L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.677
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 40.944

dilluns, 10 de juny del 2013

Si les pedres i maons parlaren...




Si les pedres i maons parlaren ens expressarien sentiments, de com per uns moments s’havia tornat la història cap enrere i el Molí del Pla retrobava les arrels, recuperava records i vivències antics, tot gràcies al concert de guitarra que rememorava la música d’una època, precisament aquella en que fou bastit.


Si les pedres i maons parlaren ens dirien com les acordades notes que Thomas Schmitt escampava per l’edifici, s’entremesclaven en el temps amb el lent pas de l’aigua per les moles i ens rememoraven cançons que entonarien fa 300 anys els camperols de la Valldigna. Fins i tot, si els assistents entornàvem els ulls i deixàvem volar la imaginació, podríem escoltar els aires d’una guitarra morisca, de notes semblants a les que omplien avui el molí, fent festa a una plaça qualsevol de la Valldigna, omplint una vetlada d’estiu després d’un calorós dia de treball al camp o festejant el naixement o unes noces a la nostra vall.



El Molí del Pla i el concert de guitarra barroca de Thomas Schmitt ahir formaven un sol cos. Una estreta unió espiritual més enllà del temps, de l’espai físic i de la història perquè ¿quin millor lloc que un edifici rural bastit en època del barroc, per acollir una mostra de la música d’aquella època? ¿Quin millor lloc, tranquil, seré, per escoltar la música  composada per a un instrument tan arrelat a la nostra música tradicional com és la guitarra?. Ahir escoltàrem música, música sublim interpretada per un gran artista com és Thomàs Schmitt, però allò que li va donar el valor afegit va ser l’espai físic, el molí. I els aires de xàquera, fandangos, passacarrers que naixien de les notes de la guitarra barroca de l’intèrpret. 


El paisatge de la Valldigna i la cultura units per l’encert de l’organització i de la regidoria de Cultura, per saber posar en valor l’edifici com a seu d’actes culturals. Mentre tenia lloc el recital, alguns ocells s’esmunyien dins la sala per la porta oberta de bat a bat. Les notes de la guitarra els cridaven a sumar-s’hi i la breu piuladissa no va desentonar de la melodia que naixia de les cordes. Per un moment, havíem tornat en esperit i en sentiment al 1.700, a altres temps de la Valldigna. Gràcies Thomas per la interpretació, i sobre tot per la espiritualitat que ens has sabut transmetre en aquest concert. 



Thomas Schmitt és guitarrista titulat pel Conservatori Superior de Viena i doctor en musicologia per la Universitat de Magúncia. Ha actuat com intèrpret de la guitarra barroca en diversos concerts i festivals de música antiga a localitats com València, Xàtiva, Eivissa o Villareal, entre altres.


El concert del Molí del Pla ha estat dividit en dues parts, una primera a guitarra de cinc ordres, amb música majorment cortesana, i una segona amb guitarra de sis ordres de caràcter més burgés i popular. Magistral la interpretació del tema de Fernando Ferandiere “Tema amb 10 variacions”  on hem pogut comprovar la gran variació tècnica que permet la guitarra i com les dominava a la perfecció el guitarrista i el “Fandango” de Salvador de Castro amb que tancava el concert. El públic assistent ha premiat en forts i llargs aplaudiments el treball del guitarrista, que oferia tres peces més (sonates i rondó) abans de donar per clos el recital, més d’hora i mitja de música, irrepetible. 
-

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Que son els maons?

La Cotorra de la Vall ha dit...

El maó és el nom tradicional que se li donava a la rajola massissa, sense cap tipus de forat.
És un element constructiu que es feia i es fa servir normalment de pla, per a obra vista i en aquells elements on calia una resistència a la compressió, cas de murs.
L'Obra Nova del monestir usa també com a element principal no la pedra sinó els maons.

Obligat comentari ha dit...

No podia esperar menys d'un sentit artista com Tomàs Smith la replica cotorrera d'un escrit d'estil. Tal vegada més conceptista que no pas culterà, que tal vegada li pegava a les jàcares de l'austriac guitarrista, però no he pogut deixar de perdre'm pel bon estil quan has interpretat de nou els trins dels teuladins aquesta vegada al Molí del Pla. Ja que podem encisar a persones, però quan els animals és deixen portar per l'art armoniós d'una guitarra de cinc cordes deixa, deixa correr... com el clàssic, a mi m'has enganyat a l'intentar llevar el llençol transparent sobre el teu excel·lent dibuix. Però mira aquest que ha pintat tan natural les figues que adhuc els pardalets les piquen. No podia llegir-ho si no fos a la Cotorra, però dignificar una actuació significa que ens ha agradat tant com no estar dempeus la primer part del barroc repertori del Tomàs. Repeti-ho quqan vulgau, tant l'artista com el crític. A la vostra.

Anònim ha dit...

Em va agradar moltíssim, llàstima que només vaig poder gaudir-ne la primera part. Tot un encert un concert de música barroca en un paratge tan rústic i ple de calma com el molí.