonomies l'índex de les quals de desenvolupament dels serveis socials es considera “irrellevant”. El govern valencià del PP ha gastat 759 milions en el 2012 en aquest capítol. O el que és el mateix, 151 euros enfront dels 275 de mitjana estatal.
Un dels punts febles és la pobresa de la legislació autonòmica a l'hora de reconèixer els drets subjectius en matèria de serveis socials de la seua població, que ha empitjorat en acolliments familiars a menors, en la ràtio de treballadors de plantilla per habitant en la xarxa de serveis socials, en l'extensió de l'atenció a la dependència, en la quantia de les rendes mínimes d'inserció i en les places residencials per a majors.
En l'apartat de recomanacions, l'informe DEC aconsella reforçar la xarxa de serveis socials, millorar els serveis d'atenció a la dependència, estendre el servei d'ajuda a domicili i també la cobertura de la renda mínima d'inserció, o siga cal fer tot el contrari del que fa el govern valencià del PP.
La pobresa severa és ací més elevada que en la resta d'Espanya, i si la consolidació fiscal segueix exigint al Consell més retallades, suposa més pressió suposar l'existència de més de mig milió de pobres amb perfils diversos i escasses perspectives de trobar ocupació. Un terç de la població valenciana està en risc de pobresa.
_

2 comentaris:

Anònim ha dit...

L' única reflexió seriosa que es podria fer és agafar el nostre camí. Ja està bé d' ofrenar i de no ofrenar, perquè no oblidem que Compromís tampoc és independentista. A que esperem, a que vinguen boles per la mar? Està en joc el nostre futur, i més important, el del nostres fills. Jo dic INDEPENDÈNCIA.

Indisidenter ha dit...

Compromís té més trellat que alguns altres partits d'este País Valencià.

Primer fem el país, llevem-lo, rescatem-lo de les urpes del PP i de Madrid, i quan nosaltrres, els valencians, governem la Generalitat (com fan els germans del nord, que governen la seua Generalitat, i no Madrid) ja vorem que fem i com ho fem.

Si vols menjar el pastís, s'ha de començar sembrant el blat i per ara encara estem sembrant-lo i numeros canten:
6 diputats de Compromis en les Corts
0 d'Esquerra.

Bon bagatge en vots per iniciar el camí de la indepèndencia. Es nota que fa pocs anys que t'afaites.